El Barranc Blanc

    --> “El sistema s'ensorra”. Ens agrada, sentim una complaença fosca i estranya en repetir la frase i ho fem amb un encongiment de l'esperit que desplega la por a allò desconegut. Estimem de manera profunda l'estabilitat, però aquesta, tossudament, ens gira l'esquena. Neguem la història en majúscules; la que ens mostra un món i un individu lligat al canvi continuat, i ens deixem caure pel marge de la desesperança amb massa facilitat quan els canvis es presenten inevitables. Hi ha frisança a l'ambient, un so-sé-què intuïtiu que marca allò que es diu i es pensa. El pessimisme és una defensa gens casual i treu allò més conservador. Els canvis que s'han donat fins ara han sigut lents, lentíssims, alguns han tardat generacions a prendre cos. Hui en dia, en aquests temps líquids, l'aigua corre amb una velocitat inusitada i tot sembla que va a precipitar-se cap on no sé sap on. Hi ha un gest molt humà, un mecanisme de d...

    --> Tenia ganes i por de veure la pel·lícula. Només havia llegit i escoltat bones crítiques i a més, els projectes de Haneke sempre prometen. Q uan t'arriba la primera dada del fil argumental ja el veus, com una fotografia feta en un fons en blanc. És difícil mantenir-se neutre en les històries i explicar-les com qui no fa res d'important. Havia sentit algú que deia que va passar hores tocat després de veure-la. Ahir, mentre veia la decadència física i intel·lectual d'Anne, em sorprenia el meu estat conscient i atent i el fet que en cap moment no vaig sentir un nus a la gola ni molt menys se'm van mullar els ulls.  Mentre el cos d'Anne es precipitava cap a un final cert, l'únic possible, jo pensava en la meua experiència pròpia, en la memòria de les meues dues àvies malaltes d'alzheimer, en una devaluació física que va durar prop de deu anys i de la qual tota la família vam ser testimoni. Per tant, i encara amb més cruesa...

--> Després d'haver passat tot el dia al carrer, la Lupe va arribar a casa amb els peus destrossats i la gorra de la CGT amb una cagada de colom i la marca que havia deixat un esguit d'ou que se n'havia eixit de mare tot perdent el seu objectiu, la seu de la diputació provincial, i havia impactat a la vora d'el senyal d'stop que hi havia just al seu costat.    - Els ous són els embrions de la revolució, no neteges mai aquesta gorra que això és un senyal. D'ací no res la mirarem i pensarem com nosaltres vam originar el canvi - va fer broma l'Enric  i encara amb més èmfasi va reprendre el discurs - Hem d'enderrocar tot l'aparell de la desesperança que han creat al nostre voltant!!!.”  Aleshores, quatre esclafits van fer volar dotzenes de coloms que s'havien refugiat als arbres i als edificis col·laterals. No, a la façana de la diputació provincial no n'hi havia cap de colom. Ja s'encarreguen d'insuflar pressupo...