Eloi i el peixet de plata.
Eloi i jo jugàvem a organitzar el garaig on s'apilaven les caixes de la mudança. Hi havia les caixes de cartró lligades i plenes de coses diverses i sorprenents. Aquell dia Eloi havia decidit que en el futur volia ser hortolà. Vendria la verdura al mercat. Què val un quilo de tomates? ....I un d'albergínies?.... i les cebes què costen...? Jo dubtava: Depèn d'on les compres. Va decidir que les vendria allà on foren més cares. Vaig intentar convèncer-lo que a la vida no tot eren diners. Em va mirar i no va dir res. Mentrestant anàvem col·locant les revistes als classificadors de cartró. Quan en teníem un ple ell el deixava al prestatge. Així vam passar la meitat del matí, sense cap novetat destacable. A poc a poc, l'ordre s'instal·lava còmodament a l'espai. De sobte, en obrir un llibre de filosofia, va eixir un una coseta que es movia. Mira, mira!...és un peixet de plata!- vaig fer jo. Però no viu a l'aigua?...
