S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 8 de juny de 2012

Sabina i Serrat a Israel.



Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina han decidit continuar amb el concert que tenen programat pel proper 21 de juny a Telaviv. Això, malgrat les pressions de la RESCOP (Red Solidaria contra la ocupación de Palestina). La mateixa organització també va intentar parar les visites a Israel d'altres artistes i intel·lectuals com Ken Loach, Santana, Noam Chomsky i més encara. Tot això està molt bé. El que m'ha impactat és la reacció de la gran majoria de comentaristes de Público on domina l'acusació fàcil i radical i on tracten els cantants d'ovelles esgarriades.

El diari Público representa l'esquerra plural. Això no vol dir que el lector estiga per fer grans concessions. El de la dreta és un pensament còmode. Es tracta d'aplicar els vells principis de la llei del més fort. L'esquerra sempre ha habitat territoris pantanosos, d'accessos difícils, per on es circula precàriament. La intel·ligència no és patrimoni de ningú; ni la raó, ni la justícia. Tot és molt confús com ho demostren les històries de la història. Hi hauríem de tenir sempre present el bagatge moral de “Fes i deixar fer. Estima't i estima”. 

Tanta coherència i tant vehemència per part dels lectors del diari em fa por. Jo estic al costat del poble palestí perquè són els que pateixen les conseqüències de la barbàrie. Ara bé, el poble palestí és una cosa i les polítiques de guerra llençades des del poder israelià, una altra de ben diferent. Considere que aquestes persones tenen credencial suficients, capacitat intel·lectual i independència per a funcionar al marge del ramat. L'ideari d'esquerres hauria de ser una avinguda ampla i arbrada per on passeja una multitud diversa i capaç i no una corda de funambulista.


3 comentaris:

novesflors ha dit...

Estic d'acord amb tu. La independència de pensament, d'actuació, i la tolerància haurien de ser preeminents. Jo, almenys, vull ser independent.

Andreu ha dit...

Sí, siguem independents en el pensament i en el fet. Ja et trobava a faltar. Una abraçada.

Noèlia ha dit...

A mi em permetreu fer d'advocada del dimoni i dir-vos que no crec que puguem ser independents de pensament. L'independència de pensament implica certa llibertat que dubte puguem posar en funció. Això sí, el que si que podem fer és posar en funcionament la del fet. La llibertat d'actuació si què ens es més propera i per tant factible. La tolerància és vàlida mentre no vaja de la mà de la condensendència...
Això i tot he de dir que em sorpren moltíssim la visita d'aquestos artistes a Israel. Gràcies Andreu per posar en marxa de manera tan sublim el pensament crític, la decepció sol deixar-nos a-crítics i a-patics.