Stop desesperança.
Després d'haver
passat tot el dia al carrer, la Lupe va arribar a casa amb els peus
destrossats i la gorra de la CGT amb una cagada de colom i la marca
que havia deixat un esguit d'ou que se n'havia eixit de mare tot
perdent el seu objectiu, la seu de la diputació provincial, i havia
impactat a la vora d'el senyal d'stop que hi havia just al seu
costat.
-Els ous són els embrions de la revolució, no neteges mai
aquesta gorra que això és un senyal. D'ací no res la mirarem i
pensarem com nosaltres vam originar el canvi- va fer broma l'Enric i encara amb més
èmfasi va reprendre el discurs- Hem d'enderrocar tot
l'aparell de la desesperança que han creat al nostre voltant!!!.”
Aleshores, quatre esclafits van fer volar dotzenes de coloms que
s'havien refugiat als arbres i als edificis col·laterals. No, a la
façana de la diputació provincial no n'hi havia cap de colom. Ja
s'encarreguen d'insuflar pressupost a la façana neoclàssica o
neobarroca amb ínfules importants de no-sé-què per tal de
protegir-la de les cagades dels coloms. A la volada de coloms va
seguir una desbandada general. La gent corria carrers amunt o avall
mentre les furgones de la policia nacional s'obrien pas tot fent
udolar les sirenes mentre els escamots da peu de les forces de
l'ordre envestien els manifestants més díscols.
- Corre, corre,
que ja no tenim edat...
Li va fer cas a l'Enric però també el va
perdre de vista i als vint minuts ja obria la porta de sa casa amb
els peus rebentats i la gorra amb la cagada de colom i l'esguit d'ou.
Ara, repapada al selló de lectura, li passava pel cap tota la
pel·lícula de la jornada de vaga i la veu d'alguns companys de
l'institut que li havien dit que aquesta no la farien perquè ja
s'havien cansat de vagues, que el govern se n'alegrava de les vagues,
que a banda de deixar de pagar-nos la jornada, tenien arguments de
cara als votants; sí, mireu els mestres quin talló de ganduls....
aleshores el públic encara els votaria en massa i ni amb aigua
calenta ens els trauríem de damunt. El senyal d'stop on va impactar
l'ou se li va fer clar un segon i també les paraules de l'Enric que
deien no sé què de la desesperança. Sí, la manca d'esperança és una xarxa enredada on estem tots presos. Li agradava la
frase tal i com li havia eixit. La va apuntar al dors d'una carta del
banc per copiar-la més tard al facebook.
Comentaris