Marina Iborra
Marina Iborra, des d'Alacant, amb amor, amb traços cada vegada més grossos, desencisada per la perfecció de l'hiperrealisme que la va fer, pasta colors massissos i estavella crits als llenços. Ens obri la porta i em sobta el negre i la desimboltura. No era com me l'havia imaginada, vaig pensar. En veure els seus quadres la vaig fer una outsider total, sense vernís, un esperit que de tan lliure no hauria cabut en els límits de la ciutat. Al remat s'agraeixen les fites que imposa la realitat: l'ordre , el color de les parets, la funcionalitat del mobiliari. L'únic detall que marca la diferència són els seus quadres penjats i i les obres d'art, fruit, ens explica, dels intercanvis amb companys de l'ofici. Al saló, a més, hi ha un sofà que comparteix protagonisme amb un televisor de plasma de dimensions destacables i una escala de caragol metàl·lica que sembla voler xuclar-te cap al desconegut. Hi pugem amb un got d'aigua a la mà. Hi ha u...
