El Barranc Blanc

           Quan jo feia COU, el meu professor d’història ens va demanar fer una fitxa  de lectura d’un qualsevol llibre d’història. Hi havíem de fer constar les dades bàsiques, com ara el títol, l’autor, l’any de la primera edició, etc; i també un resum que havia de contenir quatre idees bàsiques. Aquella mateixa vesprada em vaig acostar a la biblioteca del poble i em vaig quedar plantat davant del prestatge de llibres d’història. No podria explicar per què vaig escollir Tocqueville. Als dèsset anys, les meues nocions sobre llibres d’història devien ser nul·les. Pot ser em va cridar l'atenció la coberta o va ser el nom que em va atraure. La lectura va ser directa, sense filtres, densa, i em va deixar una idea molt difuminada d’un personatge que en els anys posteriors a la Revolució Francesa va fer un viatge als Estats Units i explica com van les coses per allà. Segurament em vaig sentir poc acompanyat, com si m'hagueren fet avançar i creuar...

                                                             Detall de "La família de Carles IV" de Francisco de Goya.     La parella real visita Benidorm. Porten la boca tapada per una carasseta sense glamour. Ella està extremadament prima, deu patir dels nervis i no és d’estranyar,.  Els nervis són un problema també per molta gent del carrer. Jo també patisc de nervis, d’estrés, d’ansietat. Són malalties que van amb el segle o amb els temps i les seues circumstàncies. Abans eren pròpies de les classes socials més altes, després, al llarg del segle XX, sobretot després de les grans guerres, es va estendre a la burgesia i ara fins i tot les classes més populars...

- A París, l’any 1936, Charles Tamkó Sirab publica “Manifeste Dimensioniste” on explica que la literatura deixarà la línia per aventurar-se en el pla, la pintura deixarà el pla per endinsar-se en l’espai, l’escultura buscarà el moviment i com a conclussió final, anuncia la conquesta artística d’allò tetradimensional. Volia dir que la línia estava al punt 0 o u o a l’inici de tot. En una entrevista que l’escriptor peruà Jaime Bayly li fa a María Kodama l’any 2013, la vidua de Borges li explica que fou el seu pare japonés qui li va ensenyar què era la belllesa quan li va mostrar una imatge de la Victoria de Samotràcia. "Però pare, si no té cap". "I qui t’ha dit que la bellesa és un cap?, mira com el vent mou la túnica. Això és la bellesa.". És el tercer punt del “Manifest….i ja fou assolit fa més de dos mil anys pels grecs i des d’aleshores anem fent voltes a la sènia. Pot ser per això el poeta hongarés va acabar dedicant-se al ioga. - Còm? - L’humanis...