Després d'una trobada amb amics....
Ha tornat a passar un any amb les morts estrictes i els naixements que li fan el contrapés i hem volgut emular els temps aquells quan érem més jóvens i només ens devíem a nosaltres mateixos . Ha estat , deixeu-m'ho dir, des de la meua perspectiva, un fracàs relatiu. El temps és així, circular per les coses grans, tot torna, però lineal pel que fa als hòmens. Els fills en són una demostració i heu vingut carregats d'aquesta gent petita i per mi aliena, ho sent (en tan importants com són per vosaltres!). Era Saturn qui es menjava els fills? En aquest punt, pense jo i segons he pogut comprovar, la mitologia va errada, o bé vol explicar l'excepció, tot pot ser, ja que la regla marca que siguen els fills els qui, mos a mos, van deglutint les generacions prèvies mentre els riem la gràcia. On ha quedat tot allò que compartíem els temps de la jeunesse ? Ho hem deixat als racons? Ho hem distrib...