D. MIGUEL DE UNAMUNO, JOAN TARDÀ I LA QÜESTIÓ CATALANA.
En una visita que fa a Las Erías, un pobliu de las Hurdes, D Miguel de Unamuno descriu els pobletans com a “enanos, cretinos y con bocio”. Conclou que aquesta condició és conseqüència de l'aigua que és massa pura, “sin sales ni iodo sobre todo, que es el elemento que, por el tiroides, regula el crecimiento del cuerpo y la depuración del cerebro” i ho trasllada a aquells “que no beben sino ideas puras” Finalment sentencia: “El alma que vive de categorías se queda enana”. Parlem del 1914. En 1916 viatja de Salamanca a Barcelona. Voldria descontextualitzar ací alguns pensaments de l'intel·lectual espanyol que exemplifiquen la seua voluntat d'obrir-se a un pensament més ampli. Vull fer un avís a aquells que s'acosten predisposats a fer adhesions a cap causa que D. Miguel és un home del seu temps i el seu espai. Subratlle, per tant, el verb descontextualitzar referent a les cites. Si continuem llegint l'autor podem trobar altres dites que no s'acoform...