El Barranc Blanc

Pere Calders. Les ficcions de la realitat.

2012-02-08T00:33:00.000-08:00

El Nadal passat em vaig regalar un volum; un totxo de paper. A la portada es llegeix “Pere Calders. Tots el contes” i hi ha un dibuix fet amb quatre ratlles, potser a tinta, on el contista sembla del tot conscient que l'estan retratant i a través del vidre imaginari d'unes ulleres de pasta descomunals, mira el receptor de manera precisa tot convidant-lo a entrar i alhora a mirar-s'ho tot des de fora. És un plaer submergir-se cada dia en aquestes petites joies que són els seus contes, fer que la vista passe pel llenguatge com ho faria una baieta de camussa per una superfície polida i sorprendre's de les ocurrències que hi transiten.

L'altre dia llegia un conte al meu nebot Eloi que acaba de fer 9 anys. El nen Sala, davant la tristesa que li provoca el fet que els seus adults s'hagen desfet del seu gosset, el “Turc”, troba la companyia adient en un raspall a qui dóna identitat i vida de gos de la bona. Quan vaig acabar, en l'escena precisa en la qual “Raspall” impedeix la malifeta d'un lladre i conseqüentment es guanya el reconeixement dels adult, Eloi va esbatanar els ulls negres i rodons i amb un somriure de boca esdentegada va proferir un “m'agrada!” sense fissures. Vaig pensar que això era una prova sense pal·liatius de la qualitat literària del Mestre.

Hui he matinat i encara amb el pijama posat i amb la companyia infal·lible d'un got de té he fet una passeig per la plaça pública de facebook. He segut darrere dels vidres d'un cafè a la vista dels parroquians i del públic en general i he obert el diari. Després de la immersió que aquests dies he fet en el món de Calders, no m'ha sobtat massa llegir que a Chiclana de la Frontera (Cadiz), un client d'una fruiteria s'ha trobat una granada de mà entre les creïlles que havia comprat.

http://www.publico.es/espana/420845/un-frutero-despacha-a-un-cliente-una-granada-de-mano-entre-las-patatas

Ivan Levasseur o la matèria de l'aura.

2012-01-22T00:07:00.000-08:00

(fotos del blog de Federico Mongars)

Farà uns dos mesos que el veig passar amunt i avall amb un caminar determinat a no arribar enlloc i amb el posat de consciència mesiànica. És una figura menuda vestida amb coloraines ètniques i tocada amb un cabell llarg i blanc i una barba blanca i llarga. Diuen que és nòmada i a més, ceramista i músic, i al meu poble, poble de ceramistes i músics, uns i altres se`l miren amb desconfiança atàvica. Ells esgrimirien l’inconvenient de la llengua, el fet que només ha colat quatre paraules del castellà dins del seu francès i les usa de manera indiscriminada. Ningú no hauria confesat que és el seu aspecte curosament desabillat el que els provoca la prevenció. Ell en canvi, no hauria tingut cap problema en seure a qualsevol taula local a menjar putxero amb fassegures o borreta. Ho hauria agraït desbocant-se tot per les finestres menudes i negres dels seus ulls i amb gestos de vehemència de clown hauria deixat palesa la seua diferència.
L'altre dia va fer un concert; el segon sembla ser. M’han dit que feia dies que tocava portes per trobar músics que l’acompanyaren i certament en va trobar de molt bons; un percussionista, un celo, una flauta, un violí i una guitarra. Vaig arribar tard i ja havia començat. Em va cridar l’atenció que l’escenari estava ple d’instruments de tota classe on destacava un joc de campanes vidriades de blau verdós marí. Ell, ara tocava una ocarina i després una flauta i ara entrava un músic, i un altre, i un altre més, fins que tots van estar damunt de l’escenari embolcallats per l’aura del mestre de cerimònies.

Mentrestant, la porta no parava: s’obria i es tancava. Ara era un grup d’adolescents que s’havien cansat i després algú que buscava la seua dona entre el públic i preguntava a uns i a altres. O eren pares que anaven i venien amb xiquets. A tot això, el mestre es mantenia protegit pel seu art i per la llum vermella que inundava l’escenari. A voltes alçava el cap i feia quatre gràcies als espectadors que sempre responien amb timidesa, amb por a excedir-se. Vaig canviar de lloc, més davant, més lluny de la porta. Al minut, en sentir soroll, em vaig girar i vaig vore un matrimoni amb un xiquet. Ell parlava pel mòbil. Vaig assajar una mirada assassina que no va passar inadvertida. Als poc minuts va ser un altre mòbil que va sonar. Em vaig girar i vaig vore que algú es posava les mans al cap en senyal de desesperació. Però l’artista i el seu art es mostraven invencibles davant les tropes bàrbares, parapetats per una aura que no els abandonava.
De sobte, enmig d'una gas vermellós que emanava de l'escenari vaig veure aparèixer la figura l'Orfeu creuant l’erm dels segles; més vell i més menut del que jo me l'havia figurat, i segons les circumstàncies avançava amb la mirada alta o el cap cot, i a banda i banda deixava que es consumiren les escenes humanes mentre Ell pujava les escales de la immortalitat. Orfeu passava inadvertit però segur del seu objectiu. Només així vaig entendre que l'aura que protegia a aquells músics estava feta de la matèria més indestructible: pura fe.

Rode l'eixama. Nadal laic.

2011-12-23T07:10:00.000-08:00

Aquest matí he anat a prendre un cafè i sonaven les nadales més recurrides a tot volum i l'espai estava ben farcit de tòpics amb moltes estreles nevades i altres punyetes passades de sucre. La nova religió del consumisme pega de valent. No sé si el Jesuset participa dels beneficis. El que pareix més cert és que a nosaltres ens toca pagar el pato. Mentrestant, entre regal i regal, entre anades i vingudes al Corte Inglès - com qui anava fa uns quants anys a la Missa del Gall- perdem la consciència i el sentit més profund de la celebració del l'hivern.

Més enllà encara del cristianisme (i d'aquelles històries tan perilloses pel seu poder anestesiant) hi ha moltes tradicions que conecten amb els misteris de la vida i amb la concepció cíclica del món. Segurament els primers homes temien la nit més llarga i ja van començar a conjurar la presència del sol i la fertilitat amb rituals que incloïen el foc i altres elements que el recordaven.

Al meu poble es ballen dances i la nit del 27 al 28 la gent passa la nit al carrer tirant coets. També celebren unes festes semblants a Ibi (Els Enfarinats), a Tibi i segurament a molts altres llocs del món. A Onil es roden els fatxos que a Tibi, a Xixona i a Relleu es diuen Eixames. La fotografia és de la "Fiesta de los Escobazos" de Jarandilla (Extremadura) que es celebra la vespra de la Inmaculada.

Amb un grapat d'ingredients simbòlics que em són familiars per la meua vivència del Nadal, he pastat un poema amb el que vos vull felicitar les festes i reivindicar una vida més conectada amb els cicles naturals.

"En l'experiència del ritme ens trobem alliberats d'aquesta angoixa d'arribar a algun lloc"

Raimon Panikkar

Foc guaridor

Pa de mamella

Soca que estella

Nit de raor.

Canvi de cicle

Rosa de fosca

Ala de mosca

Vi del millor.

Nat de Maria

Dins l'establia

Ventre de closca

Demoledor.

Rode l'eixama

Serra de flama

Obri taronja

Foc del millor.

Bancs no xucleu

Sang de la vena

Terra pixada

Vol de voltor.

Puja la vella

Pi de canyella

Calze d'estrella

Tot de dolçor.

Balla la dança

Roda la plaça

Mou peu amb traça

Foc guaridor.

BONES FESTES D'HIVERN

STOP

2011-12-18T01:44:00.000-08:00

Hi ha gent aturada

que ni atura ni dorm bé

capficada com està

en el què vindrà.

És fàcil donar consell

dir-los tot passa

vindran temps millors

mentre passegen el gos
i amb bossa de plàstic

recullen l'excrement.

Nova era de les comunicacions.

2011-12-06T09:18:00.000-08:00

He sentit contar als meus pares que la primera televisió que va arribar al poble va ser tot un esdeveniment. Els propietaris tenien una drogueria a la plaça de l’ajuntament i l’havien posada a l’aparador per a què tot el món poguera aprofita-se’n. La gent se’n portava les cadires de sa casa i allí, a la porta, passaven la vesprada. La tia Joaquina que venia cacaus i tramussos a la porta del cine de nit, havia trobat també clientela entre els primers telespectadors del poble. Des de llavors hem corregut ja molt i les coses han canviat. Aquell artifici ens va portar modernitat i ens va ajudar a créixer econòmicament i a estar millor informats del que passava al món. Ara hi ha gent que considera que més aïna ha sigut la trona que ens ha dictat què havíem de fer i pensar i que ha creat la societat tarada i insostenible que tenim hui. Com sol passar, les dues afirmacions són certes i alhora complementàries.

Ara, des que visc a la vora del Barranc Blanc, no he vist la tele només que un parell de nits impossibles; d’aquelles que per causes identificables – cafès i àpats inconvenients a deshores- la son-soneta no entra “ni a bomba(d)es”. El secret del canvi de costum ha sigut traure l’aparell del menjador i arraconar-lo a l’habitació dels convidats. Ara tinc més temps per a fer altres coses ; sobretot llegir i dedicar-me més als amics a través de les noves tecnologies.

També he descobert els avantatges de mirar la televisió per internet. Bàsicament, no has de tragar-te allò que algú altre decideix sinó que ets tu qui tries el programa i l’hora. A més, s’ha acabat la censura de TV3 i Catalunya ràdio i pots escoltar i veure programes d’arreu; mundialització o globalització ben entesa. Però a més, a banda de les televisions i ràdios més o menys oficials, hi ha projectes interessantíssims de mà d’individus amb interessos variats i que si no fora per les noves tecnologies estarien a casa del veí menjant faves bullides i mirant el partit de futbol de torn. Diria que vist amb clau política, això suposa un canvi important. Els individus guanyem poder davant els grups que tradicionalment han creat els estats d’opinió. Les grans corporacions, els grans partits polítics i les mans negres que havien dominat les inconsciències i havien creat grups d’opinió d’acord amb els seus interessos ara mostren un nerviosisme que es fa més evident de dia en dia. Hi ha un intent de tallar els tentacles d’aquest monstre bo que és la informació diversa i oberta. Si ho aconsegueixen, potser que els que hui escrivim amb un excés de confiança acabarem demà a la foguera. Aventaran després les cendres i ja no serem llavor de res.

Tinc confiança que les coses no vagen així i que les llibertats que hem aconseguit es fassen més fortes amb l’exercici i cresquen i tinguen una influència real en la manera d’organitzar les societats futures. És fals que el món ara estiga més malament. Mai hem estat millor. I això, malgrat la crisi, l’atur, els desnonaments i les retallades . És cert que aprofitaran aquest moment de feblesa per fer-ne de les seues però no hem de deixar que la por ens talle les ales. Caldrà esperar uns anys per saber com queda la cosa. Hui m’han dit que el 2012 marcarà un canvi global d’era i que més que cap final apocalíptic, els que en saben, diuen que tindrà més a veure amb un canvi de consciència. AMEN.

El pes del temps.

2011-12-02T03:06:00.000-08:00

La vida al poble pot derivar fàcilment cap a la contemplació. No em faria res viure com un ermità o com un epicuri del s XXI; amb un sostre, una horta i temps per a perdre’l (que és l’única manera de guanyar-lo). La tendència que imprimeix el motor social és una altra: buscar, córrer, omplir el temps amb activitats....El meus amics de la ciutat se’n sorprendran perquè pensaven que ací m’avorriria com una pedra. Pot ser, la clau estiga en el fet que fins i tot quan no faig res, quan sec i mire i deixe el cap volant als coloms, no tinc mai la sensació d’avorriment. És una sort, un do o una tara genètica, no ho sé.

És difícil substraure’s al temps quan hi ha les hores, els minuts i tot, la faena i l’oci, està limitat per la divisió. Algú em va explicar que al Senegal era suficient si feies una activitat al dia. Un home podia sentir-se satisfet si havia pescat un peix; la dona per un altre cantó, havia bullit arròs. Ja estava; la resta del temps era per a badar o per a bambar. Als occidentals en canvi, ens mena un principi ben diferent. Hem de produir: cada hora ha de respondre a un objectiu. De fet a les escoles hui és una de les paraules que més s’usa. Tot s’ha de posar per escrit, tot s’ha de temporitzar, tot s’ha de posar en objectius que només són una corrua de termes difícilment relacionables amb la realitat de l’aula. Els senyors de les oficines – directors, inspectors i altres càrrecs polítics- se’n fan un mànec de remenar-ne . Sembla que la seua funció ha estat reduïda a això. Ara s’han inventat una cosa que es diu QUALITAT (com una estora davall la qual amagar tota la merda) i que només consisteix a produir documents. Mentrestant, la sensació de fer coses inútils creix entre el professorat, i per tant la frustració.

Sospite que hi ha un ent superior ( ja tornem amb les teories conspiratives!) que imposa un règim de rellotge i objectiut en el qual una societat soterrada sota el pes del paperam siga incapaç de reaccionar. Seguidament, ara que saben que estem cansats i després d’inocular-nos el virus de la por amb prèdiques televisives, vindran les rebaixes. Finalment, arribaran els taurons de torn que tot s’ho menjaran i ens deixaran baix taula.

El Clot de Galvany de la mà del Tio Cuc.

2011-11-28T01:16:00.000-08:00

Malgrat que ja estem a les envistes de Nadal, aquest cap de setmana hem tingut un oratge fantàstic per passejar i gaudir de la natura. Així és que hem aprofitant que el Casal Popular “El tío Cuc” d’Alacant ha organitzat una eixida per a visitar el Clot de Galvany amb companyia immillorable.

Pels qui no ho conegueu, el Clot de Galvany és una de les zones humides que hi ha a la zona de la costa entre els termes municipals d’Elx, Santa Pola i Torrevella . Aquestes zones estan connectades entre elles i formen un ecosistema únic. Els últims anys s’ha posat de manifest la seua fragilitat davant la gòmia insaciable i incontrolada de les constructores. Aquests anys que hem tingut de febrada econòmica i el fet que l’indret es trobe precisament damunt la ratlla imaginària que marca el límit municipal entre Santa Pola i Elx ha ajudat ben poc. He gratat l’internet per cercar informació i he trobat alguns blogs interessants que denuncien les barbaritats que s’han fet. Malgrat tot, el lloc, tot i les crítiques que es puguen fer a la seua gestió actual per part de l’ajuntament l’Elx, encara conserva un encant que creix si es visita quan han caigut quatre gotes que han omplert els clots d’aigua i de vida.

És sorprenent que després del manoteig de l’avarícia, la cobdícia i no-sé-quants altres pecats capitals més, el paratge siga, encara hui, un lloc emblemàtic . És un bon lloc per comprovar com les accions humanes han influït en la natura recentment, però també un lloc per gaudir de la natura. La passejada circular pot durar unes dues hores i al llarg del recorregut, a banda dels tolls on ha trobat col·loc de temporada una fauna viatgera, podem aprendre la vegetació riquíssima de la zona. Ràpidament, sense adonar-nos, passem de les herbes que creixen a les zones humides ( canyes, joncs....), als espartars i a les poblacions de barrelles, la cendra de la qual s’utilitzava per a la producció de la sosa. Antigament, el comerç d’aquest producte va ser una font de riquesa per a la zona. Hi ha també garrofers i oliveres i zones repoblades amb pi i altres espècies.

Esperem que l’espai del Clot de Galvany resistisca bé els embats de la nostra civilització. Aquest és un lloc únic, a la vora del mar i de la platja del Carabassí, per gaudir i parlar de natura i de la necessitat que tenim els humans d’avançar cap a un altre sistema que respecte més l’entorn. Vivim moments delicats; uns moments frontissa. En un tres i no res veurem que la porta s’haurà obert cap a una banda o una altra i o bé caurem definitivament o se’ns obrirà un món ple de possibilitats. Cal esperar, però sobretot, cal que actuem.

Neures post-electorals.

2011-11-21T02:54:00.000-08:00

Des d'Agost a Biar pel Maigmó. Passes, reductes i canvis en el paisatge.

2011-11-20T01:29:00.000-08:00

Tinc alguns amics que són de l’estètica, altres que són de l’ètica o la política i altres, pocs, que són de la butxaca. Hui he anat a voltar amb un amic que pertany al primer grup. Pertany també al grup de valencians exiliats que dubta profundament de les nostres capacitats estètiques i entorna els ulls i arrufa imperceptiblement el nas sense la voluntat explícita d’expressar un desgrat que de seguida li endevine abans d’espetar coses com quina barbaritat...quin búnker s’han espolçat ací! o està bé el raconet eixe si no fora per...o simplement, quin mal gust! i quan diu aquesta última el disgust se n'ix per les costures de la cara. Jo, que soc sensible, del tipus esponja que tot ho recull, em sent responsable de tanta lletjor, de tanta irresponsabilitat, de tanta insensibilitat i em sorprenc justificant la funcionalitat dels edificis moderns i el gust del mal gust.

Certament, si ho comparem amb els vells casalots de poble, els pisos eren molt més amanosos. Així és com aquesta filosofia de l’amanositat, tan basada en el sentit comú i pràctic de les comunitats desitjoses de pegar portada definitiva al món rural, han produït racons esfereïdors per als cors sensibles. Això ha sigut així no només al nostre país. Ben al contrari i per desgràcia, aquesta tendència es va escampar llargament i ampla i encara creua els límits del que és purament físic.

Així, parlant del que és lleig i de la bellesa de les coses que estan lligades a la terra, hem giravoltat per les vetes d’asfalt que pugen per Sarganella, al vessant torrat de la solana del Maigmó i hem aparcat un moment el cotxe al costat de la via verda, davant d’un vell mas abandonat . Allà hem gaudit del silenci i dels colors de la terra mentre fèiem quatre passes per la via verda. Hem parat a les envistes del Puntal, l’últim tram empinat abans d’arribar a la casa d’Horta ( a la dreta) que és on comença el Pla de Tibi. Des d’allà, li he explicat que el meu avi i molts homes del poble passaven els dies amunt i avall. Amb els carros voladors arrastrats per dos o tres mules o matxos, anaven a carregar la pinotxa que havia d’alimentar el foc dels forns de les nombroses cantereries del poble. Era una feina dura : s’alçaven a les 4 de la matinada per anar a abeurar les mules a la font; després les aparellaven i amunt quatre o cinc hores fins a arribar on els Tiberos tenien el tall de la poda que podia ser a Règil o a Planisses, allà on la família d’Enric Valor, l’escriptor de Castalla, tenien un mas, o a qualsevol altre indret de la serra. Després he imaginat els carros baixant carregats a cell, immersos en una olor de reïna intensa que mesclada amb la pols blanca, amb el cataclox de les rodes que avançaven lentes entre sots i cantals, i amb els crits dels carreters i les fuetades damunt dels lloms de les pobres mules junyides a les vares havia de formar una escena intensament costumista sota un sol que badava les pedres.

Hem continuat fins arribar a l’autovia. L’hem evitada i com hem pogut o he sabut, sempre per carreteres velles, hem arribat a Biar, Vila fronterera on m’agrada portar els descreguts per mostrar-los que estèticament no ho tenim tot perdut. Hem badat pels carrers nets. Hi havia l’olor de l’hivern i hem acabat el matí amb un bon caldo de putxero i una fassegura (fassedura, fasseüra, pilota) a un bar del poble.

La pena de les ànimes.

2011-11-14T00:10:00.000-08:00

M’imagine l’Eugeni Penalva carregant la furgoneta amb les seues ànimes: les que han habitat uns dies les sales d’un vell casalot del barri antic de Girona. Fa un grapat d’anys que l’Eugeni ha trobat en el fang una manera d’expressar els seus silencis. Aquest novembre han estat les seues ànimes en pena -amb boca de peix, estremint-se orgànicament en una angoixa cíclica. He vist, només des de la proximitat que m’ha permès la pantalla del meu ordinador, els penjolls de pecats que s’endinsen en la nit de l’hivern. Sembla aquest un bon punt per aturar-nos, laicament, i compartir la consciència d’una existència amb crisis perennes.

"Jo confesso" de Jaume Cabré.

2011-11-09T02:06:00.000-08:00

Fa ja uns quants llibres que Jaume Cabré té un gran èxit a Europa i una nomenada sota zero als territoris de la Corona on només es parla espanyol. Això no és cap novetat quan parlem de la nostra literatura, la feta no des del territori sinó des de la llengua. Si ens posem puristes acabarem defensant que la literatura no és tenir més o menys èxit. Ara bé, també és veritat que un bon llibre tancat amb pany i clau, i per tant sense entrada als mercats, i per tant no compartit, té poques possibilitats d’influir i de construir res que no siga l’essència, la llavor, que per sì sola, es queda en res si se la mengen els peixets de plata que hi ha als llocs on s’acumula el paper. Aquesta vegada sembla que una editorial espanyola ( bé siga per bon criteri literari o bé per vergonya davant l’evidència de l’èxit en altres mercats europeus d’una novel·la en català), s’ha decidit a editar-la i a fer-li promoció.

Feia anys, potser més de deu, que el temps passa i no ens n'adonem, havia llegit “Senyoria” del mateix autor. Em va agradar, em va semblar ben escrita i em va quedar el cuquet de que potser-això-és-el-germen d’una altra cosa. Amb la lectura de “Jo confesso” he pogut comprovar que la meua sospita no anava desencaminada. Malgrat la consciència de l'autor de la presència dels mercats i l'ús que en fa d'elements propis de la literatura de masses, el resultat final és un producte literari de primera gama.

Allò que diferencia un best seller-sense-més del que és literatura és el llenguatge ( que no és més que la intenció de fer literatura o no fer-ne), i també l’estructura marcada per la veu del narrador-narradors. L’ús temàtic de la vida als convents als segles XIV i XV, juntament amb el món del col·leccionisme a la Barcelona de la postguerra, el món de les biblioteques o l'Holocaust poden ser adob de best sellers. És en canvi a la prosa, a la manera d’escriure o al sedàs del teclat de l’autor on les històries esdevenen alta literatura. Cabré domina el llenguatge i domina l’art de la construcció de llibres i això és evident una vegada s’ha fet la lectura de ”Jo confesso”.

El tema de la novel·la és el mal o el seu origen, però també la bellesa, especialment aquella expressada per l'art. Totes dues expressions, exclusivament humanes, es conjuguen d'una manera especial en el violí que el pare del narrador va adquirir d'un fugitiu nazi només acabada la Gran Guerra. L'Holocaust torna a revisar-se i representa la gran lacra humana a l'Europa moderna. Fa anys, quan vaig veure per primera vegada la “Llista de Shindler” del nordamericà d’origen jueu Spilberg, vaig decidir que no veuria ni llegiria res més sobre l’Holocaust. Darrere de la meua decisió hi havia el poble palestí, el fet que les víctimes havien esdevingut botxins, i també la sospita ben fonamentada que les perspectives que ofereix el cinema no són innocents, ni neutres, i que tot era una manera de tapar els ulls d’Amèrica i d’Europa davant la violència que cada dia s’exerceix contra el poble palestí per part de l’estat Israelià. El temps passa i les idees maduren, i a tot això, el violí, l’instrument que és el plany dels pobles errants continua sonant quan hom col·loca còdols a les tombes dels morts, com ho fan els hereus de les víctimes de l’Holocaust a l’última escena de la pel·lícula d’Spilberg, però ara independentment de la raça i de la religió . I és que la violència i la bellesa, el bé i el ma,l ixen d' una llavor. L’origen de tot és a les llavors d’erable soterrades amb l’últim monjo del monestir de Sant Pere del Burgal mort de manera violenta al s. XV.

Matí de dissabte.

2011-11-05T11:09:00.000-07:00

Rothko

Despertar-se amb el silenci,

amb la llum esvelta d'un matí de dissabte,

quan hi ha a fora

el primer fred de l'any en curs,

sense res més a fer

que callar i observar el temps

amb indiferència,

sense la precaució que imposa la rutina,

és un regal, una oració

i una invitació a la plenitud.

A. Torregrosa

GUANYAR LA CONSCIENCIA DEL PEU.

2011-11-02T05:15:00.000-07:00

Fa unes setmanes que em fa mal el peu. He visitat el metge de capçalera, el fisioterapeuta i el podòleg amb regularitat i m’han proporcionat un lèxic que segur que defineix perfectament el problema. En canvi, quant a llengua, preferisc sempre la de la gent del carrer que quan els explicava el problema em deien “això és que se t’ha obert el peu” . Em quede l'expressió. De seguida em va inspirar un poema que compartisc amb les lectores i els lectors del bloc.

“Se t’ha obert el peu”,

diuen veïns i familiars,

diletants de la vida,

gent que s’esforça

per una existència digna,

passable i a voltes plàcida.

“Se m’ha obert el peu”, dic jo,

i se m’ha obert la carn, l'os, el múscul.

Tot és un dolor blanc

inaudit i a estones teatral

-una fera amb ullals d’ivori

que se’m menja mentre espere.

Se m’ha obert el peu

perquè del capoll a la flor

hi ha només una obaga

insostenible

i perquè la felicitat pura,

per dir-ho poèticament,

penja d’un bri de seda.

Se m’ha obert el peu

i vull pensar que el dolor

no és una taca

sinó una posició de força

que ara m’agradaria entendre.

Andreu Torregrosa

CALLEU QUE VE L'ORATGE!

2011-10-22T04:58:00.000-07:00

L’octubre sembla el mes d’agost, de la calor que encara fa. Tothom se n’estranya i ho comenten quan no tenen res millor a dir. De fet, la gent sempre diem poques coses interessants. Es tracta de fer vore que estem ací, que comptem, que som bona gent i ens dignem a saludar i a fer anar la conversa encara que siga amb banalitats semblants. L’oratge és un tema que no compromet ningú. Hi ha gent que es especialista en parlar-ne amb l’avantatge que ara els mitjans de comunicació donen tot tipus de detalls relacionats amb les condicions atmosfèriques que han sigut, són i seran. Este matí, sense anar més lluny, he escoltat a la ràdio que no hi ha hagut un octubre tan calorós des de l850. “El cas és no parlar de res que tinga costella”, he malpensat.

Els informatius són més aïna desinformatius i de la mitja hora escassa que duren, 20 minuts són per esports i els deu restants per a notícies que alteren els ànims i torben l’enteniment: atracaments, robatoris, assassinats... La violència contra les dones - és diu així ara - està de rabiosa actualitat. Tot ho diuen i ho comenten com si fora un fenomen nou. Imagineu-vos; la violència, siga del color que siga i instigada contra uns grups o contra uns altres un fenomen nou!! I així és com ens ho engolim. En uns ànims emporuguits i alterats és difícil que entre el sentit comú. Fa uns dies l’avi em deia mentre mirava les notícies que el món mai no havia estat tan malament. “Com pots dir això, si tu has passat una guerra i una postguerra terribles?” , li vaig dir.

No tinc a mà cap estudi de cap universitat americana. En canvi si que recorde una companya de feina que parlava als adolescents de quinze anys com si foren nens de sis. Els companys al·lucinàvem que era l’única persona que mai no demostrava tenir cap problema amb cap grup conflictiu. Un dia vaig ser testimoni de com pegava una esbroncada fenomenal a un grup de 3er d’ESO molt conflictiu amb un llenguatge teatral propi de mestra de preescolar. Els alumnes, davant la meua sorpresa, van callar i van fer feina en silenci tota l’hora davant l’amenaça que si ella tenia cap queixa del professor es posaria en contacte “personalment”- va remarcar l’oclusiva inicial- amb un senyor tragejat que es dedicava a fer llistats d’alumnes dolents!” . Podem dubtar dels resultats pedagògics que es poden obtenir d’este sistema però en aquell moment crític vaig agraír el resultat. Els que ens governen també saben que obtindran una resposta o una altra segons el llenguatge amb què se’ns adrecen i tenen clar que no els interessen les respostes madures, ni menys encara les crítiques.

Les persones majors i els xiquets són víctimes clares d’aquesta estratègia de la confusió, però malauradament també ho som la majoria, i sense adonar-nos. Ja ho sabien els romans això de “panis et circenses”. El problema només pot venir quan falte el pa perquè el circ i l’oratge els tenim assegurats. Aquest cap de setmana sembla que les coses van a canviar: que arriba la pluja, vull dir, o això diuen. Jo ja en tinc ganes perquè així ja no hauré de regar les carxoferes.

UN PAÍS IDEAL.

2011-10-16T03:34:00.000-07:00

Tot això que segueix ve d’unes notes que havia pres unes setmanes abans de deixar Catalunya i partir cap al Barranc Blanc. Feia molts mesos que no havia vist la Remei. L’esperava a una plaça amb pins ufans i bancs de fusta d’un poble del Vallès Oriental. Vaig veure que s’acostava . Els auriculars blancs, i potser la música que escoltava, la feien absent, i , tot i els seus anyets, amb aquell posat, semblava una adolescent. Li vaig fer un senyal amb el braç i en veure’m em va somriure i va accelerar el pas. Vam fer petons i em va etzibar; “¿què, còm és que te’n vas? Què faràs allà?”. La pregunta no em va deixar indiferent; la manera de fer-la tenia unes connotacions potents i aquell “còm és...” i aquell “...allà...”, malgrat la bona intenció aparent, m’obligaven a justificar-me. Ja ho he viscut abans això de justificar-me per tenir un president amb tocs berlusconians , perquè alguns del meu país s’entesten a creure que valencià i català són llengües distintes i perquè quatre polítics arrivistes ho exploten per obtenir un rèdit polític, i perquè, en definitiva, el País Valencià i les Terres de l’Ebre, i Lleida, i La Franja, són menys catalans del que caldria i no responen a les expectatives.

La idea de Catalunya és un poble medieval de pedra on estiueja una burgesia il·lustrada que parla el català de Verdaguer, de Pla o de Sagarra. Hi ha al voltant camps de sembrat que verdegen i escampen una llum diàfana. Uns kilòmetres més avall, seguint les línies que marquen un sistema de carreteres radial i perfecte, hi ha l’urbs ideal ; un allau d’arquitectures benèfiques per la humanitat, un centre de poder i justícia; un focus que irradia cultura i llengua. Més enllà, sud enllà, ponent enllà, s’escampa una terra irredempta, un poble descregut i salvatge. Quant de mal ha fet Plató!.

Tot això m’ho vaig quedar per a mi i només li vaig dir a la Remei : “Què he de fer? És la meua família. Sempre hi tornem malgrat els fracassos”. Ella va fer que sí amb el cap i tots dos vam enfilar cap a la Fonda mentre li explicava que havia determinat que les meues fronteres foren les del facebook, i encara hauria pogut afegir: i les del amor.

RETORN.

2011-10-13T11:09:00.000-07:00

He deixat un temps d’espera abans de recomençar el blog des d’un altre context, al costat del Barranc Blanc. Potser només era una altra por que m’impedia escriure- una més- a deixar-me vore nu a ple sol, sense la protecció o mur de contenció que suposava l’anonimat de la gran ciutat. Quinze anys són molts i no són res i poden ser també una vida viscuda o una vida perduda. Tampoc no es tracta de tornar amb la maleta tan plena que t’impedisca caminar en la nova destinació. És bo entendre que, sovint, cal prescindir de l’equipatge, o portar el mínim, perquè el camí a recórrer encara ha de ser llarg i la passa ara ha de ser més ferma.

Des del balcó ja no veig les punxes de la Sagrada Família emergint de les boires dels arbres del parc. Ara veig els turons minerals, de contenció vegetal mínima i intuïsc la geografia d’ombres que fan els oms a la llera del barranc. Aquí i ara, en aquests anys que vivim, sempre perillosament, tota la meua història es conjuga en un silenci que és la marca d’un altre horitzó. Hi ha alguns sons que cauen dins d’aquest silenci com si fora una saca d’arpillera foradada. A migjorn, mentre sec al sofà amb l’arròs que es cou a l’estómac, sent les esquelles d’un ramat de cabres que des de fa uns dies vénen a pasturar al bancals erms que pugen per la Serra dels Castellans. A poqueta nit, és una processó de veus que passen per davant de ma casa, sempre de llarg. Són de la gent que fa la “ruta del colesterol”, tot un fenomen que ha canviat els usos i costums del poble valencià.

Abraça'm fort.

2011-07-28T23:16:00.000-07:00

Avui he tingut un somni. Supose que en tinc sovint, per no dir totes les nits, i inclús de vegades, quan tothom suposa que estic despert, jo somnie. Diuen que els somnis tenen a veure amb l'estat d'ànim i també amb el que t'ha passat al llarg del dia. M'ha agradat despertar-me amb aquest somni. M'he despertat conscient que el deixava i encara m'he entretingut uns minuts, embolicat amb el blau dels llençols encara calents, covats per l'escalfor del cos, intentant recordar els detalls per poder escriure'ls. Hi havia la R.B. Fa molt de temps que no la veig. La volia retrobar abans de deixar Barcelona simplement perquè ha estat una de les meues guies a la ciutat. Hi ha molts llocs que me la recorden.

Al somni ens trobàvem a un bar. Hi havia més gent. El bar estava a una zona alta de descampats. Baixàvem unes escales i entràvem a un local a mitja llum; sèiem a una taula baixa. Ella es va demanar un gintònic de Hendrix; jo vaig xarrupar del seu gintònic – ara diria que no vaig demanar res!. Vam parlar de coses i li vaig preguntar per la seua parella. Em va dir que era un “bon tio” i que l'havia ajudat molt en un moment que ho necessitava. Jo vaig pensar “és clar...tu havies desaparegut...”. Després va pagar el gintònic, eren 20€, amb uns xecs de menjador però també hi havia xecs de l'escola. Vaig suposar que eren de despeses que ella havia fet i la secretària li havia pagat. Després vam eixir del local, una altra volta als descampats alts, entre bancals erms i tanques d'escola, i ens vam endinsar per carrers d'un barri que podia ser el Carmel, o Poble Nou, o el Guinardó. Jo la vaig aturar i la vaig abraçar llargament i vaig plorar. M'he despertat amb el consol d'haver passat amb ella una estona i amb un nus a la gola. Les capses esperen a l'entrada. Demà carregarem la furgoneta i deixaré Barcelona després de tretze anys. A partir de demà, ja no hi habitaré la ciutat,. Tornaré, com ho fa tanta gent, només de visita.

"Can Josep". Un lloc on menjar al voltant de S.Família.

2011-07-28T10:31:00.000-07:00

Estem cremant els últims cartutxos a Barcelona - ara sí que va de bo. Definitivament, tenim llogada la furgoneta per dissabte. Serà carregar-la de bon matí i carretera i manta. Despús d'anit, sufungant a l'internet vaig trobar recomanat a una web que seguisc quan em pica el cuquet de la restauració, un restaurant-bar xicotet, sense pretensions, dels que prometen bon menjar de matèria prima d'òptim origen. Vaig proposar al P. d'anar-hi i hi va acceptar sense dubtar-ho massa. Havíem passat mil vegades – potser més – per davant i mai se'ns havia acudit d'entrar-hi tot i que fa sis anys que vaig a l'aguait d'una bona oferta de restaurants al barri.

El cartell amb el nom és el més nou del local. La resta, començant per les portes d'alumini, és d'una simplicitat que esborrona i si anem a l'interior quedarem ben decebuts si el que anem a buscar és glamour. Les parets són, possiblement, l'únic element a tenir en consideració; hi ha més de cent fotografies penjades que inclouen dignes aspirants a mites del món occidental – de seguida vam identificar Joan Fuster i Ovidi Monllor, però també hi ha Buster Keaton, la Callas i gent d'aquesta camarilla. A més, a un costat, ben alta perquè ningú no la puga esguerrar, hi ha la bandera republicana. Absteniu-vos doncs els monàrquics de fer cap comentari lloant les berlines amb cristall d'esvaroski de 500 € que lluïa l'altre dia la Princesa Leticia.

Vam arribar quan encara no havien tocat les 9 i vam trobar el cuiner i propietari badant entre les poques taules del local. Ens va rebre sense efusivitats supèrflues, amb la naturalitat pròpia de qui domina l'espai i sap el que porta entre mans. Veient el Josep i escoltant-lo, un home de proporcions que roden la generositat sense excedir-se en res, pots fer-te una idea del que ofereix a la carta, també generosa i proporcionada quant a producte i oferta, a raó de les possibilitats del local i de la capacitat de feina de l'únic cuiner i de la cambrera.

M'havia posat entre cella i cella que no demanaria vi, ni tan sols cervesa, ja que porte dies de dinars i sopars i el meu sentiment de culpabilitat té la tendència a pujar de temperatura – producte de l'educació catòlica?. Tot i això, la meua personalitat tendeix a la flexibilitat del jonc i es deixa engrunsar pel vent i no em vaig poder resistir als embats generosos de l'oferta de vins. “Quin ens recomanes? Algun que passe bé...”, vaig fer-li a la cambrera tot alçant la vista del full imprès. En el somriure que em va fer vaig endevinar una lleu recriminació burleta i em vaig sentir més feble, a l'abast de la seua darrera determinació. El cuiner va intervenir i ens va invitar a decidir primer el que havíem de menjar. Vam triar uns porros amb vinagreta, deliciosos, uns canalons de bolets i una suprema d'ibèric. Encara ell ens va recomanar una tomata partida amb una bona tonyina de tronc i olives. He de reconèixer que aquesta actitud tan lliure i poc sofisticada alhora de les recomanacions em va acabar de convèncer de la confiança que el propietari mostra en el seu producte. Ho vam regar tot amb un Penedès de la casa de qualitat i preu més que raonable.

L'opció de l'oferta del Josep tira més cap a la contundència de la carn tot i que t'ho pots fer venir per menjar amb una molt relativa temperància. Això sí, vaig trobar que les postres eren un tema d'omplir expedient. No tot pot ser perfecte. Vam acabar demanant-ne un per compartir. El preu final van ser 46 € pels dos; pagues per la cuina i pel producte i deixes a banda altres guilindaines.

Vaig viure l'experiència com un plaer en un món, el de la restauració, on tothom et ven la moto de la nova cuina amb un aparador de fascinacions volanderes. Espere que les esferificacions acaben donant pas al sentit comú, també a la cuina amb productes de temporada i “savoir fer”.

Can Josep

c/ Roger de Flor, 237

tf. 630816565

Uns dies a la "Drôme Provençale".

2011-07-27T03:57:00.000-07:00

Nathalie havia esperat pacientment la trucada de telèfon que li havia d'indicar que havíem arribat. Ens vam entendre a a mitges i va caldre una segona trucada perquè entenguera que havíem aparcat a un lloc més llunyà del centre del que ella havia previst. Després del rencontre i les abraçades vam pujar tots al cotxe i ella ens va portar a un pàrquing molt a la vora del centre. Només feia uns mesos que ens havíem trobat a Barcelona quan ella havia vingut amb la Solenn, la seua filla adolescent. Prèviament, la història dels nostres encontres havia estat molt espaiada. Nathalie és filla d'una cosina germana del meu avi, la més jove de totes. Els seus avis van emigrar a Algèria l'any 1930, i s'hi van instal·lar als entorrns d'un poble que es diu Bufaric, on aleshores i degut a la immigració que arribava dels pobles d'Alacant, es parlava valencià. Sa mare encara el parla tot i que després de tants anys de la mort dels seus pares , la llengua ja ha perdut la solidesa que tenia i la comunicació per telèfon es fa més difícil.

El riu Drome fa un descens plàcid i premonitori quan passa per l'únic ull del pont que ens permet encalçar, després de creuar el semàfor, el Crest medieval. Els primers carrers comencen a pujar en costes que desafien el raciocini que regna al paisatge fins que arriben, quan tot comença a indicar que toquem l'impossible, a les primeres pedres de l'única torre medieval. El riu i la torre, vists des del pont, són la història i la natura, dos minerals que formen una aliatge perfecte dins del conjunt.

Les rodetes de la maleta vibraven al paviment de pedra quan passàvem per davant de “La Caverne”, un bar de cantonada on s'hi aplega una fauna de rastafaris, malabaristes i simpatitzants. De seguida veig que aquesta gent no s'adiu amb el principi pagès que es desprèn de la pedra i del paisatge i Nathalie m'aclareix que a les enfores hi viu una gent que te una empresa d'espectacles. És un imant per gent que hi treballa o que arriba seguint l'aura de la màgia del circ. Nathalie els mira i saluda algú: “És una veïna...”. Deduisc que hi ha locals que s'hi han apuntat agradosament al projecte de “La Caverne”.

Nathalie és una bona cuinera i quan vam entrar-hi, el sopar ja esperava al forn però encara vam fer temps amb la conversa animada per una ampolla de Clairette, el vi escumós de la zona, lleugerament dolç, delicat, que va entrar com una carícia dins les parets del meu estòmac tan sensible a l'agressió d'alguns productes alcohòlics d'elaboració dubtosa. N'havíem de comprar. Ho vam decidir esperonats pel moment de felicitat. Ho vam fer el darrer dia i també vam descobrir que no tot el Clairette és igual, que havíem estat víctimes de la ignorància, i que tot depenia -quin misteri!- del lloc on s'havia conreat la vinya i del procés d'elaboració. També amb la Nathalie vaig aprendre a fer un Kir, un aperitiu que es fa amb un ditet de Cassis i la resta de la copa de vi blanc dolç. M'ho apunte tot i espere sorprendre algú a la tornada. De vegades arriba a estressar-me el fet que la gent que ve a casa convidada sempre espere alguna novetat. De vegades m'agradaria deixar-me emportar pel moment, esdevenir un home-natural i tenir els amics contents amb la gràcia de quatre acudits. Estic arrodonint el canvi però tot costa.

El 22@ i Can Framis.

2011-07-18T04:24:00.000-07:00

22 @

Una ciutat mitjana,o gran – tot depèn de la perspectiva-, com Barcelona, ofereix sempre racons per explorar, aquells dels quals coneixes l'existència però que sempre deixes per demà. El meu temps a la ciutat s'acaba i sent que la sang em corre més de pressa i tot el cos, o potser és l'ànima, em demana que intensifique l'activitat i acabe amb aquelles coses que tenia pendents. Fa anys que es parla del 22@ i de l'activitat ingent que els polítics han promogut per tal d'incentivar l'activitat a una zona que feia anys que es veia defallir. Uns mesos enrere m'hi vaig apropar amb la bicicleta. Hi vaig poder veure els edificis nous d'arquitectures glorioses que clamen l'èxit de les grans companyies; un cant al progrés i al creixement sense límit .

El progrés, realment, sempre ha promogut arquitectures fantàstiques i projectes lloables i qüestionables. Darrere sempre hi ha hagut l'innominable, l'indefinible, però el triomf de la forma és innegable. Qui qüestiona el Modernisme tot i que va eixir del forat negre de la injustícia? Sempre hi ha algú que ho fa; tinc una amiga que es nega a entrar a les catedrals perquè s'imagina els treballadors suant la carn salada arrossegant les pedres que havien de bastir la casa de Déu mentre les famílies, nombrosíssimes, xarrupaven un plat d'aigua calenta i salada amb dos tronxos de bleda com a única matèria sòlida. Aquesta actitud de la meua amiga pot semblar exòtica i desorbitada però no es pot criticar en cap punt el seu esperit solidari. Sense cap mena de dubte, si l'exemple s'estenguera el món seria molt diferent, potser fins i tot millor.

Can Framis

Aquest matí,mentre visitava Can Framis, a Poblenou, un dels centres d'art català que la Fundació Vila-Casas té a Barcelona, l'amiga que m'acompanyava li preguntava a la guia com era possible que una sola persona poguera alçar tot aquell petit imperi de l'art sense l'ajuda institucional. La guia explicava que el Sr. Vila-Casas havia venut la seua empresa farmacèutica i que només ho sustentava tot amb el seu capital, que no hi havia ingressos, pràcticament – ja sabem o ens imaginem que l'art , així entés no en genera i quan ho fa depassa el nostre enteniment-. La meua companya obria els ulls encara més i incrèdula li reformulava la pregunta i la resposta tornava a ser la mateixa. A tot estirar, va afegir que el Sr Vila-Casas estimava en extrem la independència del seu criteri i que no hauria admès intervencions externes. Em va passar el pensaments que no a tots ens està permès estimar la independència en aquest grau. Per tal d'entendre l'astorament de la meua amiga s'ha de visitar aquest centre o tots els altres - 5 en total en tota Catalunya i tots dedicats a l'art català contemporani.

Can Framis està situat a una antiga fàbrica de Poblenou restaurada i habilitada per allotjar milers d'obres d'art. Les obres que s'exposen van rotant. Així és que en el curs de l'any pots visitar el centre vàries vegades i les obres no seran les mateixes. M'ha cridat l'atenció el fet de la insistència en el propi criteri del propietari i fundador a l'hora d'adquirir noves obres. I és que al remat es tracta d'escriure una autobiografia a través de l'art que el Sr. Vilà ha aconseguit de comprar al llarg de la seua existència. Això suposa un maremàgnum d'obres d'estils diferents. El gran encert de la direcció d'art ha sigut presentar-les sota la idea del laberint borgià i això no vol dir el caos sinó un ordre dins d'un pretés caos.

Els beneficis que aquest projecte suposa per l'art català són evidents i és una llàstima que les fronteres siguen només físiques i que no s'hagen eixamplat a les lingüístiques amb obres d'autors valencians o balears. Tot i això, és un conjunt – l'arquitectònic i el pictòric- que paga molt la pena de visitar. Està dins d'una Barcelona real construïda fora dels marges de l'hiperreal baudrillardià del turisme i és una demostració que, malgrat tots els qüestionaments que vulguem afegir al llarg llistat, la burgesia catalana encara té corda “per a rato”.

Del barri de Gràcia al festival Nunart.

2011-07-17T03:30:00.000-07:00

El barri de Gràcia de Barcelona és per a mi un referent físic i cultural des que fa sis anys, per una carambola, vaig venir a parar al barri de La Sagrada Família. L'Eixample dret , al contrari que l'Esquerre que gaudeix d'una vida nocturna més viva, tendeix a l'ensopiment, a la vida en família i a envellir plàcidament en comunitats on els veïns es recriminen les pixerades de gossos a l'escala o fan safareig mentre recolzen les palmes de les mans al carret de la compra. També hi ha la vida associativa; tinc un veí que un dia a la setmana fa la seua contribució a una cooperativa ecològica. Altres coneguts participen en diverses associacions i també tenim la comissió dels indignants que cada dimecres des de fa unes setmanes es reuneix al cor del parc. Tot això, sense oblidar el degoteig imparable de turistes que es deixen caure pel monument iniciat per Gaudí i en continu procés d'acabament per no-sé-qui. Aquests però, i afortunadament, fan una vida efímera i molt localitzada. Pocs gosen aventurar-se més enllà dels límits establerts per la cridadissa de cotorres enfilada al verd del parc.

El barri de Gràcia és un altre món; un pulmó de vida cultural alternativa que suma pels porus d'una arquitectura amable, amb pretensions efímeres, sense manifestacions que alteren massa els sentits. Les passejades des de la Pl. Sagrada Família sempre són agradables. Primer creue ,fent esglaó, les tres illes que em separen del Passeig de Sant Joan i després xino-xano, amb la passa sempre ampla i decidida i protegit pels núvols de brancam i per l'atmosfera de famílies de l'eixample que maduren, juguen i esperen, arribe a un pas fronterer i deixe enrere la solidesa de les aspiracions burgeses per endinsar-me en un món que barreja la vida de poble amb un totum revolutum de tendències heterogènies.

M'agrada passar per la plaça del Raspall, el petit barri de la comunitat gitana de Gràcia. Ara a l'estiu, si passem a boqueta nit, en les hores que el sol comença a dormir, veurem els bancs plens i l'espai de la plaça habitat per una vida inusitada que trau la molla quan baixa la temperatura. Deixem Torrent de l'Olla a l'esquerra i pugem fins el mercat de Gràcia, una carícia per als sentits – sent debilitat pels mercats-.Tot i ser una artèria de comunicació, a Torrent de l'Olla el trànsit és d'una importància molt relativa i no té comparació amb Travessera de Gràcia on el soroll i els embussos habituals es combinen amb un comerç intel·ligent que barreja modernitat i tradició. A partir d'ací els camins que s'obren al cos i a l'esperit són diversos. No cal amoïnar-se massa si ens perdem. Sempre hi haurà alguna cosa que ens entretinga i que ens trega l'angoixa del laberint. Cal deixar-se portar, una altra volta, per l'ordre del caos.

Les meues anades i tornades al barri són freqüents. Abans d'ahir vaig estar-hi tres vegades en tres moments del dia diferents. La primera per recollir uns pantalons que em vaig comprar de rebaixes a Rivero, un taller de moda on dissenyen i fan roba amb un estil molt propi. Aprofitant que Olokuti està just en front, vaig aprofitar per fer una ullada. És una botiga on vénen productes de comerç just. Cal visitar-la encara que només siga per tenir l'experiència del que és una casa del modernisme més popular i sobretot per gaudir d'un té al pati, un espai únic i poc visitat -un factor important a tenir en compte. La segona vegada, cap a les 2 del migdia, vaig tornar a anar-hi. Les raons ara eren prou més prosaiques: tenia hora al dentista. A la vesprada, quan va començar a caure el sol, vaig tornar a pujar. Simplement em vaig cansar d'embalar caixes (estic de trasllat) i davant la perspectiva d'una nit de divendres de relax a casa, em vaig decidir llogar una pel·lícula a DVDs, una botiga que hi ha al carrer Martínez de la Rosa i on pots trobar de tot, des de clàssics fins les últimes tendències i les darreres estrenes. Vaig adquirir dues peces magnífiques; “Brideshead Revisited”– incomparablement millor que la sèrie, sense tant de mirament- i “Contra la pared” del turc-germà Fatin Akin. I és que Gràcia no és un museu entès de la manera tradicional. Al barri s'interactua; és un experiment obert i una font de felicitat que raja més si tens una butxaca ben fornida i una personalitat franca i despresa.

El festival Nunart.

Ahir vaig reduir la ràtio de visites a una. Havia quedat amb l'A i li vaig dir “tria tu el que fem...sorpren-me...”. Sempre ho fa i per tant l'exigència era del tot sobrera. Vam quedar a les 20:30 h a la porta del Lliure de Gràcia. A les 20:37 arribava ella, magnífica, molt gracienca. Em va dir que la sorpresa que em tenia reservada no era allí però que podíem prendre un refrigeri al bar. Jo em vaig decidir per un vi blanc, un Gessamí, i ella per un Gin tònic. La cambrera li va portar la carta de gin tònics i va escollir un Hendrich que li van servir amb copa i dues tallades de cogombre. “És porta molt això ara...” em va indicar amb un somriure sorneguer. Encara li va preguntar a la cambrera si coneixia un claustre pels voltants on feien concerts. Ens va indicar que estava al carrer del sol, molt a la vora, i que ara estaven fent un festival. No vam trigar gaire a trobar-lo; més que res perquè era l'únic lloc on s'hi veia gent en aquell carrerapartat de les rutes més habituals.

El claustre és part de l'illa que formen un conjunt d'edificacions modestes i adjuntes a l'església de Sant Felip Neri de Gràcia. Vam accedir per la part de darrere, per un solar que feia de pàrquing i on s'hi havia reunit gent. A la porta s'indicava que el preu de les entrades anava dels 6 € als 12 € i en lletra més petita, a baix, es deia que la diferència seria el benefici dels artistes. Davant de nosaltres dues parelles van pagar 24€. Nosaltres dos en vam pagar 20€. La xica ens va fer un somriure de complicitat ample i agraït.

El recinte era, efectivament, un claustre. No tinc dades de l'època però diria que podia ser de principis del s. XX, sense massa aspiracions arquitectòniques, d'una simplicitat evident que amb el joc de les penombres de la nit i l'escassa il·luminació creava la il·lusió de l'espai perfecte. Vam badar llargament amb una cervesa a la mà i un tros de quiche – ella d'espinacs, jo de creïlla i ceba. A primera vista ja es veu que l'espai i el projecte conjuguen l'art amb la sostenibilitat . És una tendència interessant en els temps que corren perquè arranca de les urpes del gran mercat cultural la producció artística. Una de les seves banderes és la interdisciplinarietat. Així, mentre esperàvem el plat fort de la nit, ens van servir uns entrants de dança-entre-cometes, perquè tot ha de ser, com algú ens va girar per comentar-nos , molt alternatiu.

A les 20:45 h començava l'actuació d'Elena Gadel que ens va sorprendre amb una veu espectacular i un bon repertori que segons la web combina pop, flamenc, jazz i funk. El disc que presentava es diu "Tocant fusta". La vetllada va ser agradable i sorprenent. Només vaig trobar a faltar la lluna plena emmarcada dins l'espai de cel que feia de tendal al claustre. Vam acabar la nit amb una clara i un aigua a l'Heliogàbal.

http://www.nunartbcn.com/2011/06/26/kulbik-gisela-creus-i-antonio-da-veiga-elena-gadel/

L'experiència del Grec.

2011-07-11T02:26:00.000-07:00

Tenir amics amb interessos diversos i deixar-se portar sempre és bo perquè et proporciona experiències noves i de vegades sorpreses. No soc un seguidor del flamenc tot i que en un determinat moment, i animat per algú, puc escoltar-lo o a veure'l. La proposta no pot ser rebutjada si es tracta d'anar al teatre Grec de Montjuïc una nit d'estiu.

Vam arribar al recinte dues hores abans de l'espectacle. El sol encara batia l'última llum damunt del verd ufà dels arbres del parc i hi vam buscar recer a una taula a l'ombra. Vam demanar unes cerveses i uns entrepans i vam tenir temps de gaudir d'una estona de conversa en un marc incomparable. L'ambientació és màgica i com que la gent arriba més tard, tot semblava que havia estat preparat pels quatre gats bon-vivants que com nosaltres afegíem l'experiència del lloc a la del flamenc.

L'espectacle que s'anunciava era “La edad de oro” i el ballarí que sonava era Israel Galván. No estic posat en aquest món i el nom no em deia res. El Joan em va fer quatre ratlles del personatge i vaig acabar amb una idea difuminada del que anàvem a veure; flamenc i innovació. “La combinació,” va afegir, “no agrada els puristes”. Abans que sonara el timbre que anunciava que l'espectacle començaria en breu, encara vam tenir temps de fer dues passes pels itineraris de tall clàssic marcats al jardí . Ara no teníem la preocupació d'haver d'aixoplugar-nos a cap ombratge fresc; la nit és el trespol més amable de l'estiu.

L'eixida a l'escenari del ballarí em va provocar desconcert; a la figura li mancava l'altivesa i la força de la idea que tenim marcada del que ha de ser el mascle al món del flamenc. Hi havia un grau de comicitat que el públic va encaixar amb un gest còmplice. Després vaig llegir un crític que ho definia com a sentit de l'humor. Em va agradar aquesta aproximació, aquest viatge de les paraules i les actituds. No hauria associat mai flamenc amb sentit de l'humor. “Sobrietat i barroc” vaig apuntar a la llibreta mentre sentia repicar el taló de les sabates a la fusta i el rossec de la punta a la superfície de l'escenari. in alçar el cap tornava a veure la figura plàstica i un punt desmanegada del ballarí fent moviments inusuals sense perdre mai l'unitat i el centre . Vaig tornar a la llibreta i vaig apuntar “heterodòxia i deconstrucció”. Vaig pensar en la necessitat que té el món de l'art en anar sempre un punt més enllà, en oferir una cosa diferent. És allò que en el món del màrqueting es diu “valor afegit”.

La guitarra i la veu emmarcaven el ball dins la tradició. Vaig pensar en un triangle i en una banqueta de tres potes; guitarra, veu i ball en equilibri. El cantant, Arcàngel, malgrat la sòlida fidelitat que sempre va mostrar vers la tradició també va fer unes estrofes gracioses que el públic va acollir bé. En vaig apuntar dues que diuen “ En ciencias empresariales,/ mi niña va a suspender / que la examinen de amores; / seguro que saca un diez “ i una altra “Mi niño lleva la gorra / con la visera pa tras ,/ y yo que llego trapuesto / no se si viene o se va.”.

Davant tenia una parella de turistes nòrdics. Ella amb una mata de cabell ros abundantíssim recollit en un monyo que la feia un pam més alta encara i amb un vestit negre amb els muscles descoberts. En tot moment es van mostrar impassibles davant d'un espectacle que clamava al cel per la sobrietat però també per l'allau de recursos que s'havien desplegat. Possiblement esperaven una experiència més festiva, o pot ser no esperaven res i s'ho van trobar. tot Quan va acabar tot vaig eixir corrents per agafar l'últim metro a paral·lel. Encara vaig tenir temps d'escoltar algú que li deia a la parella “ Está bien pero me gusta más el de toda la vida”.

Vaig baixar pel Poble Sec com una falzia per no perdre l'últim metro i encara em vaig fixar en la rehabilitació d'”El Molino” i amb la normalitat amb què els veïns havien rebut la nova proposta estètica de l'edifici i l'havien integrat. La plaça de davant, també rehabilitada, estava plenament habitada per estampes molt humanes; dos vells parlaven i fumaven seguts a un banc, una mare paquistaní, abillada amb un sari de colors vivíssims parlava pel mòbil mentre els dos fills jugaven amb una pilota i una colla d'adolescents dominicans amb gorres de bèisbol amb la visera “pa tras”i la cintura dels pantalons a mitja anca fumaven un “peta” , bevien cervesa i garlaven a la fresca.

L'ART d'anar al teatre.

2011-07-07T00:18:00.000-07:00

Feia temps, potser anys, que anava darrere de veure “Art”, l'aclamada obra de l'actriu i autora francesa d'origen jueu Jasmina Reza. El meu entorn m'hi va abocar. Tots havien vist l'obra i alguns dues vegades. Els mitjans més o menys oficials se n'havien fet ressò i tot semblava indicar que pagava la pena. Dos noms de l'escena l'havien protagonitzada – el gran Flotats i el Ricardo Darín- i això no podia ser gratuït. Així és com funciona el màrqueting que, ens agrade o no, també s'aplica a la cultura – o hauríem de dir als productes culturals?-. Entretant, com que totes les oportunitats d'anar-la a veure se m'havien esvanit, vaig optar per ser espectador d'una altra de la mateixa autora: “Els déus salvatges”. Em va captivar el concepte i em va captivar el missatge i potser també l'eixutesa de les situacions, la vehemència del discurs, el busseig en el primitivisme dels comportaments humans. Quan fa uns dies em vaig assabentar que l'ÁRT de la Reza tornava a l'escena Barcelonina de mans de la companyia valenciana Albena Teatre vaig córrer comprar le a entrades.

Quan esperava el començament de l'obra una senyora d'una seixantena llarga d'anys es va seure deixant un seient al mig. “Hola”, em va dir, i encara recolzant-se més, gairebé deixant caure el colze damunt la butaca buida va afegir: “ és per la meva amiga que ha anat al lavabo”. Jo li vaig fer que sí amb el cap i seguidament la senyora va agafar la bossa de mà i la rebeca d'un grapat, s'alçà i seié a la butaca buida del meu costat afegint “ després d'haver-ho fet m'ha semblat incorrecte, això de deixar una butaca al mig...la gent de les ciutats ens estem tornant massa individualistes”. Vaig trobar el comentari encertat i així vam encetar una conversa plagada d'obvietats. Després em va explicar que cada setmana anava al teatre, que un fill seu ja li buscava les ofertes del TresC i que així hi podia anar perquè clar, amb els preus corrents era impossible. També anava al cinema, als Meliés que per 4 € entrava a bones pel·lícules. Encara va tenir temps de preguntar-me si coneixia els actors, que ella no en coneixia cap. Li vaig dir que era una companyia valenciana i que ací no eren massa coneguts. L'amiga va arribar quan l'obra ja havia començat i va provocar un enrenou considerable amb comentaris i remenat de bossa i paperassa.

Mentrestant, al pla superior de l'escenari començava l'acció. Un dels tres protagonistes-amics havia adquirit una obra d'art d'un pintor reconegut per la qual havia pagat una quantitat considerable. L'amic a qui li ho explica s'indigna i així li ho fa saber a l'amic aspirant a col·leccionista d'art i així també li ho fa saber en una segona escena a un tercer amic. Li explica com ha discutit amb el primer – l'aspirant a col·leccionista- i l'altre no entén massa bé per què el primer no podia comprar el que volguera amb els seus diners. Les primeres escenes giren entorn de l'obra d'art – blanca amb unes línies subtilíssimes també blanques. La senyora del costat ja no podia més i em va dir: “com això continuï així serà molt avorrida”. En un primer moment em va molestar el comentari però ràpidament vaig entendre que l'obra plantejava temes que a aquella senyora no li devien preocupar massa. A més, la senyora havia entrat sense saber-ho en un dels jocs que planteja l'autora sobre la sinceritat amb què afrontem l'art modern. Aquella dona havia dit el que molta gent podia pensar però que s'estaven de dir-ho per no semblar no se què.

Així va ser com , a partir d'aquell moment, vaig aprendre a gaudir i a patir de les conseqüències de l'art contemporani en dos plans diferents, dalt de l'escenari i baix. Les senyores remenaven la bossa de mà, treien el pintallavis ara i després una ampolla d'aigua i més tard una d'elles, la que jo tenia a la vora, es posava col·liri als ulls -operació repetida entre cinc i deu vegades-, i comentaven ara i adés unes coses i unes altres. A tot això l'obra continuava, les idees fluïen.

Qualsevol detall en la vida pot fer aflorar el conflicte. En aquest cas era l'adquisició d'una obra d'art. L'espectador entén el segon amic quan qüestiona l'art modern però no pot compartir la seua manera d'entendre la sinceritat. L'espectador entén el primer amic, el propietari de l'obra, perquè cadascú pot fer amb els seus diners el que vulga. L'espectador pot entendre el tercer amic, el bonàs, el que està al marge dels debats d'idees, el que fa una vida normal i vol casar-se i formar una família, el que li diu a cadascú el que vol sentir per evitar els conflictes. ¿És la modernitat o la postmodernitat o la post-postmodernitat,la que posa el dit a la ferida, la que qüestiona i enceta lluites primàries? Les senyores del meu costat, segurament estan per no remenar massa la merda, per deixar que tot es quede com està, per passar un diumenge tranquil mirant una comèdia entretinguda, sense massa estridències. El senyor de quatre seients més enllà també devia sentir que l'obra de la Reza i la discussió sobre el quadre blanc el sobrepassava i va reaccionar becant llargament al costat d'una esposa que semblava més predisposada, segurament perquè havia estat ella la que havia iniciat l'aventura de passar un vespre de dissabte al teatre.
No puc acabar deixant la impressió que l'obra és avorrida. Si cal cap atribut puc afegir que és Reza en estat pur. El muntatge i la interpretació contribueixen a arrodonir l'agredolç del text.

M15. Moviment sense líders.

2011-06-17T02:42:00.000-07:00

Hui, set polítics portaveus dels partit amb representació al Parlament Català s'han reunit a la tertúlia telelevisiva dirigida pel Sr. Cuní per parlar dels fets ocorreguts el 14 de juny quan una congregació d'indignats davant del Parlament va acabar esquitxant i afectant els parlamentaris que entraven disposats a aprovar uns pressupostos que novament afectarien la majoria dels votants anònims. La convocatòria dels indignats insistia en la necessitat de no confrontar-se amb les forces policials però el resultat va ser un altre. -Inacceptable!- criden la majoria- i quan tots sabem que els violents han sigut només quatre desbocats alguns que ara manen molt es freguen les mans només de pensar que poden carregar-s'ho tot amb dues brotxades.

El moviment del 15M va ser rebut amb alegria pel poble, amb precaució pels polítics de l'esquerra i amb més precaució encara pels de la dreta. Davant de la galeria tots assentien amb el cap davant la necessitat dels canvis cap a una democràcia més justa però alhora insistien amb els fets, amb la posada en pràctica de polítiques clarament contràries a la convivència i favorables als mercats. La repressió dels “indignats” de Plaça Catalunya per part del mossos i sobretot la cobertura del fets pels medis internacionals va tenir va marcar una agenda i una estratègia. És cert que les característiques pròpies del moviment decol·loca els polítics, van perduts i busquen i no troben un "responsable ". No olen saber, no els interessa saber, que de responsables n'hi ha mil·lers, i potser puguem parlar de mil·lions si tenim en compte aquells que recolzem aquesta oposició al sistema des de casa, via internet.

No hi ha líder, no hi ha cap, i això és una de les característiques d'aquest moviment i una de les seues fortaleses, allò que el mantindrà viu més temps. Els polítics reclamen que el moviment entre dins del seu joc de jerarquies i així fer valdre una experiència acumulada de molts segles. Algú proposa que el moviment entre en política perquè és aquesta l'única manera de canviar les coses i els indignats contesten, o contestem, “anem a poc a poc perquè anem lluny”. No interessen les pràctiques antigues i viciades de la política convencional. No volem un líder, no confiem amb ells sinó amb la força creadora de la comunitat que creix imparable amb els error dels individus que la conformen però que té la lucidesa de la intel·ligència comuna que defuig les classificacions. És un sistema de funcionament nou però crec que s'ha d'insistir en la seua pràctica perquè considere que ja està donant els seus fruits.

El moviment ja ha demostrat la seua capacitat per molestar i desubicar més a uns que a altres. Tot i això encara, hi ha aquell que encara té la barra de dir que fer política a favor dels mercats és fer política a favor de la gent mentre d'altres ( el Sr. Camps al País Valencià) han començat els tràmits per fer passar una llei que definitivament instal·laria el bipartidisme com a única opció perquè les puces són petites però molesten - i de quina manera!. Que la gent comence a pensar amb independència és inassumible. Que la informació que rebem no estiga controlada és inacceptable. És per això que ara començaran una nova croada contra el mal. El fet que les propostes més retrògrades hagen guanyat unes eleccions els fa enrocar-se en un concepte de la democràcia que per la majoria està podrit.

La Democràcia ha de ser un fenomen orgànic i no tancat al canvi, com ho són totes les coses bones que respecten els cicles naturals del naixement, el creixement i la mort per després tornar a nàixer , créixer i morir, com si res. Hem d'aconseguir que l'existència de l'home a la terra siga fluïda, que les seues lleis s'incorporen als cicles del canvi amb la naturalitat que ho fa un riu, sense estridències, amb l'ordre que imposa el caos de l'existència. La natura no té líder de la mateixa manera que no n'hauria de tenir un moviment que hauria de tenir la força de canviar la marxa de les coses a base d'insistir i resistir els embats que seran més forts a partir d'ara.

Llavor voladora. OscarBriz

2011-06-11T00:35:00.001-07:00

Fer res. Clara Andrés.

2011-06-08T00:52:00.000-07:00

Els de sempre.

2011-06-03T01:28:00.000-07:00

"Conillets, esteu ben amagadets?"

Cobriu-vos bé les esquenes

que plou foc des de les trones!

Bous sense noblesa, messalines frígides

com un calamar estufen tinta

d'ignorància i mala fè.

Sigueu pacients,

tingueu misericòrdia

d'aquells que us escupen,

d'aquells que construeixen la por

amb l'odi que els alleta,

d'aquells que estenen consignes de revenja,

d'aquells que esmolen les paraules

per afavorir adhesions,

d'aquells que us tornaran a xafar

com si fóreu paneroles

-un dia sentireu el crec, crec...

quan se us trenque la closca

sota els talons esmolats

de les sabates enllustrades-.

Maleït casticisme de "casa de putes"

instigador d'intel·ligències brutes

amargues i poc propenses

a tot el que no siga

atiar els gossos de la discòrdia.

"Jai rêve un lieu mes pour hi vivre"

que deia la Deneuve a "Indochine".

Jornades post-electorals.

2011-05-24T00:10:00.000-07:00

Dies post-electorals. Victòria exemplaritzant del PP a tot l'Estat. La crisi els ha passat factura, diuen els socialistes. A tot això encara perduren al carrer les cacerolades i els crits dels indignats pel sistema. Rajoy ha eixit al balcó de Génova i ha dit als seus seguidors: “ Esto si que es la verdadera democracia y no la de Sol”, referint-se a les manifestacions del M-15.. La plaça va quedar blava de banderoles; el mapa autonòmic també va quedar blau a excepció de quatre taques que no se'n van ni amb aigua calenta.

Els comentaris generals dels qui m'envolten són més o menys “ Què fort! Quin país tenim! Còm pot votar la gent el que vota!” L'esquerra es posa les mans al cap, els que no han votat es posen les mans al cap... Hi ha una majoria dels que han votat que estan felicíssims amb els resultats, o si més no, la patada que han pegat al govern ha fet mal. Era la intenció. Un intel·lectual nonagenari francès invitava a la indignació i la indignació se'ns havia pujat al cap.

Comence el dia amb uns estiraments per l'esquena que m'està fent la guitza des de fa uns dies, corregisc uns exàmens mentre procure ser conscient de la postura i em toquen les dotze segut a la butaca amb un llapis a la mà subratllant ”El llibre del “dao” i del “de”” de Laozi Daodejing. Ací deixe algunes cites de saviesa oriental de la bona. Cal una altra perspectiva de les coses.

“El qui comprén no és erudit, l'erudit no comprén”

“El savi no acumula, però actuant en favor dels altres té més i més, compartint amb els altres té encara més.”

“En el món no hi ha res més tou i flexible que l'aigua, però tampoc no hi ha res més capaç de vèncer allò que és dur i rígid; no hi ha res que puga alterar-la”

“El savi diu: “només el qui pot acceptar la vergonya del seu país es pot dir cabdill; només el qui pot acceptar la desgràcia del seu país es pot dir rei del món””

“Si el poble deixa de témer la mort, com se l'intimidarà amb la mort?”

“La multitud té un objectiu; només jo sóc estúpid i tosc.”

DEMOCRÀCIA REAL JA. La revolució de les titelles.

2011-05-16T02:35:00.000-07:00

Tots els dies passe per davant de “La titella del Raval” de camí a la faena, ben dematí, quan la botiga encara està tancada. Si tinc temps m'agrada parar-me i fer badar la mirada per l'aparador. N'hi ha de precioses., de titelles. M'agraden els colors tan vius i les formes que m'agiten la imaginació. Tot i això, mai no m'havia fet avant a entra-hi. "Què faré de les titelles?", pensava "ja no em caben més andròmines a casa". Un dia vaig passar per davant en el moment en què el propietari obria. Era un home de mitjana edat i anava ben empaquetat amb trage i corbata. El vaig trobar molt malcarat perquè quan li vaig dir “bon dia” em va repassar de dalt a baix i ni em va contestar. Vaig pensar que matinar no li devia caure bé. A molta gent li passa. Quan vaig començar a treballar tenia un company de pis a qui no li podies dirigir la paraula fins que no passaven dues bones hores després d'haver-se alçat. Este home devia de ser d'aquells. Després de les dues hores de rigor ha de ser una persona fantàstica i creativa. Còm sinó podia tenir aquella botiga?

Un dia se'm va acudir entrar. Vaig dir “bon dia” i tot i que ja era migjorn el botiguer malcarat no em va contestar; és més, ni tan sols em va mirar. Quan em vaig acostar al mostrador amb una titella que havia escollit em va mirar amb cara de bull-dog i amb els ulls d'ira em va dir “ We don't sell anything here”. Ràpidament vaig rescatar els meus rudiments d'anglès i vaig poder entendre la frase d'una manera precària però suficient, “no venem res ací...” va venir a dir aquell home. No em vaig atrevir a preguntar res més. Vaig deixar la titella contrariat i vaig eixir amb la cua entre les cames.

Ahir, mentre m'aponava per recollir la caca del meu gos al parc, vaig veure a la vora d'un parterre amb rosers una titella. De seguida vaig saber que era d'aquella botiga; era indubtable. No n'havia vist mai de tan ben fetes. Era qualitat tot el que tenia aquell desgraciat allà. I per què les volia si no eren per vendre?. Vaig mirar a dreta i a esquerra com si m'estiguera preparant per perpetrar un acte criminal i d'una xarpada me la vaig amagar a la butxaca de la jaqueta.

El primer que vaig fer en entrar a casa va ser passar el forrellat de la porta. Sense saber com, vaig tenir el pressentiment de fatalitat que allò que estava fent era perillosíssim. Vaig mirar per la finestra. Hi havia un cotxe de la policia davant del parc i dos individus ben trajats i amb barret negre -com els que porten els detectius clàssics- escorcollaven entre els parterres. Vaig respirar profundament tres vegades i vaig seure a la butaca sense atrevir-me encara a traure la titella . Després d'una estona i ja amb més tranquil·litat vaig avaluar la situació. Ningú no m'havia pogut veure agafar-la. La prova estava en què encara la buscaven. Així que, amb un moviment ràpid i violent, em vaig tirar la mà a la butxaca i la vaig traure. La titella va cridar “Ai...!!”. Em vaig quedar parat i amb un altre moviment d'espant la vaig llançar damunt del sofà. Va ser aleshores que vaig veure que portava a la mà una pancarta que deia “DEMOCRÀCIA REAL JA!” i amb els ulls incrèduls vaig observar com la titella s'incorporava lentament tot i queixant-se del mal que li feia la cama.

-Còm pot ser que parles?- li vaig preguntar encara atordit.

-Què tu no parles?- va ser la resposta.

Sí, però jo soc un home.
Tu ets una titella com jo.

Li vaig demanar que m'aclarira tot aquell embolic. Em va explicar com aquell senyor que passava per ser el propietari de la botiga de titelles i que era tan malcarat no era més que un antic alt càrrec de Lehman Brothers. Sembla ser que amb la connivència dels alts poders d'ací i d'allà va tenir la idea de crear un magatzem de titelles amb la finalitat primera de tenir-nos a tots controlats.

Bàsicament, ara som les víctimes de les hipoteques i els aturats...però la gran majoria acabareu també dins. Qué no tens hipoteca? Què no treballes a la privada?.... No patisques que t'ensarronaran a tu també.

L'experiència em va trasbalsar. He dormit malament . A les sis del matí ja m'he alçat, m'he pres un te ben carregat i m'he connectat a internet. Després de passar un parell d'hores buscant informació sobre la crisi, les multinacionals, la banca i el sistema financer, he decidit que hem faré activista. Encara no tinc res massa clar però la revelació ha estat que el món em necessita. A partir d'ara em dedicaré a definir uns objectius clars. Diuen que és la part més complicada.

SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ.

2011-05-15T23:21:00.000-07:00

INTERNET SOLIDÀRIA AMB ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ Benvolgudes/benvolguts, El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Fóreu molts els qui com a mostra de solidaritat i suport deixàreu els vostres blogs i pàgines webs sense senyal. Ara però, gairebé tres mesos després d'aquell fatídic dia, volen també deixar sense senyal a la nostra entitat, a través de la imposició d'unes multes injustes i desproporcionades (800.000€) per a una entitat sense ànim de lucre, que de no fer-se efectives suposaran l'embargament dels nostres comptes i béns mobles i immobles. Necessitem una vegada més de la vostra solidaritat, i per això us demanem que avui 11 de maig publiqueu l'editorial que us adjuntem als vostres blogs i pàgines webs. A més, també us adjuntem el banner d'Internet Solidària que haurà d'apuntar al següent enllaç: http://acpv.cat/ajudemacpv/ajudes-dp1 perquè si ho considereu oportú estiga a la vostra web o blog fins que aconseguim recollir tots els diners per fer front al pagament de les multes. Una vegada més, moltes gràcies pel vostre suport i ajut. Atentament, Toni Gisbert Coordinador d'ACPV 96 315 77 99 www.acpv.cat

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196651

L'àvia Anka.

2011-05-07T02:10:00.000-07:00

Ahir llegia una entrevista a Gao Xingjian, premi Nobel de literatura l'any 2000. Entre altres coses parlava de l'estupidesa de l'ésser humà i de la capacitat per enverinar que tenen les ideologies. L'autor pensa que a la naturalesa humana habita el mal i que la funció de l'art i de la literatura és despertar les consciències. M'ha colpit una frase que diu “ és essencial conèixer la condició humana, saber que un botxí no és el dimoni, és un ésser humà.”. M'ha estat inevitable pensar en la pel·lícula de Berlanga. Alló que dóna entitat a la literatura i a l'art és la seua capacitat, al marge de l' autor, d'abstraure's de les ideologies i de les identitats. Només així, és capaç de despertar consciències netes i disposades a deixar de banda la tendència a la classificació, al blanc i al negre.

Fa dies que tinc per casa “El Danubi” de Claudio Magris. El viatge al llarg del gran riu europeu conforma alhora el fil argumental i l'estructura. L'autor fa el viatge des del naixement del riu en terres alemanyes fins a la desembocadura al Mar Negre en Romania. La immensa cultura literària de l'autor crea una xarxa metaliterària per on es fa de vegades feixuc de transitar. Tot i això, mai t'abandona la sensació d'estar al mig d'un gran projecte.

El trajecte pel Danubi està marcat pel conflicte i en escarbar en ell sempre arribem a la conclusió que està basat en el sense sentit, en l'estupidesa innata dels pobles i dels individus, en l'obsessió per la consecució del poder. Maó, Gadafi, Stalin, Hitler....no són per la gran majoria exemples edificadors de persones felices. Per què aleshores aquesta obsessió pel poder? Potser tinga raó Gao Xingjian que tot ve perquè l'acció humana parteix de l'estupidesa. Guanyar la consciència és l'única manera de superar aquest entrebanc tan important. L'art, la pràctica d'una espiritualitat autèntica, i sobretot una autoimposada sobrietat en la manera de fer i de viure crec que ens podria ajudar a superar-la. Des d'aquesta talaia de la consciència semblen ridícules moltes de les accions humanes.

Una de les grans sorpreses del llibre de Magris és l'àvia Anka. Aquest personatge, com tot el que és creació, bascula entre la realitat i la ficció. És una dona de vuitanta anys que acompanya el narrador en un tram del viatge. Els tentacles que la uneixen i la separen de les distintes ètnies que han habitat el territori els darrers segles l'han feta alhora propera i distanciada del conflicte. A partir del seu encontre a Bela Crkva al Banat romanès, ja no serà el riu qui marque el trajecte: “Però soc aquí amb l'àvia Anka, que decideix personalment què ve abans o després, amb la tranquil·la certesa de qui viu segur d'ell mateix i no necessita cap ordre sistemàtic.” L'àvia Anka és romanesa, sèrbia, suaba i en ella “que parla totes les llengües, les nacionalitats se superposen i s'envesteixen” i també les ideologies: “...l'àvia Anka no pot veure Tito ni el comunisme.......però l'amor que sent per l'ordre i el seu sentiment eslau fan que apreciï la Unió Soviètica, per la qual cosa es mira amb menyspreu la Amèrica i Reagan...”. Podria reproduir nombroses anècdotes i acudits que el narrador esmenta a mesura que la figura del personatge es fa més gran. No és només pel fet que ha estat casada i vídua quatre vegades, que ens fa recordar la dona de Bath dels Contes de Canterbury, sinó també pel fet que posa l'experiència humana per davant dels llibres. Aquest personatge de Magris acull tots els prejudicis però els supera amb una força que és vital i que ha de ser font d'inspiració de les obres d'art autèntiques. En paraules de Magris: “ ...els conflictes, en l'àvia Anka, són absolutament impersonals; cada prejudici reconeix el dret o més ben dit la necessitat dels prejudicis dels altres.” Seria interessant que tots posàrem en pràctica quotidiana aquesta manera de fer.

Escenes per a un món nou.

2011-05-03T00:32:00.000-07:00

La Kate Middleton i el Príncep Guillem d' Anglaterra ja s'havien casat i feien vida de novençans al Palau de Buckinham amb els gossets de l'àvia amunt i avall. La Dolores encara havia pogut vore la cerimònia al blackberry que li havia deixat el seu fill durant una reunió de junta directiva a l'institut públic on treballa i fa de secretària. Només va alçar el cap per dir que la fotografia amb els dos negrets no li semblava la més adient per la portada de la revista de l'institut. La cap d'estudis li va contestar amb un intencionat “tots som fills de Déu” i això la va deixar més tranquil·la.

Davant d'un allau de gori-goris, l'aura del beat Joan Pau II es fa més gran. Arriba aquest miracle a la seua serva Dolores, vinguda de Navarra, acompanyada pel seu marit - edificat com un senyor com cal pel trage d'Armani i una corbata de seda. Els ulls de Dolores s'omplen de llàgrimes sinceres i el rímel ja no se li escorre perquè després de tantes emocions ja no li'n queda. Mitja hora abans l'hem vista a la tele. Un periodista li preguntava com es sentia i quin significat tenia per ella aquest acte. Ella mostrava desassossec i emoció i li resultava complicat contenir les paraules i els gestos quan deia que la societat anava molt malament i que el pitjor era que la joventut no tenia valors i que tot se n'aniria en orris. Malgrat tot es sentia afortunada de ser-hi, de poder vessar llàgrimes abundants i sinceres davant l'aura del beat, davant el taüt de xiprer cobert per un altre de zinc i encara per un altre més de fusta de faig (o era de noguer?) El cos embalsamat del beat no es podia mostrar com és el costum però sí que hi havia la sang del pontífex finit i ara beatificat. El Vaticà ho havia anunciat “la reliquia serà exposada perquè es venere” Serà una xicoteta ampolla de sang inserida dins d'un relicari preciós, obra de l'artista Carlo Balljana , feta expressament per l'ocasió.

Ahir dilluns, la Dolores va esmorzar un Actimel i un suc de taronja davant del televisor a sa casa de Pamplona. La cara, però, li va mudar el color en vore la imatge estrafeta de Bin Laden; els ulls tancats i el rostre amb revetxins de sang, la barba tan característica de la imatge que tots guardem d'ell, la roba blanca. Li va venir la imatge de Jesucrist mort. El pensament la va horroritzar i es va senyar. Després li va venir un sentiment de confort en adonar-se que tot anava bé, que el Beat ja havia començat a fer-ne de les seues.

Romania.

2011-04-25T04:26:00.000-07:00

Bucarest. Primeres impressions.

Romania és un d'aquells països als quals, normalment, ens acostem des del prejudici. De fet, una de les primeres coses que et pregunten quan dius que hi vas és sobre els gitanos. Una altra aproximació sol ser fer l'acudit sobre els vampirs i el comte Dràcula, sobretot quan dius que vas a Transilvània. No ha millorat gaire la situació el fet que en els darrers anys milers de romanesos hagen poblat el nostre país per tal de buscar-se la vida, ni que el país ja forme part de la Comunitat Europea. Reconec que jo, fins només fa uns dies també em movia dins d'unes idees molt bàsiques i molt còmodes però llunyanes de la complexitat i la riquesa que amaga el país. Huit dies només són una espurna dins del foc, una invitació a conèixer més i millor la gent, els paisatges, la història, la cultura i també la llengua, però suppose que són millor que res. Ajuda molt anar de la mà de gent amabilíssima i molt disposada a ensenyar-te el millor però també els fantasmes que els persegueixen.

Un dia, mentre ens féiem una foto sent el Peter que diu “Cabem tots?” (Încapem tots?). Em gire i li pregunte com és que ho sap dir en català. Em mira estranyat i em diu que ell ha parlat romanès. La G ja m'havia insistit en la similitud entre les dues llengües i amb l'ajuda de la Y, juguen a buscar frases que es diguen igual en les dues llengües. N'hi ha una que diu: “ha fugit un bou en pantalons curts acusat de furt”. En romanès s'escriu distint però es llig igual.

Bucarest és una ciutat complexa. Té fama de ser una ciutat descolorida per la massa pesant empremta de l'arquitectura de l'era Ceaucescu. Aquest home es veu que es va aplicar d'una manera obsessiva a enderrocar barris sencers per construir els tristos blocs d'habitatges que han imprès un caràcter semblant a tantes ciutats que s'han desenvolupat o transformat sota règims comunistes. Tot i això, encara ens podem fer la idea de com podia ser la ciutat abans d'aquest període caminant pels carrers, i sobretot, visitant alguns barris del centre. Un altre punt a destacar de la ciutat són els parcs, abundants i amplis, on la gent s'hi reuneix per festejar la fi del fred. Va ser a un parc de la capital on vam observar per primera vegada la diferència entre les cares plenes d'expectativa de les generacions més jovens i els posats abaltits i cansats dels més vells. L'antic règim de Ceaucescu va imprimir una profunda tristesa no només a l'arquitectura del país, sinó també als esperits i a la iniciativa. Tot semblava que canviaria profundament aquell 1989 quan va caure el dictador, i també l'u de gener del 2007 quan els romanesos celebraven l'entrada a la Comunitat Europea però la frustració davant els avenços tan minsos es fa patent en cada conversa. Els sous són baixíssims. Un mestre o un metge poden cobrar l'equivalent en Leis a 250 € quan la benzina està al mateix preu que a Espanya i la corrupció és un fenomen d'un abast important. Vam acomiadar el dia amb un Madrid-Barça a un cocktail bar de disseny al costat de la pensió. L'empat encara no presagiava la victòria del Madrid a la final de la Copa del Rei, quan ja estàvem a Maramures, al nord del país, regió fronterera amb Ucraïna. No hi ha remei, s' ha de vore futbol, i parlar-ne, quan es viatja amb una culé argentina.

La Furgoneta i els Càrpats.

El dia següent, mentre creuàvem els Càrpats, vam ser conscients de les dificultats que presenta calcular les distàncies amb només un mapa davant quan no es tenen en compte les condicions de les carreteres. Així, de Bucarest a Brasov només hi deuen haver uns 200 km però vam tardar unes 4 hores per una carretera que pujava Càrpats amunt fins entrar a la regió de Transilvània per després baixar fins a Brasov. Vaig insistir a Y que no podia ser que aquesta carretera fos l'única manera d'arribar, que totes dues ciutats eren centres de població importants i que no hi havia tan de tràfic. Aquesta impressió s'ha anat esvaint al llarg del viatge. L'experiència de viatjar de ciutat a ciutat ha confirmat l'estranyesa però també ha certificat la realitat. Efectivament, les coses són així a Romania; les comunicacions al país són una qüestió pendent i candent i fa que l'enlairament econòmic i social del país vaja encara en bolquers.

La furgona ha estat la nostra casa aquestes vacances. Set persones, cadascú de sa mare i de son pare, huit dies junts, rient i feliços malgrat el cansament i els entrebancs justos que hem tingut, no és poca cosa. L'últim dia, la Y ja insistia que sabia que tot aniria bé amb el grup i l' A feia el comentari de “som tots de bona pasta”. La niña quilombo ha estat la reina de la carretera i el terror dels camioners. S'ha de tenir empenta per conduir per aquelles carreteres i no fer 200 Km darrere del primer camió que et trobes. Creuar els Càrpats va ser un primer entrenament per al que encara havia d'arribar. Als mediterranis, criats entre el coto-amb-pèl del clima benigne i una mar calma que garanteix l'horizontalitat, lèxperiència de conduir entre la neu per revoltes se'ns van posar a la boca de l'estòmac mentre intentàvem escampar la por parlant de sexe i religió.

Arribada a Brasov. Tot i que la ciutat va ser molt industrial en temps comunistes, ha conservat molt bé tota l'estructura de carrers medievals. A Brasov trobem el que és comú a tot el país; tot un ventall d'esglésies cristianes que van des de les distintes variants ortodoxes, passant per les evangèliques fins arribar a les catòliques, sense oblidar alguna que altra sinagoga a les ciutats més importants. El romanés és un ésser profundament religiós. Aquesta ha estat una de les maneres per enfrontar la frustració. Una altra ha sigut la fugida ja siga física -l'emigració actual n'és una prova- o mental, que va des del simple sentit de l'humor a recórrer a la beguda.

El "Happy Day" a Sibiu

A Sibiu ens instal·lem a un petit hotel de nom suggeridor que trobe que representa molt bé el que Romania vol arribar a ser. El lloc comparteix amb els aeroports la voluntat d'oferir-li al client la seguretat que no està lluny del que coneix. Darrere del mostrador on serveixen els esmorzars, hi ha una fotografia gran impresa damunt d'un finestral. És una postal ensucrada que mostra els teulats de conte de fades de la Piata Huet i el campanar de tall orientalitzant de l'església evangèlica. Tot s'adiu amb el nom “Happy Day”; una promesa d'una estança plàcida i que promet la neutralitat necessària perquè el turista se'n torne amb la consciència confirmada i neta.

La Ramona és amiga de les nostres amigues i tot i que la nit que arribem lliura, insisteix a acompanyar-nos a l'hotel. La Ramona te un somrís sincer i obert molt llunyà de les llegendes vampíriques i que és la millor porta d'entrada a una Transilvània prometedora. Si Bucarest dóna la impressió de ser una ciutat en estat permanent de descomposició i reinvenció, aquesta regió sembla reafirmar en una primera impressió, com aquell que sap d'on ve i on va. L'arquitectura, a diferència de la capital, segueix una línia coherent al centre històric. Hi ha blocs d'habitatges comunistes però el turista pot triar quedar-se amb la imatge tranquil·litzadora de la postal. Sibiu ,i Transivània en general, pot ser la destinació segura d'aquell que no busca sobresalts en la seua existència sempre que es pague perquè algú li agrane la pols baix de l'estora.

Tot i la pau aparent, la Ramona ens diu que li agrada molt la seua ciutat però que voldria marxar fora per fer diners, tornar i muntar el seu propi negoci. La Ramona era mestra i treballava amb la G., però, com ja ens va dir la G, aquesta feina està molt mal pagada i suposa un estrès difícil de pair. Els darrers anys els han baixat el sou un 35 % i ara cobren l'equivalent a uns 250 €. Ara, treballant a l'hotel cobra més o menys el mateix amb l'afegit que ha reduït la responsabilitat i l'estrès. Aquesta situació en què viu el funcionariat afavoreix una corrupció que es fa notar especialment, i per les seues característiques, a la sanitat. En teoria, la sanitat és pública i gratuïta però si vols que t'operen de l'apèndix hauràs d'untar el metge i la infermera. Una operació simple com aquesta pot suposar uns 175 o 200 € i l'atenció anirà sempre en relació a la quantitat desembutxacada per part del pacient. L'estat de la sanitat al país és de pur escàndol, ens expliquen els nostres amics, i tots es deixen anar amb històries que esgarrifen.

El matí següent ens desperta la llum potent que entra a través de les cortines. Esmorzem i fem una primera passejada pel mercat que hi ha entre l' hotel i el riu. Sempre que hi ha la possibilitat, m'agrada passejar pels mercats de les ciutats que visite. Alguns són un focus turístic com el nostre Mercat de la Boqueria a Barcelona. D'altres, ofereixen la garantia, com el que hem visitat a Sibiu, de l'autenticitat al 100%. Després, passejada pel centre històric i te verd i suc de taronja a la Piata Mica amb les ulleres de sol posades per protegir-nos del sol que ens pegava directe a la cara. P dibuixava i jo prenia alguna nota esparsa amb la llibreta a la mà.

Sibiu te un barri medieval fantàstic i molt gran. El centre el conformen la Piata Mae i la Piata Mica. A partir d'ací pots perdre't per un teixit de carrerons que sempre et menen al passeig agradable; a la sorpresa continguda dins de l'estabilitat garantida per l'arquitectura burgesa. De sobte m'envaeix el desconcert de tot allò que ignore del país, entre d'altres coses, de la seua literatura. Entre a una llibreria amb la intenció de fer-me amb algun volum d'algun autor romanès traduït a l'anglès. Tenen poca cosa, em diu el dependent que aprofita per projectar la seua frustració pel fet i afegeix que certament, la literatura romanesa no interessa a Europa. Aquest sentiment de menysvàlua és un tel perenne que s'ha acoblat a l'esperit romanès. Romania no interessa a Europa. Conec el sentiment a la perfecció. També la meua és una literatura potent, qualitativament parlant, però amb un filet de veu tan fi que no es deixa sentir entre els brams de la gran literatura, és a dir, d'aquella que te un estatus polític. Acabe de reblar el clau quan li pregunte si no tenen res en anglès de la Herta Müller. Vaig notar que de sobte, se li van tibar els gestos i em va dir amb un anglès sec un “no, de la Herta Müller no...”. Finalment vaig acabar carretejant un volum il·lustrat, bellíssim, dels poemes del gran poeta nacional Eminescu per la mòdica quantitat de 7 Leis ( uns 2 €). Ja en el carre em va tornar a venir la cara del depenent en nomenar-li l'escriptora Suaba. La Nobel és romanesa però nascuda dins la comunitat suaba (d'origen i llengua germàniques). Supose que aquest nomenament va ser un cop dur per a l'esperit nacional romanès qui no acaba d'integrar l'autora dins dels seus esquemes on el romanès, com a llengua, ha de ser un requisit sine qua non.

El Happy Cementery de Sapanta a Maramures

Mahamures ha estat la joia de la corona del viatge encara que només siga pel que ens va costar arriar-hi. En total, incloent les 4 hores que vam estar perduts per les carreteres comarcalíssimes de la regió fronterera amb Ucraïna, podem contar unes 12 hores de furgo. Vam arribar a ca la Dominita, l'allotjament que havíem reservat, a les 11 ben tocades de la nit. L'amabilitat i la predisposició de la mestressa i el sopar que ja ens esperava a taula van dissipar tots els fantasmes que havia acumulat el cansament i ens va introduir a l'afabilitat de la cultura rural de la zona. Mahamures ofereix l'essència de la patida vida del camp romanès proveïda de la bellesa que només la simplicitat pot proporcionar. Els romanesos tenen el bon costum d'iniciar els àpats amb una sopa que anomenen xorba i que pot ser de verdures, de carn, de menuts o de fesols. Les de la Dominita són les millors que hem tastat al país de les xorbes i diu ella que el secret no és un altre que els productes de la terra.

El dia següent ens rebia un sol radiant que invitava. Iniciàvem la ruta per carretera per la zona i les visites que teníem al “programa”. Això ens va ajudar a situar-nos al mapa i a relativitzar l'intricat de la localització; a adonar-nos que, efectivament, la nit anterior havíem estat perduts unes quantes hores. Donades les condicions del transport públic, la gent a tot el país és molt depenent de l'autostop a l'hora de desplaçar-se. És molt normal trobar-se gent a la carretera i és molt normal parar, preguntar-los on van i portar-los en cas que coincidisquen les destinacions. Tots pugen amb un bitllet a la mà. Així va ser com vam conèixer l'Anuta, mentre feia autostop a la carretera. Quan ja estava a la carretera ens vam adonar que no anàvem al mateix lloc però no va haver manera de fer-la baixar. Així és que vam decidir portar-la. El temps que va durar el trajecte no va deixar de parlar. Ens va explicar que tenia un fill treballant a Espanya, que pot ser el coneixíem i no sé quantes coses més que la G anava traduint. Havent arribat a sa casa, amb gestos ens va fer abaixar i ens va convidar a entrar tot disculpant-se que la casa no estava massa bé. De seguida va treure l'ampolla de paninka (un aiguardent) i ens en va servir en un got. Ella va beure un bon glop directament de l'ampolla. La casa era molt humil i a l'entrada hi havia un plat amb ous i uns motius que recordaven la Pasqua que els romanesos celebren tant. Després hi havia la sala d'estar amb dos llits decorats amb catifes i teixits de la zona, una estufa de llenya que també servia per cuinar, una taula i algunes cadires. Tot plegat feia l'efecte de voler anihilar l'esperit de la pobresa a base d'acumular. L'explicació pràctica és, per una altra banda, que l'espai era molt petit per a totes les coses que s'arriben a acumular en una vida tan llarga com la d'Anuta. Després de les tragallades de palinka que et deixen l'estómac clamant, va començar a traure roba tradicional. Va vestir el P i ens vam fer fotos.

El matí va continuar amb unes visites molt interessants a distints llocs de la zona i va acabar al cementiri de Sapanta, un lloc ben curiós que li fa la volta al concepte trist que tenim de la mort. Més que representar la mort, les creus acolorides de les tombes, són una celebració de la vida. Cada una està pintada amb una escena que indica l'ocupació del finat en vida o bé la manera com va morir i un text en to humorístic que malauradament i degut al meu desconeixement del romanès no vaig poder llegir. Al cementiri vam conèixer una dona que amb una aixadeta a la mà, arreglava les tombes dels seus familiars. El seu marit va morir estellat per un llamp feia 39 anys. També aquesta senyora tenia un fill que vivia a Barcelona. Ara, deia, les coses no els anaven massa bé. El seu fill podia haver-se quedat al poble. Ells tenien moltes terres, però la gent jove tenia una altra manera de vore la vida i era normal que prengueren el vol. Jo no l'entenia. No calia. L'elegància i la saviesa que emanaven dels seus gestos anava molt més enllà del moment. Acabe la crònica del viatge amb aquest poema que em va inspirar la situació.

Si hem d'acarar la vida

ha de ser amb els colors

del cementiri feliç de Sapanta.

Acarem-la com la vella

que birbava la tomba del marit

-estellat 39 anys abans

per la indefinida gravetat d'un llamp.

Amb els gestos invencibles,

amb l'elegància del qui espera

-sense pressa-

tocava l'aixada

la gravetat de la terra.

Com qui entra en una casa
coneguda
marcava l'aixada

el camí del sol

cap al fred – o a la inversa.

Fotos: A. Cardinalli

La Trieste de Magris

2011-04-13T00:21:00.000-07:00

Aquests dies fa goig enfilar els carrers de l'Eixample i deixar-se portat pel dret fins arribar a les Rambles i després passar per l'ombra agraïda del carrer del Bon Succès que ens porta a la plaça del MACBA on l'estómac del Raval paeix la diversitat com bonament pot. Allà vaig trobar, gratament sorprès, que l'obsessió d'ordre de les autoritats locals no havia pogut acabar amb la potència creadora del caos i que els skàters, a poc a poc, s'havien tornat a apropiar de l' indret, a redefinir-lo com a propi; a retolar-lo com a no-lloc , o lloc de tots, que és com dir el mateix.

El no-lloc és un dels conceptes que acull l'exposició dedicada a l'escriptor Claudio Magris i a Trieste, la seua ciutat. L'exposició està emmarcada dins del cicle que ja va començar fa mesos el CCCB dedicat a escriptors i a les seues ciutats. Vam tenir, com no podia ser d'una altra manera, Borges i Buenos Aires , Fernando Pessoa i Lisboa, i Kafka i Praga. Aquesta és la primera dedicada a un escriptor viu. Després d'algunes visites al museu amb exposicions prometedores però de resultat francament decebedor, vaig trobar la del Triestí reeixida i molt recomanable.

Com un contrapunt als dies pujats de temperatura i de to primaveral, a l'entrada de l'exposició et desubica un vent desacostumat i violent en una penombra tardoral. Es tracta del bora, un vent genuïnament triestí que baixa de les muntanyes i arrabassa amb violència l'esperit i la matèria. El vent és la metàfora perfecta del camí i de la cruïlla que és la ciutat de Trieste. El vent és el no-lloc poblat per religions i pobles diversos i arravatat per la història. L'home malda per construir la quotidianitat. La natura i la història, ara aliades, esventren l'ordre apamat del formiguer. El vent esborra les fronteres que l'home s'ha encabotat a traçar a l'arena i fa que el nàixer a un no-lloc siga nàixer al rovell de l'ou del viatge amb totes les implicacions que això comporta.

El viatge a Trieste i a Magris és un xip incorporat als gens. Es manifesta amb la pau fictícia de la literatura- hi ha nombroses butaques que inviten a la lectura i a l'observació- però també amb la força desincrustant dels fenòmens migratoris que habiten el nexe entre l'alienació i la necessitat de reinventar els límits. Som éssers de pau llençats a l'esfera de la lluita contra els grans titans, invencibles, de la natura i de la història. Retrobem el pas després de caure, adrecem l'esquena i carreguem les màrfegues que ens han de portar a la llar nova. Agranem el terra i tornem a moblar l'estança amb les mirades quietes dels fills que s'acostumen més ràpid que no pas nosaltres als paisatges nous que entren per la finestra. La llum és nova però el camí és vell i com les formigues que estan fetes pel formiguer, així nosaltres també som part de la força civilitzadora i radial. Només els bojos i els nens, diuen, s'abstenen de viure a la convenció. Però també hi ha l'escriptor que desmarca els límits, que injecta un grau òptim de consciència i que intenta posar portes a la força destructora del que som més primitiu.

Si aquests dies, i fins ben entrat el juliol, passeu per per Barcelona, l'exposició de Magris-Trieste és una opció interessant. Les del CCCB sovint ho són tot i que ens hem d'apropar amb una idea nova de Museu. No te res a veure amb anar a veure quadres. Es treballen conceptes que han d'esperonar el pensament que de vegades es desboca, com m'ha passat a mi en posar-me a reflexionar sobre un autor que coneixia ben poc i que m'ha portat a aquestes reflexions.

Maria Beneyto

2011-04-09T12:50:00.000-07:00

La Maria Beneyto ens va deixar ara farà gairebé un mes. Tenia 85 anys i segurament moltes paraules encara per escriure. En aquesta fotografia que he trobat a vilaweb he vist tota la força d'una generació que se'n va, a poc a poc, amb el dolor que no sempre es diu dels qui observem, aparentment immunes, el degoteig de silencis i de paraules que s'engoleix la terra. Maria Beneyto era la dona forta i tota una generació de dones valencianes es fa escoltar encara - i per molts anys- en els seus versos.

L’ENGANY

Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida.

Guest de José Luis Guerin

2011-04-03T05:23:00.000-07:00

La fotografia en blanc i negre, la decadència dels personatges i dels escenaris de Guest, l'últim film de José Luis Guerin perdurava encara fresca a la memòria este matí quan he xocat amb la banalitat estètica i insufrible del suplement de El Pais. Potser tot este aparador de brillantina i cossos deu decorats amb extravagàncies de marca era mínimament suportable en els temps de les vaques grasses. Ara resulta feridor. Cansa que et diguen que has de pujar contínuament, que has d'imposar la voluntat de la ment a la llei ineludible de la gravetat- mantenir el cos en el grau perfecte de musculació, la pell en el grau òptim de bronzejat, la mirada fresca malgrat els turments que exerceix la pràctica de la rutina en el cos i en l'ànima. El film de Guerin és en aquest context de frivolitat un bàlsam per a l'esperit i alhora una agulla que punxa un moment la bufa incontenible de la vanitat.

El cineasta és convidat a diversos festivals de cinema d'arreu del món i se n'ix de l'itinerari marcat per l'oficialitat per endinsar-se amb la seua càmera a l'espai públic i privat de les dones i hòmens que es deixen gravar. És així com mostra en diferents localitzacions del món uns personatges d'un pes humà important i colpidor. Tots ells comparteixen la solemnitat de ser individus i diversos, sacerdots que oficien la vida. Gairebé tots són pobres i les cases on habiten són plenes d'escletxes per on entra la càmera de la mateixa manera que entra a les seues vides que queden patents amb el gest i la paraula. En algunes escenes un grup de personatges aglomeren sentències; en altres, la càmera s'atura i indaga en un cos que va consumint-se amb les paraules, o s'encén com un foc fatu. Cau la pluja a l'Havana i els vianants corren pels carrers per aixoplugar-se, plou a Venècia, plou i plou a tants llocs del món. Un tro esguella el silenci i la càmera, sempre convidada, resta en un cantó per mostrar el que ens amaga l'evidència.

Introducció a Arcadi Oliveres.

2011-03-28T04:13:00.000-07:00

Recentment he parlat d'Arcadi Oliveres amb molta gent. Alguns ja el coneixien, altres no. Crec que en escoltar-lo ens adonem que els comentaris sobren, inclús els elogis. El seu missatge és clar i informat. Què més podem demanar?
Escampem-lo i reaccionem d'una manera o d'una altra davant de tots els abusos que s'estan fent davant dels nostres nassos.

Podeu trobar més informació i més videos a:
http://www.youtube.com/watch?v=vVKYHeXVA9k

Ja em direu què penseu.

Primer dia de primavera.

2011-03-21T02:50:00.000-07:00

Foto: Toni Catany

No hauríem perpetrat

el dubte

sense el desig.

No construiríem els castells

de les preguntes

instal·lats com estem al llimac

esvarós de l'abstracte.

Aquest món de matissos

que volem en blanc i negre,

aquest vagó de tren

sempre a velocitat límit

sovint ens sorprén amb dies

de sol- enganyosos si voleu,

amb estacions d'amabilitat

insospitada,

o amb el moment de plenitut

de les roses

que amaguen en el primer marcit

tota la bellesa

d'un primer dia de primavera.

Entrevista d' Ana Pastor i Mahmud Ahmadineyad.

2011-03-15T07:36:00.000-07:00

Mentre esmorzava he vist l'entrevista d'Ana Pastor a Mahmud Ahmadineyad, president de la República Islàmica d' Iran. M'ha semblat impressionant com l'entrevistadora ha anat pel dret cap a les qüestions més punxegudes. El cor se m'anava accelerant quan li ha preguntat sobre els membres de l'oposició encarcerats o sobre la repressió de les dones i els homosexuals, o quan li ha recordat les declaracions del president Simon Peres vaticinant una propera revolució a Iran que se l'emportarà per davant. Segurament el moment més comentat serà quan al final de l'entrevista a l'Ana Pastor se li cau el vel i no fa res per tornar-se'l a posar. Segons he pogut llegir després, sembla que el gest va ser casual. No estic tan segur de què ell ho interpretara així. He vist altres entrevistes al president iranià i en totes l'he vist més calmat. Els entrevistadors en cap moment no li feien preguntes tan compromeses. Encara ens queda esperança mentre hi hagen periodistes amb coratge.

Us deixe un parell de perletes de l'entrevista que he trobat a youtube.

En terra de ningú

2011-03-08T01:53:00.000-08:00

El món en què vivim ens marca un pas tan ràpid que amb massa freqüència no ens dóna temps de mirar el paisatge. Primer eren els avions que ens permetien traslladar-nos d'un lloc a un altre sense la consciència de la transició. Ara l'alta velocitat dels trens no permet que la vista es ponga damunt les fites que marquen el progrés del viatge. El que cal és arribar ràpid, com més millor, treballar per objectius ,com els agrada dir als gurus del mercat. El món de la cultura hauria de ser diferent però sembla que no ho és, tan marcada com està pel mercat. Cada dia apareixen nous productes que has de consumir i els vells es fonen a les prestatgeries amb la pols. D'aquesta prestatgeria enfarinada he rescatat, protegida encara per l'ubic embolcall de plàstic, una pel·lícula de fa anys que en el seu dia em va agafar mirant les teranyines del vagó del tren amb què em desplaçava i de la qual només em sonava el nom. Es tracta de “En terra de ningú” (“No man's land”) del director Daris Tanovic, del 2001.

En plena guerra dels Balcans, vaig passar un estiu a Londres i vaig fer un amic Serbi però que feia anys que vivia a París. El pare era químic i treballava per les empreses cosmètiques. M'explicava que tenien família a Sèrbia, que el seu pare tenia contacte amb ells però que ell no en sabia gaire. Segurament els pares els volien protegir a ell i a la seua germana d'una realitat tan crua. com era la guerra que havia quallat al bell mig de la civilitzada europa, al vessat nord d'una mediterrània decol·locada ( i quan no ho ha estat esta mar nostra?). El meu amic es dedicava a viure el millor que podia i gastar a balquenes els diners que li enviava el pare amb roba esportiva i complements de marca. Un dia anàvem tots dos sols en el metro i se'ns van acostar dos xiquets demanant. Ell els va donar una lliura, em va mirar i em va dir que eren bosnians. Aquell fet em va esperonar la curiositat i li vaig etzibar una bateria de preguntes. Ell les va esquivar totes comva poder i em va deixar macerant en la ignorància.

Este cap de setmana esta pel·lícula rescatada del no-res de la prestatgeria m'ha tornat a encendre la llumeta de l'interés per aquella sagnia. Aleshores es parlava d'ètnies i això no era nou de la mateixa manera que tampoc ho eren els crims de guerra, ni les violacions. La novetat d'aquella guerra va serr el seguiment que se'n va fer per part dels mitjans de comunicació. Malgrat tota la informació, si preguntàrem la gent trobaríem que no ens en podrien parlar massa del tema.
L'argument de la pel·lícula és l'encert cabdal. Per caramboles de la guerra, dos soldats, un bosnià i un altre serbi coincideixen en aquell espai que s'han inventat que no és ni d'uns ni d'altres. N'hi ha un tercer també bosnià que està gitat damunt d'una mina; tots tres saben que si es mou la mina explotarà. En un altre pla, està l'ONU i els mitjans de comunicació internacionals que intentaran salvar el tercer soldat El director utilitza este escenari doblement dual (serbs-bosnians, ONU-media) per començar a tirar del fil. El resultat és una obra mestra. La clau està entre la contradicció que s'estableix entre la solució que espera l'espectador i el final tan contundent, devastador i revelador que es proposa. En occident tenim la mania d'intentar arribar a tot mitjançant la raó. La natura dels conflictes, però, està ben instal·lada als budells, al sense-sentit.

A La caseta del plater conec la música de la bosniana l'Amira Medudjanin .La melangia que traspuen les seues cançons expresa molt bé aquest estat de desconcert en què ens deixa tot allò que no podem comprendre.

De déus i homes.

2011-02-12T01:42:00.000-08:00

Ahir vaig anar a vore “De dioses y hombres” del francès Xavier Beavois. La sala dels cinemes Verdi de Gràcia on es projectava estava plena. Certament la pel·lícula ha despertat un interès gran en un públic concret que busca respostes socials i espirituals a unes situacions que sovint ens deixen campanejant.
El director ens explica la història de les darreres setmanes d'una comunitat cistercenca que fa vida i obra a les muntanyes de l'Atles algerià. El rerefons històric és important però no fonamental per entendre -la. Per captar l'essència del film és suficient anar amb el bagatge de les violències que ens estellen per dins i per fora i una actitud de no qüestionar res ni prendre partida per ningú. És el que fan els frares portats pel seu compromís cap a la gent del poble i cap a Déu.

De tota manera no ve malament saber que les eleccions de 1991 porten a la victòria al Front Islàmic de Salvació (FIS) i que com a conseqüència d'aquests resultats es suspenen i comença a Algèria una guerra fratricida. Dins d'aquest context, el grup islamista GIA demana abandonar el territori. a tots els estrangers. Ací és on hem de situar el tema central de la la història; el dubte, el dilema moral entre quedar-se o sacrificar-se pel tipus de vida que han triat.

El resultat de la tria final marca l'esdevenir i alhora desperta les consciències cap a l´única evolució possible: la comunió entre les distintes comunitats humanes. La sobrietat tot ho amera, de la mateixa manera que ho fa el mantell de neu que clou la història, i planta en l'espectador una llavor que va creixent a mesura que passen les hores. A l'última escena es veu com l'hivern engoleix les figures dels frares i els seus segrestadors que caminaven dificultosament en una filera d'ombres . Només queda la neu, el blanc, com un esperit únic sobre el qual es projecten els rostres dels frares que no són més que els rostres d'aquells que busquen la veritat a través de la compassió. Ja deia algú que la justícia és humana i la compassió divina.

La usura

2011-02-11T00:03:00.000-08:00

És millor ser com un voltor amb un os, content,

que no un paràsit fart en un festí indecent.

És millor, en veritat, un sol pa de civada,

que embrutar-se menjant amb un home dolent.

Omar Khayam

La corrupció és un mal del nostre temps on els diners han adquirit una identitat pròpia. Raimon Panikkar explicava en una conversa amb el periodista Antoni Bassas que a l'Edat Mitjana un pagès sempre s'estimava més un porc o una vaca que li pogueren donar garrins o vedelles que no una moneda d'or d'on no en podia eixir res mes. Hui s'ha girat la truita. Els diners han desenvolupat la qualitat de produir-ne més de manera independent. Per un altre cantó, el que ens pot donar la terra no té cap valor. Hem creat una vida desvinculada de la realitat. Ara estem arribant al final del procés i podem vore que tot ha sigut un miratge. La realitat que han creat les finances té uns peus de fang. Tot s'enfonsarà però els poders que s'alleten de la mamella seca apuntalen el monstre per no quedar-se orfes. Tot ha sigut un despropòsit però pocs s'han lliurat de participar-hi. Tot això ha creat una societat on la corrupció és present a tot arreu, però també la desconfiança.

Les religions antigues ja en parlaven de la usura com a origen de tots els mals. Últimament m'ha arribat a les mans un llibre molt interessant d'Abdenur Prado on l'autor posa al dia qüestions cabdals per lligar l'Islam de la tradició amb els temps que ens han tocat viure. Prado en “El islam anterior al islam” diu que la usura suposa el trencament d'un equilibri natural i que això explica que haja estat condemnada al llarg de la història. En la usura, el benefici adquirit no és equivalent a la feina realitzada, ni a la seua qualitat, ni al benefici que reporta a la societat. La usura acumula i trenca la circularitat de l'energia. Tristament, hui ens hem acostumat tant a aquest funcionament que ens pot costar entendre la duresa dels antics. Acaba dient “Cicerón la considera un asesinato. Ciertamente: la usura mata y, hoy, a gran escala.”

CORRÚPTIA

2011-01-22T01:39:00.000-08:00

Tot i que la corrupció és un fet bastant estés, el maridatge corrupció-València ha fet forat i té unes característiques pròpies alhora que comparteix – ho vull pensar – una història comuna. Totes les reflexions que en segueixen venen després de veure “Corrúptia” , la sàtira sobre el cas Gürtel que ha escrit Josep Lluís Fitó i a la que se li ha negat el pa a alguns indrets peperos del País de l'Est.

Fa un parell de dies em comentava una companya de l'institut que un alumne no es creia que jo era valencià. No serà perquè no té accent, li repicava ella, i es veu que ell, més desarmat, feia un últim intent per salvar-me amb un discurs proper a però si és bastant normal i sembla bon tio. Havent acabat d'escoltar l'anècdota, trobava dins de mi un totum revolutum de sentiments i m'apressava a triar-ne un que em deslliurara de la cara de pòquer. Finalment, crec que vaig fer un somriure d'aquells que s'usen per demostrar que estem per damunt del bé i del mal. I és que per un moment em vaig sentir immigrant dels de veritat; potser se'm va enfosquir la pell, se'm va anellar el cabell i en prendre consciència de la boca vaig notar uns llavis grossos i les dents més grans i més blanques – potser no està del tot malament el canvi-.

Ja fa anys que em queixe del desconeixement que els catalans tenen del que passa pels països de l'Est i em dedique a predicar la nostra normalitat quan les dades que arriben – reals i intencionades- es dediquen a contradir-me. Sembla en la distància que els valencians hem declinat a fer ús de la intel·ligència i ens deixem guiar per un pastor que ens dóna de menjar i ens marca el camí.

Mentrestant, a uns quants que vivim per ací ens toca patir el moment quan et pregunten amb un posat excessiu de solvència no-sé-si-massa-benintencionada “què passa a València?” . Normalment es tracta d'algú que en el millor dels casos ha tangenciat el nostre territori de camí “al pueblo” que tenen a Múrcia o Andalusia. Davant d'aquesta pregunta sempre em vénen ganes de cridar “Els valencians també contem!”. Només la sensatesa i un marcat sentit del ridícul em prevenen.

El problema – o part d' ell- és potser viure en un territori massa exposat als vents. Això fa créixer individus d'una porositat excessiva i massa marcat per les influències i com a contrapés una lluita que mai no s'acaba per mantenir el tipo i no dissoldre's. És potser aquesta necessitat de reafirmar-nos que sovint ens porta a les manifestacions excessives que els pobles que ens envolten es miren amb ulls galàctics. Pense que de manifestacions excessives tots els pobles n'han tingut. És però quan ens arriba el torn als valencians que tothom ens mira entre divertit i condescendent mentre pensen una cosa semblant a “aquests valencians no tenen arreglo”. Ahir, mentre veia la fantàstica comèdia “Corrúptia” al Teatre Tantarantana de Barcelona em vaig deixar anar i vaig riure però alhora vaig sentir el pes de la identitat que em toca com a valencià i de la que no vull desistir. Si sou catalans, us la recomane perquè passeu una bona estona, però també com una burxada que us anime a fer recerca i conèixer la realitat del meu País més enllà del tòpic. Si sou valencians us la recomane perquè rigueu a pleret de les inconsistències dels nostres governants vistos amb lents humanes mentre ells s'esgargamellen a fer-nos creure que són petits deus.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3836855/20110119/sestrena-barcelona-corruptia-satira-inspirada-cas-gurtel.html

NADAL

2010-12-21T03:43:00.000-08:00

Nadal ha d'anar en majúscula. Això malgrat que molts ens hem esforçat en cantar les gràcies del laïcisme, malgrat la càrrega religiosa que ens pesa com una rèmora que ens estampa en el mur de la por, malgrat
que hem guanyat la consciència de la ficció que ens ha forçat a descreure. Nadal ha de portar majúscula perquè si escarbem , darrere de totes aquestes clapes que ja no ens serveixen de massa, hi ha la celebració de la vida com un cercle que mai comença ni mai s'acaba. Ara, en aquestes dates , la vida dorm simplement, breument, conscient d'un despertar ni més ni menys important que l'anterior, o el de fa 150 anys. Això ens esborrona, ens descol·loca perquè pensàvem que l'evolució ens havia fet superiors, gairebé petits deus. que arribaríem a controlar el temps i a aturar-lo si fora precís. El Nadal ens recorda que es tanca un cicle i se n'obre un altre, que tot segueix igual, que no som tan importants com volem creure, o que sí que ho som, però com a part d'un tot més gran i més potent del que mai podrem arribar a ser. Davant l'evidència molts optem per l'embriaguesa; per tapar-nos els ulls per no vore; per viure només a mitges.

És molt fàcil ara oblidar que vivim damunt d'una terra que respon als cicles del Sol i de la Lluna. Comprem pomes i taronges tot l'any i ja no veiem créixer els pollastres ni els porcs. El consumisme exacerbat ens tapa els ulls a la realitat autèntica i vivim les festes de la mateixa manera que vivim el dia a dia; amb l'única diferència de consumir un poc més. El Nadal ens marca una parada, un silenci intern, un moment de reflexió. Llàstima del soroll massa intens dels estímuls externs que ens impedeixen, si no ho tenim massa clar, celebrar la vida com cal.

En paraules del savi Raimon Panikker que ens ha deixat enguany el “Nadal és sobretot una festa, i la festa és un imperatiu humà. Un poble que no festeja es mor, s'asfixia, perd l'optimisme. “

El vídeo és de la nit dels coets d' Agost (l'Alacantí).
Nit del 27 al 28 de desembre.

BON NADAL.

Passejada per la Plaça del MACBA. La ciutat de l'ordre.

2010-12-20T00:08:00.000-08:00

Un dia vaig acollir amb interés i divertit les declaracions de l'arquitecte -i agitador cultural- Oriol Bohigas referents a la Sagrada Família que la titllaven de "vòmit del catolicisme". Hui el sent escometre, sempre elegantment i sense perdre el posat de gran senyor de l'arquitectura i la cultura, contra els xiringuitos de les rambles. M'agrada l'esperit polèmic de l'arquitecte. Crec que cal un debat continuat sobre la ciutat. Per una altra banda, comence a plantejar-me els efectes nocius que massa debat i planificació poden tenir a les ciutats. S'ha de deixar una certa llibertat perquè diguen lliurement la seua.

Va ser en una incursió recent al barri del Raval que vaig descobrir amb tristesa que a la plaça del MACBA ja no havien skaters. Solia ser un espai ple de vida on s'hi reunia gent diversa i sonava tot el dia i part de la nit el frec de les rodes dels monopatins damunt del paviment i els cops secs i obtusos de la taula contra els cantons de granit. Els jóvens seien amb les cerveses i es barrejaven amb els turistes i amb els “culturetes” de visita al museu. M'agradava l'espectacle i sovint portava gent. I quan els deia que aquesta era la plaça que més m'agradava de totes les de Barcelona, alguns em miraven amb ulls galàctics. Simplement m'agradava aquella combinació d'intel·ligència, d'espai planificat posat al servei d'una vida que es reinventa cada moment i que és creativa i caòtica. L'ordre per l'ordre, allò a que aspira sense més l'afany burgés des dels despatxos i des dels llibres, pot ser terriblement trist. Fa anys, els diumenges a la vesprada el Parc de la Ciutadella s'omplia de gent que feia música, vena artesania, feia malabars o simplement badava damunt l'herba. Era un espectacle fabulós veure tanta gent congregada perquè sí. Supose que la cosa se'n va eixir de mare i ho van acabar prohibint. Una de les funcions de les autoritats és establir un ordre que possibilite la convivència. Hi ha el perill, com ocorre massa sovint, de matar totes les iniciatives que no siguen les institucionals.

La creació de l'intel·lectual és sempre de segona, tercera o quarta mà. Li manca espontaneïtat o frescor. Per una altra banda, la creació popular naix amb massa força, sovint se l' ha de polir. Les comunitats que volen ser massa civilitzades corren el perill de matar la necessitat d'expressar-se que tenen els distints grups que la conformen. L'ordre burgés pot establir un diàleg constructiu amb l'excés que sorgeix del caos i crear productes sublims. Pensem en les creacions màgiques de Gaudí com una combinació de “seny i rauxa”. L'ordre burgés, sense més, crea ciutats “mones”, o “de disseny” si ho preferiu, però mancades d'esperit i molt ensopides. Als polítics els agrada parlar – se n'omplen la boca- d'una ciutat per la gent. A l' hora de la veritat la idea que tenen és la d'una ciutat per un tipus de gent.

Pont a Oviedo.

2010-12-10T01:11:00.000-08:00

Vam triar Oviedo per aturar-nos uns dies i ja ben instal·lats a l'hotel em van arribar les notícies de la vaga dels controladors aeris i les pluges que afectaven el sud de la Península. Vam respirar alleujats per l'encert de la tria (viatge en tren i nord). En els primers passejos vaig descobrir una petita ciutat aclofada dins d'una simfonia de llums tardorals. Els carrer Uría, el parc de San Francesc, la ciutat vella, la ciutat dels estudiants, la Vetusta de Clarín...El fet és que per uns dies va complir la funció de restaurar uns ànims que ja començaven a cercar canvis després d'un trimestre prou carregat de bombo.

El turista arriba a Astúries cercant prats on poder descansar les mirades saturades de l'urbs. Ací hi ha el verd i les vaques, boscos ufans creuats per rius nets, capelles preromàniques i una mar bella i desagraïda -sublim- que emplena les platges de brancam i que un dia va escopir una gent pobra com la fam cap a terres llunyanes . Alguns (poques voltes els que van marxar pobres) van portar sota el braç un feix d'arquitectures elegants i acolorides que hui puntegen les ciutats i alguns pobles costaners. A la platja de Ribadesella vam poder vore uns exemples magnífics d'edificacions indianes.

Em va sobtar d'Oviedo (Uvieu) la quantitat d'estàtues que els polítics havien dipositat ací i allà, en els abundants carrers i places peatonals. Predomina un gust innegable pel bronze- la tria del material no pot ser banal_, i l'estil de la majoria és d'un realisme amb un excés de sucre. N'hi ha dues que destaquen pel nombrós públic que convoquen: es tracta de la Regenta a la plaça de la Catedral i la de Woody Allen a la calle Milicias Nacionales, tota envoltada de pompons vermells enroscats amb llums de Nadal. Pense que és una bona imatge per entendre l'evolució i l'estat moral de la ciutat.
També recorde especialment la vista del port de Luanco des de la terrassa del bar on vam dinar i vam beure sidra. O l'estada tan plàcida a un bar a la vora del port de Cudillero on vam tornar a beure sidra i vam menjar sardines acabades de pescar i un bon rap (pixín) a la planxa. I ja que hem entrat en la gastronomia he de subratllar un arròs amb llet que em vaig menjar una nit i que em va provocar un plaer intens però també hores d'insomni.

Les tres ciutats principals ( Uvieu, Xixon i Avilés) formen un triangle destacable per la concentració de població però també per la diversitat de propostes urbanístiques, de paisatge i culturals. Cada ciutat te la seua manera de fer marcada per la seua situació geogràfica i també per la seua història . Destacaria el casc antic d'Avilés; realment sorprenent si tenim en compte la idea de ciutat de tradició minera i de la metal·lúrgia amb què m 'hi vaig aproximar.

Bicicleta, cullera, poma.

2010-11-29T00:42:00.000-08:00

Vinc de veure el documental que s'ha fet sobre el dia a dia de l'ex-alcalde de Barcelona Pascual Maragall des que se li va diagnosticar la malaltia de l'Alzheimer. Potser no som conscients del canvi que aquestes declaracions públiques tindran en la percepció de la malaltia per part de la societat perquè sovint no és la malatia sinó l'estigma el que realment marca el procés del malalt. El polític insisteix que no vol que ningú senta llàstima per ell, que ningú no li diga “pobret” i al començament, quan li pregunten com li agradaria que fora aquesta pel·lícula ell contesta “divertida”.

Al documental es veu clarament com el protagonista i el seu entorn evolucionen paral·lelament mentre el procés de la pèrdua de la memòria es va tancant. L'espectador pot preveure el progressiu aïllament del personatge, la seua lluita interna per retenir el seu jo, acompanyat per la progressiva pèrdua de la consciència de la malaltia. Els seus, des de fora, procuren amortir les cada cop més sovintejades caigudes.

Ens passem la vida acumulant històries, aprenent llengües, en definitiva, retenint dades diverses. La memòria és la bastida que aguanta el personatge que som. Què queda quan aquesta es perd? Mor el que som i queda un cos. Quan deixem de reconèixer els que han compartit amb nosaltres les nostres experiències ens comencem a dissoldre. Això, amb el nostre punt de vista que valora tant la retenció , el control i l'acumulació que és el que farceix els nostres personatges, suposa una desfeta total.

Abans de la invenció de la paraula, els malalts d'Alzheimer eren bojos o gent que simplement "havien perdut el cap" i que sovint anaven i venien pels carrers dels nostres pobles sense mes conseqüències. Els mateixos veïns controlaven les anades i vingudes i els seguien el joc. Molts segles de pràctica havien fet encaixar el problema en tot el tinglat de les comunitats. El nom suposà la identificació de les persones com a malaltes i la seua reclusió per evitar la vergonya. Ara, l'admirable eixida de l'armari de Pascual Maragall pot començar un canvi no ja en l'avançament dels estudis que porten millores i la cura final d'un problema que afecta la ment de la nostra societat , sinó un canvi de perspectiva; una nova acceptació i integració -més madura i conscient que la que teníem- de les persones afectades.

Michele Louise. Nit de cinema i torró.

2010-11-22T03:23:00.000-08:00

El fet que Y estiga lluny i ja no em puga seguir la quotidianitat de la mateixa manera, em porta a escriure sobre els aspectes més banals de la meua existència a la ciutat que hem compartit uns anys. Crec en una força tel·lúria (o és potser de caire més astral o espiritual?) que porta a les persones a compartir un espai i un temps.
Hui em naix explicar-li i explicar-vos que ahir vam comprar el primer torró de la temporada a la torroneria Verdú, cantonada Còrsega-Passeig Sant Joan. Ja havíem passat per davant d'anada al cinema i de reüll vam vore els primers colors del Nadal i en vam intuir els plaers que se'n podien derivar. Corríem perquè, per a variar, fèiem tard.

La pel·lícula la vaig triar jo: mea culpa. És diu “Michelle Louis” i és d'uns directors francesos( B. Delépine i G. Kervern) que fan un cinema molt interessant però del que has d'estar al cas i triar el moment. La història s'integra molt bé en el moment històric que ens ha tocat viure. Comença quan el director d'una fàbrica convoca les empleades per regalar-los una bata amb el nom de cada una d'elles brodat. “No cal que m'ho agraiu” diu aquell senyor mentre elles se'l miren amb ulls incrèduls. Les empleades van celebrar l'ocurrència amb alcohol abundant. L'endemà, en entrar a la fàbrica , comproven amb estranyesa que les naus estan buides . Tampoc no hi ha cap responsable que en puga donar explicacions; tots han fugit o s' han amagat no se sap on. La causa: una relocalització exprés.

Sona això? Les afectades es reuneixen i decideixen ajuntar els diners que els queden per pagar un professional que mate el propietari d'un tret. I qui és el propietari? Per error en van matant un i un altre i la pel·lícula s'acaba sense que hagen acomplert el seu objectiu. Per un cas algú ha descobert el responsable últim dels problemes econòmics que patim? Les multinacionals, la banca, el sistema financer? Busquem responsables o admetem que els responsables som tots, que tots hem volgut participar d'un xollo que resulta que no ho ha estat tant ?

Si ets dels que t'agrada el sentit de l'humor sense concessions al bon gust ni a la correcció política gaudiràs de la narració. A mi em va fer pensar en un Santiago Segura a la francesa o si fem un esforç de localització més gran, a l' humor del nostre Xavi Castillo (tot això salvant els gairebé murs infranquejables de les fronteres identitàries). Els directors defineixen les seues pel·lícules com a cinema anarquista; no hi ha assajos previs, les treballadores de la fàbrica són víctimes autèntiques del sistema (quina paraula aquesta!) i la intuïció és l'única arma que diuen que han fet servir a l'hora de filmar. El producte és interessant. Únicament diré que per a un diumenge a la vesprada hauria agrait un tò més amable estèticament i menys incisiu quant a l'anecdotari de destarifos. Això dit, els moviments obrers no s'han caracteritzat mai per tenir una estètica agradable, païble. Ha estat l'estètica un preocupació exclusivament burgesa?

De tornada i per rescabalar-nos de la desfeta en els nostres esperits atribulats pel món cruelment lleig del film, vam obrir les portes de la torroneria amb la frisança de retrobar el gust per la vida. El torró és un dolç proletari i alhora una excepció dignísima a la regla estètica exposada a les ratlles de dalt. L' he encetat aquest matí per esmorzar. M' he regalat un tast contundent de l'hivern que s'acosta i he celebrat la vida amb un producte d'estètica proletària impecable.

Haití i "La bassa de la Medusa"

2010-11-17T01:55:00.000-08:00

M'alce i amb els ulls encara embotats pel son pose aigua a escalfar. L'aroma que desprén el bon té em revifa els sentits, em torna a poc a poc al món dels desperts. Hem de posar bona cara a la vida, pense, mentre aboque l'aigua bullint a la tetera i les fulles del té verd japonés comencen a desprendre totes les suposadament propietats miraculoses. Em quede uns segons mirant la tetera blanca – quasi un litre de té que em permetrà un xarrupeig contingut al llarg del matí mentre consulte el correu i escolte la ràdio o mentre faig feina per l'institut-.

Cafè o té? Ja fa uns anys que sent el debat. El cafè és masculí, agressiu ; el té és femení i parla de la subtilesa. El cafè connecta amb un individu atrafegat i productiu; el té amb l'espiritualitat, amb un món sostingut i observant. A partir d'ací ,tinc la tentació d'entrar en una anàlisi combativa de les pràctiques d'algunes multinacionals i del fet que Nespresso ha segrestat descaradament la nostra innocència i ens ofereix a canvi una petita càpsula - el súmmum del producte neutre, privat d'història, enllaunat- amb la qual comprarem la nostra salvació .

Ho deixe ací per continuar amb el meu té; bufe i en bec un glop. Assaborisc la subtilesa de l'aspre, el retinc uns moments i me l'empasse. Mentre xarrupe abstret, amb les mans envoltant la tassa, escolte la paraula “Haití”. Em ve la imatge de “La bassa de la Medusa”, de Thèodore Gericault. El vaixell francès Medusa encalla en un banc de sorra i ràpidament s'organitza el salvament dels passatgers segons la classes social. No hi ha prou pots salvavides i s'improvisa una bassa on s'hi encabeixen 149 hòmens de la condició més baixa. El propòsit era que les barques remolcaren la bassa 50 milles fins la costa, però en vore les dificultats de l'empresa, la gent de més nissaga va insistir en tallar els caps de remolc. Dues setmanes després un altre vaixell francès rescatava els 15 nàufrags supervivents; insolació, sed, fam, canibalisme...Així és com he vist hui la gent d' Haití, surant a la mar en un bassa xicoteta i mal forjada, víctimes de l'enfermetat, de la ignorància, de la desesperació, de l'oblit de la resta del món. Qui ha manat tallar els caps de remolc?

Visita Papal

2010-11-08T04:03:00.000-08:00

LA SONSÒNIA DEL PODER PAPAL

La nit anterior havíem tingut la despedida de Y. que marxa de Barcelona a Romania per amor. Potser són uns mesos només donada la situació econòmica i social del país; potser és per sempre, diu ella. Això mai es sap. La vida et dóna sorpreses. Qui m'havia de dir a mi que esperaria la visita del Papa amb tanta ànsia, amb aquest cor i la resta de vísceres ofertes, com un sacrifici impiu, a l`ànima laica ?. Durant dies, potser setmanes, el meu seny s'ha debatut entre mostrar indiferència, menyspreu o la tan ubicua i difusa tolerància que hom predica, o bé manifestar el meu rebuig cap a una esglèsia que ha esdevingut una anacronia i que només escolta el seu monòleg que ja és un zumzumeig que adormisca i que per una altra banda ja dura uns quants massa segles. El Papa Ratzinger Z ens ha vingut a salvar dels perills del laïcisme, del caos moral que això comporta. I quina alternativa ens ofereix?. La de sempre; tornar a fer caldo amb la mateixa gallina.
La imatge de les mongetes netejant l'altar és molt descriptiva i he vist que hui els mitjans de comunicació se'n fan ressò. També han comentat a bastament aquelles declaracions papals a Compostela sobre el laïcisme i la II República. Quina barra! Qui hi ha darrere? El Rouco? Ja van dir allò de què l'esglèsia catalana no existeix. Però enmig d'aquest enrenou mediàtic, si hi ha hagut un fet que m'ha deixat totalment flaixejat ha estat la persona de la Pilar Rahola fent una defensa de la figura del Papa Ratzinguer al programa del Cuní. Per no faltar en res a la veritat he d'afegir que és cert que ha dit que no li va agradar això de les monges fent de “chaches”. Aquesta dona no deixarà mai de sorprendre'ns. Admire la seua capacitat de girar arguments, com si girara calcetins, i a més amb una lògica espaterrant.

MOSTRES DE FERVORS ALS BALCONS

Hi ha un tema que he seguit aquests dies amb un interès especial. Es tracta de la penjada d'objectes variats als balcons. Després d'uns dies de pura observació, d'ataüllar i pensar les actituds que la gent mostrava al carrer, divendres em vaig decidir a anar a buscar unes banderoles de les de “Jo no t'espero”. Ja no en quedaven . De tota manera, mentre pujava a casa no vaig deixar de mirar. Guanyava la indiferència. La gran majoria de catalans han apostat per no exhibir res que els poguera delatar. La pressió dels veïns de l'escala sovint és decisiva. A un veí que va penjar una pancarta amb el lema “El Papa pel litoral”, li van fer arribar un anònim que deia més o menys que si ell se n'anara pel litoral molts veïns li ho agrairien. Som animals simbòlics i la vida en comunitat necessita del símbol. Una societat sana creix amb el diàleg sa. Aquesta esglèsia, però, està massa mal acostumada a fer-nos empassar el seu monòleg sense que hi hagen rèpliques. És per això, però també com a resposta a moltes coses que no m'han agradat, que em vaig decidir a penjar unes paraules manllevades d'algú ben conegut i no precisament per ser “Imagine no religion”.

SOBRETOT SEGURETAT!

Dissabte a la nit quan tornava del supermercat, em vaig trobar un grup de catòlics que havien improvisat una processó.Anava la creu, símbol de salvació- per si no ho sabieu- i darrere una colla nombrosa de jóvens que cantaven i cridaven viva el Papa i després en català que visca el Papa. En un tres i no res havíem retrocedit 30 anys quan al poble fèiem les convivències o venien els missioners i recorríem els carrers a mitjanit cantant “Perdona a tu pueblo señor...”. Un espectador del happening improvisat que hi havia al meu costat va mirar cap a un balcó i li va dir a un jove, que devia ser el fill, amb un aire burleta “semblen els del “Hare Krisna”. A partir d'aquest moment els carrers es van començar a omplir de policies i mossos. Una amiga em va tocar i quan va començar a proferir paraules malsonants cap al pontífex algú li van bloquejar el telèfon.
Una altra anècdota va ser quan en tornar d'un sopar amb amics vaig trobar dos mossos a la cantonada que em van demanar acreditació per entrar a ma casa. Al meu DNI no hi ha l'adreça de Barcelona, i tampoc valia el Carnet de la biblioteca del barri, ni el del gimnàs i quan ja m'anava fent a la idea d'arraulir-me a un racó del caixer més proper se'm va ocórrer ( a mi que no a ells!) que els podia deixar el DNI i anar a buscar una factura on constara el meu nom i l'adreça. En aquell moment , mentre pensava una possible eixida vaig presenciar com el mosso deixava passar una noia que portava acreditació, però no a la seua parella. Ell va marxar a dormir a casa dels seus pares mentre deia: “el Papa no vol que follem aquesta nit”.

OSCAR BRIZ

2010-10-17T04:01:00.000-07:00

Vaig conèixer l'Oscar Briz farà uns sis anys. Vivíem aleshores al carrer de l'Argenteria, al barri del born de Barcelona i treballava a un institut a Travessera de Gràcia. Un dia potinejava a l'internet i vaig descobrir en algún racó de la xarxa aquest músic que venia del País Valencià a fer un concert a la Rosa de Foc ( un bar musical engolit per la progressió esquizofrènica d'un Born que volen d'estampeta). A la vesprada, unes hores abans del concert vaig passar-hi per davant i hi vaig entrar no recorde ara massa bé amb quin propòsit. Vaig demanar una cervesa a la barra i li vaig preguntar al percussionista. Va ser ell qui em va presentar l'Oscar i ràpidament ens vam posar a parlar bàsicament de tot l'humà. Simplement vam considerar, sense dir-ho, que la divinitat podia esperar, tenia tot el temps del món; nosaltres estàvem aleshores a Barcelona i ací s'ha d'anar per feina. Des d'aleshores ens hem anat trobant d'una manera espaiada als concerts i farà uns mesos, després d'un cocert a Barna, vam tenir l'oportunitat de continuar la conversa que vam deixar a la Rosa de Foc, davant d'unes birres. Al concert de divendres al Palau de la Música de Barcelona vaig poder gaudir una altra volta del seu directe. Encara estic tocat.

L'Oscar és un ésser profundament polític, autènticament polític; d'aquells que abominen de les etiquetes, d'aquells que han abeurat la seua consciència a la pròpia experiència reforçada amb lectures sòlides i poc ordenades. Aquesta independència l'ha portat a fer una música que brega per ser eclèctica, completa i personal, i unes lletres que comuniquen i ens volen fer partíceps d'un pensament complex i subtil, no apte per a tots els públics. Aquesta actitud feréstega l'ha aïllat físicament , moralment i ideològicament de les “capelletes” tan empobridores. L'opció de cantar en català quan ja ho havia fet en castellà i en anglès ( amb els Whitlams d'Austràlia) és una tria madura que te més a veure amb una política d'arrels o de saber escoltar l'univers, o els pins, quan ens parlen, que amb la tendència tan usada per aquestes contrades, de prendre partit per uns o per uns altres.

L'Oscar és un home bó que busca i ha trobat entre els pins que envolten l'Alcúdia un refugi on poder crear. Des de la natura tot és diferent; a la ciutat tot naix i tot mor i res no és igual; tot progressa cap a un no res indescriptible; les coses tenen un principi i un final. El temps són hores, minuts, segons....els espais estan limitats; la casa, el carrer, el metro, la feina... La divisió, la fragmentació, la promesa (únicament la promesa) a canvi de la dignitat. L'Oscar juga fort; tracta de copsar tot un univers d'experiències en una vida, en una obra, en una cançó. A poc a poc és la manera de fer-ho, com el camí dels pelegrins; una passa en segueix una altra, en comunió amb la natura, sent com els peus baixen a la pols i tornen a pujar i tornen a baixar com si foren cicles de la lluna molt i molt curts, o com els cicles de les estacions o de l'aigua; sense perdre mai el fil ni el compàs perquè el cercle mai no s'acaba, mai no es tanca perquè mai no ha començat. La vida a la ciutat és una progressió linear, la vida al camp és un cercle o un ou; si romans observant i en silenci pots veure com la vida esclata cada instant. L'urbanita que havia estat i amb la maleta ben plena , torna (començar no seria exacte) a les arrels des d'on observa i canta des d'una talaia sense trencar l'harmonia del silenci.

En el seu darrer disc “L'estiu”, lletra i música arriben a una comunió total. El silenci juga un paper fonamental i això l'apropa, sense fer cap proposta en ferm, a un tipus d'espiritualitat de peus a terra. Passat l'estiu, el cos es troba en un punt de maduresa òptima; hi ha el recolliment propi del temps que invita a la reflexió de qüestions que en altres temps es presentaven més festives. L'amor ara va més enllà de l' efervescència que dibuixa la frontera de dos cossos; un acte pur que es torna cíclic, com una part fonamental de la natura . Tot és una continua recerca de l'innocència primera. Aquesta música s'escolta amb un plaer que va creixent a mesura que s'aprofundeix en el seu silenci.

La música de “l'Estiu” no és una festa a la valenciana amb paella i mascletà; és com el pa que puja en la pau de l'alcavor; essencial i net. Arriba d'unes terres que reclamen el seu espai dins de la complexitat ,decidides a descol·locar a aquells que encara no tenen clar que s'han de trencar els motlles i que ja no ens val la palmadeta condescendent a l'esquena mentre “mos dónen sopetes” o com diria l'Ovidi Monllor “ja no ens alimenten molles”. Cal tenir la intuïció molt esmolada per captar allò que s'escapa al costum i al pur producte de consum. És potser per això, perquè hi ha un interés extern i una tendència interna a instal·lar-nos en la comoditat del costum, que després d'un grapat d'anys i de sis Cds hi ha tanta gent al nostre tros de la mediterrània que encara no el coneix.

IRAN. ALGUNS ASPECTES PRÀCTICS.

2010-07-22T10:26:00.000-07:00

Kerman està a molts kilòmetres al sud de Teheran, a la província del mateix nom. No era qüestió d'anar-hi per terra i consumir dos o tres dies de viatge. No me'n recorde de l'aterratge, ni de les primeres impressions, ni de cap comentari, ni tan sols de la recollida de les maletes. Aquest buit a la memòria només l'omple una forta pressió als budells i la sensació tan desagradable de no arribar a temps. Tan aviat vaig tenir l'oportunitat vaig córrer cap als serveis i quan em vaig adonar ja m'havia aponat en aquell forat. Sí, els vàters tradicionals i els que la revolució s'entesta a instal·lar als llocs públics són d'aquells que alguns de nosaltres hem conegut de xiquets ja com un objectre anecdòtic i que consisteixen amb dos posadors de peus i un forat al mig. Hi ha un model que té una certa pendent a la zona dels peus i que diuen que són més còmodes. No vaig tenir massa temps de pensar si encertaria o m'ho faria damunt dels pantalons que me'ls havia fet un fregall a l'alçada dels turmells. Després el Navid em va dir que s'arromanguen a l'alçada dels genolls i s'aguanten d'un grapat amb les mans. D'aquesta manera la girada dels pantalons no toca el terra i no s'embruta. És una informació utilíssima si es viatja a països àrabs i sobretot si sou dones que sempre us heu d'agimponar (ajupir). Això sí, vaig agrair que hi hagués paper i no haver d'utilitzar la ubiqua manegueta. Entenc que l'aigua és purificant i refrescant però no m'hauria agradat eixir de l'habitacle tot fet un remull.

El Naipaul a Among the believers comenta que els vàters a l'Iran no estan mai orientats a la Meca. Amb això de l'orientació sempre tinc problemes perquè mai no sé quina banda de l'objecte és la que s'ha d'orientar o desorientar. Ajudaria molt col·locar fletxes com fan a tots els hotels per indicar on està la Meca; en dibuixen una al sostre. Aixì em vaig dormir jo la primera nit; pensant quina funció tenia aquell signe. Vaig tardar un parell de dies a escatir-ne el significat i l'utilitat.

Sembla que aquesta gent de la mesquita que governen el país han fet del cagar una qüestió de fe. La majoria instal·len vàters occidentals a les cases, però els aiatol·làs insisteixen que els bons musulmans s'han d'aponar per desembossar. A més a més ens explica el Navid que addueixen raons higièniques i de salut i que una llarga vida sense hemorroides està ben lligada a una pràctica continua d'aquest esport (i no és broma). Més val que els occidentals no cantem victòria perquè són ben conegudes les estupideses que ixen dels estudis d'universitats americanes.

Als serveis de carretera i als de molts restaurants, hi ha les següents divisions; servei per homes, sala d'oració per homes; sala d'oració per dones i servei de dones. Alguna vegada una companya gairebé es va encabir a la sala d'oració quan buscava el servei. Faig constatar això ací perquè em va cridar l'atenció aquesta manca de problema a l'hora d'unir una cosa i l'altra. El cristianisme sempre ha aplicat un excés de pudor a aquests temes; o, potser ha sigut la Il·lustració o l'higienisme del s XIX? A l'islam he pogut deduir una unitat més tancada i més sòlida en tot el que es refereix a les pràctiques de la vida i de la mort. La nostra ha esdevingut una societat més esquizofrènica en haver reeixit en la pràctica de la divisió.

Carrer i Basar de Kerman.

Mesquita del divendres a Kerman i Casa del tè.

TEHERAN

2010-07-21T03:38:00.000-07:00

A Roma coneixem un veneçolà que fa de cuiner a l'ambaixada de Veneçuela a Teheran. Ens explica que ens encantarà el país; que Teheran és una ciutat fantàstica, tan neta, tan organitzada, tan civilitzada.... A la tornada també ens trobaríem un grup de jóvens músics veneçolans. Costava un esforç visualitzar la casta religiosa ballant al so d'un concert de música caribenya: imagineu-vos els imams arromangant-se les faldotes més amunt dels genolls mentre les castes esposes remenen els malucs i alhora s'esforcen perquè no els caiga el hijab. L'aparellament antiamericà d'Ahmadineyad i Chàvez ha engendrat un monstre que s'acabarà menjant per la cua el règim. Fa goig d'imaginar-s'ho.

L'avió arriba a Teheran de matinada. Perdem molt de temps a l'aeroport amb els tràmits. Malgrat l'aparent tranquil·litat ningú no semblava disposat a agilitzar res i allà ens van tenir, sentats en cadireta, un parell d'hores. A l'avió, les xiques havien segut al costat d'una suïssa d'uns quaranta anys, rossa i bonica, que un dia havia escollit viure i treballar a Dènia perquè s'hi estava millor. Ara el seu objectiu era casar-se amb un iranià que havia conegut per internet i amb el qual va parlar per primera volta per telèfon a la cua del control dels passaports!!! En penjar, ens comenta que l'ha notat estrany. Ens explica que potser estava enfadat perquè ell li havia insistit molt que no anara. Ella però, va tenir sempre clar que no podia deixar anar aquest tren. Mentrestant, sa mare i els seus amics es morien de pena en associar-la a aquell país on havia decidit anar a viure.

El Navid ens recull i ens porta a l'hotel. Esmorzem i descansem un parell d'hores abans de fer les primeres visites al Teheran Nord. La ciutat té un nord i un sud i un est i un oest i el nord equival a riquesa, ordre, benestar, netedat i el sud tot el contrari. En això, aquesta ciutat no pixa fora de test.

Al nord, òbviament, va ser on el shah Reza Pahlavi, va habilitar una zona amb jardins molt arbrats on després la família construiria les seues residències. Diuen que l'objectiu de tant d'arbre era dissimular els palauets que s'anirien construint la família reial i la seua cort d'afavorits. Si hi ha una cosa que no es tolera a l'islam és la manca de modèstia. Un pot ser indecentment ric però mai no ho ha de mostrar. Vistes des de fora, les edificacions no mostren un gran atractiu però dins amaguen una prodigalitat de luxes fantàstics que no és d'estranyar que feren les delícies de les revistes del cor en temps del segon i últim sha Pahlavi. Eren els escenaris de les històries d'una cort que va seduir occident fins que va arribar el Khomeini i els ho va fotre tot.

Les opinions de la gent sempre van mancades de matisos; tenim tendències maniquees i ens movem entre el blanc i el negre, sense matisar. El règim dels aiatolàs és cruel i injust; però el règim del Sha era millor per als occidentals i per a aquells que se'n beneficiaven però no per al poble. L'advocada i Premi Nobel iraniana Shirin Ebadi descriu el règim del Sha com un sistema en el que havia “opressió política i llibertat per tota la resta. Els carrers eren una passarel·la de glamour però hi havia molt descontent.” El Sha es va desfer, sovint amb formes violentes, de nacionalistes i comunistes i el descontent el van catalitzar els líders religiosos. La corrupció i el cultiu d'una societat banal, purament material no hauria d'haver afectat el Sha. Diuen que els iranians toleren prou bé aquests defectes que veuen consubstancials a les societats humanes; el que va catapultar el Sha a l'exili, va ser mostrar i presumir de les seves riqueses.

Mentre passegem pels jardins, a l'ombra refrescant dels plataners i a la remor evocadora de les sèquies que baixen pletòriques d'aigua dels vessants del Damavand, algú treu el tema de la vestimenta de les dones. El Navid ens explica una història que diu que fa molts i molts anys hi havia un rei molt dèspota i molt roí . Se'l recorda, sobretot, per haver pres tres mesures impopulars. La primera és que va apujar els impostos. Tothom es queixava però ningú mai va tenir la gosadia d'enfrontar-se a ell directament. La segona mesura que va establir va ser que per cada matrimoni que es celebrara al seu regne ell tenia la potestat de passar la primera nit amb l'esposa. La gent encara es va indignar més però ningú no va obrir la boca perquè parlar-ho seria reconèixer el que havia passat. I ja per últim, la tercera llei establia que ningú no podia tirar-se pets. Curiosament, d'això si que se'n parlava, i encara més, s'organitzaven festes de pets clandestines i la policia detenia gent i els fuetejava i els deixaven anar una altra volta. Tothom en parlava d'aquest fet i no dels altres abusos i potser això va ser el que va salvar el rei d'una revolta popular.

Quan pujàvem cap al Palau Verd una parella de mitjana edat que esbufegaven i suaven a pleret van parar i el marit ens va dir en un espanyol just:

-Hace falta un riñón y medio para subir y vosotros tenéis ventaja que sois tres.

La dona i el Navid van riure l'acudit i jo em vair quedar igual.

-El ronyó és l'home- ens va explicar després- i segons els aiatolàs, el mig ronyó és la dona que val la meitat.

L'acudit pretenia ser una crítica política. Entre ells es coneixen a primera vista i saben de quin peu coixegen, per això poden permetre's aquestes llibertats amb desconeguts. A mi l'acudit em va costar molta estona de reflexió i encara no li trobe la gràcia. Se n'ha de saber molt d'una cultura per entendre el seu humor. Definitivament, estàvem a molts quilòmetres de casa.

Ara és poqueta nit i he eixit a fer una volta pel parc Laleh. Teheran, tot i ser una ciutat caòtica, procura establir el seu ordre. Creuar els carrers és tota una aventura però hi ha una tècnica. D'una altra manera no quedaria ningú a la ciutat. Imagineu-vos una població moderna 15 milions d'habitants, dissenyada als anys 60-70 a l'estil de Los Angeles i sense metro. Per reblar el clau, i com que la gent no té altres diversions, quan acaben de treballar, i encara més els dies de festa, van a voltar amb el cotxe; a l'iranià li agrada presumir de cotxe. Desplaçar-se de punta a punta de la ciutat pot suposar 20 o 30 km i 3 o 4 h al volant en hora punta.

-És important que la teua nòvia visca prop de casa -diu el Navid-. Jo tenia una nòvia que vivia a l'altra banda de la ciutat i la vaig haver de deixar. Em consumia massa temps al volant. De vegades passava un més i no ens vèiem.

Els parcs són un pulmó i un lloc on gaudir del lleure, una mena de salvavides al que milers, o millor dit, milions, de Teheranians s'abraonen desesperadament quan comença a caure el sol.

IRAN. ÚLTIMES IMPRESSIONS.

2010-07-18T09:51:00.000-07:00

Ja havíem passat tots els controls a l'aeroport de Teheran i esperàvem l'embarcament del vol a Roma. Havíem fet l'última compra a l'única botiga de la sala per desempallegar-nos dels rials que s'havien enganxat a la butxaca: carteretes de safrà iranià a 30.000 rials (dos euros; cèntim amunt-cèntim avall). El P. feia cara d'indignat mentre comentava que al control d'homes s'havien quedat les cordes del sitar.

-Mira-ho de l'altre cantó- li va dir algú-; encara sort que no s'han quedat l'instrument.

-Ai el mòbil!... Que no el trobe! - va fer la C. mentre regirava la motxilla neguitosa i els altres la miràvem entre cansats i incrèduls-. Que algú m'acompanye que me l'he hagut de deixar al control...

Efectivament, el mòbil estava al control i en aquell interval de temps els guàrdies havien intentat trobar la propietària fent una trucada al primer número que van trobar al registre. Eren les cinc de la matinada a Teheran i el telèfon va sonar a les dues i mitja a una casa del nostre poblat del sud valencià. Una bona amiga del grup que ja ens havia advertit dels perills d'aquell viatge va contestar el telèfon i en sentir parlar “moro” a aquelles hores de la nit va pensar que tots els mals auguris s'havien conjurat en un segrest . Ràpidament es va posar en funcionament un sistema informatiu i de rescat que no es va aturar fins que es van ben cerciorar que havíem arribat tots sans i estalvis a Roma.

El viatge al país més perillós del món (segons les percepcions intencionades d'occident) es va acabar quan havent entrat a l'avió, les dones van començar a despendre's dels ropons que els cobrien el cos i el cap. Les més jóvens ho feien amb una alegria inusitada i deixaven al descobert els cabells ,que haurien incitat al pecat a aquells carques religiosos que deixàvem enrere, i els trossos de carn que haurien provocat un daltabaix sensual i concupiscent (com els agradava dir als nostres) al país dels aiatol·làs. Una vegada es va enlairar l'avió, les dones van començar a fer cues llargues i insistents al lavabo amb tots els estris de maquillatge a la mà.

Hem buscat i hem trobat l'oportunitat de viure aquesta experiència . El viatge ha estat la nostra contribució, ínfima com un gra de sorra, al diàleg, a entendre i a no jutjar, o a fer-ho amb una mica més de criteri, un país conceptualment tan devaluat al nostre món. Estaven encara molt presents els descobriments del viatge i les sensacions que deixa una realitat d'un país complex i opac pels ulls occidentals, però estàvem molt cansats i aviat vam deixar que tot ho engolira la penombra en què les hostesses havien deixat l'aparell i ens vam esgolar en un son imprecís i irregular.

A la tornada, Barcelona se'm presentava com una ciutat acabada d'estrenar; més fresca, més neta i sobretot molt més sensual de com la recordava i els amics i coneguts que em van acomiadar amb aquella frase de “Irán y no volverán” ara em rebien amb allò de “què bé que no t'han lapidat!” i semblaven no creure's la mirada ben plena de llum que havia importat t'aquell país . Tothom que ha estat a l'Iran parla de l'hospitalitat de la gent, de la bellesa del seu territori i dels monuments que ha deixat la història, del silenci d'una cultura que pot esclatar en un art sensualíssim o en manifestacions de dolor improbables en altres contrades i sobretot, de la vitalitat d'una joventut que conforma el 70 % de la població total del país i que està més occidentalitzada del que voldria el govern i del que caldria. Des d'aquí només veiem allò que ens deixen veure i que només és una part ben real i ben negra. El fanatisme de la classe dirigent no és una altra cosa que la disfressa que ha adoptat la defensa d'uns interessos econòmics molt substanciosos.

Ja sabem que el tipus d'economia global que patim no ha ajudat massa els països del Pròxim Orient. No es tracta de religió ni molt menys de cultura. La religió, una altra volta, s'utilitza per dominar un poble quan darrere només hi ha el petroli i les divises que proporciona. Els dirigents religiosos , recoberts amb els hàbits de la p. santedat són, diuen les bones llengües, uns corruptes de marca que envien els fills a estudiar a universitats americanes i viuen a cor què vols als millors barris de les ciutats iranianes. La història sempre és la mateixa.

Continuarà...

2010-07-01T04:54:00.000-07:00

Menjar conscientment per canviar el món.

2010-04-11T14:36:00.000-07:00

Paul Roberts és expert en alimentació, economia i medi ambient i ha escrit un llibre que es diu “El hambre que viene” on vaticina una crisi alimentària d'abast mundial. Tot i portar en la genètica un concentrat de pessimisme important, intente no deixar-me endur per corrents catastrofistes. El que no podem negar és que els hàbits als que ens ha acostumat el consumisme ja ténen conseqüències en el medi ambient i en la nostra salut, però també en l'ordenació política del món i en el repartiment de la riquesa.

Gustavo Duch és fundador de Veterinaris sense Fronteres i al seu llibre “Lo que hay que tragar" qüestiona els monocultius, la producció d'agrocombustibles, l'agricultura transgènica, les accions de les multinacionals (Pescanova, Calvo, Montsanto, Danone..) i aposta per l'agricultura alternativa i la producció local. Com és possible que el sistema alimentari actual produïsca el doble d'aliments dels que la humanitat necessita i que tanta gent passe fam?. La causa, segons ell, és que tractem el menjar com una mercaderia.

Una entrevista a Duch que es va publicar a la Contra de la Vanguàrdia em va posar sobre la pista de la versió oficiosa dels “pirates” somalís que van segrestar l'Alakrana. Els grups de poder de la globalització alimentària utilitzen els polítics d'intermediaris- sota amenaces vàries o bé fent-los partícips del botí-. La informació, en el millor dels casos, té dues cares, i la que ens han mostrat ací és la que ha convingut als polítics. El fet que uns pobres desgraciats que malviuen dins del caos i el desgovern d'un dels països més pobres del món els anomenen “pirates” ja és sospitós; prova que qui domina el llenguatge domina l'opinió pública i que el punt de vista d'uns perdularis negres i pobres no ens ha de canviar la percepció dels qui vivim en una societat opulenta i colonitzadora com la nostra.

Les multinacionals alimentàries tenen més poder del que ens imaginem; treballen sempre a l'ombra i van a per totes. De fet, van aprofitar el buit de poder i el caos regnant a Somàlia després dels desastres polítics i bel·lics de 1991 per instal·lar-se a les seues costes. La conseqüència va ser una disminució dramàtica de la pesca i un empobriment de la població de la zona. Això va provocar l'aparició dels mercenaris que al nord coneixem com a “pirates”. Darrere de tot això sembla que hi ha tot un entramat perillosíssim i que convoca riqueses insospitades als grans centres financers del món i pobreses luctuoses i flagrants en la banya d'Africa.

Segons Paul Roberts, part de la solució està a les nostres mans i passa per canviar els nostres hàbits de consum, i encara concreta més: passar més temps a la cuina. El cas és que treballem tant que no tenim temps de cuinar. Això fa que consumim aliments més preparats i allunyats de la matèria prima. Comprar productes poc elaborats significa tenir control sobre el procés de producció: és més fàcil saber d'on ve una poma que saber com i de què s'ha fet un suc de poma envasat o una melmelada. Serà qüestió de posar-se a canviar hàbits.

Genet al menjador de ma casa.

2010-04-05T12:18:00.000-07:00

Les llomes s'estenen romes sota el cel blavíssim i després d'un hivern inusualment plujós es permeten la gosadia d'injectar un verd ascètic i net als espartars que floreixen. Ho veig des del menjador de ma casa mentre m'imagine els escorrims d'aigua darrere de les ribes del Barranc Blanc i el silenci em regala una pau quasi espectral: pura meditació. Ho tenia clar; aquestes vacances eren per a descansar. Això no vol dir no fer res sinó passejades llargues pel camp, lectures assossegades i assaborides, converses amb amics i familiars amanides amb tes i algun que altre cubata....

Els escenaris de les meues estades al poble són variats però tenen la seu central al menjador de ma casa on sec a la butaca i faig ullades ara per la finestra, ara cap als gravats que pengen a les parets o cap als objectes de ceràmica que emplenen les lleixes i que ja fa dies que m'han dit prou, que ja estan cansats de competir per l'espai. També els llibres se'n queixen però d'una manera més distesa perquè sempre acaben trobant coloc en qualsevol racó, independentment dels meus pocs i improductius esforços per posar ordre a les lleixes. A temporades, per qüestions econòmiques però també de filosofia de vida- pel tema de no acumular, de prescindir de tot allò que no es bàsic- he pensat deixar de comprar-ne però sempre hi torne. Hui concloc que no hi ha res com tenir temps i passar una estona morta mirant els lloms arrenglerats i els títols verticals quan de sobte fas alguna troballa, o simplement n'agafes un per que sí i llegeixes unes planes que et tornen a captivar i t'inviten a seguir encara més o a mamprendre altres lectures.

Un dia d'aquestes vacances ja passades però encara presents, badava jo la vista per la prestatgeria on s'hostatja tota aquesta metralla d'idees que col·leccione quan veig “The burning library” d'Edmund White, un recull d'articles publicats per l'autor Nord-americà i on parla d'això i d'allò, però sobretot de literatura. L'avantatge que tenen aquestes publicacions és que pots picotejar i no et fan sentir malalt d'inconstància- el més proper al que ens ha acostumat internet , però en paper-.

Ja fa anys que la meua amiga Caragh em va descobrir aquest interessantíssim autor i en una època vaig llegir alguns dels seus llibres de ficció autobiogràfica. “The burnig library” evidencia el seu vessant de crític literari i social sempre agut i original. El cas és que vaig obrir el volum just per un article que parlava de Juan Goytisolo - un altre dels meus autors reverenciats- i aquest em va portar a Jean Genet (bastant desconegut per a mi) i en concret a la seua obra pòstuma que tinc traduïda al castellà com a “Un cautivo enamorado” on parla de la seua experiència al costat dels palestins. Per la seua història personal, Genet sempre acaba aliant-se amb aquells que no tenen res. A més, ell mateix afirma que si algun dia els palestins arriben a ser independents, a tenir casa, govern i exèrcit propi, deixarà de militar al seu costat. Aquesta actitud és comuna a molts mortals entre els quals m'incloc; és el camí cap a Ítaca, la lluita per les causes justes, el que ens ho dóna tot. Una vegada allà ja no ens interessa perquè l'illa no és el que havíem esperat.

És el que el que et porta badar davant d'un moble llibreria i reflexionar quan escrius; comences parlant de ta casa, dels teus llibres, de la teua ceràmica, de tot el que tens, i acabes amb aquesta idea del Genet que reivindica el valor de no posseir i d'estar enamorat i captiu en la lluita de tots aquells que no tenen res.

TANCAT PER VANCANCES.

2010-03-26T01:50:00.000-07:00

Tinc dues coses per celebrar: la primera que ha eixit el sol, la segona que comencen les vacances de Setmana Santa. A vore si amb aquesta sobredosis de bones notícies se me'n va el refredat!. Enfront de casa han montat les paradetes de palmes d'Elx per al Diumenge de Rams. Això ja em transporta cap a les terres que em van vore nàixer. Demà me n'aniré al poble i segurament no penjaré res fins que no torne. Així que us deixe aquesta perla de despedida que ahir vaig estar una mica pesat amb tota això de la poesia.

Si ahir esmorzava amb el Bush – uf quin cosa!-, hui ho faig amb l'Obama i amb la seua reforma sanitària. Vorem com acaba. La victòria d'Obama era una utopia. Els Americans havien votat “en contra de”, i aquest home negre tenia carisma i va transmetre esperança. Quina imatge ara que arriba el Diumenge de Rams ( qui no estrena no té mans)!: Obama a cavall d'una burreta entra per les portes de Jerusalem/Washington i la gent l'aclama brandint palmes blanques lligadetes amb llacets blancs i rosa (segons les tendències sexuals de cadascú) amb els eslògans de Shell, Montsanto, les farmacèutiques, les companyies de segurs, Macdonalds, Nestle ( li tinc especial mania), la banca etc. D'ací no res el crucificaran. La civilització s'alimenta de sacrificis; després en fem una religió i hala! arreglat...a per un altre.

Reflexions sobre l'experiència poètica.

2010-03-25T02:38:00.000-07:00

La poesia ha estat un tema bastant recurrent en la meua vida social del passat cap de setmana. Novesflors havia plantejat un joc al seu blog per endevinar si dos poemes que havia penjat havien estat escrits per un home o una dona. Jo vaig dir que els dos havien estat escrits per dones. La resposta va ser que els dos havien estat escrits per hòmens. Després vaig fer una reflexió en els comentaris del post però no hem vaig quedar del tot bé i quan ahir anava cap a Granollers, acompanyat pel traca trac del tren em van anar venint unes reflexions sobre tot això i vaig prendre algunes notes.

"La vida i la mort, la catàstrofe i la construcció, el boom i la crisis; la salut i la enfermetat; el masculí i el femení..tot és una mateixa cosa. Va ser Sant Agustí qui ens va desviar del bon camí en dividir el cos i l'ànima. En Jesucrist havia unitat (el ying i el yang oriental). En el cristianisme hi ha divisió. Podrem tornar a considerar la totalitat? Molta gent ho intenta a través de la experiència de la meditació. La divisió comporta desmembració i dolor, però també ens porta a buscar una altra volta la unitat perduda. L'art és una manifestació de la divisió i del dolor que aquesta divisió provoca, però també és recerca d'unitat, de totalitat.

Les dualitats es necessiten, mengen una de l'altra. Hi ha una poesia feta per hòmens i una poesia feta per dones, però això no garanteix un producte amb unes característiques determinades. Crec que el fet poètic té manifestacions femenines i masculines que són independents de ser home o dona. Jo soc un home i puc fotografiar una flor de la mateixa manera que ho faria una dona (tots tenim una part masculina i una femenina). En definitiva, el que hi ha és el fet poètic, l'experiència poètica. El cos actua com un filtre. Si l'eliminem, ja no hi ha llenguatge, ja no hi ha manifestació poètica. Algú diria que això seria l'autèntica poesia pura, el blanc, el silenci més absolut, la presència i l'absència, el control, l'acceptació de la dualitat. Però, podem acceptar per poesia un full en blanc?. La divisió i el dolor que aquesta divisió provoca és el sentit de la poesia i de l'art i, en definitiva, de la vida que coneixem. A un poeta que ha eliminat tots els filtres no li caldria escriure; no tindria res de què escriure perquè hauria eliminat el conflicte. Potser meditaria, però no escriuria. Hauria arribat al Nirvana poètic.

Crec que la qüestió no és poesia feta per hòmens o poesia feta per dones, sinó una experiència femenina i una altra masculina del fet poètic que es dóna amb independència de la identitat sexual i que dóna sentit a l'expressió.”

oooooooo

He esmorzat amb la imatge del Bush torcant-se la mà en la camisa del Clinton després d'haver donat la mà a un haitià. Una imatge que fa pensar molt sobre la relació que té el poder amb la pobresa. Tremendament descriptiva en la seua crueltat.

L'ÀFRICA DE M. BARCELÓ

2010-03-21T03:21:00.000-07:00

Fa uns anys una amiga em va regalar dues làmines de Miquel Barceló. Són les meues finestres al continent oblidat. Normalment passe per davant i no m'ature. Hui he escollit abocar-m'hi.

a M. José

Com un acte d'amor
descomunal i net

estampat al mur,
com un raucar
improcedent i sincer,

com una mà oberta

com el crit dels graffittis

com la ratlla del sol

que esventra els colors més sagnants,

com una allau de moviment,

supura damunt del paper

la taca del continent.

Amaga el negre de la geniva zenital.

Amaga el budell foradat.

Mostra la ferida de festa

immune i descoberta,

declarada en la seua innocència

descastada , superba i gràcil.

Alan Ball i "Cinc noies i un vestit"

2010-03-16T01:43:00.000-07:00

Els que ens coneixen saben dels nostres temes recurrents. Un dels meus és el guionista i director americà Alan Ball. El cap de setmana passat, així que vaig saber que “Cinc noies i un vestit” s'inaugurava al novíssim Almeria Teatre de Gràcia, vaig córrer a comprar les entrades. Vaig poder comptar unes 25 persones de públic un diumenge a la vesprada. Poca palla, però ja sabem com va això del món de la cultura.
L'obra assatja els temes que l'autor desenvoluparà més endavant al cinema i a la televisió; la religió, les relacions de parella, la sexualitat, les drogues i la hipocresia social. La gran absent és la mort, que esdevindrà protagonista a tota la seua obra posterior i que ací no li dóna cap paper. Això fa que la peça ranquege en profunditat davant d'unes expectatives que jo portava ben consolidades des de casa. En la meua opinió, la mort dóna el contrapunt necessari i la profunditat espiritual que caracteritza les obres del Ball guionista. El missatge que ens vol transmetre Ball a partir del seu concepte de mort és “viure més conscientment”. A “American Beauty”, Ricky és un visionari perquè és l'únic capaç de trobar bellesa en tot allò que l'envolta. A aquesta peça li manquen aquestes subtileses Però sempre se li poden trobar disculpes a Ball . Aquesta és una obra del 1993, d'abans que l'autor fes el guió d'”American Beauty”; és un assaig del que vindrà després amb tanta força.

Cinc dames d'honor, tan diferents l'una de l'altra, i entaforades amb calçador dins d'un vestit fúcsia, s'autoexilien del casament de la germana d'una d'elles dins d'una habitació de decoració kitch. L'esperit alliberador de la relació que s'estableix entre elles contrasta amb la pressió sufocant de l'entorn, una moral de classe mitjana que reclou la gent dins d'aparadors enlluernadors però amb un fons de mediocre. Els casaments són un bon termòmetre per mesurar la temperatura dels grups humans, sobretot si hom te l'habilitat del Ball de deconstruir les situacions observades i viscudes. “Cinc noies i un vestit” no està al nivellque ens te acotumats l'autor. No va més enllà de ser quatre ratlles que demarquen un espai encara incomplet. Sense la gran absent , la mort , l'Allan Ball és incapaç de coordinar el seu ideari. Manca l'afany espiritual que és tan present a “American Beauty” i a “Six Feet Under”.

VOLUNTAT

2010-03-13T16:08:00.000-08:00

Percebs una voluntat de canvi.

Una pluja fina ho amera tot de llums difoses;

l'asfalt respon amb tendresa inusual

a les ombres tèrboles sota els paraigües

en aquesta ciutat que tot ho estalvia.

Hui és diumenge i sents com el cos

et regurgita versos fenyuts

que no vols deixar d'escriure.

Tants anys has guardat aquest monstre fatal

de la poesia que hui malda per eixir,

per anar a fer un tomb imprecís i heroic

per les velles pells de l'Eixample!

Tot ho retens darrere dels vidres pigats

amb una frisança que no et deixa desfer-te

d'un cansament – o d'una por- de segles.

Hui sents que el cor et batega

o potser et demana ,serenament,

que ascles la carassa d'argila cuita

que no et deixa créixer a l'alçada que cal.

Agostera pel món. Entrevista a Noèlia Díaz Vicedo.

2010-03-10T04:10:00.000-08:00

Potser hauria de crear una nova carpeta amb el nom de "Agosters pel món", que n'hi ha uns quants. Així m 'aplicaria a la moda en què han caigut les televisions de disputar-se les identitats dels consumidors televisius- o són clients?, o votants?-. Però Noèlia no parla de la seua identitat com a agostera, que dóna per suposada, sino de la seua identitat com a valenciana de les comarques del sud (que ja té mèrit la cosa) i des de Londres, on viu i treballa des de fa uns anys .
Ara no puc badar molt més perquè m'esperen a la faena, però no podia marxar sense penjar l'entrevista que publica hui el diari Información d'Alacant. Les coses clares i el xocolate espés. A vore si anem fent paret per aquelles comarques del sud. Això és una bona pedra. La gent que vivim fora de la Terreta tenim moltes coses a dir.

ENTREVISTA: NOELIA VICEDO, PROFESORA EN LA UNIVERSIDAD QUEEN MARY

´En el Reino Unido el valenciano tiene una aceptación y cariño especial´

J. M. GRAU ¿Cuántos años lleva en Londres y qué trabajo realiza?
Va para cinco años. Aterricé en enero de 2005 para empezar los estudios de doctorado sobre la poeta catalana Maria-Mercè Marçal. Aquí estoy en el departamento de Estudios Hispánicos de Queen Mary, Universidad de Londres, donde tengo la oportunidad de enseñar catalán, literatura catalana contemporánea y español. Pero en Reino Unido llevo unos años más.

- ¿Cómo se ve en el Reino Unido nuestra lengua autóctona?
Aquí existe un interés general por todo tipo de conocimiento. Nuestra lengua aquí tiene una especial aceptación. No sólo por los alumnos de la universidad, sino en cuanto a materia de investigación. Por ejemplo, algunos de los más importantes investigadores y estudiosos del catalán medieval, de historia de la lengua, o de estudios contemporáneos están aquí. Existe un cariño y sobre todo un interés especial por la riqueza cultural y el desarrollo de la lengua catalana. La Sociedad Anglo-Catalana lleva en pie desde el año 1948.

- Explíquenos a los que siempre tenemos el lío: ¿valenciano y catalán es lo mismo?
Son dos variantes de una misma lengua, independientemente del nombre que le demos. Académicamente el nombre de la lengua es catalán y así se la conoce internacionalmente. Existe la necesidad de consensuar un nombre común. Lo que ocurre es que a unos cuantos políticos les ha interesado utilizar la lengua y el anticatalanismo fácil para ganar votos. Se sorprendería la gente si supiera la cantidad de lectores de catalán del Pais Valencià que están enseñando en universidades en Europa y en EE UU.

- ¿Cree que nuestro gobierno autonómico ha dado un impulso, o todo lo contrario, al valenciano?
El porcentaje de hablantes en valenciano desde que está este gobierno ha bajado. Esto es una prueba de que no hay un interés por potenciar el uso de la lengua. Veo significativo que la consellera de Cultura no hable valenciano. Las oportunidades de usar ambas lenguas no son las mismas. Las actitudes hacia ambas son distintas. Cuando se trata de usar el valenciano en Alacant, por ejemplo, se adopta una actitud agresiva por parte de la gente. Mientras que para la gente que utiliza el castellano por elección se desarrolla cierta actitud de benevolencia. Los jóvenes de nuestro Pais no pueden seguir estudiando su lengua porque ni la conselleria ni la Generalitat en general apoyan una iniciativa tan básica como tener la oportunidad de estudiar en tu propia lengua.

- ¿Qué diría a las familias que prefieren que sus hijos sepan inglés o francés antes que valenciano?
Creo que estas familias están siendo víctimas de una campaña puramente política y contraproducente para sus propios hijos. Rechazar el aprendizaje de cualquier lengua me parece una actitud errónea por parte de los que anteponen la importancia de una lengua sobre otra.

Neu a la Sagrada Família.

2010-03-08T09:14:00.000-08:00

Cau una neu constant damunt dels arbres del parc. S'imposa un escenari nou davant de l'horitzó que hem vist tants dies sense massa canvis aparents. Les volves ho emblanquinen tot i accentuen l'exoticitat de la Sagrada Família. M'imagine els falcons que aniuen a les torres mirant-s'ho tot amb els ulls rodons i incrèduls, arraulits als plecs de les pedres. La gent, amb un cor més jove que de costum, parla als supermercats i al metro. De sobte, tots hem perdut uns quants anys. La neu ha fet que huí siga un dia de festa. Han suspés les classes a l'institut i quan hem comprovat que no teníem problemes per tornar a Barcelona, ens hem sentit més còmodes dins d'aquest paisatge tan inesperat.

"Un déu salvatge" de Yasmina Reza

2010-03-06T01:37:00.000-08:00

Anit vaig anar a vore “Un déu salvatge”, una petita joia teatral de l'escriptora francesa Yasmina Reza. L'escriptora és filla de pares jueus i ha traduït “La Metamorfosis” de Kafka, dos fets que necessàriament la connecten amb un pensament i amb una visió de la condició humana que es veu reflectida a l'obra. “Un déu salvatge” és una comèdia àcida sobre les relacions humanes, o més aïna, sobre el principi misteriós i profundament arcaic que les guia. La intenció de solucionar els conflictes amb el diàleg en un marc de pretesa distensió , tolerància i educació queda ben emmarcada entre els tambors tribals amb què comença i acaba l'obra.

Dos nens han tingut una baralla i un li ha trencat dues dents a l'altre. Liderats per la intenció civilitzadora i moralitzadora de la Vanessa, els quatre pares es reuneixen per tal de solucionar el conflicte. Però el marcat individualisme dels personatges fa que tot plegat ens porte a un carreró sense eixida on la voluntat ja no té res a dir. Arriba un moment que els personatges són arrasats barroerament per un gen primitiu i inhòspit. Els llibres i les tulipes que custodiaven l'escena acaben per terra de la mateixa manera que ho fan els personatges. Mentrestant el públic riu copiosament i això, dic jo, és una manera d'assentir.

L'obra m'ha fet qüestionar algunes coses. En primer lloc, i davant d'un escenari kafkià, em vaig plantejar la situació social i política que vivim. El Miquel (Ramon Madaula) havia deixat anar el hàmster de la seua filla petita perquè li feia un fàstic insuportable, amb l'excusa que els sorolls que feia per la nit no el deixaven dormir. Això ho explica al començament de l'obra, quan les dues parelles s'esforçaven per fer conversa i passa per un fet purament anecdòtic. Però quan ja tot comença a trontollar i tots s'enfronten amb tots hi ha un moment que els altres personatges l'acusen de poc més que d'haver comés un crim sàdic i vergonyant i de manera inesperada s'obre un debat fora mida sobre drets i deures fonamentals. No em digueu que això no us recorda el debat kafkià que vivim sobre “las corridas de toros” amb la cirereta confitada de l'Esperanza Aguirre amb capot i muleta coronant el pastís?. Perquè a això s'ha reduït el debat polític aquests dies...”i la casa sin barrer”.

Però un tema que em toca directament com a educador és el que planteja el personatge moralitzador de la Vanessa amb el qual em sent patèticament identificat perquè al cap i a la fi, és el desencadenant de tot. I és que la Vanessa pretén saber-ho tot , com els mestres que ens passem el dia marcant un ramat d'adolescents i tractant d'instruir-los de com han de viure . En un moment de l'obra el seu marit li diu irònicament que ja és conscient que ella està un graó per sobre de la resta en la cadena evolutiva humana. La Vanessa, una dona extremadament educada i refinada fins al punt de fregar la repel·lència , escriu llibres sobre l'Àfrica i vol passar per ser-ne una experta. Però hi ha un cinqué protagonista que és l'alcohol. Al final és aquesta droga la que ofereix una eixida, gens digna, al conflicte plantejat.
Tot plegat enceta una sèrie de preguntes sobre la incapacitat del pensament occidental a donar cap resposta eficaç als problemes més bàsics. Qué ha fet l'educació per l'home i per la societat ? .Què és la civilització? Qué aporta el matrimoni?De què estan fetes les relacions entre els individus, entre les nacions o països o estats?. Quin és el paper de les drogues? Hi ha un pessimisme que ho inunda tot i malgrat això,no deixareu de riure.

Borumballa a Jesús (Tortosa)

2010-02-28T10:41:00.000-08:00

Des de fa uns anys, amb tota la mandanga de la nova cuina, pastisseries i restaurants catalans han posat de moda el terme encenalls per referir-se a llesquetes finíssimes i recaragolades d'alguns productes. Normalment, són productes impossibles per a l'economia del client mig però que presentat així ,en quantitats purament decoratives, donen una altra entitat al plat. Al País Valencià n' hauríem de dir borumballes però no tinc constància que aquesta paraula s'haja utilitzat en el màrqueting culinari al sud del Sènia. Per aquells que desconeguen l'origen de la paraula els diré que estem parlant d'aquelles llenques que salten de la fusta quan el fuster passa la plana o el ribot. Normalment, al nostre territori l'ús figuratiu de la paraula no té connotacions massa bones. Dir "això és borumballa" és com dir que una cosa té poc valor. És potser aquesta la raó per la qual el terme es resisteix a l'hora d'utilitzar-se en el món de l'alta cuina a les nostres terres.

Tota aquesta etcètera ve perquè des de fa un temps la paraula Borumballa s'ha guanyat la majúscula des que es relaciona amb un grup de valencians que fan (fem) música de dolçaina a Barcelona. Un aplec de cases regionals a Mollet ens va oferir la primera oportunitat d'actuar en públic i el resultat va ser tan poc encoratjador que no hi ha prou en confiar en la mala memòria del públic i en el seu desconeixement musical i de l'instrument. Ara Borumballa ja és una altra cosa. L'actuació que hem fet aquest cap de setmana a Jesús-Tortosa demostra que hem millorat molt qualitativament i quantitativament. La qualitat no només té a vore amb la música i l'art, sinó també amb les relacions que hem establert i en els moments de felicitat que hem passat junts.

Per a mi l'Ebre era només una terra de pas fins que no va esdevenir referència literària en haver llegit primer el Jesús Moncada i després el Sebastiá Juan Arbó i l'Emili Rosales. No va ser fins ahir que vaig ficar cullerada en el caldo que es cou per allà. Només ha sigut un tast d'unes terres que prometen i espere no tardar massa en poder revisitar-les amb molt més de temps. Hi ha el tòpic que diu que a les Terres de l'Ebre ja són valencians. També es diu al revés; que els de Vinaròs ja són Catalans. Això només és una demostració més que els límits sempre són arbitraris i només si s'hagueren construït murs infranquejables les comunitats humanes haurien evolucionat de manera completament autònoma.

Hem trobat un ambient molt familiar . És cert que el caràcter de la gent de l'Ebre és molt més proper al valencià . A banda de l'intercanvi de població que ha hagut entre territoris veïns, crec que té molt a vore en el fet que la gent de l'Ebre té una relació molt estreta amb la terra i el riu. Formen una societat que com la valenciana, s'ha vist forçada a emprendre un progrés a marxes forçades que encara no ha paït . La diferència és que la societat valenciana, tal i com afirma l'Enric Juliana, és potser la comunitat menys acomplexada de l'Estat. En canvi, la comunitat que formen les gents de l'Ebre, pel poc que sé i he pogut vore, sembla ser la que té menys autoestima de tota Catalunya.

Queda pendent una visita més pausada. Ja és molt passejar pels carrers i percebre les glòries i els inferns de la ciutat de Tortosa a través de la seua epidermis. També és molt haver viscut com es fa la festa i haver-nos integrat en el brogit que ens porta tantes referències del nostre sud. Però és evident que és molt poc per conèixer la zona i molt menys per poder treure massa conclusions.

Borumballa i el grup de dances.

"Les ciutats ocasionals" de Ricard Mirabete

2010-02-26T00:45:00.000-08:00

Quan ahir a a tarda vaig eixir de l'estació de Passeig de Gràcia per anar a la presentació del poemari Les ciutats ocasionals de l'amic poeta Ricard Mirabete feia bò. L'hivern comença a instal·lar-se còmodament dins de la memòria que fuig i els dies de primavera incipient enceten un oblit de la ciutat que va ser. Jo mateix vaig obrir les portes d'aquest oblit en la passejada de deu minuts fins a la llibreria Bertrand de Rambla Catalunya. Perquè viure és això, començar a oblidar, retenir ben poc, continuar, o com a molt, ensopegar i tornar a alçar-se. A cada moment marginem les memòries d'allò que passa al nostre voltant i la pedra de la ciutat que habitem, sempre casualment, queda entelada per milers d'històries que hem aprés a desatendre. Ens movem, passegem, badem pels carrer, veiem però poques voltes deixem que la mirada glopege les escenes a través de les quals passem sense deixar ni acceptar cap empremta. Cal el coratge del poeta que desperta la consciència de la ciutat que es perd , aquella que deixa poca impressió a la pedra?.

Hui, mentre escric des de l'Eixample dret Barceloní, mentre la Sagrada Família s'alça darrere dels vidres com una metàfora de la ciutat que vol ser, m'arriben notícies d'un tiroteig nocturn a pocs metres d'ací. Només fa un parell de dies van assassinar un home i sa mare de 85 anys a un bar tocant a Diagonal, en el mateix barri. Això és el que es veu, el que els mitjans ens mostren, la punta del iceberg. Hi ha, però, altres escenes que passem per alt només perquè ens hem acostumat massa a elles. Calen els sentits esmolats del poeta davant del teatre urbà?. Cal l'afany artesà que ens deixa l'empremta equilibrada al marbre de les paraules d'un moment que només aspirava a ser oblit?.

Trobe els versos del Ricard treballats fins el punt de l'equilibri i això no sempre es fàcil; a més de paciència, cal l'experiència i l'habilitat en saber trobar el mot i el seu lloc en el vers. Els seus versos són aguts però alhora pausats , transmeten i desperten sensacions.

Vull compartir al blog un dels poemes que parla d'aquella violència velada que obviem i que desemboca sovint en allò que ens arriba a través dels telenotícies. El poeta es posiciona davant del que veu, parla de “drets civils obsolets” o d' “estúpides llaunes de cervesa grisa i esbravada”, però sap romandre, com a bon observador, “ en un racó calmós,/ a la riba de les pedres.”

ÀREA DE SERVEI

Una declaració de permanència
suspesa en l'aigua d'una pluja fina.
Una corrua de drets civils obsolets.
Un cotxe patrulla que estaciona al pàrquing privat.
Els nois de l'esportiu carreguen benzina.
Entre ombres esllanguides
i música house fingeixen una atracció
suau per l'última llum de l'autopista.
Acarats a la matinada per l'embriaguesa:
tremolen confosos, assedegats.
Es dirigeixen a l'expenedor i prenen
estúpides llaunes de cervesa grisa
i esbravada; simulen el darrer ball
d'una processó underground. Cap avall,
pel tombant nord, un cop engegat l'esportiu
cauen a 120 ànsies per minut.
El ventre obscur de la carretera perduda
d'un glop ràpid, se'ls cruspeix.
I jo romanc en un racó calmós,
a la riba de les pedres.

Ricard Mirabete Yscla
Les ciutats ocasionals

Hermann Scheer té coses a dir.

2010-02-20T11:07:00.000-08:00

Al Nadal parlava amb el meu germà i amb Adela de la crisis i intentàvem imaginar possibles futurs i em va venir al cap una entrevista que havia llegit a La Vanguàrdia d'un polític alemany que profetitzava un futur on cadascú produiria la seua energia. Tot i que el meu caos amb freqüència em sumeix en un estat precari, he de reconèixer que a voltes té la seua lògica i de tant en tant, molt de tant en tant, proporciona sorpreses. Aquest matí, m'he posat a ordenar l'habitació i a llançar papers frenèticament quan se m'ha aparegut un àngel en forma de retall de premsa. Era l'entrevista d'aquest senyor que resulta que es diu es diu Hermann Scheer i diu coses tan interessants com les que podreu llegir a continuació. Davant de tant de catastrofisme fa bé de llegir alguna cosa reconstituent.

El vídeo està en francès, qui en tinga coneixements o voluntat que el mire.

Hermann Scheer, diputado (SPD) que aboga por que cada uno produzca su energía

"¡Deje de pagar recibos de luz y gas y genere ya su energía!"

LLUÍS AMIGUET - 02/12/2009

Tengo 65 años: la energía es la clave de todos los progresos. Nací en Frankfurt. Soy del SPD: es más efectivo mejorar un gran partido que fundar otro. Vendo energía de mi central solar. En poco tiempo todos podremos generar y vender energía renovable. Colaboro con el CCCB

Usted puede producir su propia energía en su casa, y en Alemania, además, ganar dinero vendiendo a la red la que le sobre.

¿Cómo?

Usted solo o con socios monta su propia central de energía en su vivienda, su comunidad o su fábrica. Se la instala en días y a los siete años habrá amortizado esa inversión y ganará dinero al venderla a la red.

¿Cuánto cuesta montarse esa central?

Serán mucho más baratas en poco tiempo porque la Volkswagen ya está fabricándolas y vendiéndolas por miles - tiene programadas 100.000 y ha vendido 20.000 en dos meses-,y cuando se fabriquen aún más masivamente se abaratarán más. Ahora le costaría unos 30.000 euros lo más sencillito.

¿Y si luego las eléctricas no me compran la energía que me sobra?

Por eso en el 2000 defendí, y promulgamos, la ley de Energía Renovable que obliga a las grandes eléctricas a comprarte tu energía sobrante aunque seas pequeño productor.

No creo que les guste el trato.

Tiene usted instinto político: por eso mismo la soberanía popular ha tenido que obligarles a aceptar lo que es bueno para todos, que es que cada una de nuestras comunidades o fábricas genere su propia energía renovable y les venda la sobrante.

Eso cambiará muchísimas otras cosas.

Estamos creando un auténtico mercado de la energía - muchos vendedores y compradores-y no el oligopolio insostenible - cuatro eléctricas cobran el recibo de millones de consumidores-que sufríamos hasta ahora.

Pero la renovable aún no es suficiente para las grandes fábricas.

¡Falso! En Alemania, las grandes fábricas ya tienen o proyectan sus propias centrales energéticas y al mismo tiempo está despegando una industria de fabricación en masa de "kits de producción energética individual", que va a ser a la energía lo mismo que el PC a la informática. ¡Y ya verá la Seat!

Aún necesitamos grandes centrales.

De nuevo falso: quítese las gafas del viejo sistema centralizado de generación eléctrica y olvídese de esa propaganda desalentadora de los lobbies y verá que descentralizarla es más rentable, democrático, limpio y eficiente. Recuerde que la electricidad en sus inicios la generaba cada uno y después la lógica del combustible fósil obligó a centralizar la generación que hoy es oligopolio.

Las renovables no son nada nuevo.

Está claro, pero lo que pretende ahora el oligopolio de las cuatro eléctricas alemanas (en España tienen otro) es meter la generación de energía renovable en el viejo esquema centralizado de la energía fósil. En vez de pozos de petróleo, ahora plantan molinos y placas y controlan la generación, la red y la venta. Por eso se han inventado lo de la gran central solar del Sáhara.

¿Por qué?

Porque la Volkswagen y la gran industria ven el negocio de producir su propia energía y de vender los generadores y les están dando la espalda. Esa gran "central" sahariana les permitiría seguir teniéndolo.

¿Se adaptarán para seguir cobrando?

No, porque la energía renovable fluye en cualquier rincón del planeta: es absurdo centralizarla y cobrarla. Y lo saben.

¿Tan malo es el esquema actual?

Lo que se extrae de puntos concretos se transporta en una red internacional: es ineficaz, insostenible y ruinoso: es carísimo; hay fugas en todos los oleoductos, por no hablar del coste ecológico, social y estético de los petroleros gigantescos; las redes de alta tensión, dañinas para la salud y el paisaje, los gasoductos por zonas conflictivas...

¡Qué nos va a contar!

Por eso va a suceder como con el ordenador personal o el móvil, a los que al nacer se les calculó que tardarían décadas en popularizarse y ya ve: la generación privada y descentralizada de energía renovable es demasiado buena para que no sea un boom. Todo el mundo querrá su central y en pocos años será tan vulgar como un PC y un móvil.

¿Se unirán producción y consumo?

Y desaparecerán los gastos de transporte, las fugas y el coste del monopolio.

¿Qué dicen E-ON y RWE...?

RWE me ha denunciado por promover... ¡la desindustrialización de Alemania! Y el presidente de la patronal alemana me acusa de engañar a la gente con tonterías.

Supongo que no le dejó sin respuesta.

Le recordé que cuando él era presidente de IBM aseguró que el futuro eran los grandes ordenadores centrales... ¡Y luego perdió el cargo porque los PC arrasaron!

El kilovatio renovable es más caro.

Porque el kilovatio fósil del gas, carbón o petróleo no incorpora a su precio lo que contamina: cuando lo incorpore, será inviable.

¿Cómo lograrán que lo incorpore?

Habría que retirar todos los impuestos a la generación de energía y dejar sólo uno que gravara la contaminación causada. Ese sería el espaldarazo definitivo a la proliferación de las centrales de generación privadas - en Alemania ya hay instaladas más de cien mil-en Europa. Una nueva era.

En Copenhague no hablan de eso.

Porque parten del esquema centralizado fósil: creen que el cambio a renovables implica un "coste" y pasan días regateando entre países para asumir el mínimo posible cuando, en realidad, la descentralización de la generación energética puede ser ya un negocio, pero ahora para todos.

"¡Deje de pagar recibos de luz y gas y genere ya su energía!"

´Comandante Solar´

El Papa Solar,ironiza la prensa alemana; Comandante Solar,le apodó Fidel Castro: Scheer es el gran pionero, pero no sólo de las energías renovables - ahora hay muchos oligopolistas enganchados a ese carro-,sino de que cada familia y cada fábrica invierta en su propia central energética y la amortice vendiendo su energía sobrante a la red. Scheer cree en el mercado - el de verdad-y quiere convertirnos a todos en empresarios de la energía. Lo defiende en Autonomía energética (Icaria) y en el Bundestag con ilusión y política de la buena, de la que mejora día a día la vida de las personas, ¿o es que a ustedes no les gustaría cobrar en vez de pagar el recibo de la luz? Pues es posible.

El cas Cabanyal-Canyamelar.

2010-02-10T10:16:00.000-08:00

La societat valenciana està acostumada a desfer-se d'andròmines- fem fogueres per Sant Josep, per Sant Joan, per Sant Antoni- i una casa tan exposada com la nostra al vents i tan ben parada de modernitat, no es pot permetre el luxe d'acumular nostàlgies. Quan una cosa no serveix es llança i se'n compra una de nova, amb l'afegit que li fem un bé a l'economia. El Cabanyal és un barri vell, i encara més després de tants anys d'abandó intencionat, amb un regust de ser de tota la vida i en definitiva, amb un excés de contingut que no s'adiu massa amb la façana lluenta i nova de trinca que ha volgut l'ajuntament i que els valencians han acceptat de bon grat. És per això, i per la voluntat d'obrir la ciutat al mar, i de construir encara més i beneficiar encara més als mateixos quatre, que l'ajuntament fa anys que va decidir que volia comprar-se un barri nou. El que possiblement no van preveure va ser una resposta tan constant i ferma. La gent del barri, que no són d'aquells que l'estament convidaria a berenar als despatxos de la Generalitat , han aconseguit entaforar-se, com un corc, a les potes de la butaca del despatx on la Rita no els vol atendre. Aquestes manifestacions pel barri i en contra dels despropòsits urbanístics són una pedra a la sabata dels nostres governants. Com a mínim, si han de governar, que no ho facen des d'una comoditat absoluta.

Huí he llegit un article al País de l' arquitecte Rafael Rivera. No el coneixia però els seus arguments m'han colpit per la seua transparència i perquè em donen raons de pes per transmetre el meu propi pensament. Rivera comença establint que no totes les ciutats són iguals i que si unes han nascut al costat del mediterrani, València ho ha fet al costat del Túria i afegeix més avall; “No siempre querer llegar al mar es una buena noticia”. Els raonaments que exposa són evidents i ho deixen clar. En primer lloc tenim un barri d'un interés singular evident al que li cal una rehabilitació després de tants anys d'abandó. És un dels arguments que l'ajuntament utilitza per convéncer els ciutadans que cal enderrocar i construir l'avinguda. En segon lloc, tenim una oposició ciutadana inqüestionable. Un tercer argument és el cost material o econòmic de l'obra, inasumible per un ajuntament que ha llançat els diners d'una manera irresponsable i innecessària. Però també hi ha un cost social, tant o més important que l'econòmic, ja que el pla afecta directament 1600 famílies, que es diu prompte.

Però hi ha uns altres arguments que ixen directament del primer, és a dir, del fet que ens enfrontem a un barri singular. Rivera fa constar el fet que l'ajuntament vol aplicar unes mesures urbanístiques pròpies del s. XIX. Estem parlant del que Haussman va fer a París i que altres països d'Europa van adoptar ràpidament. Després de tants anys, les coses en arquitectura han canviat, i hui s'han descartat per ser ineficaces ja que destrueixen i no revitalitzen més que l'entorn immediat i abandona i fragmenta el barri i anula el seu interés. I afegeix; “Los paseos así son todos parecidos, aquí o allí; sin embargo, el barrio afectado es único y forma parte de la identidad urbana de Valencia.

Per una altra banda, l'arquitecte fa una crida a la sensatesa i a contemplar una avinguda que unisca dues fites de la ciutat com són els Jardins del Real i el Barri del Cabanyal. Aquest barri ja és el mar, amb l'afegit de la història i de la càrrega popular i cultural que fa que una ciutat tinga identitat. Per acabar, també invita als governants a escoltar el mateix poble que va evitar que es construïra una autopista als jardins del Túria i una urbanització al Parc Nacional de l'Albufera perquè “Valencia no puede luchar contra ella misma”.

Escolteu "Cante per la punta" de l'Òscar Briz.

http://www.youtube.com/watch?v=sWj6CC9H87A

Escolteu el repàs que la Mònica Oltra, portaveu de Compromís a les Corts Valencianes, fa als polítics del govern valencià.

http://www.youtube.com/watch?v=91QuilEgGoQ

Zygmunt Bauman. Un savi vell i despentinat.

2010-02-09T02:58:00.000-08:00

Aquests dies he estat llegint el Zygmunt Bauman, un dels pensadors socials més solvents dels nostres temps que ell adjectiva com a líquids. Aquest savi vell i despentinat utilitza el terme com una eina que li ajuda a desbrossar amb una paciència d'artesà els erms en els quals ens movem. Treure'n l'entrellat sense la perspectiva que dóna la història no és gens fàcil. El nostre present occidental i ric està caracteritzat per la boira. La boira és un pas més enllà de l'estat líquid, més enllà encara de la poca seguretat que aquest ja ens podia proporcionar.

L'autor parla del final de la utopia. Aquest concepte havia marcat un camí en la manera de pensar en la història moderna. La utopia va nàixer de la consciència que el món podia ser millor i va determinar un tipus de pensament i d'acció que ens han portat a l'atzucac on ens trobem. Què provoca aquest final del pensament utòpic? Parlem d'Auswitch que més que un camp de concentració ha esdevingut, en termes filosòfics, la gran metàfora de l'extermini d'un món i d'una manera de fer. És a més l'origen de la consciència que tots som capaços de les accions més terribles provocant l'emergència de les histèries més irracionals.

Les conseqüències de la segona guerra mundial van soterrar el positivisme i la creença que l'home sempre pot anar més enllà, però d'alguna manera tot va quedar velat durant els anys de la Guerra Freda i només s'ha posat de manifest a l'arribada del present mil·lenni . Podem trobar la causa d'aquestes conseqüències morals en un model econòmic basat en la dependència del petroli i l'avançament tecnològic. Aquest fòssil determinarà les relacions polítiques i l'ordre mundial mitjançant múltiples guerres colonials que han fomentat un estat d'inseguretat i inconsistència en la societat més segura de la història. És aquesta contradicció un dels pilars sobre els quals es basa el pensament de Bauman.

Bauman parla de globalització negativa per posar de manifest el tipus de relacions i d'ordre mundial que patim. El 11 S suposa el punt d'inflexió, l'origen de tantes polítiques desproporcionades i que tenen l'origen en caps tan mal amoblats i poc disposats a la reflexió per afrontar els nous desafiaments de la globalització. La conseqüència més visible és l'emergència d'un terrorisme que tot i que ell no ho fa, podríem qualificar de líquid, que té el seu origen en la misèria en què viuen molts pobles i que, al contrari del que ens han volgut fer creure, no és una organització concreta, sinó més aïna un moviment global que canalitza una insatisfacció global.

El pensament de Bauman és una visió negativa de la història però dóna poca corda a les tendències apocalíptiques i de tant en tant, i amb menys freqüència de la que voldríem, dóna solucions l'originalitat de les quals radica en què són les úniques possibles. Davant del terrorisme no hi armes que valguen perquè “les ofensives militars difícilment faran canviar d'opinió a les forces terroristes. Pel contrari, és precisament de la desmanotada, extravagant i malbaratadora prodigalitat del seu adversari d'on obté i renova la seua força”. Afirma que, com molts de nosaltres ja intuïm, l'autèntica guerra contra el terrorisme s'ha de lliurar des de l'educació i obrint les portes a una globalització justa de les oportunitats. El problema pràctic que jo li veig és que això suposaria fer cessions. Qui n'està disposat?. La cosa pinta negra.

Alguns dels llibres de Bauman són:

“Temps líquids”, Zygmunt Bauman, Viena Edicions, 2007

“Miedo líquido” Zygmunt Bauman, Ed Paidós, 2007

"Un marit Ideal" d'Oscar Wilde i la banda fosca de la classe política.

2010-01-27T00:10:00.000-08:00

El cap de setmana vaig anar a vore "Un marit ideal" al Goya. Un èxit de públic i una adaptació reeixida. El tema de la corrupció, tant d'actualitat, està resolt d'una manera intel·ligent, però el públic es queda amb les ganes de què el polític brillant però de passat tèrbol, no reba tan bon tracte.La corrupció, tal i com la veiem huí, s'ha de tallar d'arrel si no volem caure en el mateix forat. El públic entén la complexitat del problema que planteja Chiltern- un polític que s'ha donat a conèixer i es manté gràcies a la seua coherència i honradesa, però que està on està gràcies a un pecat inicial . Aquestes coses passen; un pecat que li ho dóna tot i sobre el qual es tiren cabassos de terra fins que algú comença a escarbar.

Laura Cheverley, la villana, li fa xantatge i tot el seu món es commou. El públic es posiciona ràpidament de la banda de Chiltern i no entén la rectitud moral de la seua dona qui l'idolatrava i qui ara li nega la més mínima busca de comprensió. Però el que ha de provocar perplexitat en el públic està per venir; el premi polític que ell accepta de gust tot i que sap que sempre tindrà l'ombra de la Cheverley darrere. La coherència total i el perdó definitiu hauria vingut si Chiltern no hagués acceptat el regal, però aleshores la ficció hauria reculat segles. El públic madur busca aquestes solucions que deixen el seu sistema moral campanejant perquè aquest és l'espill polièdric on es veu reflectit. De fet, mireu que fan huí els polítics o personatges públics quan se'ls assenyala amb un dit; primer fan com que no el veuen, però també intenten convéncer el seu públic que no hi ha cap dit que l'assenyale i amb molta freqüència ho aconsegueixen.

El gran triomfador de l'obra no és el polític, sinó l'amic del polític, aquell que té alhora la por i el coratge de mirar els bous des de la barrera. A l'Arthur Goring, tan ben interpretat pel Joel Joan, el paper li va de perles; s'hi fica prompte al públic a la butxaca; però a més d'una interpretació excel·lent, les pallassades li quadren i no sobredimensionen el personatge. El seu és el que millor representa la visió wildeana del "carpe diem" i la dels espectadors del panorama polític actual. Arthur Goring ens agrada perquè es nega a ser polític i a seguir els consells del pare qui el voldria diferent (en aquest punt, tots tenim coses per resoldre).

L'adaptació, la recreació de la història, és molt bona. Destacaria el paper que tenen els telèfons mòbils. Però tota aquesta modernitat contrasta amb el llenguatge tan tipificadament wildeà que pot tenir el seu gust però que no hi ha manera d'actualitzar-lo sense que perda la seua essència i que a mi se'm fa farragós. Tothom s'omple la boca parlant de la intel·ligència de les dites de l'escriptor. Ma mare, que és una experta en baixar febrades d'egolatria, diria que tot són" dotories".

"El cònsul de Sodoma". La polèmica.

2010-01-26T01:06:00.000-08:00

“El cónsul de Sodoma”, la pel·lícula que retrata el poeta Jaime Gil de Biedma, ha alçat polseguera. Les declaracions de l'escriptor Juan Marsé desqualificant el film de Sígfrid Monleon manifesten una agror fora de mida que hem porten a preguntar-me on és que li ha picat la puça. Un altre poeta, Juan Antonio de Villena, la qualifica de digna. Jo, que no pretenc arribar-li ni a un ni a l'altre a la sola de l'espardenya, la recomanaria com una història que m'ha tocat molt endins i que m'ha convidat a reprendre i rellegir alguns dels seus poemes.

No hauria entrat en la polèmica malcarada del Marsé si aquesta no m'haguera dit res. Qualifica la pel·lícula de "grotesca, ridícula, falsa, inverosímil, sucia, pedante, dirigida por un fallero incompetente y desinformado, mal interpretada, con diálogos deplorables". I de tota aquesta retaïla és això de “fallero” que m'incomoda. Només li haguera calgut afegir allò de “fallero maricón” per a caure encara en més tòpics. Ha estat la seua posició com a intel·lectual de presència solvent el que l'ha lliurat d'utilitzar el segon qualificatiu. En canvi “fallero” sembla ser un insult que ningú haja de recórrer. Jo li espetaria amb molt de gust que és un “niño malcriado y mojigato” y li ho diria en castellà per tal que el meu valencià no se li entrebancara als pèls de les orelles.

Hauria sigut ben estrany que tots els que van conèixer el poeta hagueren estat d'acord amb el que es diu i còm es diu a la pel·lícula. Tot i la intenció integradora que puga tenir el narrador, les històries contades sempre tenen un grau de parcialitat que mirat segons per qui s'acreix o minva. Les lectures dels receptors no són tampoc mai neutres i estan determinades per molts factors. La història d'explicar coses és tan llarga com la història, i la prehistòria, de l'home. Els darrers segles ens han portat canvis amb una intenció clara d'atorgar neutralitat a les coses que s'expliquen mitjançant el punt de vista del narrador o narradors però tot i això, sembla encara hui impossible que tots els implicats estiguen al cent per cent d'acord amb el que explica un tercer.

Fer una pel·lícula sobre Ausiàs March és una cosa; hi hauria gent que en gaudiria i d'altres que la criticarien però no crec que ningú s'aventurara a fer crítiques tan destructives com la que ha fet el senyor Marsé entre altres coses perquè és difícil que una puça del segle XV pique ningú. La tria del poeta valencià no ha sigut al·leatòria; tot i les diferències de temps, una bona història sobre el poeta valencià hauria d'incloure abundants escenes de cambra i racons poc assolellats, no poques anècdotes políticament incorrectes per al nostre entendre i abundants conflictes del “jo poètic” i del “jo històric”. Els segles muden de número i potser també de "color i estat natural" però el subjecte en conflicte encara navega, o naufraga, en un mar que bull “com a cassola en forn”.

Per evitar conflictes entre les “realitats” i el que s'explica, la crítica literària i la de cinema parlen de ficció. Ès el que el senyor Marsé ha oblidat en plena rascada de picada de puça. A l'espectador l'importa ben poc que ell isca d'una manera o d'una altra sempre que el seu personatge siga creïble i que s'integre bé dins del relat. El film pot tenir les seues falles però per al meu humil entendre, i fora de polèmiques, funciona molt bé. Mostra un personatge protagonista complexe amb lluita per reflotar-se continuament en un context hostil. Per una altra banda, el títol pot titllar-se d'oportunista però en definitiva què és un títol sinó un reclam, una manera de fer màrqueting de manera eficient i barata?. I ja, i per acabar, no és el meu problema i no tractaré de convéncer ningú que s'esquince les vestidures per les escenes de sexe o per les ereccions explícites.

Un punt al jorn

2010-01-25T01:04:00.000-08:00

Ací visc ara, víctima d' un deliri de coses:

John Coltrain s'obri camí entre les tasses,
ensopega als plecs de les estovalles;

la llum em sumeix en un tedi de diumenge.

No us sabré dir qué faig ací;

hi ha hagut l'efervescència,

una embestida que ara em reté
sense absoldre'm l'omissió,
en un present d'oli comprat
i de glops de cervessa.

Andreu

Als Avis

2010-01-19T01:26:00.000-08:00

Decidits us deixen els anys i s'esgola

la memòria com l'aigua de neu cos avall

amb l'estrall innegociable que us arracona

en un pou de canya entre la fosca i la sal.

La sàvia irreverent esperona

la vella por que renilla en el redòs

de les nits, quan el dolor groc, ona

intermitent, rabeja en el blanc dels llençols.

Dormiu en el trescat camí de les formigues;

les mudes netes, planxades i antigues

com la fam que va nodrir aquella vida,

dormiu hui encara el cabdal vençut dels vespres

els carrers plens, les cadires de boga calentes

i l'algeps que us emblanquina el capçal del dia.

Fa dos anys que vaig escriure aquest sonet. Els avis continuen aguantant el ciri més vells encara i més arraconats per les tares físiques i mentals. Després de les vacances de nadal, encara estic més sensible amb el tema. És per això que he decidit pujar-lo al blog.

Obama?

2010-01-17T02:54:00.000-08:00

Jo havia arribat a pensar que Obama estava fet d'una altra matèria. M'he hagut de rendir a les evidències, a la trista realitat política, com ja ho vaig haver de fer el seu dia amb Zapatero. Potser ja ho dèien alguns allò de què l'Obamamania era només una marca. Al producte Americà li calia un valor afegit per seguir venent. No em consola gens que gent de l'alçada literària i moral del Saramago, entre tants d'altres, caigueren dins del mateix parany. Cite el que deia al seu blog arran de la concessió del Premi Nobel de la Pau.

“Se ha hablado mucho en este blog de Barack Obama, algunos dirán que demasiado. Cuando una esperanza nace tenemos que recibirla de acuerdo con sus méritos, y ésta no parecía tener límites.
Es posible que comience a decirse que el Premio Nobel de la Paz ha sido prematuro, pero no lo es si lo entendemos como una inversión…
Gracias a él tal vez Obama adquiera todavía mayor conciencia de cuanto lo necesitamos.”

I és que qui té fam, somia rotllos. Fam i set de justícia, d'un nou projecte que no es quede en la capacitat d'il·lusionar-nos els dies previs a la campanya i que després ens sumisca en la ja coneguda rutina, per no dir misèria. I és que el llistat de despropòsits comença a ser llarg i consistent. Quan va obrir el calaix dels diners públics per salvar aquell malalt per tots els excessos que era l'economia, tothom, començant pels més progres, vam pensar, amb una boca oberta de babaus immensa, que potser era allò el que s'havia de fer. Poques veus lúcides van gosar obrir la boca.

El discurset que es va espolsar quan va anar a recollir el guardó va ser de jutjat de guàrdia. Justificar la guerra, encara que ens esforcem per entendre-ho, no casa massa bé amb allò de mantenir la pau. Jo em quede més amb allò d'un altre Nobel de què la violència genera més violència.

En aquest punt ja van saltar les alarmes. Després han vingut les decisions preses i els pecats d'omissió en relació a Irak, a Afganistan, al conflicte palestins-israelians, al canvi climàtic i a tantes altres cosetes que segurament em deixe darrere de la porta bé intencionadament o perquè la memòria i la capacitat humanes són selectives i limitades, i les meues encara més.

Acabe aquest retall amb una pregunta-reflexió de l'escriptor Sudafricà Coetzee: “Per què el món ha de ser una arena de circ on els gladiadors es maten uns a altres en lloc d'un rusc d'abelles que cooperen per viure millor?”

Massa prompte.

2009-10-20T01:29:00.000-07:00

Al Xavi Morera.

D'un glop eixut et va engolir la nit;

l'alba rebé un cos fred, sense color,

cobert amb els llençols i amb la claror
alletant-se del teu ordre, del teu crit.

Un puny de gel per sempre et va ferir,
una absència irritada de dolor,

la teua gent més enllà de la foscor,
en l'absència del tu i del teu oblit.

Han quedat tantes coverses solsides
al tren; l'esquena dreta al respatller
i el sol abocant cabassos del llum.

Han quedat esperant tantes volades
d'indignació i de riures; un planter
que creixia obviant la presència del fum.

El Xavi se'n va anar massa prompte. Tenia 40 anys i era un bon company de l'institut. El curs passat va fer una estada com a professor de reforç d'espanyol en un institut d'Escòcia. Va tornar feliç per l'experiència. Enguany coincidíem molt al tren i parlàvem i ens indignàvem junts. Vaig sentir que podríem ser bons amics però la Negra ho va truncar la nit del 9 d'octubre. Ell no era massa bon valencià . Havia marxat d'Oliva fugint dels seus fantasmes i va trobar un lloc a Barcelona i bons amics que l'estimaven. Tot el cap de setmana va sonar el telèfon a la casa del Xavi. Ningú no va contestar. Tothom va pensar mil coses però potser ningú no es va imaginar que el Xavi ja no escoltava el telèfon.

El Gran Torino

2009-10-11T08:03:00.000-07:00

Provoca una felicitat estranya i autocomplaent trobar històries que t'expliquen coses de tu i del teu entorn. Però, què té a veure un vell malcarat , antipàtic i tancat en el seu món reduït pel seu Gran Torino del 72, les memòries de la Guerra de Corea i un garaig que sembla un museu on totes les eines estan col·locades amb un ordre estricte i essencial amb un home com jo en la seua còmoda trentena, que l'únic contacte amb el món de l'automòbil és un carnet rebregat al fons de la cartera, que no sap penjar un quadre i que el més a prop que ha estat d'una guerra han estat les diverses manifestacions antibèl·liques i marcadament antiamericanes a les que s'ha acostumat a assistir des dels anys universitaris?

És en el meu entorn on hem de trobar les semblances?.La clau me la va donar l'escena on Walt Kolawski neteja els seu Gran Torino del 72 amb una concentració inusitada i com si en l'acte li anara més que la vida la seua raó de ser. El meu avi té ara 85 anys i ha estat i és un llaurador del sud valencià acostumat a fer el que li rota i amb un sentit de l'humor que de tant en tant li fa superar el mal geni que sovint el consumeix i ens consumeix. A banda d'això, el paregut amb el protagonista per a aquells qui el coneixem bé és més que evident (pels seus actes els coneixeràs, va dir el senyor). El meu avi és un home, com tants altres que comparteixen generació i geografia, instal·lat en un conservadurisme pràctic que li permet que el seu món moral no s'ensorre. Difícilment deixarà que ningú interferisca en la seua llibertat ferèstega si no és el destí inexorable que ara el té arraconat entre una coixera evident, manies múltiples i l'alzheimer de l'àvia. Prop dels 80 anys va decidir que s'havia de comprar un mercedes de cinquena mà propietat d'un magribí i en el que els darrers anys ha invertit temps i diners a mansalva sense deixar-se influenciar pels raonaments infructuosos de la filla i dels nets que l'única cosa que volen és tancar-lo en un assil i fer-se amb els diners. També pateix, com el protagonista, d'una generositat exacerbada i arbitrària que no té en compte graus de consanguinitat ni parentela.

La història de l'avi és la del petit llaurador valencià a qui se li ha privat d'una identitat en una pel·li de les de debò; la de Walt Kolawski és la de l'emigrant polonès que s'ha fet un lloc en el seu país d'adopció i com a consequència en la història contemporània. Tots dos estan perduts en una visió del món d'apocalipsis encadenades i de gent i idees que no entenen . Els separa la forma (la llengua, la geografia, la història concreta...), els uneix el contingut; una consciència que va més enllà de paràmetres quantificables i que es manifesta en actituds que reconeixem amb facilitat.

La primera escena de la pel·lícula ens presenta un món de contrastos i conflictes dins d'un escenari que els dóna unitat: l'esglèsia. És el funeral de la seua dona i el senyor Kolawski no es priva de repatir a tort i a dret desaprovacions gestuals davant les quals a l'espectador no li queda més remei que pensar en el descans merescut de la consort. Amèrica, sembla indicar-nos la primera escena, només pot sobreviure sota l'ampara de la religió com a metàfora d'una moral superior que arrele amb els orígens de la gran nació. Les escenes que continuen ens confirmen les habilitats del polonès per espantar tots aquells que se li acosten i per desacollir tot un ventall de personatges que van des dels fills i els nets als seus nous veïns hmong. Aquests representen una amenaça real per ell i els fueteja amb un llenguatge farcit de munició racista, masclista i dels altres “istes” que formen el comú de la ideologia més conservadora i que intuïm que compartixen, amb els matisos que calguen, els amigatxos del bar i de la barberia. Només dos personatges de fora del seu entorn persisteixen fins que traspassen les trinxeres d'aquest enemic conceptual: el capellà i la Sue, la jove veïna hmong. A través d'ella coneix el seu apocat germà Thao qui esperonat per la banda del seu cosí li havia intentat robar el seu Gran Torino.

L'obra es dóna a diverses interpretacions. Podríem veure la casa de Kolawski com una metàfora de l'Amèrica envoltada per veïns sempre més pobres i disposats a arrencar-li l'ànima a poc que es gire (el Gran Torino a la pel·lícula). L'era Bush II està encara molt a prop i obviar aquesta lectura no seria prudent. Eastwood fa una bona anàlisi del personatge (un Charlon Heston obrer) i amb el final tan poc previsible encara l'exorcisme d'aquests personatges de l'Amèrica profunda que propicien tan poca simpatia en l'espectador europeu il·lustrat. El personatge es redimeix per les seues accions i no per la confessió dels seus pecats com volia la seua difunta esposa i li insisteix el capellà de torn. “Get out of my property....get out of my lawn...” insisteix Walt quan algú intenta creuar els seus límits físics. És el vell esperit del coló sempre desconfiat i disposat a tornar a l'atac i és l'esperit de la vella Amèrica ara que es respiren aires nous per aquells territoris i per al món...i que duren.

En Walt Kowalski és per una altra banda un ésser dominat per la por i per l'angoixa. Por a què els seus valors perisquen; por a aquells a qui desconeix i a l'hora por a conèixer-los i por al mateix món violent al qui ell s'afronta tan aguerridament fent-nos creure que és un tipo dur. És un exemple clar d'aquelles persones que incorporen la violència externa per tal de combatre-la i d'aquesta manera afronten també la seva pròpia por que no els està permesa. Pensem que l'Eastwood ve de la tradició dels westerns; dels pistolers i dels hòmens de frontera, i la seua mateixa aparença ens parla d'altres mons on el paper de cadascú estava molt més definit que en l'univers en què s'ha vist immers el seu personatge en aquest film .

Com ja ens té acostumats en les seues darreres pel·lícules, el Clint Eastwood es mou en els límits entre el cinema independent i les produccions més comercials . Per una banda té l'empremta de les grans produccions com no podia ser d'una altra manera tractant-se de qui es tracta. Per un altre cantó es beneficia de la intel·ligència i del bon criteri a l'hora d'utilitzar els recursos de què ha fet gala el cinema independent. Aquesta combinació d'elements fa que aquesta siga una pel·lícula que paga la pena.