Camí de l'Alcàrria. Camps de Sòria.

 

  josepgalian.blogspot.com

 

Deixem les valls d’Utiel i Requena i el paral·lel de les vinyes i la sensació de buit humà esdevé una inèrcia en el paisatge. Ara hi ha boscos de pinars i alzines, més endavant camps de girasols. Els blatars segats semblen peces de burell esteses al sol. Per la carretera et trobes els embalums mecànics i monstruosos de les segadores de colors vius que contrasten amb un paisatge que tendeix a la soledat i al misticisme. Ets afortunat si veus un ramat d’ovelles; el pastor normalment beca o fuma darrere d’una paca de palla. Hi ha animals que són menys gregaris que altres  i s’aventuren més enllà del grup. Pugen un marge o baixen un desnivell on hi corre l’aigua fins que el gos les empaita i les retorna a la seguretat del ramat. Un post de la llum en un camp de blat segat sembla un Crist crucificat del romànic i  els turons pelats son gòlgotes que multipliquen el dolor del buit fins l’infinit. Conca i després Guadalajara. Pensem en províncies des del s. XIX, en diputacions provincials, en actes de senadors que la por que instiga el parèntesi de terra sense gent fa conservadors. 

   Entrem a la província de Guadalajara. Visite la web de l’INE , Institut Nacional d’Estadística, per comprovar les poblacions i els habitants. 335 poblacions amb un total de  257.762. Només 110 superen els 100 habitants, 32 superen els 1000,  i només 5 superen els 10.000 habitants, són les que estan més prop de la capital i que conformen un petit nucli al voltant de Guadalajara capital, que en té 85.871. Les estadístiques són del 2019. En Conca de 280  municipis amb un total de 196.329,  33 superen els 1000 habitants , i només Tarancón amb 15.271 i la capital amb 54.690 superen els 10.000.

Parem a Trillo uns dies. Niba es mereix un petit apartat. Quedem amb ella a la font del costat del pont a Trillo. Ella em va dir a la font de colors però jo tot i que la vaig mirar no entenia d’on venia el nom dels colors. Són les set de la vesprada, fa un sol que bada les pedres.  Al costat hi havia un quiosc, ens vam demanar aigua i un gelat.

-Un polo, por favor, ¿de que sabores tienes?

-¿ Un qué?, no te entiendo.

- Un polo, un helado…

- Ah.

Demanem unes varietats noves, de fruites tropicals, abelleix alguna cosa fresca. Són molt cremosos i molt dolços, excessivament pel meu gust. És, potser, part del màrqueting, li posen molt de greix i molt de sucre i amb això ja ho tenen, un parell de  grams de barreja de pólvores de sabors i va que xuta. 

Niba arriba dos minuts després de l’hora prevista. Va vestida d’època, dels anys vint, i porta una càmera penjant del coll

_________________________________

Laia és catalana i va venir a Sòria perquè no li diu a res que no a la vida. Amb la seua parella porta un petit hotel rural prop de Garray. A l’eixida del poble en direcció a La Laguna Negra hi ha un conglomerat d’edificis moderns que és el que queda d’un macro projecte que es volia dir La Ciudad del Medio Ambiente. Al costat i a la vora de la carretera hi ha uns hivernacles que són Aleia Roses. Are diuen que l’empresa se la queda una multinacional Americana, Full Moon,  que fa inversions de risc per plantar marihuana d’ús terapèutic. Començaran per plantar 7 de les 14 hectàrees de marihuana i la resta, de roses, però en el termini d’un any tota la instal·lació produirà marihuana. 

Possiblement la COVID-19 ha fotut un colp dur a Aleia Roses. 400 empleats. La nova empresa vol reduir la plantilla a una quarta part.

LA ESTADOUNIDENSE FULL MOON SERÁ LA NUEVA PROPIETARIA DE ALEIA ROSES. HERALDO-DIARIO DE SORIA.