S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 29 de novembre de 2012

Marina Iborra




Marina Iborra, des d'Alacant, amb amor, amb traços cada vegada més grossos, desencisada per la perfecció de l'hiperrealisme que la va fer, pasta colors massissos i estavella crits als llenços. Ens obri la porta i em sobta el negre i la desimboltura. No era com me l'havia imaginada, vaig pensar. En veure els seus quadres la vaig fer una outsider total, sense vernís, un esperit que de tan lliure no hauria cabut en els límits de la ciutat. Al remat s'agraeixen les fites que imposa la realitat: l'ordre , el color de les parets, la funcionalitat del mobiliari. L'únic detall que marca la diferència són els seus quadres penjats i i les obres d'art, fruit, ens explica, dels intercanvis amb companys de l'ofici. Al saló, a més, hi ha un sofà que comparteix protagonisme amb un televisor de plasma de dimensions destacables i una escala de caragol metàl·lica que sembla voler xuclar-te cap al desconegut. Hi pugem amb un got d'aigua a la mà. Hi ha una llibreria a l'esquerra, i davant, a un racó, el cavallet, les pintures i les brotxes que passen el tràmit de l'espera. Hi haurà un dia, llunyà pel que veig, quan ja no ens caldrà l'art. Serà un altre món. Potser inclús hauríem de parlar d'evolució real de l'espècie. Voldrà dir que tot estarà al seu lloc. Marina, però, és una altra que veu que el silenci és fictici i vol desbocar-se en crits de color. Ens explica les històries de la seua sèrie eròtica, quan un senyora, esposa d'un jutge, la va amenaçar i després, la d'un senyor trajat, que havent passat molta estona davant dels quadres, li va espolsar que allò era amoral. Sí, el sexe masculí en erecció encara és tabú, va concloure. Mentrestant, jo pensava qui li podria comprar alguns quadres de la sèrie feminista com el d'aquella senyora gran que tots tenim per veïna, mare dels seus fills i esposa abnegada, maltractada, netejadora d'escales i urinaris, recreada a una tela amb una escopeta a la mà. Després va fer girar la mirada per l'estança i va dir que li agradava molt pintar negres. Art d'impacte, pura valentia en temps d'asèpsia primaveral.

dimecres, 14 de novembre de 2012

OLI




-->
 TEMPS  SAGRAT.
DESIG DE SAGNAR L'OLI.
DE BEURE 'L,
UNGIR-SE ELS DITS,
I LLEPAR-LOS.