Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable. No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà quan la majoria pense que el que hi ha no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent és que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvi...
Jardins de l’Albarda a Pedreguer. De camí hem vist els pins assecant-se. La sequera que patim és inèdita. A la zona àrida del país es nota menys, les plantes estan més adaptades a patir set. En canvi, la Marina Alta és una comarca on l’aigua ha caigut sempre de manera abundant. Els pins han desenvolupat menys arrels perquè no els calien i ara s’assequen. El paisatge no és un jardí, però un jardí pot formar part d’un paisatge si està integrat en l’entorn. De fet, el paisatgisme es dedica a fer jardins, a dissenyar-los, a crear-los dins d’un paisatge determinat. Hi ha jardins que formen part d’un paisatge i hi ha jardins que són elements aïllats del paisatge general. Arribem als jardins. Dins la garita de les entrades hi ha una xica que atén un grup de dones estrangeres i a fora, mig recolzat en el taulell un xic jove, moré i amb barba ben retallada els explica l’origen del nom dels jardins. És per la partida que es diu l'Albardera, esc...
Malta és una illa-barcassa aturada al mig de la Mediterrània, un petit paradís acotat per la mar, una roca eixuta prenyada de salnitre i vent. Les illes són una pedra passera. Jo em podria passar la vida saltant d’illa en illa. Em produeixen una fascinació gran. Allò que és normal i desitjable és viure al continent. La gent que ha viscut a les illes, per què ho ha fet? Per què ha triat viure en un punt quan podria haver viscut en una plana?. Per què ha triat viure dins d’un parèntesi quan haguera pogut viure , més còmodament ,dins d’un paràgraf o d’un text? No ho sé. Potser he vingut a Malta a trobar la resposta. La primera cosa que no s’adverteix quan un arriba a Malta és la seua Africanitat. Malgrat la proximitat física, l’illa sembla fugir-ne, culturalment i moralment. M'ha semblat a mi que la història pròpia de l’illa de Malta ha estat marcada per l’obsessió d’apartar-se del continent Africà. Els maltesos no són plenament conscients que...
Comentaris