tag:blogger.com,1999:blog-70525652367857516982024-03-13T05:49:15.144-07:00El Barranc BlancEl blog d'Andreu TorregrossaAndreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.comBlogger183125tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-71085352818954102322023-05-27T00:11:00.002-07:002023-05-27T00:13:03.973-07:00Primeres comunions. <p><br /></p><p><br /></p><br /><p dir="ltr" id="docs-internal-guid-e7aa76cd-7fff-765a-37df-db1f662b1115" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Es dissabte. M’he despertat a les sis del matí pels trons. M’he quedat al llit fins les set, amb els ulls oberts. Quan m’he alçat he vist que el carrer estava només amerat. L’aigua no havia corregut. Ara són ja les huit, he pres dos tes i escolte la pluja xiplejar a l’altra banda de la finestra. Plou d’una manera tranquil·la i ja no trona. Hem arribat a un punt que ja no sabem què fer de tanta aigua. No estem acostumats. Fa només dues setmanes no sabíem què fer amb la sequera. Ens preguntàvem com seria l’estiu si no plovia. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Hui fa la comunió Sofia. No recorde cap comunió ploguda. He hagut de fer un esforç per empatitzar amb l’emoció dels xiquets el dia de la seua primera comunió. Jo ja ni me’n recorde si jo estava emocionat el dia de la meua primera comunió. Recorde, això sí, que un amic dels pares que tenia una parada de fruita al mercat d’Ibi, va portar caixes i caixes de fruita de temporada: cireres, albercocs, maduixes i nespres. No sé quanta fruita vaig menjar aquell dia. Molta, supose. Vam fer el convit al garaig de la fàbrica de cantereria dels avis, un local que els avis utilitzaven per netejar i envasar el raïm. Però la temporada del raïm comença al setembre i això devia ser el maig. Els avis havien llogat la part de la fàbrica, allò que hui és el museu de cantereria, a un escultor català que es dèia Facundo Sempau. El personatge jugava a ser Salvador Dalí. Havia llogat la fàbrica per dos xavos i l’havia omplert de les seues escultures de fang. La seua idea era obrir un restaurant i s’havia fet fer unes taules molt originals. Eren rodones i d’un extrem eixia un braç que pujava a l’alçada del coll o potser encara més. Al cap damunt del braç semicircular eixia una petita plataforma plana que es suposava que era per a deixar l’oli, el pa i coses aixina. Després, el braç continuava un pam més i es feia més prim per rematar en forma de voluta. Un dia, l’escultor va desaparèixer però abans va parlar amb l’avi i li va dir que una amiga seua alemanya es quedaria amb el lloguer de la fàbrica. Per als avis, la fàbrica no tenia cap valor pràctic i no acabaven d’entendre l’interés que aquests forasters podien tindre en aquell casalot impracticable. Al poble hi ha una expressió per referir-se de forma despectiva a aquelles cases que estan ja abandonades i són grans, molt velles i poc pràctiques, En aquella època , parle dels anys 80 del s. XX, la il·lusió de la gent del poble, era viure un un pis de 100 m2.. Així va ser com s’hi va instal·lar Ilse Schütz i va muntar el seu museu de cantereria. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">Un altre dels records que tinc del dia de la meua comunió és l’escultor interessant-se per l’embotit sec del poble. L’escultor tenia un bigot prim i llarg, els ulls molt vius i la boca prima i ampla. Potser estic descrivint Salvador Dalí però així és com el recorde. Un dia va convidar Manuel Fraga Iribarne, antic ministre de Franco, al seu castell d’Agost que no era més que la fàbrica destartalada dels avis. El polític tenia aleshores la pretensió de quedar-se amb l’herència del dictador tot donant-li unes pinzellades democràtiques. Afortunadament, el seu primer projecte, molt lligat a les elits del franquisme, va ser un fracàs. Fraga es passejar pels carrers del poble. La iaia Nieves va arribar un dia a casa dient que s’havia trobat Sempau i Fraga pel carrer i que el polític li havia donat la mà. Però a casa la política era un element exogen i ja no se’n va parlar més. </span></p><p dir="ltr" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;">En aquell temps, les comunions destil·laven encara una mediterraneïtat pobra i caciquil, però tenien el valor positiu de la congregació, la solidaritat i la festa. La pobresa fa comunitat i crea vincles. La vinguda de la democràcia va suposar també un revés a les pràctiques tradicionals. A mesura que passaven les dècades i s’acostava el s XXI, vam deixar de ser pobres per acollir la ficció d’ un materialisme progressiu i infinit que ens abocaria en l’individualisme i a la pèrdua. A la meua comunió érem més de cent convidats. Les dones s’encarregaven de la cuina i algun home de la família, crec que va ser en tio Manuel, era l’encarregat de fer l’arròs. Vam convidar l’escultor, és clar. </span></p><p></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-53054908922836091072023-03-09T04:35:00.001-08:002023-03-09T04:35:13.237-08:00Valentí Puig. Lectures. <p> </p><p style="text-align: justify;">Llig allò que diu Valentí Puig sobre la importància de portar corbata. La corbata, per Puig, és conservar o tenir la memòria de les classes mitjanes, de la petita burgesia, amb els valors associats. No he portat mai corbata, ni tampoc mon pare, ni el meu avi. M'hauria de retrotraure a un rebesavi que va exercir l'advocacia a finals del sXIX i principis del XX. </p><p style="text-align: justify;">De tota manera, el to de Puig em captiva. És com quan escolte les veus rogalloses dels matinals de les ràdios conservadores. La queixa em provoca un escenari de confort i seguretat. La corbata se'n va i amb ella se'n van les formes i els costums però la nostra casa és la queixa i la por a perdre tot allò que coneixem. </p><p style="text-align: justify;">Puig és un gran analista però al meu entendre poc valorat. Estem immersos en el relat del progrés i tot allò que tinga a veure amb les nostàlgies és rebut d'una manera deficient. A més, la intel·lectualitat, perquè siga ben valorada, ha de ser d'esquerres. Ja no es poden dir algunes coses, però és que Puig ho diu bé, i això sí que és una diferència. Puig no és cunyadisme perquè el salva la literatura i la tradició. Ve en línia directa de Montaigne i de Pla, de l'escola de l'observació; de l'escola de l'estil i de la voluntat de produir pensament literari. <br /></p><p><br /></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-86967973343826107292023-01-06T15:09:00.003-08:002023-03-09T04:14:22.034-08:00La Puglia.<p> </p><p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_CwHM6w8FK5CLulxMhQ7zQUJDw0LOLrW89uXVOQuwH2CKjQHEaxv6R4SD5-FqFZepAfyWmt3RFY5L5_T35noSuc4OPdeCt-eTP9Cdb_SUDh3U-uT5qlogDDXdD30O_90_DKnyfyNsBibDNM85KEWJzOW8nOXg3JLUjLfWnHLmGradVLdgpPo7Xqdl/s4080/1673039231878.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3072" data-original-width="4080" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_CwHM6w8FK5CLulxMhQ7zQUJDw0LOLrW89uXVOQuwH2CKjQHEaxv6R4SD5-FqFZepAfyWmt3RFY5L5_T35noSuc4OPdeCt-eTP9Cdb_SUDh3U-uT5qlogDDXdD30O_90_DKnyfyNsBibDNM85KEWJzOW8nOXg3JLUjLfWnHLmGradVLdgpPo7Xqdl/w400-h301/1673039231878.jpg" width="400" /></a></div><br /> <p></p><p> </p><p>
</p><p style="line-height: 200%;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">“</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">L´unica
causa de la infelicitat humana és que no sabem quedar-nos quiets a
la nostra habitació”. Ho diu Pascal als seus </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Pensées</span></span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Dies
passats a Bari. Darrer dia. Escric des de la cafeteria de la
llibreria Feltrinelli. </span></span></span></span></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">“ <span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Prima
tu prendi un drink, poi il drink he prende un altro, e infine il
drink prende te.” La cita impresa a una de les columnes de la
llibreria és de Francis Scott Fitzerald. Les parets són
plenes de cites, de fotografies. Els italians són mestres en la
construcció d’escenaris. El barroc és un escenari que
s’autocontempla, un subratllat de l’escena. A l’Itàlia del
sud, el barroc és fonamental per entendre el present; la corrupció,
l’estat de les carreteres, l’esperit narcisista, l’estat de la
religió, del catolicisme, la producció d’orichetti, etc, etc.</span></span></span></span></span></span></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><a name="docs-internal-guid-ca745c67-7fff-3097-0b58-ef42ebfae94c"></a><a name="docs-internal-guid-5ff99f6f-7fff-a88d-347f-2843f26d4c1a"></a>
<span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">A
Itàlia hi deu haver més botigues de roba per cap que a cap altre
lloc del món. La necessitat de produir estètica ja no es mostra a
les edificacions, sinó que es concentra en l’individu,
en la decoració del cos. A les espanyes s’ha invertit molt en obra
pública decorativa, demostrativa. No he vist a l’Itàlia del Sud
cap obra nova semblant als projectes de València, de Barcelona, de
Sevilla, de Bilbao… A les espanyes hi ha una necessitat de
coordinar l’espai públic, de referenciar-lo. Observe, o deduïsc,
que a l’Itàlia (del sud), l’espai públic és un parèntesi
d’intercanvi, un portal de l’espai privat. La política
distributiva ha sigut més efectiva per ací; s’hi ha posat
més intenció. A Itàlia, la desigualtat és més
manifesta. Hi ha una deixadesa d’allò públic que va de l’estat
deplorable de les carreteres a la manca d’espais decoratius nous
com ara podria ser La Ciutat de les Arts i les Ciències a València,
o el Guggenheim a Bilbao; projectes que mostren l'interès en
coordinar i subratllar allò que és compartit, i que per tant
denoten un interés en apropar les persones, en igualar els seus
drets, en oferir-los oportunitats de trobada. A Itàlia la religió i
la tradició, incorporades a la institució familiar i , per què no
, dins la figura de la mamma, encara hui tapa molts forats. Veus
parelles (sempre un home i una dona), agafats de la mà, vestits de
manera impecable i formal, mostrant públicament la solidesa del seu
contracte. L’espai públic pot ser defectuós, les voreres estan
apedaçades, plenes de clots i pegats, el trànsit és caòtic,
l’estat de la política clama el cel, la corrupció ho envaeix tot,
però la visió d’aquesta parella agafada de la mà és la garantia
més ferma d’estabilitat ( i també les botigues de roba, i
els restaurants plens, i les esglésies obertes i més freqüentades
que a casa nostra). Itàlia és un país que es manté sempre al
límit d’un forat negre i amenaçant on mai no caurà. És
aquesta por que tot s’acabe ensorrant la que manté el país en un
crit contingut d’esperpent i d’equilibri. </span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> Per descomptat, cafè. Sovint ni et pregunten. És una assumpció que si ets italià has de beure cafè i que si ets turista has d'estar fascinat per l'<i>Italian way of life</i> i per tant has de morir-te pel cafè italià. La tisana és una excentricitat, sovint imperdonable. El cafè a Itàlia és boníssim i indiscutible. El cafè a Itàlia forma part de l'essència i és un element de pertinènsa i identitari. Malgrat ser conscient dels perills, a la Feltrinelli he demanat una tissana. Mire a les taules del costat i comprove que soc l'únic. Tot acte té les seues conseqüències i les excentricitats es paguen. Per un cafè et cobren al voltant d'un euro; en canvi, per una camamilla te'n cobren quatre. La tisana, pense mentre me la prenc, és aigua bullida amb algun element vegetal i sec i generalment d''adquisició fàcil a supermercats, hortes, o serres dels voltants. </span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial;"><span style="font-size: x-small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">El cafè a Itàlia és part del fonament d'una cultura del barroc que ha elevat la voluta de l'acte per damunt l'individu. A fora sonen els clàxons; un individu trau mig cos per la finestreta mentre s'eleva en el solipsisme. És el cafè el que et provoca el moviment, la plàstica, la gestualitat, l'oblicu. Estic caent el el tòpic? Possiblement. Desconec l'essència. Soc un element exogen, un turista amb una tendència a la indisciplina que jutja i qui jutja no observa. El judici és producte de la mirada superficial i el prejudici. A la taula del costat hi ha un senyor tocat amb barret i amb traje i corbata absort en la lectura. <br /></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</p>
<p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-13073531113977500232022-09-05T08:43:00.002-07:002022-09-05T08:47:06.351-07:00Viaje a los Balcanes. Me esfuerzo en entender algo. <p> </p><p> </p><p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAaZ-9OIdBQDPdBw0gQ8z1ilkBaNFw0sw7zWfBD-orZL9FaJfSztBuMc6WBLHu_d18lGaGTg_H0o-5bjLG7irppGHVXKz-1lFgjGONjG4-d19vT9YQA3a2QMkjDzy-2Yd58AmyorY1oahKa7PYHg1ULg2oxm1A3K7nCRBxySO8GvB1x86NeCyJ4Cf0/s1056/balkan-peninsula-map.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="921" data-original-width="1056" height="349" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAaZ-9OIdBQDPdBw0gQ8z1ilkBaNFw0sw7zWfBD-orZL9FaJfSztBuMc6WBLHu_d18lGaGTg_H0o-5bjLG7irppGHVXKz-1lFgjGONjG4-d19vT9YQA3a2QMkjDzy-2Yd58AmyorY1oahKa7PYHg1ULg2oxm1A3K7nCRBxySO8GvB1x86NeCyJ4Cf0/w400-h349/balkan-peninsula-map.webp" width="400" /></a></div><br /><br /><p></p><p> </p><p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-¿Dónde has estado de viaje?
</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- En
los Balcanes</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- ¿Y
qué tal?</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- Muy
bien. Sorprendente.</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- ¿Hay
mucho de la guerra?</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Es una conversación que mantuve con una amiga después de
regresar de un viaje de quince días por Albania, Macedonia del
Norte, norte de Grecia, Kosovo y Montenegro. El prejuicio es el
inicio de cualquier viaje y el turista viaja para confirmarlo. En una
segunda parte de la historia requiere una voluntad para cambiar este
prejucio inicial y darle nueva forma, de modo que quede como un
espectro desdibujado bajo las experiencias e informaciones nuevas.
Pero no es una cosa de mi amiga. Mi mochila inicial también tenía
la ligereza de esta aproximación básica. Además, a la mayoría de
Europeos que hoy tienen entre 40 y 110 años les funciona a la
perfección el trinomio Balcanes-Yugoslavia-guerra. Entre ellos, los
de más de 60 hablarían todavía de Yugoslavia al referirse a la
zona en lugar de utilizar los nombres de las distintas repúblicas en
las que ha derivado la antigua República Socialista Federal de
Yugoslavia. Con esta lógica inicial más de uno podrá sorprenderse
de que hablemos de Albania y de Grecia. Sí, son Balcanes. De hecho,
para completar el mapa , todavía tendríamos que incluir Bulgaria,
parte de Rumanía y la Turquía europea. Actualmente serían once los
países que tendrían parte, o todo el territorio, en lo que hoy
conocemos como Balcanes.
</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Efectivamente el primer problema que se nos plantea es geográfico.
Trazar lineas, fronteras, incluso evitarlas para comprender mejor que
comunidades humanas y fronteras políticas no van siempre de la mano,
y aún, son el origen de muchos conflictos. Así, si hacemos una
primera búsqueda de mapas de los Balcanes podremos comprobar algunas
diferencias. Algunos incluyen toda Rumanía y Moldavia e incluso
Turquía. Otros excluyen el sur de Grecia, la península del
Peloponeso. Por tanto, en un primer momento sería conveniente
decidir unos límites, simplemente porque la geografía nos hace
sentir mejor, es un factor comprobable sobre un mapa. Insisto en que
siempre deberemos ser conscientes de que es difícil que los
límites geográficos coincidan con los límites de una comunidad
humana, de una étnia. Una montaña no se mueve. Una persona, y más
hoy en día, puede dar la vuelta al mundo en muy pocas horas.
Considerando esto, ya podremos trazar unas lineas.
Habría, por lo tanto, una península limitada por el mar Adriático, el Jónico por
el oeste; el Egeo, el Mar de Mármara y el Mar Negro por el este, y
por el río Danubio en el norte. Este marco geográfico comprende un
territorio accidentado de montañas abruptas y ríos que se
precipitan en el mar sin facilitar los llanos y por tanto un lugar
adecuado para la comunicación interpersonal o interpoblacional y
el comercio.
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Estas particularidades geográficas han tenido dos consecuencias
a nivel de evolución geopolítica y humana. Por un lado, una costa humanizada que ha progresado al abrigo de las potencias
marítimas de cada época: fenicios, griegos, romanos, venecianos y
otomanos, entre otros. Por otra el interior, donde el desarrollo ha
sido limitado por una geografía accidentada y que ha dado como
resultado una economía de supervivencia basada en la ganadería y en
una agricultura no mucho más que suficiente. Las prácticas humanas
que se han generado en el interior, ancestrales y estáticas, han
ayudado a crear la idea de lo impenetrable y en consecuencia, el mito
del monstruo. Porque los Balcanes han sido el retrato en la recámara
en la que Europa ha querido pintar sus demonios. De ahí el mito de
Drácula, del ser deshumanizado y cruel, agreste y totalmente
incomprensible, indeseable y a la vez atrayente, con un aura
medievalizante o atávica que llama al deseo y a la perdición. La
Europa de París, Londres, Viena y Roma necesitaba esta recámara de
los Balcanes donde cerrar el monstruo o la cara B, sus responsabilidades; sus pecados.<br /></p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br />
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjky2fovE_HSWreS5A59f_FGp0n6V2lPugmoQZ2vV1RwU5wkyrvg26La24rpgPcf_qE2TdU3534sAUWOPpTUHn0IZ-VizHWvBLs0cCrHw0urVhg1sdin0PvHqCSaBO_gnp8POT1ve-rASrCGTg77PLSTfNXVbqPmyoFChDfojmzhqj1ztjABQ5mvXM3/s1600/meteoralanuit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Eteora la nuit. Foto de Agustina" border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjky2fovE_HSWreS5A59f_FGp0n6V2lPugmoQZ2vV1RwU5wkyrvg26La24rpgPcf_qE2TdU3534sAUWOPpTUHn0IZ-VizHWvBLs0cCrHw0urVhg1sdin0PvHqCSaBO_gnp8POT1ve-rASrCGTg77PLSTfNXVbqPmyoFChDfojmzhqj1ztjABQ5mvXM3/w400-h225/meteoralanuit.jpg" width="400" /></a></div> <span style="font-size: x-small;"> "Meteora la nuit". Foto de Agustina.</span><br />
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span> </span>Pero si continuamos hablando de geografía y de la
influencia que ésta ha tenido en la formación del carácter y del
mito, debemos incluir al Danubio como vía de comunicación
primordial, y por tanto, de irradiación de economía, cultura,
entendimiento y conflicto. Los Balcanes son también un lugar de
encuentro accidentado que ha derivado en una historia que ha ido a
remolque de la oficial europea: de las dos guerras mundiales, de las
ideologías mal digeridas que venían de la Ilustración, de las
historia de las religiones y sus movimientos para conquistar almas.
Las últimas guerra balcánicas, acontecidas en el cambio de siglo,
dejaron al descubierto que el territorio venía de siglos de dominación y
todavía no habían tenido tiempo de crear un relato propio de poder.</p> <p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> La geografía importa. Pongamos un ejemplo comparando tres
penínsulas en el mediterráneo. Alguien, incluso, cuestionaría si
el término península es válido cuando hablamos de los Balcanes. El
territorio interior de la Península Itálica o de la Península
Ibérica siempre han sido porosos, sus características posibilitaban
una comunicación amable y efectiva con la costa. La península
Itálica es estrecha. La efectividad de las comunicaciones es
evidente a simple vista. La península Ibérica, a pesar de mantener
un cuerpo de territorio más consistente, ofrece unas condiciones más
amables para la economía y las comunicaciones que el interior de los
Balcanes . La Meseta Ibérica, pese a las distancias con el mar,
estaba provista de pasos naturales que posibilitaban las
comunicaciones. Los Balcanes, en cambio, son un territorio difícil,
poco coordinado geográficamente. Esto ha favorecido que las
potencias imperiales vecinas la penetraran por distintos flancos
aprovechando la falta de unidad.</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Los historiadores remarcan que entre los s VIII y XII los
eslavos descendieron desde el norte y se establecieron en la zona
absorbiendo o integrando a los pobladores anteriores. Trajeron sus
hablas y provocaron que en el siglo XX alguien empezara a hablar de
Yugoslavia, que significa los eslavos del sur. Salvo el Griego y el
Albanès, y otras lenguas accidentales y muy minorizadas, todas las
lenguas que se hablan en la península son de origen eslavo. La
lengua, por lo tanto, si las cosas fueran tan fáciles, podría haber
constituido un motivo de unidad. Paralelamente al ingreso de los
eslavos en el territorio, se impuso el poder que emanaba de Bizancio
y Roma con dos modelos formales y morales de cristianismo. Ambos
procuraron una primera diferencia suficiente que justificara el
reparto de su poder en dos comunidades diferenciadas. Y poco después
vinieron los otomanos con un islam flexible que tuvo la suficiente
influencia, o poder, para provocar muchas conversiones de eslavos a
la nueva religión.</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Todo esto es un proceso histórico de muchos siglos que la
historiografía de corte eurocéntrico se ha esforzado en encapsular
dentro de un relato histórico comprensible y favorecedor para sus
intereses. Desde este esquema de poder y de valores se ha querido
transmitir una idea de los Balcanes como un territorio de violencias
insalvables, en ocasiones convenientes, donde el origen de todos los
males ha sido la diversidad. Un relato que a poco que lo pensemos
hace aguas por todas partes. La diversidad por sí misma nunca puede
ser motivo de ningún conflicto si no se utiliza según los intereses
de los poderes reales (económicos, políticos...) En ningún caso
esta diversidad será una prueba evidente de la violencia vivida. ¿No
será, por el contrario el miedo a esa diversidad, la voluntad de
dominar al otro bajo un paraguas de poder más amplio, la que ha sido
generadora de violencia ? ¿No habrá sido el nacionalismo exclusivo
más culpable que el inclusivo? Es algo que nos invita a cambiar de
perspectiva. Sin embargo, las causas son múltiples y con impresiones
sutiles.</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> El puzle de los Balcanes está servido pero las piezas están sin
encajar. Encima de la mesa hay un tendido de visiones mínimas y muy
parciales que muestran poco más que una composición al azar y de
gran belleza que ejerce una nueva atracción. Todos estamos
contaminados por la propia experiencia pero también por los relatos
predominantes. Al final siempre descubriremos que algunas piezas se
han perdido y nunca podremos completar la imagen completa. Quizás la
metáfora del puzzle no sea la adecuada y debamos conformarnos, a
pesar de nuestra tendencia a hacerlo encajar todo, con las formas y
colores que nos proporciona una visión a través de un
caleidoscopio.</p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-25581115656904569932022-09-03T04:27:00.003-07:002022-09-03T04:29:08.357-07:00KOSOVO. Al cor dels Balcans. <p> </p><p> </p><p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8mNtNS6-9f5TcUNPzdENDDkOm8jppg3UCQAX1KM7rY9zrRkAnvePdn2onJbKU9j_y584WfbsPHyVBNJd3dux6AXhWmhBw8aA2hCvuKIBNWSgEdbsqunsStvnUt1CDLEQa57snJlYAEwnp9yF_BLHkI9thr-TPDF4zQ1tj39O7TbFCMJjXLOmRqRGT/s1600/pritzen.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8mNtNS6-9f5TcUNPzdENDDkOm8jppg3UCQAX1KM7rY9zrRkAnvePdn2onJbKU9j_y584WfbsPHyVBNJd3dux6AXhWmhBw8aA2hCvuKIBNWSgEdbsqunsStvnUt1CDLEQa57snJlYAEwnp9yF_BLHkI9thr-TPDF4zQ1tj39O7TbFCMJjXLOmRqRGT/w360-h640/pritzen.jpg" width="360" /></a></div><br /><p></p><p>
</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 240%; margin-bottom: 0cm;"><a name="docs-internal-guid-8b44c91e-7fff-ad5b-c9b9-bf77687228bf"></a>
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> </span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Kosovo
declarava la seua independència de Sèrbia de forma unilateral el 17
de febrer del 2008. Espanya no reconeix la República de Kosovo. Els
catalans podrien aprendre. Kosovo és al cor geogràfic dels Balcans.
Kosovo era i és al cor del mite de la Gran Sèrbia. El fet és que
hui els Serbis a Kosovo són una minoria, un 10% minvant. A més,
després de les guerres i de la independència viuen en una situació
molt incòmoda, gairebé assetjats. </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">
</span></span></span></span>
</p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ens
hauríem quedat més temps a Prizren. Els carrers plens, el petit
rierol que travessa la ciutat, la visió del castell enaltit en
l’horitzó, les siluetes de les mesquites amb la llengua de fidels
que descendeix les escales després de l’oració. La pau relativa
que el turista veu ens invita a quedar-nos, però hi ha un programa
que hem de complir. No som viatgers, som turistes. Estem sotmesos a
un programa; el nostre temps està comptat. El temps per a nosaltres
no és cap abstracció, és una xifra exacta: unes dates d’arribada
i tornada a un lloc determinat, en el nostre cas a a l’aeroport de
Tirana, unes dates precises a altres llocs determinats, uns horaris
per esmorzar, per deixar les maletes a recepció, per tornar a pujar
a l’autobús, endormiscar-se, escoltar música, xerrar, riure,
becar finalment, despertar davant un paisatge nou, esperar
l’arribada, conèixer el guia local, fer les visites pertinents,
escoltar, o no, el guia, buscar un lloc per sopar, per fer una copa,
tornar a l’hotel. Som dins d’una felicitat programada però
buscada i gaudida. En el fons, encara ens podem sentir, dins d’aquest
parèntesi, uns privilegiats del sistema i aquesta és la trampa.
Algú té la gosadia de pronunciar-ho. Vindrà el futur. Tancarem el
parèntesi del viatge. Tornarà setembre i ens invadirà un altre
tipus d’alienació. Al cap i a la fi, estem bé viatjant: malgrat
el cansament, malgrat els horaris, malgrat tots els malgrats,
viatjant ens trobem més lliures, més desinhibits, més plens. Ens
sentim que no pertanyem i això ens dona ales. No som part de les
fronteres, no som part de les identitats que clamen les guerres del
present i del passat, no som part dels dubtes , i encara menys de les
certeses. La desimbricació ens senta bé.</span></span></span></span></span></span></p><p><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> </span></span></span></span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"></span></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2550NaX3Fjcvqvh7Tmvesz1NKEIV2Jn46-EEP7z4kMnYxyntrZTlKhwY4HdAO0kbxWufvf96ZYB5Z5oss3Mt_XG80RDyI6WItF66b_LYZ-hl2mTcEqoafyU_XZktuXewJNXYst4XgbIPWvryiv49HxuHfNTiEBZ3OFypHHrHrUy1T0KVW9KKxHSSn/s1600/Decani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2550NaX3Fjcvqvh7Tmvesz1NKEIV2Jn46-EEP7z4kMnYxyntrZTlKhwY4HdAO0kbxWufvf96ZYB5Z5oss3Mt_XG80RDyI6WItF66b_LYZ-hl2mTcEqoafyU_XZktuXewJNXYst4XgbIPWvryiv49HxuHfNTiEBZ3OFypHHrHrUy1T0KVW9KKxHSSn/w400-h225/Decani.jpg" width="400" /></a></span></span></span></span></div><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"><br />
</span></span></span></span>
<p></p><p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
monestir de Decani, al nord de Kosovo, del s. XIV, hauria de ser un
enclavament idílic. Els monjos viuen entre muntanyes, produeixen
allò que mengen i venen els excedents:
preguen-mengen-dormen-treballen. Però el Monestir, que és un lloc
sagrat pels Serbis, està en territori Kosovar, de majoria
musulmano-albanesa, i des de la declaració unilateral de la
independència de Kosovo, ha sigut un motiu de conflicte entre
Serbis-ortodoxos i albano-kosovars-musulmans. Els guions em serveixen
per recalcar les fusions aparentment irredimibles que conformen les
identitats dels grups.</span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
l’entrada del monestir hi ha una garita de l’OTAN. Abans d’entrar
els hem de deixar el passaport. El Monestir és Patrimoni de l’UNESCO
i ha sigut vandalitzat en repetides ocasions per grups extremistes
musulmans. El 2014 van deixar pintades als murs en àrab i en anglès:
“The caliphate is coming”, i amb referències a ISIS i a
l’exèrcit de liberació Kosovar.</span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.42cm;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> </span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">El
pare Peter és un home afable, barbut, amb els cabells abundants més
blancs que grisos recollits en una cua, vestit de negre a la manera
que ho fan els monjos ortodoxos, montenegrí. Ens fa les explicacions
pertinents: els frescos, la tomba del rei serbi Sant Esteve qui
alhora fundà i construí el monestir i que forma part del gran mite
construït pes Serbis sobre una Gran Sèrbia medieval. Per acabar el
pare Peter s’ofereix a donar-nos la seua benedicció tot dibuixant
una creu al front amb oli. Alguns membres del grup fan una retirada
discreta. Altres sucumbim dins l’halo d’espiritualitat i de pau
que emana el Father Peter. ¿Quin grau de responsabilitat han tingut
les religions en el conflicte general dels Balcans? ¿Hem de
responsabilitzar les religions o l’ús que se n’ha fet d’elles?
Al cap i a la fi, les religions i les llengües són
abstraccions i només es materialitzen amb l’ús que se’n fa
d’elles. Francesc I ha fet un ús ben diferent del catolicisme
del que va fer Joan Pau II. Potser el Father Peter siga un sant però
això no ho sabrem mai. </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">
</span></span></span></span>
</p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Acabem
la visita. Mengem formatge i bevem vi, tot fet al monestir.
Mengem, bevem, riem, i sobretot fem fotos, posem la millor cara; una
manera com una altra d’immortalitzar la nostra convicció de
felicitat; som gent civilitzada que ha vingut a comprovar que, per a
la nostra tranquil·litat, el caos contin</span></span></span></span><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">u</span></span></span></span><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">a.</span></span></span></span></span></span></p>
<p><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-19476262740629365782022-08-29T06:21:00.011-07:002023-01-12T01:04:08.685-08:00Viatge als Balcans. A mode d'introducció. (Al final, vesión en español)<div class="separator"><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt0mAbUgu_nyObZlQejBPCVBuiqplJlmssg5VjvJ3t0_hSA3aJ-gX_4tjpvIjjlES746ThzhX1L5GUI4eK2umRKVmBD7r-oO4ZAhxMnq6wdKrghhjjHXNfZ82wbh1nBXc6o28SzeWtGFK7S3n5pXNkh_avEnIbbkqptez033KR2y2oLE7MxrUv0emm/s550/Balkan-Peninsula-Topo-Map.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="494" data-original-width="550" height="359" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt0mAbUgu_nyObZlQejBPCVBuiqplJlmssg5VjvJ3t0_hSA3aJ-gX_4tjpvIjjlES746ThzhX1L5GUI4eK2umRKVmBD7r-oO4ZAhxMnq6wdKrghhjjHXNfZ82wbh1nBXc6o28SzeWtGFK7S3n5pXNkh_avEnIbbkqptez033KR2y2oLE7MxrUv0emm/w400-h359/Balkan-Peninsula-Topo-Map.jpg" width="400" /></a></div></div><div class="separator"></div><div class="separator"></div><div class="separator"></div><div class="separator"></div><div class="separator"><br /><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></p><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></p><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;">
</p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- On heu estat de viatge?</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">-
Als Balcans</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- I
què tal?</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">-
Molt bé. Sorprenent.</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- Hi
ha molt de la guerra?</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> </p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> És
una conversa que vaig mantindre amb una amiga per telèfon després
d’haver tornat d’un viatge de quinze dies per Albània, Macedònia
del Nord, nord de Grècia, Kosovo i Montenegro. El prejudici és
l’inici de qualsevol viatge i el turista viatja per confirmar-lo. La segona part
requereix una voluntat per canviar-lo i donar-li nova
forma, de tal manera que el prejudici inicial quede com un espectre
desdibuixat davall les experiències i informacions que hem acumulat.
La meua motxilla inicial també tenia la lleugeresa d’aquesta
aproximació bàsica . Però la meua amiga i jo no som elements aïllats. La
majoria d’Europees que hui tenen entre 40 i 110 anys funcionarien en el
trinomi Balcans-Iugoslàvia-guerra. Entre aquests, els de més de 60
parlarien encara de Iugoslàvia en referir-se a la zona en lloc
d’emprar els noms de les diferents repúbliques en què ha derivat
l’antiga República Socialista Federal de Iugoslàvia. Amb aquesta lògica inicial més d’un es podrà sorprendre encara que
parlem d’ Albània i Grècia. De fet, per completar el mapa dels
Balcans, encara hauríem d’incloure Bulgària, part de Romania i
la Turquia europea. Actualment serien onze els països que tindrien
part, o tot el territori, dins del que hui coneixem com Balcans. </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Efectivament, el primer problema que se'ns planteja és geogràfic. Si fem una primera cerca de mapes dels Balcans podrem comprovar algunes diferències. Alguns inclouen tota Romania i Moldàvia i inclús Turquia. D'altres exclouen el sud de Grècia, la península del Peloponés. Per tant, en un primer moment hauríem de decidir uns límits, simplement perquè la geografia ens fa sentir bé, és un factor mesurable, comprovable damunt d'un mapa, i a més es deixa experimentar a través del paisatge. Ara bé, haurem de ser conscients que és difícil que els límits geogràfics coincidisquen amb els límits humans. Una muntanya no es mou. Una persona pot fer la volta al món en molts pocs dies i ja no parlem dels grups humans. Considerant això podríem
parlar de dos límits geogràfics. Hi hauria una península limitada
pel mar Adriàtic, el Jònic per l'oest; l’Egeu, el Mar de Màrmara i el Mar Negre per l'est, i pel riu
Danubi en el nord. Aquest marc geogràfic compren un territori
accidentat de muntanyes abruptes i rius que es precipiten a la mar
sense facilitar el recer, l'amplada i la pau que requereix la comunicació
interpersonal o interpoblacional i el comerç. Aquestes particularitats
geogràfiques han tingut dues conseqüències a nivell d’evolució
humana. Per una banda, la costa, més humanitzada, penetrada o tocada, i que ha evolucionat al recer de les
potències marítimes de cada època: fenicis, grecs, romans,
venecians i otomans, entre d’altres. Per una altra, l’interior,
on el desenvolupament ha estat limitat per una geografia accidentada i que ha donat com a resultat
una economia més justa que suficient basada en la ramaderia i en una agricultura. Les pràctiques humanes que s'han generat a l'interior, ancestrals i estàtiques, han ajudat a
crear la idea d'allò impenetrable i en conseqüència, el mite del monstre . Perquè els Balcans han sigut el retrat en
la recambra en el qual Europa ha volgut pintar els seus defectes.
D’ací el mite de Dràcula, de la guerra continua, de la
impossibilitat d’enteniment, del balcànic com un ésser fosc i
sense possibilitat de redempció. L’Europa de París, Londres,
Viena i Roma ha projectat la seua voluntat de percepció en la
bellesa tot obviant els aspectes més poc agradables; la
desigualtat, les guerres. A Europa li calia aquesta recambra dels
Balcans on tancar el monstre o la cara B. </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Per una altra banda,
si parlem de geografia i de la influència que aquesta ha tingut en la
formació del caràcter i del mite, hem d’incloure el Danubi com a
via de comunicació cabdal, i per tant, d’irradiació d’economia,
cultura, enteniment i conflicte. Els Balcans són una recambra, però també un lloc de trobada
accidentat que ha derivat en una història que ha anat al remolc de
la oficial europea; de les dues guerres mundials, les ideologies mal
païdes que venien de la Il·lustració... Tot va deixar al descobert
que venien de segles de dominació i que encara no havien tingut
temps de crear un relat propi de poder. </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> </p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> La
geografia importa. Posem un exemple comparant tres penínsules a la
mediterrània. Algú, inclús, qüestionaria si el terme península
és vàlid quan parlem dels Balcans. El territori interior de la
península Itàlica o de la península Ibèrica sempre ha sigut
porós, les seues característiques possibilitaven una comunicació
amable i efectiva amb la costa. La península Itàlica és estreta.
L’efectivitat de les comunicacions és evident a primera vista. La
península ibèrica, tot i mantenir un gruix de territori més
consistent, no té les condicions geogràfiques impossibles de
l’interior dels Balcans . La Meseta Ibèrica, malgrat les
distàncies amb la mar, estava proveïda de passos naturals que
possibilitaven les comunicacions. El Balcans, en canvi, són un
territori difícil, poc coordinat geogràficament. Això ha afavorit
que les potències imperials europees la penetraren per diferents
flancs aprofitant la manca d’unitat. </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> </p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFiEmZL_I2FMQCNyiVSzU9obVapWUJCRj3WR3YwsUschn1sw5OkU0bRJFa_94eVKtm2UqHEFrcTQUWwCX7oPmpghbvWOkRDrYMltIvjjJXnCMJV9mNvEhot3LNEwNJ1MMVBWAGgSpqy4O3nBFKLGaAXSASg52rC1WPVTczTDl-FE22l-D0s5vZaa0f/s1600/balcans8.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFiEmZL_I2FMQCNyiVSzU9obVapWUJCRj3WR3YwsUschn1sw5OkU0bRJFa_94eVKtm2UqHEFrcTQUWwCX7oPmpghbvWOkRDrYMltIvjjJXnCMJV9mNvEhot3LNEwNJ1MMVBWAGgSpqy4O3nBFKLGaAXSASg52rC1WPVTczTDl-FE22l-D0s5vZaa0f/w400-h225/balcans8.jpg" width="400" /></a></div><br />
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Els historiadors remarquen que entre els s VIII i XII els eslaus van
baixar des del nord i es van establir a la zona tot absorbint o
integrant els pobladors anteriors. Van portar les seues parles i van
provocar que al segle XX algú començara a parlar de Iugoslàvia,
que vol dir els eslaus del sud. Tret del Grec i de l’Albanès, i
d’altres llengües accidentals i molt minoritzades, totes les
llengües que es parlen a la península són d’origen eslau. La
llengua, per tant, si les coses foren tan fàcils, podria haver
constituït un motiu d’unitat. Paral·lelament s’imposà el poder
que emanava de Bizanci i Roma amb dos models formals i morals de
cristianisme. Ambdós procuraren una primera diferència suficient
que justificara el repartiment del seu poder en dues comunitats
diferenciades. Després vingueren els otomans amb un islam flexible
que va tindre la suficient influència, o poder, per provocar moltes conversions d’eslaus
a la nova religió. </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Tot això és un procés històric de molts
segles que la historiografia de tall eurocèntric s'ha esforçat en encapsular dins d’un relat històric comprensible que afavorira els interessos
dins la influència de l’eix Londres-Roma (sempre passant per París i Washington). Des
d’aquest esquema de poder i de valors s’ha volgut transmetre una
idea dels Balcans com un territori de violències insalvables, de
vegades convenients, on l’origen de tots els mals ha sigut la diversitat. Un relat que a poc que el pensem fa aigües per totes bandes. La diversitat per ella mateixa no
pot ser mai motiu de cap conflicte si no s’utilitza segons els
interessos dels poders reals (econòmics, polítics...) En cap cas
aquesta diversitat no serà una prova evident de la violència viscuda.
¿No serà , per contra, la por a aquesta diversitat, la voluntat de
dominar a l’altre sota un paraigües de poder més ampli, la que ha
sigut més generadora de violència? És una qüestió que ens convida a
canviar de perspectiva. De tota manera, les causes són
múltiples i impreses de subtileses.
</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> El puzle dels Balcans està servit però les peces estan sense
encaixar. Damunt la taula hi ha una estesa de visions mínimes i molt
parcials que mostren poc més que una composició a l’atzar i de
gran bellesa que exerceix una atracció nova. Tots estem contaminats
per l’experiència pròpia però també pels relats predominants.
Al final sempre descobrirem que algunes peces s’han perdut i mai no
podrem completar la imatge. Potser la metàfora del puzle no siga
l’adequada i ens haurem de conformar, malgrat la nostra tendència
a fer-ho encaixar tot, amb les formes i colors- fascinants,
embriagadors- que ens proporciona la visió a través d’un
calidoscopi. </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> </p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><b>Versión en castellano.</b></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</p><p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-¿Dónde has estado de viaje?
</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- En
los Balcanes</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- ¿Y
qué tal?</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- Muy
bien. Sorprendente.</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">- ¿Hay
mucho de la guerra?</p>
<p lang="es-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Es una conversación que mantuve con una amiga después de
regresar de un viaje de quince días por Albania, Macedonia del
Norte, norte de Grecia, Kosovo y Montenegro. El prejuicio es el
inicio de cualquier viaje y el turista viaja para confirmarlo. En una
segunda parte de la historia requiere una voluntad para cambiar este
prejucio inicial y darle nueva forma, de modo que quede como un
espectro desdibujado bajo las experiencias e informaciones nuevas.
Pero no es una cosa de mi amiga. Mi mochila inicial también tenía
la ligereza de esta aproximación básica. Además, a la mayoría de
Europeos que hoy tienen entre 40 y 110 años les funciona a la
perfección el trinomio Balcanes-Yugoslavia-guerra. Entre ellos, los
de más de 60 hablarían todavía de Yugoslavia al referirse a la
zona en lugar de utilizar los nombres de las distintas repúblicas en
las que ha derivado la antigua República Socialista Federal de
Yugoslavia. Con esta lógica inicial más de uno podrá sorprenderse
de que hablemos de Albania y de Grecia. Sí, son Balcanes. De hecho,
para completar el mapa , todavía tendríamos que incluir Bulgaria,
parte de Rumanía y la Turquía europea. Actualmente serían once los
países que tendrían parte, o todo el territorio, en lo que hoy
conocemos como Balcanes.
</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style>
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Efectivamente el primer problema que se nos plantea es geográfico.
Trazar lineas, fronteras, incluso evitarlas para comprender mejor que
comunidades humanas y fronteras políticas no van siempre de la mano,
y aún, son el origen de muchos conflictos. Así, si hacemos una
primera búsqueda de mapas de los Balcanes podremos comprobar algunas
diferencias. Algunos incluyen toda Rumanía y Moldavia e incluso
Turquía. Otros excluyen el sur de Grecia, la península del
Peloponeso. Por tanto, en un primer momento sería conveniente
decidir unos límites, simplemente porque la geografía nos hace
sentir mejor, es un factor comprobable sobre un mapa. Insisto en que
siempre deberemos ser conscientes de que es difícil que los
límites geográficos coincidan con los límites de una comunidad
humana, de una étnia. Una montaña no se mueve. Una persona, y más
hoy en día, puede dar la vuelta al mundo en muy pocas horas.
Considerando esto, ya podremos trazar unas lineas.
Habría, por lo tanto, una península limitada por el mar Adriático, el Jónico por
el oeste; el Egeo, el Mar de Mármara y el Mar Negro por el este, y
por el río Danubio en el norte. Este marco geográfico comprende un
territorio accidentado de montañas abruptas y ríos que se
precipitan en el mar sin facilitar los llanos y por tanto un lugar
adecuado para la comunicación interpersonal o interpoblacional y
el comercio.
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Estas particularidades geográficas han tenido dos consecuencias
a nivel de evolución geopolítica y humana. Por un lado, una costa humanizada que ha progresado al abrigo de las potencias
marítimas de cada época: fenicios, griegos, romanos, venecianos y
otomanos, entre otros. Por otra el interior, donde el desarrollo ha
sido limitado por una geografía accidentada y que ha dado como
resultado una economía de supervivencia basada en la ganadería y en
una agricultura no mucho más que suficiente. Las prácticas humanas
que se han generado en el interior, ancestrales y estáticas, han
ayudado a crear la idea de lo impenetrable y en consecuencia, el mito
del monstruo. Porque los Balcanes han sido el retrato en la recámara
en la que Europa ha querido pintar sus demonios. De ahí el mito de
Drácula, del ser deshumanizado y cruel, agreste y totalmente
incomprensible, indeseable y a la vez atrayente, con un aura
medievalizante o atávica que llama al deseo y a la perdición. La
Europa de París, Londres, Viena y Roma necesitaba esta recámara de
los Balcanes donde cerrar el monstruo o la cara B, sus responsabilidades; sus pecados.<br /></p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<span> </span>Pero si continuamos hablando de geografía y de la
influencia que ésta ha tenido en la formación del carácter y del
mito, debemos incluir al Danubio como vía de comunicación
primordial, y por tanto, de irradiación de economía, cultura,
entendimiento y conflicto. Los Balcanes son también un lugar de
encuentro accidentado que ha derivado en una historia que ha ido a
remolque de la oficial europea: de las dos guerras mundiales, de las
ideologías mal digeridas que venían de la Ilustración, de las
historia de las religiones y sus movimientos para conquistar almas.
Las últimas guerra balcánicas, acontecidas en el cambio de siglo,
dejaron al descubierto que el territorio venía de siglos de dominación y
todavía no habían tenido tiempo de crear un relato propio de poder.</p> <p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> La geografía importa. Pongamos un ejemplo comparando tres
penínsulas en el mediterráneo. Alguien, incluso, cuestionaría si
el término península es válido cuando hablamos de los Balcanes. El
territorio interior de la Península Itálica o de la Península
Ibérica siempre han sido porosos, sus características posibilitaban
una comunicación amable y efectiva con la costa. La península
Itálica es estrecha. La efectividad de las comunicaciones es
evidente a simple vista. La península Ibérica, a pesar de mantener
un cuerpo de territorio más consistente, ofrece unas condiciones más
amables para la economía y las comunicaciones que el interior de los
Balcanes . La Meseta Ibérica, pese a las distancias con el mar,
estaba provista de pasos naturales que posibilitaban las
comunicaciones. Los Balcanes, en cambio, son un territorio difícil,
poco coordinado geográficamente. Esto ha favorecido que las
potencias imperiales vecinas la penetraran por distintos flancos
aprovechando la falta de unidad.</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Los historiadores remarcan que entre los s VIII y XII los
eslavos descendieron desde el norte y se establecieron en la zona
absorbiendo o integrando a los pobladores anteriores. Trajeron sus
hablas y provocaron que en el siglo XX alguien empezara a hablar de
Yugoslavia, que significa los eslavos del sur. Salvo el Griego y el
Albanès, y otras lenguas accidentales y muy minorizadas, todas las
lenguas que se hablan en la península son de origen eslavo. La
lengua, por lo tanto, si las cosas fueran tan fáciles, podría haber
constituido un motivo de unidad. Paralelamente al ingreso de los
eslavos en el territorio, se impuso el poder que emanaba de Bizancio
y Roma con dos modelos formales y morales de cristianismo. Ambos
procuraron una primera diferencia suficiente que justificara el
reparto de su poder en dos comunidades diferenciadas. Y poco después
vinieron los otomanos con un islam flexible que tuvo la suficiente
influencia, o poder, para provocar muchas conversiones de eslavos a
la nueva religión.</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> Todo esto es un proceso histórico de muchos siglos que la
historiografía de corte eurocéntrico se ha esforzado en encapsular
dentro de un relato histórico comprensible y favorecedor para sus
intereses. Desde este esquema de poder y de valores se ha querido
transmitir una idea de los Balcanes como un territorio de violencias
insalvables, en ocasiones convenientes, donde el origen de todos los
males ha sido la diversidad. Un relato que a poco que lo pensemos
hace aguas por todas partes. La diversidad por sí misma nunca puede
ser motivo de ningún conflicto si no se utiliza según los intereses
de los poderes reales (económicos, políticos...) En ningún caso
esta diversidad será una prueba evidente de la violencia vivida. ¿No
será, por el contrario el miedo a esa diversidad, la voluntad de
dominar al otro bajo un paraguas de poder más amplio, la que ha sido
generadora de violencia ? ¿No habrá sido el nacionalismo exclusivo
más culpable que el inclusivo? Es algo que nos invita a cambiar de
perspectiva. Sin embargo, las causas son múltiples y con impresiones
sutiles.</p>
<p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> El puzle de los Balcanes está servido pero las piezas están sin
encajar. Encima de la mesa hay un tendido de visiones mínimas y muy
parciales que muestran poco más que una composición al azar y de
gran belleza que ejerce una nueva atracción. Todos estamos
contaminados por la propia experiencia pero también por los relatos
predominantes. Al final siempre descubriremos que algunas piezas se
han perdido y nunca podremos completar la imagen completa. Quizás la
metáfora del puzzle no sea la adecuada y debamos conformarnos, a
pesar de nuestra tendencia a hacerlo encajar todo, con las formas y
colores que nos proporciona una visión a través de un
caleidoscopio.</p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"> <br /></p>
<p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"> </p>
<p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"> </p></div><p> </p><p> </p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-19395931287172834372022-07-06T02:39:00.003-07:002022-07-06T02:40:22.906-07:00Albert Roig. "Posseït"<p> </p><p style="text-align: center;"> <img alt="POSSEÏT" height="400" id="detportada" src="https://www.llardelllibre.cat/es/imagenes/9788412/978841250868.JPG" style="height: 350px; width: 235px;" title="POSSEÏT" width="269" /></p><p>
</p><p align="justify" style="line-height: 240%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">Llig
Vinyoli i en Vinyoli entenc Rilke. Però Rilke és un personatge del
Nord, ¿un moralista?. Rilke sabia ben poc de les nostres escenes de
platja bigarrades i llampants inventades pel turisme de masses.
Vinyoli les descriu però implementa el significat festiu i estètic
i el contrasta amb la por que “feineja per la platja”. “ He
tremolat davant aquests misteris” diu a l’últim vers de PLATJA.
“ No tinc escapatòria” diu al final de VACANCES A LA PLATJA. Els
poetes són gent trista que sovint es suïcida. Alguns
altres, per evitar els efectes de l’excessiva consciència beuen en
excés o fumen o consumeixen o s'injecten substàncies. Albert Roig
salva Vinyoli, entre altres poetes, de la seua foguera personal
a “Posseïts”. Per altra banda hi ha alguns poetes oficials i de
t</span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">raje</span></span></i></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="background: transparent;">
</span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">amb
corbata, avorrits i profusament premiats. Albert Roig assenyala
l’Àlex Susanna. No se n’amaga. L’acusa de convergent, de
pujolista, de mal poeta. Però també ho fa amb el laurea tJoan
Margarit. Hi ha molts hòmens al llibre del Tortosí, i s’hi aplica
poc, ben poc, amb allò que han escrit les dones. Però cadascú llig
el que vol i escriu del que vol, o així hauria de ser. També hi ha
dones que només escriuen de dones, etc, etc. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent;">“<span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Posseït”
és un llibre necessari de crítica poètica i escrit en estil
llibèrrim i dirigit només a un grapat d’ escollits, de
tocats per l’ala de la poesia i amb ínfules d’arribar al moll de
l’os o d’inventar la sopa d’all. Presentisc que és un
bon llibre perquè m’he perdut moltes coses, sovint el fil.
D’Albert Roig m’agrada el mateix llenguatge que m’incomoda, el
ritme trencat del discurs, la riquesa del vocabulari, la novetat.
Roig no és crític, ni escriptor de ficció, ni d’assaig. És un
d’aquells éssers que han nascut i moriran poetes. Podria haver dit
que han estat condemnats a ser poetes; a patir-ne l’estigma; a
aspirar a entendre i a ésser incompresos. Roig és un poeta
vital, del moviment, del risc; ¿expressionista, barroc?,
experimental, dialectal, radical…amb tot allò i les seues
conseqüències. Si ens hem de morir que siga al camp de batalla i
matant, deu pensar. Ja està bé de pertànyer a una cultura reduïda
i acomplexada, aporegada d’ella mateixa, comedida i burgesa, pensa.
I aleshores se’n va a escampar la boira al Brazil o consumeix algún
tipus de producte que l’allunye de la consciència que sovint és
impertinent, matxacona, i ens aboca a la tristesa i
l’autocomplaença. </span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Tortosa
és territori comantx, no està ni ací ni allà. Per això, potser
prefereix els poetes de les illes, Blai Bonet, o Bauçà, o el
Valencià Estellés, allunyats de la influència burgesa de la
metròpoli i del reconeixement, del càlcul del poder o de
l’estultícia, tan radical i abundant a tot arreu però tan lligat als cenacles del poder.
Albet Roig trenca amb esta cosa tan burgesa de la por a transcendir,
a trencar la norma. D’ací, en part, deu venir la tria pel dialectalisme, l’endemisme, que l’ajuda a eixir del control per part del poder central, que a Catalunya també hi és. <br /></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Hi
ha la poesia que s’entén i després hi ha la poesia. Ara queda
només escatir el gra de la palla. A “Posseït”, el tortosí
posa fil a l’agulla. No és tasca fàcil perquè entre el bé i el
mal, el blanc i el negre, venen tots els matisos i l’experiència
demostra que els cànons sempre acaben sent revisables. Sovint paga
la pena reprimir l’instint tan renovador de la foguera i guardar
els llibres empolsegats a les lleixes perquè un dia podem descobrir
que la qualitat també té un component de moda. “Posseït”
és un llibre que es degusta, es beu a glops, a poc a poc. També
passa que quan puges una muntanya ho fas a poc a poc per no forçar
ni el cor ni la respiració. És quan arribes dalt, al cim, que veus
al voltant i tens una impressió del paisatge. “Posseït” és un
llibre que s’acosta a la poesia des d’un llenguatge poètic. Una
volta acabat, el deixem a la lleixa pensant que seria desitjable
tornar-lo a reprendre d’ací un temps. </span></span></span></span>
</p>
<p><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-78105208661967003062022-06-05T07:18:00.004-07:002022-06-06T09:38:38.397-07:00Alexis de Tocqueville i el deteriorament de les democràcies. <div class="separator"><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"> <img class="detail__media__img-thumbnail js-detail-img js-detail-img-thumb" src="https://external-content.duckduckgo.com/iu/?u=https%3A%2F%2Ftse3.mm.bing.net%2Fth%3Fid%3DOIP.VDSVyTkhk2TRkQbDDHOyYAHaHa%26pid%3DApi&f=1" style="display: none; height: 262px; width: 262px;" /></p></div><p> </p><p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZbpFA8kyRnsHr9fZ5caq1pHRNEywEH_J12fBFkXB5I6_Zkt52R86BG9lQrosaoZsyQVrzzMao85jckmbTp1OHeIy9J1qv_BiZCru67YOUOaYozyVGFQt42X5o-4rNEwGrgktZjiCAu6O7fRNS3QlZj6AoBbfQtnZT-CJj7V3eoCThgyCHSQcJskEb/s1000/la-democracia-en-america-alexis-de-tocqueville-3144942471.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZbpFA8kyRnsHr9fZ5caq1pHRNEywEH_J12fBFkXB5I6_Zkt52R86BG9lQrosaoZsyQVrzzMao85jckmbTp1OHeIy9J1qv_BiZCru67YOUOaYozyVGFQt42X5o-4rNEwGrgktZjiCAu6O7fRNS3QlZj6AoBbfQtnZT-CJj7V3eoCThgyCHSQcJskEb/s320/la-democracia-en-america-alexis-de-tocqueville-3144942471.jpeg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p>
</p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> Quan jo feia COU, el meu professor
d’història ens va demanar fer una fitxa de lectura d’un
qualsevol llibre d’història. Hi havíem de fer constar les dades
bàsiques, com ara el títol, l’autor, l’any de la primera
edició, etc; i també un resum que havia de contenir quatre idees
bàsiques. Aquella mateixa vesprada em vaig acostar a la biblioteca
del poble i em vaig quedar plantat davant del prestatge de llibres d’història. No podria explicar per què vaig escollir Tocqueville. Als
dèsset anys, les meues nocions sobre llibres
d’història devien ser nul·les. Pot ser em va cridar l'atenció la coberta o va ser el nom que em va atraure. La
lectura va ser directa, sense filtres, densa, i em va deixar una idea molt
difuminada d’un personatge que en els anys posteriors a la
Revolució Francesa va fer un viatge als Estats Units i explica com van les coses per allà. Segurament em vaig sentir poc acompanyat, com si m'hagueren fet avançar i creuar un desert a les palpentes. El cas és que sempre he recordat l'experiència i des d'aleshores sempre he tingut present el nom de Tocqueville i he sentit l'espurna de la curiositat sobre allò que va experimentar i escriure. Aquell experiment del meu professor
d’història de COU, tan poc dirigista, sempre l’he considerat
revolucionari dins la seua simplicitat fins el punt que més de trenta anys després encara el reconec com una de les poques anècdotes positives que em van marcar en els meus estudis de secundària. </span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Alexis
de Tocqueville va publicar “La democràcia en Amèrica” en
1835. L’autor descendia d’una família d’aristòcrates
que va experimentar en carn pròpia les conseqüències de la
Revolució Francesa. Va estudiar dret i després va exercir de jutge.
Després d’un seguit de frustracions polítiques i probablement de
sentir-se poc estimat pel nou sistema monàrquic i burgés de Carles
X, amb l’excusa d’estudiar el sistema penitenciari americà
i amb l’ajuda econòmica familiar, va viatjar al nou continent amb la companyia del seu amic
Gustave de Beaumont. Més enllà de l’anàlisi de la gestió de les
presons, els dos francesos van acabar fent un seguit de reflexions de
dimensions destacables dins l’àmbit del pensament occidental al
voltant de l’aplicació del sistema democràtic a Amèrica i de les
possibilitats que el mateix sistema, o un altre de semblant,
podria tenir a Europa. Més enllà encara, i sobretot pel que
fa a Tocqueville, acabà teoritzant sobre allò que ell considerava els dos pilars sobre els quals bascula o ha de bascular
qualsevol sistema democràtic: la igualtat i
la llibertat. Les conclusions que extreu el porten a un pessimisme
contingut només per l’afany intel·lectual d’anàlisi i reflexió. </span></span></span></span></span></span></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
mà de Tocqueville i les nocions que ens ha pogut deixar sobre la
igualtat i la llibertat ens porten a la política actual. Moltes de
les seues reflexions, encara són
vàlides hui, o com a mínim ens serveixen per considerar una anàlisi
inicial de com funcionen les coses. En Tocqueville, la igualtat és
la tendència. Si tornem la vista enrere veiem
que avança de manera problemàtica però constant. Hi ha la idea que
tots som iguals recollida als textos fundacionals de la majoria de
comunitats, ja siguen d’origen civil o religiós.
Per una altra banda, la idea de llibertat, tan productiva com la de
l’amor en termes de literatura, és molt més problemàtica. Mentre que la igualtat està en la llavor del pensament humà i quasi es pot tocar de com és de real, la llibertat és una idea abstracta i una percepció i està
sotmesa als canvis temporals, històrics, ideològics. Mentre la igualtat es viu la llibertat es sent. Així, podem ser esclaus i sentir-nos lliures. Aquestes
reflexions de Tocqueville són absolutament vàlides hui. La igualtat
és un territori que sembla patir d’una salut constant i
progressiva malgrat els entrebancs. La llibertat, i l’amor (
l’afegit és cosa meua, llibertat poètica…), és un concepte
absolutament plàstic i manipulable, canviant segons l’interés
dels distints grups socials. </span></span></span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hui, l’esquerra i els moviments
progessistes dominen millor el discurs de la igualtat. Els
conservadors poden manifestar la seua resistència al
canvi, però al final no poden aguantar el pes
de l’evidència i acaben cedint. Pensem en tot el que hem aconseguit en el últim segle en quant a drets de col·lectius marginats: negres, dones, homosexuals...etc, i les reticències que han acompanyat aquests canvis per part dels conservadors. Per contra, el discurs de la
llibertat està en mans del conservadors. Són els que han sabut
reduir el seu contingut de grisos a un blanc i negre, a un salat i
dolç. D’ací, potser, naix l’èxit dels governs trumpians on la
llibertat queda reduïda al “derecho a elegir", sense consideracions de fons. Trump o Ayuso o Abascal parlen de llibertat i les urnes s'omplen de vots. La llibertat s'exhibeix d'una manera absoluta, com una religió i s'aplica a tots els camps fins arribar al fet més quotidià. Podem recordar "el café con leche in Plaza Mayor" d'Ana Botella o la filosofia de la llibertat que envolta la cultura madrileña de la "cervecita" de Ayuso.
La voluntat de la majoria abandona el binomi igualtat-llibertat per
situar-se en el del pa i circ. I ací és quan les democràcies
tenen el perill de sucumbir davant la manca de creativitat i
profunditat. Fem una cervesa o llegim Tocqueville? Quina opció penseu que guanyaria? Es poden fer les dues coses. Cadascuna té el seu moment. Aquí no cal escollir, que no ens enganyen.<br /></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"></p><p><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-39723210862151252942022-06-05T07:00:00.000-07:002022-06-05T07:00:10.285-07:00Camí de l'Alcàrria. Camps de Sòria. <div class="separator" style="text-align: center;"><p style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img alt="Josep Galian - Fotografia / Photography: CUENCA" class="detail__media__img-highres js-detail-img js-detail-img-high" height="428" src="https://external-content.duckduckgo.com/iu/?u=https%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-fYGRbORbekY%2FUU9Gt8bUboI%2FAAAAAAAABiw%2F5AYzvi-bWmQ%2Fs1600%2FCuenca_042.jpg&f=1&nofb=1" style="display: block; height: 262px; width: 391.661px;" width="640" /></p></div><p> <span style="font-size: x-small;">josepgalian.blogspot.com</span></p><p>
</p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Deixem
les valls d’Utiel i Requena i el paral·lel de les vinyes i la
sensació de buit humà esdevé una inèrcia en el paisatge. Ara hi
ha boscos de pinars i alzines, més endavant camps de girasols. Els
blatars segats semblen peces de burell esteses al sol. Per la
carretera et trobes els embalums mecànics i monstruosos de les
segadores de colors vius que contrasten amb un paisatge que tendeix a
la soledat i al misticisme. Ets afortunat si veus un ramat d’ovelles;
el pastor normalment beca o fuma darrere d’una paca de palla. Hi ha
animals que són menys gregaris que altres i s’aventuren més
enllà del grup. Pugen un marge o baixen un desnivell on hi corre
l’aigua fins que el gos les empaita i les retorna a la seguretat
del ramat. Un post de la llum en un camp de blat segat sembla un
Crist crucificat del romànic i els turons pelats son gòlgotes
que multipliquen el dolor del buit fins l’infinit. Conca i després
Guadalajara. Pensem en províncies des del s. XIX, en diputacions
provincials, en actes de senadors que la por que instiga el parèntesi
de terra sense gent fa conservadors. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="background: transparent;"> <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entrem
a la província de Guadalajara. Visite la web de l’INE , Institut
Nacional d’Estadística, per comprovar les poblacions i els
habitants. 335 poblacions amb un total de 257.762. Només 110
superen els 100 habitants, 32 superen els 1000, i només 5
superen els 10.000 habitants, són les que estan més prop de la
capital i que conformen un petit nucli al voltant de Guadalajara
capital, que en té 85.871. Les estadístiques són del 2019. En
Conca de 280 municipis amb un total de 196.329, 33
superen els 1000 habitants , i només Tarancón amb 15.271 i la
capital amb 54.690 superen els 10.000.</span></span></span></span></span></span></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Parem
a Trillo uns dies. Niba es mereix un petit apartat. Quedem amb ella a
la font del costat del pont a Trillo. Ella em va dir a la font de
colors però jo tot i que la vaig mirar no entenia d’on venia el
nom dels colors. Són les set de la vesprada, fa un sol que bada les
pedres. Al costat hi havia un quiosc, ens vam demanar aigua i
un gelat.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">-Un
polo, por favor, ¿de que sabores tienes?</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">-¿
Un qué?, no te entiendo.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">-
Un polo, un helado…</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">-
Ah.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Demanem
unes varietats noves, de fruites tropicals, abelleix alguna cosa
fresca. Són molt cremosos i molt dolços, excessivament pel meu
gust. És, potser, part del màrqueting, li posen molt de greix i
molt de sucre i amb això ja ho tenen, un parell de grams de
barreja de pólvores de sabors i va que xuta. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Niba
arriba dos minuts després de l’hora prevista. Va vestida d’època,
dels anys vint, i porta una càmera penjant del coll</span></span></span></span></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">_________________________________</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Laia
és catalana i va venir a Sòria perquè no li diu a res que no a la
vida. Amb la seua parella porta un petit hotel rural prop de Garray.
A l’eixida del poble en direcció a La Laguna Negra hi ha un
conglomerat d’edificis moderns que és el que queda d’un macro
projecte que es volia dir La Ciudad del Medio Ambiente. Al costat i a
la vora de la carretera hi ha uns hivernacles que són Aleia Roses.
Are diuen que l’empresa se la queda una multinacional Americana,
Full Moon, que fa inversions de risc per plantar marihuana d’ús
terapèutic. Començaran per plantar 7 de les 14 hectàrees de
marihuana i la resta, de roses, però en el termini d’un any tota
la instal·lació produirà marihuana. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Possiblement
la COVID-19 ha fotut un colp dur a Aleia Roses. 400 empleats. La nova
empresa vol reduir la plantilla a una quarta part.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">LA
ESTADOUNIDENSE FULL MOON SERÁ LA NUEVA PROPIETARIA DE ALEIA ROSES.
HERALDO-DIARIO DE SORIA.</span></span></span></span></p>
<p><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-69348715598183857962022-05-15T02:37:00.003-07:002022-05-15T07:28:03.116-07:00Alcarràs.<p> </p><p style="text-align: center;"> </p><p style="text-align: center;"> <img alt="" class="posterImage js-lazyLoad" data-revealed="true" data-src="https://resizing.flixster.com/iziWNQeO54Cxpulgk2F99vp5qVk=/206x305/v2/https://flxt.tmsimg.com/assets/p21772992_v_h6_aa.jpg" height="400" src="https://resizing.flixster.com/iziWNQeO54Cxpulgk2F99vp5qVk=/206x305/v2/https://flxt.tmsimg.com/assets/p21772992_v_h6_aa.jpg" style="-o-animation: overlay-fade 1s 1; -webkit-animation: overlay-fade 1s 1; animation: 1s ease 0s 1 normal none running overlay-fade;" width="270" /></p><p style="text-align: center;"> </p><p style="text-align: justify;"> </p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Temporada
de nespres, nísprols, diem a Agost. A la parada de verdures m’han
dit que enguany, per la pluja tan abundant, no en menjarem de dolços.
De grossos sí, però no de dolços; han xuclat massa aigua. De
la mateixa manera que altres coses, la fruita també ha pujat de preu
de manera notable. Les butxaques de la gent ho estan notant. ¿La
guerra? Però possiblement només ha sigut només el tir d’eixida.
Hi ha hagut un llarg període d’entrenament, de preparació. Ningú
no es posa a córrer sense unes sessions prèvies
d’entrenament. La guerra a Ucraïna només ha encetat la
cursa. Hi ha un abans i hi haurà un després. Tot comença i tot
acaba en els preus dels combustibles i amb els interessos que directa
o indirectament generen. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Amb
relació als mons que s’acaben i altres que comencen hi ha la
pel·lícula “Alcarràs”, guardonada a Berlín i que ha alçat un
petit aldarull dins del reduït món del cinema d’autor i català.
També a la resta de l’estat, ímagine, però de manera molt
matissada, molt cauta, molt de mirar de reüll. S’ha dit que és
una obra mestra. I algú ha replicat que el film està bé, prou bé,
però que no es per a tant. I com no podia ser, ix la inevitable
comparativa entre allò que es fa en clau catalana, o perifèrica,
gallega, vasca, valenciana, ¿andalusa?,etc, i allò que es fa a
Madrid o en clau centre. I hi ha el tema lingüístic. La pel·lícula
s’ha doblat al castellà perquè no tothom està capacitat per
llegir subtítols i molt menys entendre un mínim de borrall d’allò
que es diu en català, ni per gaudir de la cadència d’altres
llengües en ús que no siguen les sostingudes per exèrcits. Allò
militar sempre té la capacitat de despertar un tipus molt específic
d’intel·lecte i de neutralitzar-ne un altre. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">La
pel·lícula explica la història de l’últim estiu de recollida de
préssecs ( bresquilles, melicotons) d’una família de pagesos
d’Alcarràs. El cultiu de la bresquilla, de la manera que s’ha
fet durant molts anys, ja no és rendible. Per una altra banda hi ha
la pressió per instal·lar plaques solars a la finca. Hi ha un
paisatge que es perd i un altre que s’imposa. Hi ha també la
tendència a la idealització dels mons que moren i de les històries
connectades a la terra. Sobre els mons que generen la producció de
la fruita en aquelles comarques, recomane la lectura de Francesc
Serès en “La pell de la frontera” i Mercé Ibarz. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">La
pel·lícula té punts d’emoció i punts d’humor i tendresa que
contrasten amb una realitat dura dictada pels factors econòmics. El
progrés és imparable, marca els ritmes i no dóna opcions a un grup
de gent presonera de cossos que s’arrastren en una inèrcia de rutines
i segles, incapaços de respondre més enllà d’allò que suposa
una humanitat ferida. </span></span></span></span>
</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style><br /> Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-1930404298960357562021-05-09T02:50:00.001-07:002021-09-27T23:46:18.504-07:00El telèfon del vent. <p> </p><p> </p><p style="text-align: center;"> <img alt="El teléfono del viento - Una línea especial | LoMixto.com" class="n3VNCb" data-noaft="1" src="http://www.lomixto.com/blog/contenidos/2019/04/1_-ceA7ZeJuvhhkFOkOLYJ1Q.jpeg" style="height: 292.5px; margin: 0px; width: 390px;" />
</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><a name="docs-internal-guid-a9c378d4-7fff-ac3b-55eb-1b795559cb8c"></a>
<span style="color: black; font-size: small;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">El 2010 Itaru
Sasaki fa instal·lar una cabina de telèfon al seu jardí
d’Otsutxi per parlar amb el seu cosí mort. Un any després un
tsunami acaba amb la vida del deu per cent de la població total
del poble. Sasaki va donar a conèixer el seu telèfon del vent per
tal d’ajudar la gent a gestionar el dolor. Des d'aleshores, milers de japonesos han acudit al jardí de Sasaki per a parlar amb els seus morts. <br /></span></span></span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="justify" style="font-variant: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="font-size: small;"> <span style="color: black;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">El símbol és potent i <span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">el
2020 el director Nobuhiro Sura fa una pel·lícula que acaba amb la
protagonista adolescent parlant amb els seus pares i el seu germà
morts pel tsunami des de la cabina de Sasaki. Prèviament, Haru, la
protagonista, havia fet un viatge de més de mil quilòmetres
des de Hiroshima on vivia amb la seua tia des de la pèrdua de la
seua família. Decideix emprendre el viatge després que la seua tia
és ingressada a l’hospital després de patir un hictus. </span></span></span></span></span></span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black; font-size: small;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Els
desastres naturals són sobrevinguts, una mà invisible els desferma
sobre la quotidianitat. Algú caminava pel carrer, un altre
comprava peix o anava o tornava de la feina, potser algú feia l’amor
o es masturbava o xarrupava sopa amb fideus d’arròs d’un bol.
Aleshores la catàstrofe arriba sense avisar en forma d’ona o
terratrèmol i s'instal·la</span></span></span><span style="color: black; font-size: small;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> sobre
una existència banal que a partir d’ara agafa el
protagonisme de milers d’instantànies perdudes, com un punt i
final.</span></span></span>
</p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="font-size: small;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">No
sé si és massa precís parlar d’ instantània on en dècimes de
segon els cossos quedarien congelats. Mes aina es tracta d’un
parèntesi que pot durar minuts, en els quals la gent sent el terror
de la mort o l’eclipsi total. La intensitat del caos que provoca
s’allarga primer hores, després dies, setmanes , mesos, anys….fins
que noves generacions prenen el relleu i reinstalen l’oblit.</span></span></span></span></p><span style="font-size: small;">
</span><h3 align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="font-size: small;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">En
la primera part de la pel·lícula, Haru, la protagonista adolescent,
col·lapsa enmig d’un paisatge d’esllavissades produïdes per les
pluges prop d’on viu. Un home de mitjana edat la recull. Com que
Haru no diu res, decideix porta-la a sa casa i donar-li de
sopar abans de deixar-la a l’estació de rodalies. A la casa del seu salvador coneix la mare d’este
que pateix de demència senil i amb qui comença a dir les primeres
paraules . La dona li explica que quan era una xiqueta va viure el
bombardeig d’Hiroshima. És ací on comença el viatge de Haru fins
que arriba al seu poble natal d’Osutxi on s’enfronta a la visió
del solar d’allò que va ser sa casa. </span></span></span></span></h3><span style="font-size: small;">
</span><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="font-size: small;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">El
efectes del tsunami van trencar les barreres que definien allò
domèstic: l’amor mític i construït dins la mítica amabilitat de
les quatre partes i un sostre. Allà s’amagava l’aparença
d’estabilitat i solidesa. Quan no hi ha transició, quan la
destrucció passa en un moment, el temps d’una vida no es suficient
per recuperar ni tan sols la memòria de tot allò que s’ha
perdut. </span></span></span></span></p><span style="font-size: small;">
</span><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> La
distància entre Hiroshima i Fukushima és una al·legoria que
transita de l’espai al temps i que enfronta les qüestions de la
distància que hi ha entre la catàstrofe provocada i la natural. Si
ens considerem part de la natura vindrien a ser una mateixa cosa, una
simple subdivisió dins del camp de les catàstrofes naturals. Els
efectes sobre els individus són els mateixos: la pèrdua. </span></span></span></span></span></span></span></span>
</p>
<p><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120% }</style></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-91640886133477577292021-04-11T02:06:00.015-07:002021-04-12T04:08:06.976-07:00Vilafamés: Clàudia. <p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UZXUIW8bGwc/YHK6xKCpRyI/AAAAAAAAH6M/oH0lo_V4tcM98tj8onmGN2whVUMfhjehACLcBGAsYHQ/s2048/1618131440395.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1532" data-original-width="2048" height="297" src="https://1.bp.blogspot.com/-UZXUIW8bGwc/YHK6xKCpRyI/AAAAAAAAH6M/oH0lo_V4tcM98tj8onmGN2whVUMfhjehACLcBGAsYHQ/w400-h297/1618131440395.jpg" width="400" /></a></div><p><br />
</p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Passem
dos dies a Vilafamés. Coneixem el Museu d’Art Contemporani. Coneixem
l’obra de Clàudia de Vilafamés. El poble és una evidència
discreta i harmònica nascut de la pedra vermellosa del rodé i d’una
constància adherida a la voluntat de sobreviure. La resta ha sigut,
probablement, fruit de la casualitat, de la coincidència; l'atzar és una manera d’explicar molts
fenòmens. Tot ha resultat en la creació d’un segell artístic i
turístic discret i amable a l’interior de Castelló, entre l'alé de les muntanyes al tos i la mirada clara de les valls que porten a la mar. <br /></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">L’única
obra de Clàudia que s’exposa al MACVAC és de dimensions
importants. Ocupa la paret lateral de la primera sala. Hi ha
una forma trapezoidal formada per dues cordes amb un nus als extrems.
Hi ha vint-i-dues pomes col·locades al mig a mode de composició. Cada una de les vint-i-dues pomes mostra un
perfil diferent amb voluntat que sembla lliure però que de fet queda mutilada per la fe ferma de les cordes. La poma que fa
vint-i-tres té un mos a la cara dreta i està suspesa directament de
l’extrem superior del quadre. La rodonor de les pomes té una
voluntat mòbil pròpia i consubstancial. Les pomes fan la impressió d'haver estat
alliberades d’un cabàs i condemnades a formar una constel·lacion universal i lliure si no fora per la rigorositat tensa de les cordes. Podrien ser una constel·lació d’artistes , com aquells que van coincidir a Vilafamés i
van provocar una llum independent i pròpia de dècades prèvies, optimistes i utòpiques. Hi ha la poma que mostra dissidència a la part
inferior dreta. Tot dins d’un fons negre que aporta relleu
i lluminositat als elements. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"> ¿<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Què
vol dir pintar natures mortes, bodegons, al s. XXI quan l’era
del selfie sembla ja també en procés de desencantament, en procés
de donar pas a qualsevol altra tendència que només dure l’esclat
sempre miope d’un present canviant ? Clàudia es mou
al seu estudi amb la llibertat continguda i apresa d’una dona
que passa hores davant la tasca colossal d’aprendre els volums dels
objectes i els seus problemes. Hi ha un punt de resolució apresa que es desprén d'una mirada que sospesa sempre un entorn fet de detalls que la majoria passem per alt però que ella capta amb una minuciositat científica. El seu producte és d'una bellesa que l'úll poc avesat de l'ascendent burgés interpreta com a poc problemàtic. Els seus són quadres que funcionien bé penjats a les patets de qualsevol menjador. Però on l'ull habitual i acrític s’entesta en vore una
reproducció del detall i una còpia , ella, probablement,
experimenta un altre fracàs. D’ací el valor de la seua recerca i la insistència marcada per
sèries que programen i exerciten un tema i el repeteixen fins que els
objectes, models muts i perfectes en la seua rotunditat, li
retornen una mirada de cansament ancestral. Al cap i a la fi, els models, i sobretot
la seua tria artística, són també element actiu, lliure, i per
tant polític. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Els objectes que col·lecciona i acumula als prestatges parlen d'un passat, i probablement de la fragilitat de la memòria que reté en ells una subespècie del que hem sigut. Li demane si li puc fer una foto. </span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">- Tinc un blog, saps?, possiblement escriga alguna cosa, no sempre ho faig, sovint em venç la peresa, ja t’ho faré saber. </span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">-Cap
problema, amb mascareta o sense mascareta?. </span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">-Crec que amb la mascareta captarem millor l’esperit del temps. </span></span></span></span>
</p>
<p align="justify" style="line-height: 240%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<p><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p><p> </p><p></p><p> </p><p dir="ltr" id="docs-internal-guid-82e87ce7-7fff-8782-d61a-c07a402c3c82" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Liberation Serif'; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"> </span></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-226824896840260522020-12-08T02:41:00.001-08:002020-12-08T06:26:33.261-08:00Per molts anys i la felicitat en un cove. <p> </p><p> </p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-HOS1QCPqIPM/X89YI9_DiMI/AAAAAAAAHlY/evKG_PmHLvQrAQa7gzXkNGf_dQ5hkwwZwCLcBGAsYHQ/s1024/felicitat.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="1024" height="237" src="https://1.bp.blogspot.com/-HOS1QCPqIPM/X89YI9_DiMI/AAAAAAAAHlY/evKG_PmHLvQrAQa7gzXkNGf_dQ5hkwwZwCLcBGAsYHQ/w379-h237/felicitat.jpg" width="379" /></a></div><br /><p></p><p dir="ltr" id="docs-internal-guid-771a1c4a-7fff-87df-dfe6-3d5373d534e7" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Liberation Serif'; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"> </span>
</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><a name="docs-internal-guid-0e5ad9b8-7fff-9597-f829-0c60a9120326"></a>
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Dia
de la Immaculada Concepció. Felicite per whatsap algunes amigues amb
la fòrmula de “per molts anys”. Una em contesta que no és el
seu aniversari. L’aniversari és una invenció recent, li dic,
relativament recent, a la mediterrània. Fa ja uns quants anys,
probablement més de cent, no era difícil trobar gent que no et
sabia dir els anys. Sabien que eren xiquets, i després jóvens, i
més tard casats amb fills menuts que després es feien grans i es
casaven i els feien avis. Més que per anys, la vida s’explicava
per cicles i allò que més s’assemblava a un any era el cicle de
les collites que anava amb les estacions. El calendari estava ple de
festes i el santoral ajudava a col·locar-se en el moment del curs de
l’any però això no treia que molts, probablement analfabets, per
als quals la vida era una successió de dies, se’n descomptaven.
“Quants anys té ta mare?” vaig sentir preguntar a una dona del
poble quan jo era un xiquet. “Ma mare en té quatre voltes vint i
quatre”, va ser la resposta. </span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Podem
substituir “per molts anys” per “felicitats”. No passaria
res, ens deixaríem portar pel corrent dels temps, no posaríem
resistència a les modes que arriben d’altres mons. Ser illa hui
per hui és complicat i no estic tampoc segur que siga convenient.
Però la felicitat, tal com ens l’han feta entendre hui, és una
abstracció que ens hauria de fer por. És una utopia que no té en
compte la comunitat i fa que l’individu carregue de ple amb tota
la responsabilitat. La felicitat és el llastre més pesat que ha
d’arrastrar la nostra civilització sobretot perquè la seua
consecució no depèn d’una suma col·lectiva de forces sinó
de les forces minvants i individuals de millions d'individus deixats
anar de la mà del govern del mercat. Cadascú de nosaltres és
víctima errant que busca i no troba. Per això m’estime que més
que em desitgen salut o sort.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><a name="docs-internal-guid-07f18f37-7fff-2a13-5d8d-00b8c33de4fd"></a>
<span style="color: black;"><span style="font-family: Liberation Serif;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;">Abans
es felicitava el sant amb un “per molts anys” que volia dir “per
molts anys que ho puguem celebrar junts”, i als soterras la gent
deia també “per molts anys”, volent expressar “per molts anys
vaja el mort per davant”. Considere que les fòrmules són
importants en la mesura que ens expliquen a nosaltres mateixos. Em
quede amb l’opció de desitjar sort, salut o molts anys de
vida. De la felicitat només sabem que és una utopia abismal,
indestriable i irrealitzable. </span></span></span></span></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p dir="ltr" id="docs-internal-guid-771a1c4a-7fff-87df-dfe6-3d5373d534e7" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></p>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-38431296473616071282020-07-25T03:01:00.000-07:002020-07-25T03:01:10.155-07:00Reflexions del verd damunt de l'ocre. <span id="docs-internal-guid-b77cfed7-7fff-381a-e36d-b793c98c55f6" style="background-color: transparent; color: black; font-family: 'Liberation Serif'; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap; white-space: pre;"></span><div><br /></div><div>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face="Liberation Serif"><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent;">M’acoste
al centre per comprar fruita i ous. Aprofite i també compre
companatge, pa sense gluten, amoníac, lleixiu, pegament de contacte,
etc, etc. Estan podant els arbres de l’avinguda. P s’horroritza
quan li ho dic. </span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face="Liberation Serif"><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent;">-En
ple estiu? </span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face="Liberation Serif"><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent;">Els
meus veïns sempre han viscut en conflicte amb l’element arbre. El
rebuig a l’arbre és una constant i es mama des del llenguatge. Si
et diuen que una casa és un garrofer volen convèncer-te perquè no
la compres perquè és vella i amb molt espai inútil, una font de
despeses innecessàries; i si a algú li dius que li plantaràs un
arbre a la porta s’imaginarà l’arbre creixent i les arrels
progressant per baix del menjador, trencant les canonades, les
rajoles,i protuberar infinitament fins assolar l’edifici i encara
les cases veïnes. A més, a mesura que les branques cresquen,
incomptables colònies de pardals s’hi establiran i cagaran tones
de merda damunt dels cotxes i les voreres. Els arbres, que a altres
llocs són considerats elements civilitzadors, al meu poble se’ls
tem com un agent imparable i destructor, molt amic del caos i gens de
l’ordre. La consciència colectiva s’estima més els espais
escurats per la violència de la llum i la pols, les façanes
escrostonades, els aparells d’aire condicionat a la vista, les
cagades de gossos fent de pedra passera. Pot ser exagere però no hi
ha per a menys. Ara mateix no vull ni comptar els aparells
d’aire condicionat que pengen de la façana de l’ajuntament, per
posar un exemple. </span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><a name="docs-internal-guid-b77cfed7-7fff-381a-e36d-b793c98c55f6"></a>
<font color="#000000"><font face="Liberation Serif"><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent;">Molta
gent m’ha preguntat a què es deu aquesta tendència a la
mineralitat. Jo també m’ho he preguntat sovint, i m’ho pregunte
encara. Pot ser siga pel gust a sentir-se en comunió amb l’entorn
, i això és encara lloable. Una altra causa pot ser l’escassa
influència que han tingut les classes il·lustrades. La nostra és
una cultura del treball, del dia a dia i el caràcter estètic del
poble ha estat forjat a base de desestimar tot allò que considerava
superflu i improductiu i a més generador de brutícia. Brutícia les
fulles d’un arbre?, les olives madures, les garrofes? Plantegeu-ho
a depén qui i veureu que començaran per mirar-vos amb desconfiança
per passar a desestimar-vos definitivament com un il·luminat. </span></font></font></font>
</p>
<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></div>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-41994009652543469982020-07-25T02:51:00.003-07:002020-07-25T03:47:19.509-07:00Manual breu de perfeccionament radical. <div style="margin-left: 40px; text-align: justify;"><br /></div><div style="margin-left: 40px; text-align: justify;">
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">40
aniversari d'un amic. Ens convida a berenar. Hui toca parlar dels
ocupes. A la taula en som 13, premonitori. Hi ha els qui parlen i el
qui callen. Dels 13 n’hi ha 4 que xarren i 9 que callen. Dels
que xarren tots estan d’acord en la forma del discurs. Dels qui
callen i fan que escolten, 3 estan totalment en desacord en la forma
del discurs. La forma del discurs és el “cunyadisme” que no té
res a veure amb què els que parlen siguen o no cunyats. </span></font></font></font></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">AVÍS:
Reconec l’ús partidista que en faig del terme per denigrar el
discurs de l’altre. </span></font></font></font></p>
<p><br />
<br />
</p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">INTENT DE DEFINICIÓ: El cunyadisme opina de tot i sap de tot.
El cunyadisme és sempre radical en els seus plantejaments. El
cunyadisme pot admetre adhesions però mai rèpliques ni , sobretot,
puntualitzacions. El cunyadisme és conservador. Hi ha cunyadisme
d’esquerres? Possiblement, però a casa no existeix. ;). <br /></span></font></font></font></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"><br /></span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Els
4 que xarren usen ocupes amb “c” casa. Els 3 que callen, callen
okupes amb “k” de kilo. On són els altres 6 que queden?. 4 joves menors de 20 anys i 2 jubilats septuagenaris. I, si aquests 6 callen també, quina
diferència hi ha amb els altres 3 que callen? Que el silenci dels 3
es atronador i el silenci dels 6 és desinteressat (manca d'interés). <br /></span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Els
4 que xarren també callen el que realment volen dir que és:</span></font></font></font></p>
<ul><li><p align="justify" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Els
ocupes són uns “perroflautas” i uns delinqüents que haurien
d’estar fora de la circulació. </span></font></font></font></p>
</li></ul>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Còm
o de quina manera? Això o no ho saben i no ho volen dir. </span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><a name="docs-internal-guid-9b37826f-7fff-5cc0-c51d-711911ba0132"></a>
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Per
contra els 3 qui callen, callen coses com ara:</span></font></font></font></p>
<ul><li><p align="justify" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Qué
hi ha de l’article de la Constitució espanyola que parla del dret
a la vivenda?</span></font></font></font></p>
</li></ul>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">O </span></font></font></font></p>
<ul><li><p align="justify" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">El
moviment okupa és un moviment social que cal debatre amb calma.</span></font></font></font></p>
</li></ul>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">O</span></font></font></font></p>
<ul><li><p align="justify" style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Qué
tal si parlem de la família d’okupes més famosa i més corrupta
d’Espanya? (la monarquia).</span></font></font></font></p>
</li></ul>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">El
3 que callen són conscients de les seues limitacions psicotècniques
alhora d'expressar aquestes sentències d’una manera contributiva i
positiva, i es limiten a callar, i acaben per dedicar totes les
energies restants a discurrir com deixar l’escena sense que es note
massa. </span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">Acabe
amb una cita de Marina Garcés i amb la reflexió corresponent. “
Assumir la condició natural i corporal de l’ésser humà implica
acceptar la parcialitat i la precarietat de les nostres veritats,
però també la perfectibilitat del que som i fem de nosaltres
mateixos. “ I dic jo: hi ha certa filosofia especialitzada a fer-te
posar pedres al fetge (fer-te sentir culpable) perquè aquest esperit
del perfeccionament que predica només afecta als pringats de sempre
que acaben sentint-se fatal pel que arriben a pensar i això els
impedeix el FER. La resta de la humanitat continua exercint el seu
dret a l’acció imperfecta i al pensament banal. </span></font></font></font></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></div><div><p dir="ltr" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "liberation serif"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></p><p dir="ltr" id="docs-internal-guid-9c5b52dd-7fff-6fdb-6710-1be0bcabe105" style="line-height: 2.4; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "liberation serif"; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre;"><br /></span></p></div>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-30334965770517127502020-07-04T03:33:00.004-07:002020-07-04T07:13:37.806-07:00Hèrnia d'hiato i monarquia o història i literatura. <div><br /></div><div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-oevoVZUZG7k/XwBaEA7-v1I/AAAAAAAAGkU/5-uCBwmNi7o4nPX92Zjh_SnPHsjjcneiACK4BGAsYHg/s300/414px-francisco_de_goya_y_lucientes_055.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="207" src="https://1.bp.blogspot.com/-oevoVZUZG7k/XwBaEA7-v1I/AAAAAAAAGkU/5-uCBwmNi7o4nPX92Zjh_SnPHsjjcneiACK4BGAsYHg/414px-francisco_de_goya_y_lucientes_055.jpg" /></a></div><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><font size="1"> Detall de "La família de Carles IV" de Francisco de Goya. </font><br /></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"> <font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">La
parella real visita Benidorm. Porten la boca tapada per una carasseta
sense glamour. Ella està extremadament prima, deu patir dels
nervis i no és d’estranyar,. Els
nervis són un problema també per molta gent del carrer. Jo també
patisc de nervis, d’estrés, d’ansietat. Són malalties que van
amb el segle o amb els temps i les seues circumstàncies. Abans eren
pròpies de les classes socials més altes, després, al llarg del
segle XX, sobretot després de les grans guerres, es va estendre a
la burgesia i ara fins i tot les classes més populars
(eufemisme) també les pateixen. Els nervis i els trastorns
digestius van molt de la mà. </span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"> <font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;">La reina portava una “bateta fresqueta” que li passava els genolls i li deixava els braços a l’aire i unes espardenyes de
cànem amb quatre dits de taló. A la imatge que vaig veure als
mitjans, els monarques es movien al centre d’un espai ampli, ell
més prop de les càmeres, ella tres o quatre metres més darrere.
Tots dos saludaven les multituds relatives movent la mà dreta.
Podíem imaginar-nos un somriure darrere de la carasseta, o potser hi
havia un gest de por, de desencís o de fàstic. Deu ser dura la vida
de rei. No els envege. M’estime més els orígens dels meus
problemes digestius que són àmpliament banals i compartits que els
problemes digestius reials i exclusius de la reina Letizia. <br /></span></font></font></font></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"> Al
llarg de la història, curiosament, hi ha hagut molta reina
angoixada i amb problemes de budells En canvi o per contra, la història no s'ha ocupat
mai dels problemes vitals dels súbdits. Si de cas, aquests han sigut
objecte de la literatura. La història tracta sobre els fets
oficials, és una ciència dadaística (de dades) . Les qüestions
que afecten a les persones com tu i jo es diuen subjectives, són
menys importants i només poden ser tractades des de la perspectiva
de la ficció. El fet que la reina Letizia portara els braços a
l’aire és matèria històrica, oficial i objectiva. Per contra, si
vull que la meua hèrnia d’hiato passe a un grau de transcendència
molt limitat, l’he d’abocar o bé al món de la ficció o al
facebook. <br /></span></font></font></font></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><font color="#000000"><font face=""><font size="3" style="font-size: 12pt;"><span style="background: transparent none repeat scroll 0% 0%;"><br /></span></font></font></font></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: 240%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>
<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style></div>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-53167474704177001992020-04-30T02:01:00.002-07:002023-01-12T01:14:10.084-08:00La línia, la Victòria de Samotràcia i el Covid-19.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-HEm6Wm7zaxg/XqqTwyfhg4I/AAAAAAAAGRg/L8VJQPOK2q47x8qgKe0-vINsSrE8LvyAACLcBGAsYHQ/s1600/Vict%25C3%25B2ria%2Bde%2BSamotr%25C3%25A0cia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1471" data-original-width="980" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-HEm6Wm7zaxg/XqqTwyfhg4I/AAAAAAAAGRg/L8VJQPOK2q47x8qgKe0-vINsSrE8LvyAACLcBGAsYHQ/s400/Vict%25C3%25B2ria%2Bde%2BSamotr%25C3%25A0cia.jpg" width="266" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: right;"><br /></div>
<br />
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- A París, l’any 1936, Charles Tamkó Sirab publica “Manifeste
Dimensioniste” on explica que la literatura deixarà la línia per
aventurar-se en el pla, la pintura deixarà el pla per endinsar-se en
l’espai, l’escultura buscarà el moviment i com a conclussió
final, anuncia la conquesta artística d’allò tetradimensional.
Volia dir que la línia estava al punt 0 o u o a l’inici de tot.
En una entrevista que l’escriptor peruà Jaime Bayly li fa a María
Kodama l’any 2013, la vidua de Borges li explica que fou el seu
pare japonés qui li va ensenyar què era la belllesa quan li va
mostrar una imatge de la Victoria de Samotràcia. "Però pare, si no
té cap". "I qui t’ha dit que la bellesa és un cap?, mira com el vent mou la túnica. Això és la bellesa.". És
el tercer punt del “Manifest….i ja fou assolit fa més de dos
mil anys pels grecs i des d’aleshores anem fent voltes a la sènia.
Pot ser per això el poeta hongarés va acabar dedicant-se al ioga. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-
Còm?</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-
L’humanisme occidental és presoner de la línia. L’humanisme té el seu origen en la línia , en la recerca, en la
direcció, en el progrés. La línia en un món de circularitats li ha donat tot el que té i alhora també l'ha limitat, no pot anar més enllà. Podem enganyar els sentits i això és el que hem fet, sense ser-ne conscients. Borges va plorar al Louvre quan Maria Kodama li va explicar
que estaven davant de la Victòria de Samotràcia. Borges era un gran humanista i va condensar en quatre
llàgrimes admiració i frustració. Admiració per la bellesa que
l’home era capaç de generar i frustració perquè més enllà de
la bellesa que Kodama li referia, la humanitat havia quedat encallada
feia vint-i-cinc segles. Borges era agnòstic i va acabar prenent un
cert interés en les disciplines orientals, però la seua pràctica
era purament intel·lectual, linial, acumulativa. Ell, com Joyce o Elliot o tants altres, creien en el progrés i eren conscients de la impossibilitat d'assolir-lo. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Els egipcis, els
babilonis, els maies, els inques, entre altres, i també els nostres pagesos , sempre al marge de la doctrina cristiana, concebien el temps de
manera circular. El canvi es dóna en la Bíblia i en Homer i a partir d'ací tot és espera. Llargs segles teixint esperes. Encara esperem, tancats, a casa, que se'n passe el Covid-19, o que arribe la vacuna, o l'hora del sopar. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- !!!????</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- L'humanisme fa temps que dóna senyals de mort. Hem arribat al final; la línia, el camí, ens ha menat al precipici. Fa segles que científicament hem demostrat que la terra és redona. En canvi, seguim pensant com si fos plana. Per això estem al final del precipici. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Tot això és degut al capitalisme, a la industrialització.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- El capitalisme i la industrialització només són un subproducte de la línia. El capitalisme va canviar el llenguatge i on deia salvació va dir progrés. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- Buff, no saps com em canses....</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-
Els primers humans es desplaçaven pel món de manera lenta i
dificultosa. Seguien les costes o els cursos d’aigua. Després, algú va pujar a un tossal i va descobrir la religió i la poesia. Alguns hi van pujar també per defensar-se. Però en definitiva vam continuar traçant línies. Si algú s'havia desviat, els romans el va tornar a ressituar a l'ordre del pla i de la línia, ja saps, card i decumà. En definitiva ens vam convèncer que la línia era l’única manera
possible d’existir, i pot ser ho era. Després, a mesura que la
població va fer-se més densa a les ciutats va vindre l’acumulació; el gòtic, l’esperança fictícia del renaixement i el barroc
com la ultraessència del caprici i la vol·latilitat, però també
del control. Tothom se’n meravella del barroc i a a mi Roma em
cansa. No puc amb el marbre i el dorat. Sóc més de les civilitzacions del desert:
recorde Palmira, ara feta miques, quina llàstima! La línia, perquè
ho entengues, no existeix a la natura. És una creació de la ment
humana, i el barroc també. La línia és camí i també divisió.
Dividim el món entre açò i allò, tenim paraules per les coses,
fronteres. Ser civilitzat vol dir mantenir-te en la línia. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-
Estàs barrejant coses. Qué té a veure la línia amb les paraules?</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-Jo no barrege res que ja no estiga ja barrejat. La
línia està a l’inici. La paraula també. Ambdues tenen l’origen
en les nostres dificultats per adaptar-nos com ho fa un llop o un
porc senglar o un mico. Les altres espècies no sentencien, no tenen
la necessitat de distingir entre el bé i el mal, no parlen de
dependències ni de llibertat, ni tenen literatura, no parlen de la
vida perquè són vida.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-Literatura? Ara flipe. Sempre ens han dit que la literatura era llibertat.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- No
cal. La literatura manifesta de la manera més clara la nostra
frustració i la nostra limitació. Fes un ull a les obres més importants de la literatura
universal i ja em diràs si en algun punt comuniquen esperança. Si
ho fan, o bé no és literatura allò que has llegit o t’han
explicat ( perquè tú no lliges i ho sé) o bé la lectura que has
fet no és la que cal.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
- I
tú m’acuses de no llegir quan t’acabes de carregar la història
de la literatura? Mira, ara no hi ha línies, not any more, ara hi ha
pantalles i s’ha acabat. No m’agraden els llibres ni els museus, em
semblen d’una pretensió innecessària. La pantalla ho supera tot,
i el virus i el creixement exponencial. Ara no hi ha progrés, s’ha
acabat el progrés, hi ha creixement viral o exponencial i punt i
final. L’univers és quàntic, o això he sentit dir, i m’agrada
més i sona millor. La línia ja m’embafa, sobretot després
d’escoltar-te. Entenc el teu interés en fer-me entendre les
coses, però entengues tú també que jo funcione millor de manera
quàntica que per resumir-ho vol dir sense entendre res.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-
Dubte molt que la quàntica siga el que tu dius, però pot ser tens
raó. Potser la pantalla, el virus, el maleït Covid-19, i el seu creixement exponencial
han vingut a qüestionar , a fer bocins, definitivament la línia, el
pensament racional, l’humanisme en tota la seua extensió, segles i
segles de brossa generada per la feblesa humana, per la frustració
humana. Les versions oficials, el poder, encara s'aferra a la línia. Ai, quin fracàs! La mostren en forma
de gràfics, de pendents ascendent i descendents. Fixa’t en la
línia i aniràs pel bon camí, et diuen; tot allò que hi ha fora de
la línia et portarà a la frustració. En canvi, a fora, als carrers, al
camp, a la natura, s’estableix un ordre nou, una llei que ens neguem a acceptar com la nostra. La comprensió col·lectiva és fràgil i el silenci
dels carrers és producte de la por i no de la consciència.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
-
Au, me’n vaig a fer-me una cervesa que flipes molt. I tu, fes com
el Sirab eixe i apuntat al ioga, però t’avise que l’alcohol i
les drogues tenen efectes més ràpids. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; background: transparent }</style>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-49343313618174616832018-12-15T02:34:00.002-08:002018-12-15T02:44:48.118-08:00Mor Lluís Alpera.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-fwjVKx01rjg/XBTYnChPH1I/AAAAAAAAD3o/LFeTEN9E6FMdzIaavwktQCfyJRPG0eM5ACLcBGAs/s1600/imagen_portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="960" height="130" src="https://3.bp.blogspot.com/-fwjVKx01rjg/XBTYnChPH1I/AAAAAAAAD3o/LFeTEN9E6FMdzIaavwktQCfyJRPG0eM5ACLcBGAs/s320/imagen_portada.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
M‘arriba
la notícia de la mort de Lluís Alpera, l’home. El poeta viurà
mentre llegim els seus versos. Les paraules dites tenen la qualitat
de les llavors i creixen o minven o es fan fonedisses. Itaca és un
regne amb peus àgils i corre davant nostre. Fer durar el viatge és
viure. Però Caront sap com arribar-hi i on fondejar la barca. Una
barcassa en forma d’ictus se’n porta l’home. Però el poeta viu
tot tement la mort i encara la vellesa i els seus efectes al llibre
que faig descansar a l’abdomen mentre arrepapat a la butaca
teclege paraules a l’ordinador.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Es
tracta d’una edició de «Tempesta d’Argent», d’Edicions 62.
El pròleg és d’Àlex Broch i sota el signant hi ha la data de
desembre de 1985. És un dels primers llibres de poesia en valencià
que vaig comprar o pot ser fora el primer. Hi ha una altra data sota
el meu nom, a la primera pàgina: 1989. Era el meu primer any a la
Facultat de Filosofia i Lletres d’Alacant i me’l creuava pels
corredors. Era un home de corpenta gran, esperit esponerós i paraula
arravatada i generosa. No el vaig tindre mai de professor ni vaig
tindre cap conversa amb ell. Jo el mirava passar i actuar i pot ser
pensava que el títol del llibre havia estat ben trobat. Li ret ara
un darrer homenatge tot confrontant dues cites de «Tempesta
d’Argent» :
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="center" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
«Totes
les xàrcies llançades a la mar</div>
<div align="center" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
no et
serviran absolutament de res»</div>
<div align="center" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
i</div>
<div align="center" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
«Serà
el teu instant. Tan sols un instant insòlit</div>
<div align="center" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
dins
la llarga i perfumada cabellera dels segles»</div>
<div align="center" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
I és
que la poesia naix d’aquesta tensió que ens esguerra el entre el
voler-nos eterns i saber-nos vençuts.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-33194742051823029292018-09-30T12:02:00.005-07:002018-09-30T12:03:29.587-07:00Breu semblança literària d'Albert Rivera,<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-dK3CE5v5OGk/W7Ec-vS4GhI/AAAAAAAADuA/UZ1UOjm8rDAA0aFRHYQjiLmhj52j_DkIgCLcBGAs/s1600/albert-rivera-2006-election-poster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="431" data-original-width="800" height="172" src="https://3.bp.blogspot.com/-dK3CE5v5OGk/W7Ec-vS4GhI/AAAAAAAADuA/UZ1UOjm8rDAA0aFRHYQjiLmhj52j_DkIgCLcBGAs/s320/albert-rivera-2006-election-poster.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
La mirada d’Albert
Rivera no té un objectiu precís. Vira com si seguira el vol d’una
mosca. El seu centre és tridimensional; il·limitat. Els moviments
que fa amb la boca tendeixen a l’horitzontalitat i a cada punt
mostren les dents i la punta de la llengua. L’aspiració de Rivera
és circular i de dimensions poètiques. Només la corbata, que en el
seu cas pendula constantment, el manté ancorat en una superfície
conflictiva, en un mar que combina líquids pactats entre
l’insconscient d’un aznarisme avortat, l’FMI, l’IBEX35 i
Mario Vargas Llosa. En descriure’l em ve al cap la imatge d’un
petit titànic sempre al punt àlgid de la col·lissió. O si ho
preferiu, imagineu aguantar la pujada de l’orgasme de manera
indefinida. És un producte dissenyat per a un públic que combina
aspiracions macròniques de tall nacional. Elles i ells el veuen
com el fill perfecte , el gendre perfecte o l’empleat de banca
perfecte. L’èxit dels que han portat l’empresa endavant radica
en la posada al dia i domesticació dels projectes liberals i
nacionals clàssics en una metàfora de la normalitat atractiva. </div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 115%; }</style><br />
Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-60364080345583977882018-07-21T02:24:00.000-07:002018-07-21T02:24:18.472-07:00Ses Figueretes.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Gn2-J7cMs4o/W1L68z5_NuI/AAAAAAAADGU/UlUdc7gaXykbtlJ0PWRqx0Jd0AmZT0oCQCLcBGAs/s1600/figueretas_60.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="494" data-original-width="720" height="219" src="https://4.bp.blogspot.com/-Gn2-J7cMs4o/W1L68z5_NuI/AAAAAAAADGU/UlUdc7gaXykbtlJ0PWRqx0Jd0AmZT0oCQCLcBGAs/s320/figueretas_60.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: xx-small;"> Ses Figueretes als anys 60. </span><br />
<br />
<span style="font-size: xx-small;"> </span>
<br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
«Hi
ha llocs, concorreguts abundantment, en què hom no arriba a
comprendre per què hi va. En altres, l’atracció és perfectament
explicable. Mallorca i Eivissa especialment es troben en aquesta
situació.» La cita és de Pla. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Barrets, tendals, persianes, protegir-se del sol, menjar peix salat,
pa amb oli, quedar-se com un arbre, com una pedra. Esperar com les
pageses reproduïdes dels quadres naïfs o actuar, vendre l’ànima
al dimoni, esdevenir producte i actor de consum, considerar el
territori com a experiència . El turista és un comprador de
moments. No sé si la tendència natural hauria de ser anar a la
deriva. El fet és que creem la il·lusió potent de l’experiència,
de l’amarratge.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Nit de Sant Joan a Ses Figueretes. L’ajuntament reparteix un total
de 400 kg de llenya a les platges de Talamanca i Ses Figueretes, a
més d’unes 600 racions de macarrons de Sant Joan. A les nou i
mitja, s’anuncia l’actuació de Contra Band i a mitja nit focs
artificials. La premsa del matí també destaca que els veïns
insisteixen en instal·lar balises per la seguretat dels banyistes.
Efectivament, les embarcacions s’acosten molt i això pot ser un
perill pels banyistes. També hi ha el tema de les exhumacions a la
fosa del cementiri vell de Ses Figueretes. Subratllen la dificultat
de la tasca pel gran nombre d’afusellaments entre 1936 i 1938.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L’hotel de ses Figueretes forma una corba amable que s’adapta a
la línia que fa la sorra amb la mar. És un embalum relativament
discret i un exemple de la primera arquitectura que es va fer a
l’illa pensada per al turisme de masses. El personal de l’hotel
és amabilíssim i com que som els únics no-estrangers de seguida
ens tenen controlats. L’habitació és d’allò més simple. De
fet, tot a l’hotel és d’allò més simple. No s’ha fet cap
intervenció important des de la seua construcció. Les portes són
de xapa, i amb això és diu molt. Això sí, està net, molt net,
amb la dificultat extra que implica donar la sensació de net quan
una construcció és vella. La pintura ajuda. Deuen aprofitar les
temporades baixes per pintar-ho tot, de dalt a baix. El blanc és un
esquer pel mercat turístic. El blanc reflecteix la llum potent del
sol produint aquest efecte de reverberació total i la sensació de
viure a la gola del sol, a l’avantsala d’un paradís
d’excepcionalitats lumíniques.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
L’esmorzar és un dels esdeveniments més importants del dia
l’hotel. La resta de la jornada, la clientela vegeta de la manera
més literal que us pugueu imaginar. L’esmorzar consisteix en
productes de baixíssim cost l’única finalitat dels quals és
maximitzar els beneficis per l’empresa: torrades de pa congelat,
pernil dolç de barra amb aspecte de mortadel·la, sucs
ultraedulcorats i cafès solubles. El saló és normalment ple i hi
ha dies que has de forçar la vista per trobar una taula buida, o
esperar que algú marxe. El turista es mou entre les taules com si ho
hagués fet tota la vida, d’una manera sòlida i precisa, imbuït
en un misticisme new age de xancles i bermudes, tocat per la
immensitat de la llum i la promesa del mar o d’una costa ritual
esmussada de banyistes i embarcacions. La vida a l’hotel bascula
entre la massificació dels esmorzars low cost i la manca
d’emergència més absoluta. A la nit, una gran petita part de la
clientela seu al porxo davant d’una cervesa. Em pregunte on deu ser
la resta.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style><br />
Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-75381382161443967742018-07-01T02:07:00.003-07:002018-07-01T02:07:49.220-07:00Eivissa. 1- L'essència.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-G2h6T_6v5hI/WziZZZDLZrI/AAAAAAAAC_0/ZQgNCxaHb9Qs-xcEW2HNL2g_zVtWhpl0ACLcBGAs/s1600/Donacontemplantlamarasesfigueretes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-G2h6T_6v5hI/WziZZZDLZrI/AAAAAAAAC_0/ZQgNCxaHb9Qs-xcEW2HNL2g_zVtWhpl0ACLcBGAs/s400/Donacontemplantlamarasesfigueretes.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">Foto d' Andreu Torregrossa</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Carrer
Vicent Serra Orvay a l’eixample d’Eivissa. Entrem a un forn-cafè
d’estètica artesana. Tonalitats que combinen el blanc amb els
colors de la fusta i el negre. Taules de fusta reciclada. Al taulell
les cambreres no paren de servir cafès i pastes. A la vora pots
veure el que fa de forner a través d’un finestral que convoca
l’atenció dels clients. L’observe treballar. És un xicot jove
i de bon veure. Enceta paquets de plàstic amb l’ajuda d’un
ganivet. Dins hi ha pasta de full i barres de pa per coure. Amb un
grau de destresa certer els dóna la forma que vol. Després ho
diposita a llaunes i ho posa a coure al forn elèctric. Sinceritat
absoluta. No s’enganya ningú. El client seu i gaudeix d’un
entorn que comunica seguretat i eficiència. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Hi ha una petita cua a
la porta del lavabo. Quan la cambrera que talla el bacallà se
n’adona, fa un gir, fa dos colps a la porta que s’obre d’una
revolada i amb dos crits fa eixir dues nenes d’uns huit o deu anys:
«ya està bien, os he dicho mil veces que no se juega al monopoli en
el aseo». Els clients ens mirem uns a altres en un punt que vira
entre la consternació i el divertiment. Darrere de la barra res no
canvia: serveixen cafès i sucs naturals i despatxen barres de pa de tota mena:
de llavors, d’espelta, de soja. El forner no dóna abast a obrir
paquets de plàstic. A la vora de l’entrada hi ha una pissarra on
es recomana tastar l’Açai Bowl per esmorzar.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
¿Com
no s’enfonsa una illa tan petita amb tanta gent, com a mínim una
mica, per les vores? És a la costa on s’evidencia una densitat
humana més gran. Ens serveixen un suc de taronja amb un got de vidre
gruixut i alt, escultural. Per un moment pense que encara no he eixit
de l’aeroport. L’aeroport, més que una connexió física és un
concepte. La influència de l’aeroport és consistent i ubiqua.
Alguns turistes s’entesten a creure que trobaran l’essència dels lloc que visiten.
L’autèntic és pura reproducció, com la imatge de la Eivissenca
captada a les pintures naïfs de l’hotel Ses Figueretes.
L’autenticitat radica en el crit de la cambrera que talla el
bacallà quan treu les nenes del lavabo.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-77231361626808990512018-06-30T04:05:00.000-07:002018-06-30T04:05:56.054-07:00Unitat i llibertat. Interpretació poètica d'un text de Keith Lowe.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-4IVKgZtKTU0/WzdijeldzYI/AAAAAAAAC_Q/dQcXBbKxkIwC6qQ9bhAcAkKx0SRWYxwRwCLcBGAs/s1600/Pendons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="720" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-4IVKgZtKTU0/WzdijeldzYI/AAAAAAAAC_Q/dQcXBbKxkIwC6qQ9bhAcAkKx0SRWYxwRwCLcBGAs/s400/Pendons.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Festes
de Sant Pere a Agost. Hi ha balcons abillats amb banderes espanyoles
i d’altres amb senyeres. Allò que el turista pot percebre com un
fenomen estètic i si voleu poètic, respon, quan ho saps llegir, a
una estructura d’objectius en conflicte. Normalment, allò que el
foraster percep com a atzar és una tria més o menys conscient.
L’àvia posava el cobertor. Mai no va gosar penjar cap ropó de
colors llampants. El cobertor que penjava l’àvia lluïa una
elegància discreta i un desencís ideològic manifest. El
nacionalisme a casa nostra és relativament jove. Conten que una dona del
poble que va morir a finals del segle passat, va deixar dit que li
cantaren «Banderita» de cos present sota l’amenaça que els
apareixeria si no ho feien. Estic en condicions d'assegurar que la demanda tenia poc a
veure amb ideologies nacionals. Segurament, en la seua joventut, va experimentar algun tipus d'intensitat
vital sota l'encís del ritme del conegut pasdoble. .
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Keith Lowe pensa la llibertat i la unitat. Recull algunes reflexions
interessants al seu article publicat a «La maleta de Portbou». La
llibertat és un ideal que no s’entén si no es contrasta amb
l’ideal d’unitat. Volem ser lliures i volem estar units. El camí
que porta als dos ideals és la concessió. Estem obligats a
entendre’ns . Els ideals es desdibuixen a mesura que ens acostem.
Els colors de les banderes deixen de ser quan entres en els paisatges
dels països que representen; aleshores veus boscos, balcons,
barrancs i un sol més o menys intens projecta determinades formes i
t’insereix en un context lumínic determinat. En definitiva, les
banderes són principis d'acció que s’han de prendre en dissolucions
homeopàtiques.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Tot
i això, malgrat les reflexions prèvies i desobeint mandats
racionals que no farien avançar la història, me’n vaig al calaix
on guarde la meua senyera, la planxe i la deixe caure de la barana
del meu balcó tot subjectant-la amb pinces de la roba i patint per
si un cop de vent l’arrenca i se l’emporta ves a saber on. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-70328611972433120252018-05-06T13:30:00.004-07:002018-05-06T13:31:21.014-07:00Història del món en quatre ratlles.<br />
<br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Fa
4.600 M d'anys es donaren les circumstàncies perquè es formara la
terra. Fa 250 milions d'anys començaren a desenvolupar-se els
primers homínids. Tot és aproximat. El llenguatge s'usa per fer
divisions i fer comprensible tot el procés. Paleozòic, mesozòic,
cenozòic, amb les subdivisions pertinents pintades amb colors
llampants. Matèria i energia, en definitiva, o només energia?, per
començar la gestació de tot allò que veig per la finestra i el
punt precís on m'enteste a fer constar l'existència i la
incapacitat per entendre res. Després vindran l'amor i els
cementeris i un cop passades les grans guerres algú va tenir la
gosadia de pensar que tot estava assolit. Va ser aleshores que una mà
ens va menar al centre comercial i a la pornografia.</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="right" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
8 de
maig del 2016</div>
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-51288195164403693852018-03-02T07:00:00.001-08:002018-03-02T07:03:27.601-08:00L'esperpèntic en el desencontre entre Espanya i Catalunya. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Pww6TiS4TGw/WplmpYI0y9I/AAAAAAAAChw/4tBFQOYKocgD0cElb9HaP3sSlRP8_PQKACLcBGAs/s1600/esperpento.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="155" data-original-width="324" height="153" src="https://3.bp.blogspot.com/-Pww6TiS4TGw/WplmpYI0y9I/AAAAAAAAChw/4tBFQOYKocgD0cElb9HaP3sSlRP8_PQKACLcBGAs/s320/esperpento.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style>
<br />
<br />
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Esperpèntic.
És la paraula que s’escolta a les tertúlies radiofòniques del
matí. L’objectiu és desprestigiar l’independentisme. Funciona
relativament. Han aconseguit recrear en Puigdemont la figura d’un
pallasso. Si parles amb la gent corrent, el President Puigdemont és
un personatge d’opereta, ningú que tinga quatre dits de front se’l
prendrà seriosament. Vivim dins de bombolles informatives l’objectiu
de les quals és mantenir el control del poder per unes elits. En el
cas d’Espanya, les elits són les de tota la vida, les que
representen la bona gent. I en aquest país la bona gent encara
s’emmiralla en el president del govern , el senyor Mariano Rajoy i
en el seu partit. Que algú haja invertit el contingut es sigles del
PP per convertir-lo en el partit podrit també té un pes relatiu. El
PP continua guanyant eleccions tot i la pèrdua constant de votants.
Que no n’hi ha suficient amb el PP per governar? No passa res. Les
elits ja ho tenen previst. Em trec de la mànega un Ciudadanos. No
perdeu de vista els noms. El nom, en aquest cas, fa la cosa: partit
popular, del poble, ciudadanos....el mateix gos, vull dir, amb un
altre collar.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Tota
la parafernàlia estatal posada al servei del manteniment del
sistema. Imaginem que el sistema és un tanc, un dipòsit ple de
qualsevol líquid. Tant em fa , pel cas, que siga aigua, petroli o
oli d’oliva verge extra. Durant quaranta anys hi ha hagut un
consens polític en mantenir en dipòsit en unes condicions lloables.
Com s’ha aconseguit? Mitjançant acords polítics moltes vegades,
però segurament també per coaccions de mil tipus on la corrupció
ha jugat també el seu paper. Fa més de quaranta anys moria el
dictador. Tot havia de quedar com nou d’aparença però les elits
que venien del franquisme no anaven a tolerar un canvi de contingut.
I ací el gran invent de la Transición Espanyola; canviar-ho tot per
a que res canvie. Quaranta anys de pau social no és cap cosa
menyspreable. Quaranta anys de «llibertats», «d’independències
judicials», «de drets socials impensables en altres temps». En
definitiva, un dipòsit ple i estable . Aquest és l’escenari; la
funció que s’estava representant. Que hi havia entre bastidors? Un
panorama més complicat, més humà, més mediterrani, més catòlic:
una Sicília sense morts, com diu el títol de la novel·la de
Guillem Frontera on explica la Mallorca del boom econòmic. El títol
està ben trobat. Espanya és una Sicília sense morts i encara
gràcies. Els morts ja han passat. Estan a les cunetes, se’ls ha
deixat en silenci, sense veu. Era part del pacte social. Silenciar
els morts, els assassinats. El <i><span style="font-weight: normal;">Espanya
va bien</span></i> del senyor Aznar era la veu. El senyor Aznva
ensenyar a estimar els neons, els paradisos artificials.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Esperpèntic,
torne a escoltar. La paraula repetida mil vegades, rebregada fins els
límits de l’extenuació. El discurs de Puigdemont des de
Brussel·les renunciant a la presidència de la Generalitat Catalana
és esperpèntic i més encara l’oferiment que li fa a Jordi
Sánchez, empresonat, per a que siga ell president. Esperpèntic. Tot
plegat, esperpèntic; un circ, ridícul, esperpèntic. Quin
país...l’argumentació és sòlida, contundent. El seu país està
ple de bona gent però també de gent intel·ligent, amb arguments
sòlids, precisos, edificants.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<i> España
va bien, los balcones est</i><i>á</i><i>n llenos de banderas, Marta
Sánchez le ha puesto letra al himno, los catalanes son unos payasos,
no tienen remedio; viva el Rey, la monarquía y la constitución (la
del 155, claro), putos catalanes, a por ellos. ¿Catalán, para qué?
Que estudien inglés que les harà más falta...no, si la culpa es
de los inmigrantes, y de los catalanes y de los vascos.... pero si
tan guapos son que se vayan</i>. Podríem continuar. En definitiva,
el dipòsit va ple. Va ple?
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
El
pacte de la transició s’ha esgotat. Els pactes es renoven des de
la política, des del diàleg. Catalunya és un forat que es va
eixamplant i per on dia a dia es perd més líquid, més estabilitat.
El govern el reomple desesperadament a base de sentències judicials,
càrregues policials, agitant banderes i himnes, brandant
constitucions i 155s , amb actes delirants de patriotismes passats de
rosca. L’anticatalanisme es tradueix en adherències populars. El
nostre és un poble que se sent més realitzat amb el fracàs alié
que amb el propi èxit. Saben molt bé com ens han d’alienar.
Mentre rage el conflicte català no mirarem els altres forats per on
se’n va tot el patrimoni potencial de convivència i estabilitat.
Hi ha el forat de la corrupció, el forat de les pensions, el forat
del l’atur, el forat de la monarquia, el forat de la independència
judicial, el forat de la credibilitat política, el forat de la
memòria històrica.... i podria continuar. La solució a tot plegat
és fer veure que l’independentisme és un circ. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7052565236785751698.post-35383038290204934752017-11-01T08:55:00.001-07:002017-11-01T09:16:11.264-07:00Pensant les convulsions. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--ACjzJEjuR8/WfntbFGzm2I/AAAAAAAABi8/h_0T8wqYLVs_a72l-HtDf8Gpb6wv-f7YwCLcBGAs/s1600/roda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="600" height="250" src="https://1.bp.blogspot.com/--ACjzJEjuR8/WfntbFGzm2I/AAAAAAAABi8/h_0T8wqYLVs_a72l-HtDf8Gpb6wv-f7YwCLcBGAs/s320/roda.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }a:link { }</style>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Setmanes
passades per convulsions territorials d’intensitat alta. Declaració
d’independència al Parlament català? Ningú no ho sap dir.
Puigdemont a Bèlgica. Ahir va fer una declaració «institucional»
en quatre llengües, marcant la diferència. D’aquesta manera el
conflicte català s’internacionalitza. A fora se’n parla i a dins
se’n parla. Els diaris catalans i els espanyols n’ofereixen
versions diferents. Als espanyols s’emfatitza el fet que l’advocat
que s’ha llogat Puigdemont ha defensat etarres, i també han parlar
a bastament del fet que un company d’un dels dos Jordis empresonats ha demanat el trasllat de cel·la, perquè està fins el monyo del
Procés. Tot, dins l'anecdotari informatiu imprescindible i neutre. <br />
<br />
Enric Juliana explicava a la Sexta que Puigdemont tenia
clar convocar eleccions i desistir del DUI (declaració unilateral
d’independència). Únicament que el van insultar (els seus socis)
i s’hi va veure abocat. Després van decidir el que van decidir,
declarar-la a mitges, però això al moment no ho sabíem. Sí que
vam veure cares de preocupació. Al President i vicepresident
Jonqueras no se’ls veia de massa bon rotllo. Hi ha les imatges de
l’escala del Parlament reblida de gent, de polítics, bàsicament,
vinguts expressament d’arreu de Catalunya, celebrant l'esdeveniment com si fos l'inici d'un nou període. De fet sí que ho era. Em van cridar l’atenció
els alcaldes amb les vares de manar, que són un símbol poc amable.
No sé de qui devia ser la idea que tots els alcaldes anaren brandint
aquests elements que expressen d’una manera tan evident la
verticalitat de les relacions humanes i de la política.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Han
passat alguns dies. Els mitjans espanyols destaquen la
irresponsabilitat del «President»fugit a Bèlgica i el fet que ha
abandonat els seus. Els catalans; la coherència, la planificació,
la lleialtat que es deu al Procés. Tot conseqüència directa de la
declaració fake d’independència més el 155 fake. Ens imaginàvem
els nacionals i la Guàrdia Civil entrant a Catalunya Ràdio i a TV3
i controlant el cotarro informatiu «en aras de la pluralidad
informativa», entrant com energúmens a les escoles i escridassant
els mestres, «en castellano, en español o en la lengua del
imperio, o como mucho en cristiano» , però no ha passat res de tot
això. Rajoy ha destituït el Govern i ha convocat eleccions .
Alguns membres del govern han marxat a Bèlgica i els partits
polítics que defensen l’independentisme han tingut debats interns
sobre si s’haurien de presentar a unes eleccions que ha convocat el
Presidente del Gobierno de las españas, o si per contra, no
reconeixien la convocatòria i s’auto-immolaven durant quatre
anys. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
Però
si hi ha res d’interessant en tot això, són els processos que
cadascú seguim a nivell personal. Dins les famílies i en els cercles d'amics, el tema desperta incomoditats. No vivíem a un país estable? No se'ns havia promés que el nostre territori estava al marge del món de les estridències? Bé, sí, és cert, no hem arribat a la sang en termes absoluts. Això sí, el conflicte ha encetat conceptes nous i ha donat noves embranzides als ja existents. Caldrà
seguir-ne l’evolució, pacientment, perquè les qüestions reals que
s’han de dirimir són complicades. Al cap i a la fi, el tema català
ha desemmascarat uns problemes de convivència importants. El futur
no se’ns desvetllarà hui ni en quatre dies. . Serà al llarg de
llargs anys que anirem descobrint petits canvis a tots els nivells.
Aleshores la distància serà tal que ja no els relacionarem
directament amb el moment actual.
</div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
És
aquest l’inici del final de les aliances del 78 com algú
vaticina? Hi ha un detall que potser clau. Dones protagonistes i
antagonistes en la representació del conflicte: Anna Gabriel, Inés
Arrimadas i Soraya Sàenz de Santamaria ( la Vice) i en un altre pla
Ada Colau, Manuela Carmena i Mònica Oltra, entre d’altres . Parlem
de dones i parlem d’estètiques, un terreny perillós. Totes
s’enfronten a l’escrutini castrant de l’espectador
masculinitzat. És diferent en els homes: algú li ha preguntat a
Pablo Iglesias si ha entrat en política per follar ( res canvia). No
és gens anecdòtic. El conflicte català ha visibilitzat un joc
polític on les dones han tingut un protagonisme destacat.
Sensibilitats diferents per un temps diferent. Això no vol dir res però pot dir molt. </div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Andreu Torregrossahttp://www.blogger.com/profile/04854670247427058359noreply@blogger.com0