S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 13 d’abril de 2013

D. MIGUEL DE UNAMUNO, JOAN TARDÀ I LA QÜESTIÓ CATALANA.





En una visita que fa a Las Erías, un pobliu de las Hurdes, D Miguel de Unamuno descriu els pobletans com a “enanos, cretinos y con bocio”. Conclou que aquesta condició és conseqüència de l'aigua que és massa pura, “sin sales ni iodo sobre todo, que es el elemento que, por el tiroides, regula el crecimiento del cuerpo y la depuración del cerebro” i ho trasllada a aquells “que no beben sino ideas puras” Finalment sentencia: “El alma que vive de categorías se queda enana”.
Parlem del 1914. En 1916 viatja de Salamanca a Barcelona. Voldria descontextualitzar ací alguns pensaments de l'intel·lectual espanyol que exemplifiquen la seua voluntat d'obrir-se a un pensament més ampli. Vull fer un avís a aquells que s'acosten predisposats a fer adhesions a cap causa que D. Miguel és un home del seu temps i el seu espai. Subratlle, per tant, el verb descontextualitzar referent a les cites. Si continuem llegint l'autor podem trobar altres dites que no s'acoformen tant a la nostra manera de fer i pensar. El valor d'aquestes paraules només s'entén dins del contrast que mou una ment que vol ser desperta:

Y es, sin embargo, curioso que siendo Aragón el eslabón entre Castilla y Cataluña, habiendo formado con ésta una unidad política y tenido ambos pueblos, el aragonés y el catalán, una larga historia común cuya principal hazaña fue la expedición a Grecia, sea hoy tan frecuente observar que los castellanos oponen los aragoneses a los catalanes y que sea en gran parte Zaragoza el antemural del catalanismo en España. Y es muy frecuente que se presente a Zaragoza como el hogar y algo así a modo del corazón del unitarismo patriótico español.”

“Eso de que los catalanes se complazcan en hablar su lengua cuando hay delante castellanos que no la entienden, por molestar a éstos, es una tontería que ha inventado la quisquillosidad recelosa del castellano.”

“Soy de los que creen, y más de una vez lo he dicho, que ningún español culto debe tener que acudir a traducciones del catalán y del portugués”

“Quieren, sí, esos españoles que podríamos llamar centrales, que se les estudie para conocerlos y que no se les desfigure; pero ellos, por su parte, no se mueven a conocer a los demás.”

Ja veiem que malgrat els anys que han passat la retòrica del tema català no ha canviat massa. Ahir, i amb relació amb l'expulsió del diputat Joan Tardà del Congrés dels diputats per parlar català, un conegut del poble em feia la reflexió següent:
- Qué bé que has tornat perquè les coses a Catalunya estan posant-se molt malament... tot ho volen pa ells, ja veus... voler parlar en català i aquell home (es referia al president del Congrés) fent-li la raó i res... al final el va haver d'expulsar.
A tot això, el gest de la cara i el posat del cos mostrava un absolut convenciment que la raó només podia estar d'una banda. I és que, tal i com deia el filòsof francés Michel Foulcault, el poder no es té, el poder s'exerceix.




1 comentari:

novesflors ha dit...

I s'exerceix més encara perquè, com deia José Luis Sampedro, no ens eduquen (a la gent en general) per a pensar i tenir un criteri sinó per a deixar-nos guiar.