La festa.




La festa comença
del naixement del sol,
ni mula ni bou
i butxaques sense espenta.

La festa comença.
A qui cremarem en efígie
o en cos present si és que es deixa?
La cendra és senyal d'un inici.
L'any és cíclic, la vida torna.    

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Romania.

Imatge
Bucarest. Primeres impressions. Romania és un d'aquells països als quals, normalment, ens acostem des del prejudici. De fet, una de les primeres coses que et pregunten quan dius que hi vas és sobre els gitanos. Una altra aproximació sol ser fer l'acudit sobre els vampirs i el comte Dràcula, sobretot quan dius que vas a Transilvània. No ha millorat gaire la situació el fet que en els darrers anys milers de romanesos hagen poblat el nostre país per tal de buscar-se la vida, ni que el país ja forme part de la Comunitat Europea. Reconec que jo, fins només fa uns dies també em movia dins d'unes idees molt bàsiques i molt còmodes però llunyanes de la complexitat i la riquesa que amaga el país. Huit dies només són una espurna dins del foc, una invitació a conèixer més i millor la gent, els paisatges, la història, la cultura i també la llengua, però suppose que són millor que res. Ajuda molt anar de la mà de gent amabilíssima i molt disposada a ensenyar-te el millor però...
Read more »

Genet al menjador de ma casa.

Imatge
Les llomes s'estenen romes sota el cel blavíssim i  després d'un hivern inusualment plujós es permeten la gosadia d'injectar un verd ascètic i net als espartars que floreixen. Ho veig des del menjador de ma casa mentre m'imagine els escorrims d'aigua darrere de les ribes del Barranc Blanc i el silenci em regala una pau quasi espectral: pura meditació. Ho tenia clar; aquestes vacances eren per a descansar. Això no vol dir no fer res sinó passejades llargues pel camp, lectures assossegades i assaborides, converses amb amics i familiars amanides amb tes i algun que altre cubata.... Els escenaris de les meues estades al poble són variats però tenen la seu central al menjador de ma casa on sec a la butaca i faig ullades ara per la finestra, ara cap als gravats que pengen a les parets o cap als objectes de ceràmica que emplenen les lleixes i que ja fa dies que m'han dit prou, que ja estan cansats de competir per l'espai. També els llibres se...
Read more »

MALTA

      Malta és una illa-barcassa  aturada al mig de la Mediterrània, un petit paradís acotat per la mar, una roca eixuta prenyada de salnitre i vent. Les illes són una pedra passera. Jo em podria passar la vida saltant d’illa en illa. Em produeixen una fascinació gran. Allò que és normal i desitjable és viure al continent. La gent que ha viscut a les illes, per què ho ha fet? Per què ha triat viure en un punt quan podria haver viscut en una plana?. Per què ha triat viure dins d’un parèntesi quan haguera pogut viure , més còmodament ,dins d’un paràgraf o d’un text? No ho sé. Potser he vingut a Malta a trobar la resposta.  La primera cosa que no s’adverteix quan un arriba a Malta és la seua Africanitat. Malgrat la proximitat física, l’illa sembla fugir-ne, culturalment i moralment. M'ha semblat a mi que la història pròpia de l’illa de Malta ha estat marcada per l’obsessió d’apartar-se del continent Africà. Els maltesos no són plenament conscients que...
Read more »