El Barranc Blanc

                                                        Al Xavi Morera.   D'un glop eixut et va engolir la nit; l'alba rebé un cos fred, sense color, cobert amb els llençols i amb la claror alletant-se  del teu ordre, del teu crit. Un puny  de gel per sempre et va ferir, una absència irritada de dolor, la teua gent més enllà de la foscor, en l'absència del tu i del teu oblit. Han quedat  tantes coverses solsides al tren; l'esquena dreta al respatller  i el sol abocant cabassos del llum. Han quedat esperant tantes volades d'indignació i de riures; un planter que creixia obviant la presència del fum. El Xavi se'n va anar massa prompte. Tenia 40 anys i era un bon company de l'institut. El curs passat va fer una estada com a professor...

Provoca una felicitat estranya i autocomplaent trobar històries que t'expliquen coses de tu i del teu entorn. Però, què té a veure un vell malcarat , antipàtic i tancat en el seu món reduït pel seu Gran Torino del 72, les memòries de la Guerra de Corea i un garaig que sembla un museu on totes les eines estan col·locades amb un ordre estricte i essencial amb un home com jo en la seua còmoda trentena, que l'únic contacte amb el món de l'automòbil és un carnet rebregat al fons de la cartera, que no sap penjar un quadre i que el més a prop que ha estat d'una guerra han estat les diverses manifestacions antibèl·liques i marcadament antiamericanes a les que s'ha acostumat a assistir des dels anys universitaris? És en el meu entorn on hem de trobar les semblances?.La clau me la va donar l'escena on Walt Kolawski neteja els seu Gran Torino del 72 amb una concentració inusitada i com si en l'acte li anara més que la vida la seua raó de ser. El meu avi té ara 8...