Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

Erotokritos interpretat per Ross Daly.

Imatge
Traure el sò de  les pedres, de les roques que s'enlairen en plecs impossibles per on s'esgola l'alé d'un cel com un ramat blau i negre. Belen ventades eixorques,  carrisquegen en les platges, tradueixen l'escuma en borumballes ascètiques. Viure és la pau del migdia mentre s'escolta el silenci que transcendeix la música. Escoltar-lo és el grau de maduresa que cal per recollir la mel de les notes. El tel de la nit s'abrida a la terra. Quin estiu el del 2008 a l'illa de Creta! A Marc i a Pep, companys de viatge.

Entrevista de Josep Maria Espinàs a Vicent Andrés Estellés.

http://www.tv3.cat/videos/2822190/Vicent-Andres-Estelles  

Les fronteres del poder.

Jo parle, jo tinc, jo soc, jo crec...., són les fronteres del llenguatge i l'origen de les nostres desgràcies. És una afirmació tan contundent que ara ja em costa seguir. És el que tenen les fronteres; que et barren el pas, que no et deixen avançar, que són un entrebanc per al creixement personal i de l'individu. Si el món és un, ¿per què tendim a la divisió?, ¿per què hi ha poderosos i oprimits?. Si ens despullem físicament i culturalment , ¿què queda? ¿No hauria de ser aquest l'objectiu comú; anar traient-nos la roba, progressivament, sensualment qui puga, i anar desvestint també, de manera constant, el pensament i les fronteres que el guien?. Llig una cita d'Héctor Abad en un article que publica Josep Ramoneda al diari Ara : “La veritat sol ser confusa, és la mentida la que té les faccions massa nítides”. ¿És la por a la indeterminació i al caos la que ens porta a la precisió de la mentida i a la creació de les fronteres físiques i mentals? Podria ser. Els pri