Hèrnia d'hiato i monarquia o història i literatura.

                                                             Detall de "La família de Carles IV" de Francisco de Goya.

    La parella real visita Benidorm. Porten la boca tapada per una carasseta sense glamour. Ella està extremadament prima, deu patir dels nervis i no és d’estranyar,.  Els nervis són un problema també per molta gent del carrer. Jo també patisc de nervis, d’estrés, d’ansietat. Són malalties que van amb el segle o amb els temps i les seues circumstàncies. Abans eren pròpies de les classes socials més altes, després, al llarg del segle XX, sobretot després de les grans guerres, es va estendre a la burgesia i ara fins i tot les classes més populars (eufemisme) també les pateixen. Els nervis i els trastorns digestius van molt de la mà. 

    La reina portava  una “bateta fresqueta” que li passava els genolls i li deixava els braços a l’aire i unes espardenyes de cànem amb quatre dits de taló. A la imatge que vaig veure als mitjans, els monarques es movien al centre d’un espai ampli, ell més prop de les càmeres, ella tres o quatre metres més darrere. Tots dos saludaven les multituds relatives  movent la mà dreta. Podíem imaginar-nos un somriure darrere de la carasseta, o potser hi havia un gest de por, de desencís o de fàstic. Deu ser dura la vida de rei. No els envege. M’estime més els orígens dels  meus problemes digestius que són àmpliament banals i compartits que els problemes digestius reials i exclusius de la reina Letizia.  

   Al llarg de la història, curiosament, hi ha hagut molta reina angoixada i amb problemes de budells En canvi o per contra, la història no s'ha ocupat mai dels problemes vitals dels súbdits. Si de cas, aquests han sigut objecte de la literatura.  La història tracta sobre els fets oficials, és una ciència dadaística (de dades) . Les qüestions que afecten a les persones com tu i jo es diuen subjectives, són menys importants i només poden ser tractades des de la perspectiva de la ficció. El fet que la reina Letizia portara els braços a l’aire és matèria històrica, oficial i objectiva. Per contra, si vull que la meua hèrnia d’hiato passe a un grau de transcendència molt limitat, l’he d’abocar o bé al món de la ficció o al facebook.