El Barranc Blanc

           Quan jo feia COU, el meu professor d’història ens va demanar fer una fitxa  de lectura d’un qualsevol llibre d’història. Hi havíem de fer constar les dades bàsiques, com ara el títol, l’autor, l’any de la primera edició, etc; i també un resum que havia de contenir quatre idees bàsiques. Aquella mateixa vesprada em vaig acostar a la biblioteca del poble i em vaig quedar plantat davant del prestatge de llibres d’història. No podria explicar per què vaig escollir Tocqueville. Als dèsset anys, les meues nocions sobre llibres d’història devien ser nul·les. Pot ser em va cridar l'atenció la coberta o va ser el nom que em va atraure. La lectura va ser directa, sense filtres, densa, i em va deixar una idea molt difuminada d’un personatge que en els anys posteriors a la Revolució Francesa va fer un viatge als Estats Units i explica com van les coses per allà. Segurament em vaig sentir poc acompanyat, com si m'hagueren fet avançar i creuar...

    josepgalian.blogspot.com   Deixem les valls d’Utiel i Requena i el paral·lel de les vinyes i la sensació de buit humà esdevé una inèrcia en el paisatge. Ara hi ha boscos de pinars i alzines, més endavant camps de girasols. Els blatars segats semblen peces de burell esteses al sol. Per la carretera et trobes els embalums mecànics i monstruosos de les segadores de colors vius que contrasten amb un paisatge que tendeix a la soledat i al misticisme. Ets afortunat si veus un ramat d’ovelles; el pastor normalment beca o fuma darrere d’una paca de palla. Hi ha animals que són menys gregaris que altres  i s’aventuren més enllà del grup. Pugen un marge o baixen un desnivell on hi corre l’aigua fins que el gos les empaita i les retorna a la seguretat del ramat. Un post de la llum en un camp de blat segat sembla un Crist crucificat del romànic i  els turons pelats son gòlgotes que multipliquen el dolor del buit fins l’infinit. Conca i després Guadalajara. P...