El Barranc Blanc

                                                                                   Ses Figueretes als anys 60.       «Hi ha llocs, concorreguts abundantment, en què hom no arriba a comprendre per què hi va. En altres, l’atracció és perfectament explicable. Mallorca i Eivissa especialment es troben en aquesta situació.» La cita és de Pla.      Barrets, tendals, persianes, protegir-se del sol, menjar peix salat, pa amb oli, quedar-se com un arbre, com una pedra. Esperar com les pageses reproduïdes dels quadres naïfs o actuar, vendre l’ànima al dimoni, esdevenir producte i actor de consum, considerar el territori com a experiència . El turista és un comprador de moments. No sé si la tendència natural hauria de ser anar a la deriva. El fet és que creem la il·lusió potent de l’experiència, de l’amarratge.     Nit de Sant Joan a Ses Figueretes. L’ajuntament reparteix un total de 400 kg de llenya a les platges de Talamanca i Ses Figueretes, a

Foto d' Andreu Torregrossa    Carrer Vicent Serra Orvay a l’eixample d’Eivissa. Entrem a un forn-cafè d’estètica artesana. Tonalitats que combinen el blanc amb els colors de la fusta i el negre. Taules de fusta reciclada. Al taulell les cambreres no paren de servir cafès i pastes. A la vora pots veure el que fa de forner a través d’un finestral que convoca l’atenció dels clients. L’observe treballar. És un xicot jove i de bon veure. Enceta paquets de plàstic amb l’ajuda d’un ganivet. Dins hi ha pasta de full i barres de pa per coure. Amb un grau de destresa certer els dóna la forma que vol. Després ho diposita a llaunes i ho posa a coure al forn elèctric. Sinceritat absoluta. No s’enganya ningú. El client seu i gaudeix d’un entorn que comunica seguretat i eficiència.     Hi ha una petita cua a la porta del lavabo. Quan la cambrera que talla el bacallà se n’adona, fa un gir, fa dos colps a la porta que s’obre d’una revolada i amb dos crits fa eixir dues nenes d