Ses Figueretes.

                                                                                   Ses Figueretes als anys 60. 

 

   «Hi ha llocs, concorreguts abundantment, en què hom no arriba a comprendre per què hi va. En altres, l’atracció és perfectament explicable. Mallorca i Eivissa especialment es troben en aquesta situació.» La cita és de Pla. 

    Barrets, tendals, persianes, protegir-se del sol, menjar peix salat, pa amb oli, quedar-se com un arbre, com una pedra. Esperar com les pageses reproduïdes dels quadres naïfs o actuar, vendre l’ànima al dimoni, esdevenir producte i actor de consum, considerar el territori com a experiència . El turista és un comprador de moments. No sé si la tendència natural hauria de ser anar a la deriva. El fet és que creem la il·lusió potent de l’experiència, de l’amarratge.

    Nit de Sant Joan a Ses Figueretes. L’ajuntament reparteix un total de 400 kg de llenya a les platges de Talamanca i Ses Figueretes, a més d’unes 600 racions de macarrons de Sant Joan. A les nou i mitja, s’anuncia l’actuació de Contra Band i a mitja nit focs artificials. La premsa del matí també destaca que els veïns insisteixen en instal·lar balises per la seguretat dels banyistes. Efectivament, les embarcacions s’acosten molt i això pot ser un perill pels banyistes. També hi ha el tema de les exhumacions a la fosa del cementiri vell de Ses Figueretes. Subratllen la dificultat de la tasca pel gran nombre d’afusellaments entre 1936 i 1938.

    L’hotel de ses Figueretes forma una corba amable que s’adapta a la línia que fa la sorra amb la mar. És un embalum relativament discret i un exemple de la primera arquitectura que es va fer a l’illa pensada per al turisme de masses. El personal de l’hotel és amabilíssim i com que som els únics no-estrangers de seguida ens tenen controlats. L’habitació és d’allò més simple. De fet, tot a l’hotel és d’allò més simple. No s’ha fet cap intervenció important des de la seua construcció. Les portes són de xapa, i amb això és diu molt. Això sí, està net, molt net, amb la dificultat extra que implica donar la sensació de net quan una construcció és vella. La pintura ajuda. Deuen aprofitar les temporades baixes per pintar-ho tot, de dalt a baix. El blanc és un esquer pel mercat turístic. El blanc reflecteix la llum potent del sol produint aquest efecte de reverberació total i la sensació de viure a la gola del sol, a l’avantsala d’un paradís d’excepcionalitats lumíniques.

    L’esmorzar és un dels esdeveniments més importants del dia l’hotel. La resta de la jornada, la clientela vegeta de la manera més literal que us pugueu imaginar. L’esmorzar consisteix en productes de baixíssim cost l’única finalitat dels quals és maximitzar els beneficis per l’empresa: torrades de pa congelat, pernil dolç de barra amb aspecte de mortadel·la, sucs ultraedulcorats i cafès solubles. El saló és normalment ple i hi ha dies que has de forçar la vista per trobar una taula buida, o esperar que algú marxe. El turista es mou entre les taules com si ho hagués fet tota la vida, d’una manera sòlida i precisa, imbuït en un misticisme new age de xancles i bermudes, tocat per la immensitat de la llum i la promesa del mar o d’una costa ritual esmussada de banyistes i embarcacions. La vida a l’hotel bascula entre la massificació dels esmorzars low cost i la manca d’emergència més absoluta. A la nit, una gran petita part de la clientela seu al porxo davant d’una cervesa. Em pregunte on deu ser la resta.