Per molts anys i la felicitat en un cove.

 

 

 

 

Dia de la Immaculada Concepció. Felicite per whatsap algunes amigues amb la fòrmula de “per molts anys”. Una em contesta que no és el seu aniversari. L’aniversari és una invenció recent, li dic,  relativament recent, a la mediterrània. Fa ja uns quants anys, probablement més de cent, no era difícil trobar gent que no et sabia dir els anys. Sabien que eren xiquets, i després jóvens, i més tard casats amb fills menuts que després es feien grans i es casaven i els feien avis. Més que per anys, la vida s’explicava per cicles i allò que més s’assemblava a un any era el cicle de les collites que anava amb les estacions. El calendari estava ple de festes i el santoral ajudava a col·locar-se en el moment del curs de l’any però això no treia que molts, probablement analfabets, per als quals la vida era una successió de dies, se’n descomptaven. “Quants anys té ta mare?” vaig sentir preguntar a una dona del poble quan jo era un xiquet. “Ma mare en té quatre voltes vint i quatre”, va ser  la resposta. 

Podem substituir “per molts anys” per “felicitats”. No passaria res, ens deixaríem portar pel corrent dels temps, no posaríem resistència a les modes que arriben d’altres mons. Ser illa hui per hui és complicat i no estic tampoc segur que siga convenient. Però la felicitat, tal com ens l’han feta entendre hui, és una abstracció que ens hauria de fer por. És una utopia que no té en compte la comunitat i fa que l’individu carregue de ple amb tota  la responsabilitat. La felicitat és el llastre més pesat que ha d’arrastrar la nostra civilització sobretot perquè la seua consecució  no depèn d’una suma col·lectiva de forces sinó de les forces minvants i individuals de millions d'individus deixats anar de la mà del govern del mercat. Cadascú de nosaltres és víctima errant que busca i no troba. Per això m’estime que més que em desitgen salut o sort.

Abans es felicitava el sant amb un “per molts anys” que volia dir “per molts anys que ho puguem celebrar junts”, i als soterras la gent deia també “per molts anys”, volent expressar “per molts anys vaja  el mort per davant”. Considere que les fòrmules són importants en la mesura que ens expliquen a nosaltres mateixos. Em quede amb l’opció de  desitjar sort, salut o molts anys de vida. De la felicitat només sabem que és una utopia abismal, indestriable i irrealitzable.