Reflexions del verd damunt de l'ocre.

M’acoste al centre per comprar fruita i ous. Aprofite i també compre companatge, pa sense gluten, amoníac, lleixiu, pegament de contacte, etc, etc. Estan podant els arbres de l’avinguda. P s’horroritza quan li ho dic. 

-En  ple estiu? 

Els meus veïns sempre han viscut en conflicte amb l’element arbre. El rebuig a l’arbre és una constant i es mama des del llenguatge. Si et diuen que una casa és un garrofer volen convèncer-te perquè no la compres perquè és vella i amb molt espai inútil, una font de despeses innecessàries; i si a algú li dius que li plantaràs un arbre a la porta s’imaginarà l’arbre creixent i les arrels progressant per baix del menjador, trencant les canonades, les rajoles,i protuberar infinitament fins assolar l’edifici i encara les cases veïnes. A més, a mesura que les branques cresquen, incomptables colònies de pardals s’hi establiran i cagaran tones de merda damunt dels cotxes i les voreres. Els arbres, que a altres llocs són considerats elements civilitzadors, al meu poble se’ls tem com un agent imparable i destructor, molt amic del caos i gens de l’ordre. La consciència colectiva s’estima més els espais escurats per la violència de la llum i la pols, les façanes escrostonades, els aparells d’aire condicionat a la vista, les cagades de gossos fent de pedra passera. Pot ser exagere però no hi ha per a menys.  Ara mateix no vull ni comptar els aparells d’aire condicionat que pengen de la façana de l’ajuntament, per posar un exemple. 

Molta gent m’ha preguntat a què es deu aquesta tendència a la mineralitat. Jo també m’ho he preguntat sovint, i m’ho pregunte encara. Pot ser siga pel gust a sentir-se en comunió amb l’entorn , i això és encara lloable. Una altra causa pot ser l’escassa influència que han tingut les classes il·lustrades. La nostra és una cultura del treball, del dia a dia i el caràcter estètic del poble ha estat forjat a base de desestimar tot allò que considerava superflu i improductiu i a més generador de brutícia. Brutícia les fulles d’un arbre?, les olives madures, les garrofes? Plantegeu-ho a depén qui i veureu que començaran per mirar-vos amb desconfiança per passar a desestimar-vos definitivament com un il·luminat.