Per molts anys i la felicitat en un cove.
Dia de la Immaculada Concepció. Felicite per whatsap algunes amigues amb la fòrmula de “per molts anys”. Una em contesta que no és el seu aniversari. L’aniversari és una invenció recent, li dic, relativament recent, a la mediterrània. Fa ja uns quants anys, probablement més de cent, no era difícil trobar gent que no et sabia dir els anys. Sabien que eren xiquets, i després jóvens, i més tard casats amb fills menuts que després es feien grans i es casaven i els feien avis. Més que per anys, la vida s’explicava per cicles i allò que més s’assemblava a un any era el cicle de les collites que anava amb les estacions. El calendari estava ple de festes i el santoral ajudava a col·locar-se en el moment del curs de l’any però això no treia que molts, probablement analfabets, per als quals la vida era una successió de dies, se’n descomptaven. “Quants anys té ta mare?” vaig sentir preguntar a una dona del poble quan jo era un xiquet. “Ma mare en té quatre voltes vint i