Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicRPvEXkmaEhz4purMLOGHZ-nzBatFf20J_wekoq1TT_ssr2F1xkWdlA-dkeyubpbel9xDcRP6lU1_lsC6zsngqROu3nwH58F8Imuiu3QNYOCQZoeyfIaO-es68e95N9xH7b84NpbTwE3IhVU5fs42kKnjL9oNzQLC_yh1MxDUCn_aY-PsFLLAGK4nGhk/s320/IMG_20240504_122617.jpg)
Jardins de l’Albarda a Pedreguer. De camí hem vist els pins assecant-se. La sequera que patim és inèdita. A la zona àrida del país es nota menys, les plantes estan més adaptades a patir set. En canvi, la Marina Alta és una comarca on l’aigua ha caigut sempre de manera abundant. Els pins han desenvolupat menys arrels perquè no els calien i ara s’assequen. El paisatge no és un jardí, però un jardí pot formar part d’un paisatge si està integrat en l’entorn. De fet, el paisatgisme es dedica a fer jardins, a dissenyar-los, a crear-los dins d’un paisatge determinat. Hi ha jardins que formen part d’un paisatge i hi ha jardins que són elements aïllats del paisatge general. Arribem als jardins. Dins la garita de les entrades hi ha una xica que atén un grup de dones estrangeres i a fora, mig recolzat en el taulell un xic jove, moré i amb barba ben retallada els explica l’origen del nom dels jardins. És per la partida que es diu l'Albardera, escoltem que els diu. Paguem