Camí de l'Alcàrria. Camps de Sòria.

 Josep Galian - Fotografia / Photography: CUENCA

  josepgalian.blogspot.com

 

Deixem les valls d’Utiel i Requena i el paral·lel de les vinyes i la sensació de buit humà esdevé una inèrcia en el paisatge. Ara hi ha boscos de pinars i alzines, més endavant camps de girasols. Els blatars segats semblen peces de burell esteses al sol. Per la carretera et trobes els embalums mecànics i monstruosos de les segadores de colors vius que contrasten amb un paisatge que tendeix a la soledat i al misticisme. Ets afortunat si veus un ramat d’ovelles; el pastor normalment beca o fuma darrere d’una paca de palla. Hi ha animals que són menys gregaris que altres  i s’aventuren més enllà del grup. Pugen un marge o baixen un desnivell on hi corre l’aigua fins que el gos les empaita i les retorna a la seguretat del ramat. Un post de la llum en un camp de blat segat sembla un Crist crucificat del romànic i  els turons pelats son gòlgotes que multipliquen el dolor del buit fins l’infinit. Conca i després Guadalajara. Pensem en províncies des del s. XIX, en diputacions provincials, en actes de senadors que la por que instiga el parèntesi de terra sense gent fa conservadors. 

   Entrem a la província de Guadalajara. Visite la web de l’INE , Institut Nacional d’Estadística, per comprovar les poblacions i els habitants. 335 poblacions amb un total de  257.762. Només 110 superen els 100 habitants, 32 superen els 1000,  i només 5 superen els 10.000 habitants, són les que estan més prop de la capital i que conformen un petit nucli al voltant de Guadalajara capital, que en té 85.871. Les estadístiques són del 2019. En Conca de 280  municipis amb un total de 196.329,  33 superen els 1000 habitants , i només Tarancón amb 15.271 i la capital amb 54.690 superen els 10.000.



Parem a Trillo uns dies. Niba es mereix un petit apartat. Quedem amb ella a la font del costat del pont a Trillo. Ella em va dir a la font de colors però jo tot i que la vaig mirar no entenia d’on venia el nom dels colors. Són les set de la vesprada, fa un sol que bada les pedres.  Al costat hi havia un quiosc, ens vam demanar aigua i un gelat.

-Un polo, por favor, ¿de que sabores tienes?

-¿ Un qué?, no te entiendo.

- Un polo, un helado…

- Ah.

Demanem unes varietats noves, de fruites tropicals, abelleix alguna cosa fresca. Són molt cremosos i molt dolços, excessivament pel meu gust. És, potser, part del màrqueting, li posen molt de greix i molt de sucre i amb això ja ho tenen, un parell de  grams de barreja de pólvores de sabors i va que xuta. 

Niba arriba dos minuts després de l’hora prevista. Va vestida d’època, dels anys vint, i porta una càmera penjant del coll



_________________________________

Laia és catalana i va venir a Sòria perquè no li diu a res que no a la vida. Amb la seua parella porta un petit hotel rural prop de Garray. A l’eixida del poble en direcció a La Laguna Negra hi ha un conglomerat d’edificis moderns que és el que queda d’un macro projecte que es volia dir La Ciudad del Medio Ambiente. Al costat i a la vora de la carretera hi ha uns hivernacles que són Aleia Roses. Are diuen que l’empresa se la queda una multinacional Americana, Full Moon,  que fa inversions de risc per plantar marihuana d’ús terapèutic. Començaran per plantar 7 de les 14 hectàrees de marihuana i la resta, de roses, però en el termini d’un any tota la instal·lació produirà marihuana. 

Possiblement la COVID-19 ha fotut un colp dur a Aleia Roses. 400 empleats. La nova empresa vol reduir la plantilla a una quarta part.

LA ESTADOUNIDENSE FULL MOON SERÁ LA NUEVA PROPIETARIA DE ALEIA ROSES. HERALDO-DIARIO DE SORIA.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Imatge
      Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable.  No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem  amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà  quan la majoria pense que el que hi ha  no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent  és  que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvi...
Read more »

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Imatge
    Jardins de l’Albarda a Pedreguer. De camí hem vist els pins assecant-se. La sequera que patim és inèdita. A la zona àrida del país es nota menys, les plantes estan més adaptades a patir set. En canvi, la Marina Alta és una comarca on l’aigua ha caigut sempre  de manera abundant. Els pins han desenvolupat menys arrels perquè no els calien i ara s’assequen.  El paisatge no és un jardí, però un jardí pot formar part d’un paisatge si està integrat en l’entorn. De fet,  el paisatgisme es dedica a fer jardins, a dissenyar-los, a crear-los dins d’un paisatge determinat. Hi ha jardins que formen part d’un paisatge i hi ha jardins que són elements aïllats del paisatge general.  Arribem als jardins. Dins la garita de les entrades hi ha una xica que atén un grup de dones estrangeres i a fora, mig recolzat en el taulell un xic jove, moré i amb barba ben retallada els explica l’origen del nom dels jardins. És per la partida que es diu l'Albardera, esc...
Read more »

Primeres comunions.

Es dissabte. M’he despertat a les sis del matí pels trons. M’he quedat al llit fins les set, amb els ulls oberts. Quan m’he alçat he vist que el carrer estava només amerat. L’aigua no havia corregut. Ara són ja les huit, he pres dos tes i escolte la pluja xiplejar a l’altra banda de la finestra. Plou d’una manera tranquil·la i ja no trona. Hem arribat a un punt que ja no sabem què fer de tanta aigua. No estem acostumats. Fa només dues setmanes no sabíem què fer amb la sequera. Ens preguntàvem com seria l’estiu si no plovia.  Hui fa la comunió Sofia. No recorde cap comunió ploguda. He hagut de fer un esforç per empatitzar amb l’emoció dels xiquets el dia de la seua primera comunió. Jo ja ni me’n recorde si jo estava emocionat el dia de la meua primera comunió. Recorde, això sí, que un amic dels pares que tenia una parada de fruita al mercat d’Ibi, va portar caixes i caixes de fruita de temporada: cireres, albercocs, maduixes i nespres. No sé quanta fruita vaig menjar aquell dia. Mol...
Read more »