El Barranc Blanc

      Malta és una illa-barcassa  aturada al mig de la Mediterrània, un petit paradís acotat per la mar, una roca eixuta prenyada de salnitre i vent. Les illes són una pedra passera. Jo em podria passar la vida saltant d’illa en illa. Em produeixen una fascinació gran. Allò que és normal i desitjable és viure al continent. La gent que ha viscut a les illes, per què ho ha fet? Per què ha triat viure en un punt quan podria haver viscut en una plana?. Per què ha triat viure dins d’un parèntesi quan haguera pogut viure , més còmodament ,dins d’un paràgraf o d’un text? No ho sé. Potser he vingut a Malta a trobar la resposta.  La primera cosa que no s’adverteix quan un arriba a Malta és la seua Africanitat. Malgrat la proximitat física, l’illa sembla fugir-ne, culturalment i moralment. M'ha semblat a mi que la història pròpia de l’illa de Malta ha estat marcada per l’obsessió d’apartar-se del continent Africà. Els maltesos no són plenament conscients que...

          “ L´unica causa de la infelicitat humana és que no sabem quedar-nos quiets a la nostra habitació”. Ho diu Pascal als seus Pensées .  Dies passats a Bari. Darrer dia. Escric des de la cafeteria de la llibreria Feltrinelli.   “ Prima tu prendi un drink, poi il drink he prende un altro, e infine il drink prende te.”  La cita impresa a una de les columnes de la llibreria és de Francis Scott Fitzerald.  Les parets són plenes de cites, de fotografies. Els italians són mestres en la construcció d’escenaris. El barroc és un escenari que s’autocontempla, un subratllat de l’escena. A l’Itàlia del sud, el barroc és fonamental per entendre el present; la corrupció, l’estat de les carreteres, l’esperit narcisista, l’estat de la religió, del catolicisme, la producció d’orichetti, etc, etc. A Itàlia hi deu haver més botigues de roba per cap que a cap altre lloc del món. La necessitat de produir estètica ja no es ...

        -¿Dónde has estado de viaje? - En los Balcanes - ¿Y qué tal? - Muy bien. Sorprendente. - ¿Hay mucho de la guerra?     Es una conversación que mantuve con una amiga después de regresar de un viaje de quince días por Albania, Macedonia del Norte, norte de Grecia, Kosovo y Montenegro. El prejuicio es el inicio de cualquier viaje y el turista viaja para confirmarlo. En una segunda parte de la historia requiere una voluntad para cambiar este prejucio inicial y darle nueva forma, de modo que quede como un espectro desdibujado bajo las experiencias e informaciones nuevas. Pero no es una cosa de mi amiga. Mi mochila inicial también tenía la ligereza de esta aproximación básica. Además, a la mayoría de Europeos que hoy tienen entre 40 y 110 años les funciona a la perfección el trinomio Balcanes-Yugoslavia-guerra. Entre ellos, los de más de 60 hablarían todavía de Yugoslavia al referirse a la zona en lugar de utilizar los nombres de las dist...

          Kosovo declarava la seua independència de Sèrbia de forma unilateral el 17 de febrer del 2008. Espanya no reconeix la República de Kosovo. Els catalans podrien aprendre. Kosovo és al cor geogràfic dels Balcans. Kosovo era i és al cor del mite de la Gran Sèrbia. El fet és que hui els Serbis a Kosovo són una minoria, un 10% minvant. A més, després de les guerres i de la independència viuen en una situació molt incòmoda, gairebé assetjats.                       Ens hauríem quedat més temps a Prizren. Els carrers plens, el petit rierol que travessa la ciutat, la visió del castell enaltit en l’horitzó, les siluetes de les mesquites amb la llengua de fidels que descendeix les escales després de l’oració. La pau relativa que el turista veu ens invita a quedar-nos, però hi ha un programa que hem de complir. No som viatgers, som turistes. Estem sotmesos a un ...

     - On heu estat de viatge? - Als Balcans - I què tal? - Molt bé. Sorprenent. - Hi ha molt de la guerra?    És una conversa que vaig mantindre amb una amiga per telèfon després d’haver tornat d’un viatge de quinze dies per Albània, Macedònia del Nord, nord de Grècia, Kosovo i Montenegro. El prejudici és l’inici de qualsevol viatge i el turista viatja per confirmar-lo. La segona part requereix una voluntat per canviar-lo i donar-li nova forma, de tal manera que el prejudici inicial quede com un espectre desdibuixat davall les experiències i informacions que hem acumulat. La meua motxilla inicial també tenia la lleugeresa d’aquesta aproximació bàsica . Però la meua amiga i jo no som elements aïllats. La majoria d’Europees que hui tenen entre 40 i 110 anys funcionarien en  el trinomi Balcans-Iugoslàvia-guerra. Entre aquests, els de més de 60 parlarien encara de Iugoslàvia en referir-se a la zona en lloc d’emprar els noms de les di...

    josepgalian.blogspot.com   Deixem les valls d’Utiel i Requena i el paral·lel de les vinyes i la sensació de buit humà esdevé una inèrcia en el paisatge. Ara hi ha boscos de pinars i alzines, més endavant camps de girasols. Els blatars segats semblen peces de burell esteses al sol. Per la carretera et trobes els embalums mecànics i monstruosos de les segadores de colors vius que contrasten amb un paisatge que tendeix a la soledat i al misticisme. Ets afortunat si veus un ramat d’ovelles; el pastor normalment beca o fuma darrere d’una paca de palla. Hi ha animals que són menys gregaris que altres  i s’aventuren més enllà del grup. Pugen un marge o baixen un desnivell on hi corre l’aigua fins que el gos les empaita i les retorna a la seguretat del ramat. Un post de la llum en un camp de blat segat sembla un Crist crucificat del romànic i  els turons pelats son gòlgotes que multipliquen el dolor del buit fins l’infinit. Conca i després Guadalajara. P...

        Passem dos dies a Vilafamés. Coneixem el Museu d’Art Contemporani. Coneixem l’obra de Clàudia de Vilafamés. El poble és una evidència discreta i harmònica nascut de la pedra vermellosa del rodé i d’una constància adherida a la voluntat de sobreviure. La resta ha sigut, probablement, fruit de la casualitat, de la coincidència; l'atzar és una manera  d’explicar molts fenòmens. Tot ha resultat en la creació d’un segell artístic i turístic discret i amable a l’interior de Castelló, entre l'alé de les muntanyes al tos i la mirada clara de les valls que porten a la mar.     L’única obra de Clàudia que s’exposa  al MACVAC és de dimensions importants. Ocupa la paret lateral de la primera sala.  Hi ha una forma trapezoidal formada per dues cordes amb un nus als extrems. Hi ha vint-i-dues pomes col·locades al mig a mode de composició.  Cada una de les vint-i-dues pomes mostra un perfil diferent amb  voluntat que ...

                                                                                   Ses Figueretes als anys 60.       «Hi ha llocs, concorreguts abundantment, en què hom no arriba a comprendre per què hi va. En altres, l’atracció és perfectament explicable. Mallorca i Eivissa especialment es troben en aquesta situació.» La cita és de Pla.      Barrets, tendals, persianes, protegir-se del sol, menjar peix salat, pa amb oli, quedar-se com un arbre, com una pedra. Esperar com les pageses reproduïdes dels quadres na...