CORRÚPTIA
Tot i que la corrupció és un fet bastant estés, el maridatge corrupció-València ha fet forat i té unes característiques pròpies alhora que comparteix – ho vull pensar – una història comuna. Totes les reflexions que en segueixen venen després de veure “Corrúptia” , la sàtira sobre el cas Gürtel que ha escrit Josep Lluís Fitó i a la que se li ha negat el pa a alguns indrets peperos del País de l'Est. Fa un parell de dies em comentava una companya de l'institut que un alumne no es creia que jo era valencià. No serà perquè no té accent, li repicava ella, i es veu que ell, més desarmat, feia un últim intent per salvar-me amb un discurs proper a però si és bastant normal i sembla bon tio. Havent acabat d'escoltar l'anècdota, trobava dins de mi un totum revolutum de sentiments i m'apressava a triar-ne un que em deslliurara de la cara de pòquer. Finalment, crec que vaig fer un somriure d'aquells que s'usen per demostrar que estem per damunt del bé i del mal.