El Barranc Blanc

En una visita que fa a Las Erías, un pobliu de las Hurdes, D Miguel de Unamuno descriu els pobletans com a “enanos, cretinos y con bocio”. Conclou que aquesta condició és conseqüència de l'aigua que és massa pura, “sin sales ni iodo sobre todo, que es el elemento que, por el tiroides, regula el crecimiento del cuerpo y la depuración del cerebro” i ho trasllada a aquells “que no beben sino ideas puras” Finalment sentencia: “El alma que vive de categorías se queda enana”. Parlem del 1914. En 1916 viatja de Salamanca a Barcelona. Voldria descontextualitzar ací alguns pensaments de l'intel·lectual espanyol que exemplifiquen la seua voluntat d'obrir-se a un pensament més ampli. Vull fer un avís a aquells que s'acosten predisposats a fer adhesions a cap causa que D. Miguel és un home del seu temps i el seu espai. Subratlle, per tant, el verb descontextualitzar referent a les cites. Si continuem llegint l'autor podem trobar altres dites que no s'acoform...

El llibre que estic llegint aquests dies se m'està fent pesat. Gran part de l'atracció que Zîzêk exerceix en les seues actuacions en directe (o vistes a youtube), es perd en el diferit del text. Hi ha moments que la divagació és tan intensa que tinc tentacións sòlides de reballar-lo per la finestra. Ara bé, la intuïció que d'un moment a l'altre hi vindrà una revelació que em canviarà la percepció de les coses, em manté dret i alerta. “El Xinesos han canviat l'estratègia al Tíbet· diu, “ ara confien més en una colonització econòmica i ètnica que en la coerció militar”. I més endavant es pregunta “ No fan el xinesos igual que tots els governs “civilitzats”(les cometes són d'ell, la traducció de l'anglès meua), és a dir, respectar de manera “tolerant” allò que no es prenen seriosament mentre intenten contenir les seues conseqüències polítiques a través de la legislació?”. 

Una mare insistia veure la doctora; el recepcionista aguantava els colps com podia. Ella feia responsable la doctora del mal de cap del seu fill i encara va reblar “és estudiant”. El recepcionista va esgrimir l'argument de les retallades en els pressupostos i va responsabilitzar algú que no estava en aquell edifici dels mals de cap del fill adolescent de la senyora i la va invitar a fer una reclamació. La dona va preguntar-li incrèdula si allò serviria de res. Després d'una estona de joc dialèctic la mare i el fill, que fins el moment havia deixat fer la mare, van marxar i van deixar la sala en silenci uns minuts. Vaig aprofitar per anar al servei. L'edifici és una construcció dels anys setanta reformat i net, molt net. És la imatge que cal de la sanitat; sense parafernàlies arquitectòniques, de formes i mesures comprensibles, amb les distàncies de poder imprescindibles que asseguren el funcionament adequat. Al cap d'una estona la neuròloga ens va fer p...

Bunyols de Sant Josep , pneumàtics de confiteri a abonyegats i flàccids, màrtirs fregits amb oli, excrecència d ' obsolescència , pa amb oli de dia de festa, pal·liatiu de la rutina , congregació de la vespra qu an despert en la sentència amb el crec-crec de la neu de sucre.

    --> “El sistema s'ensorra”. Ens agrada, sentim una complaença fosca i estranya en repetir la frase i ho fem amb un encongiment de l'esperit que desplega la por a allò desconegut. Estimem de manera profunda l'estabilitat, però aquesta, tossudament, ens gira l'esquena. Neguem la història en majúscules; la que ens mostra un món i un individu lligat al canvi continuat, i ens deixem caure pel marge de la desesperança amb massa facilitat quan els canvis es presenten inevitables. Hi ha frisança a l'ambient, un so-sé-què intuïtiu que marca allò que es diu i es pensa. El pessimisme és una defensa gens casual i treu allò més conservador. Els canvis que s'han donat fins ara han sigut lents, lentíssims, alguns han tardat generacions a prendre cos. Hui en dia, en aquests temps líquids, l'aigua corre amb una velocitat inusitada i tot sembla que va a precipitar-se cap on no sé sap on. Hi ha un gest molt humà, un mecanisme de d...

    --> Tenia ganes i por de veure la pel·lícula. Només havia llegit i escoltat bones crítiques i a més, els projectes de Haneke sempre prometen. Q uan t'arriba la primera dada del fil argumental ja el veus, com una fotografia feta en un fons en blanc. És difícil mantenir-se neutre en les històries i explicar-les com qui no fa res d'important. Havia sentit algú que deia que va passar hores tocat després de veure-la. Ahir, mentre veia la decadència física i intel·lectual d'Anne, em sorprenia el meu estat conscient i atent i el fet que en cap moment no vaig sentir un nus a la gola ni molt menys se'm van mullar els ulls.  Mentre el cos d'Anne es precipitava cap a un final cert, l'únic possible, jo pensava en la meua experiència pròpia, en la memòria de les meues dues àvies malaltes d'alzheimer, en una devaluació física que va durar prop de deu anys i de la qual tota la família vam ser testimoni. Per tant, i encara amb més cruesa...

--> Després d'haver passat tot el dia al carrer, la Lupe va arribar a casa amb els peus destrossats i la gorra de la CGT amb una cagada de colom i la marca que havia deixat un esguit d'ou que se n'havia eixit de mare tot perdent el seu objectiu, la seu de la diputació provincial, i havia impactat a la vora d'el senyal d'stop que hi havia just al seu costat.    - Els ous són els embrions de la revolució, no neteges mai aquesta gorra que això és un senyal. D'ací no res la mirarem i pensarem com nosaltres vam originar el canvi - va fer broma l'Enric  i encara amb més èmfasi va reprendre el discurs - Hem d'enderrocar tot l'aparell de la desesperança que han creat al nostre voltant!!!.”  Aleshores, quatre esclafits van fer volar dotzenes de coloms que s'havien refugiat als arbres i als edificis col·laterals. No, a la façana de la diputació provincial no n'hi havia cap de colom. Ja s'encarreguen d'insuflar pressupo...