S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 30 de juny de 2012

divendres, 29 de juny de 2012

Amor proletari..



Hem tingut uns dies de calor excessiva. Com que aquesta vesprada ja no ho he pogut resistir més he eixit buscant un racó al poble amb aire condicionat. La gelateria estava plena de gent com jo i he segut a l'única taula buida de l'interior. Al costat una mare i una filla mullaven fartons al got d'orxata. Jo feia que fullejava el diari però de fet escoltava la conversa entre les dues dones.
  • “No tinc sort a la loteria”, ha dit la filla i després d'una pausa breu: “però soc afortunada en l'amor.”
  • “Ai l'amor!....què és l'amor?” ha preguntat la mare i amb la cullera ha recuperat un tros de fartó del got d'orxata.
  • “Mama...que jo estic molt enamorada, i ja fa molts anys que ho estic. Què tu no ho estàs del papa?”
  • “Ai!...jo estic bé... però això de l'amor pa tota la vida, què vols que et diga?. Si jo em morira hui, què tardaria ton pare en buscar-se'n una altra? Pos no són dolcetes ni res eixes ecuatorianes!...a ca cosa com siga.”
  • “Jo sí que crec en l'amor”
  • “Ai l'amor!... Si no treballes no hi ha res a fer”.

divendres, 8 de juny de 2012

Sabina i Serrat a Israel.



Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina han decidit continuar amb el concert que tenen programat pel proper 21 de juny a Telaviv. Això, malgrat les pressions de la RESCOP (Red Solidaria contra la ocupación de Palestina). La mateixa organització també va intentar parar les visites a Israel d'altres artistes i intel·lectuals com Ken Loach, Santana, Noam Chomsky i més encara. Tot això està molt bé. El que m'ha impactat és la reacció de la gran majoria de comentaristes de Público on domina l'acusació fàcil i radical i on tracten els cantants d'ovelles esgarriades.

El diari Público representa l'esquerra plural. Això no vol dir que el lector estiga per fer grans concessions. El de la dreta és un pensament còmode. Es tracta d'aplicar els vells principis de la llei del més fort. L'esquerra sempre ha habitat territoris pantanosos, d'accessos difícils, per on es circula precàriament. La intel·ligència no és patrimoni de ningú; ni la raó, ni la justícia. Tot és molt confús com ho demostren les històries de la història. Hi hauríem de tenir sempre present el bagatge moral de “Fes i deixar fer. Estima't i estima”. 

Tanta coherència i tant vehemència per part dels lectors del diari em fa por. Jo estic al costat del poble palestí perquè són els que pateixen les conseqüències de la barbàrie. Ara bé, el poble palestí és una cosa i les polítiques de guerra llençades des del poder israelià, una altra de ben diferent. Considere que aquestes persones tenen credencial suficients, capacitat intel·lectual i independència per a funcionar al marge del ramat. L'ideari d'esquerres hauria de ser una avinguda ampla i arbrada per on passeja una multitud diversa i capaç i no una corda de funambulista.