Sobre un senyor que es diu Amadeo Martínez Inglés

Qui ho anava a dir? He esdevingut, tot i que només a estones rares i mal pagades, un usuari fervent de la xarxa. Desprès de sopar m'he aclofat al sofà i han sucumbit al cansanci i a la inconstància les bones intencions de passar una estona agradable i constructiva amb la lectura del bon llibre de torn. Per a aquestes situacions evidentment patètiques, la televisió és sense cap mena de dubte l'opció definitiva. Desprès d'uns segons de zàpping he ensopegat amb la minisèrie que la uno ha preparat amb motiu de l'aniversari del 23-F. Pura propaganda estatalista i monàrquica... què pretenen ara els sociates...redimir-se del pecats mortals i inconfessables del zapaterisme dels primers temps?- he pensat, i una progressió d'escenes i diàlegs d'una absoluta beateria apel·lant als sentiments més bàsics i menys desenvolupats de l'espècie m'ho han confirmat. He aguantat deu minuts i he tornat a un dels esports nacionals, el de no deixar parat el ditet. Trobe que a antena 3, una de les cadenes més denigradores i tristes del panorama televisiu estatal també aposta per les telesèries sobre el 23-F. Sorprenentment, nomès em cal escoltar un diàleg per comprovar  que la de  TV1 és molt superior, manipulativament parlant.
Tota aquesta gesta televisiva em porta a preguntar-me què se n'ha fet dels capitostos d'aquell moviment patètic i tan purament espanyol (“que se sienten conyo!” cridava aquell senyor amb cara de guardiacivil). Comence pels principals ( ho confesse, comprovant si encara en quedava algún de viu) i espellucant informacions diverses em trobe amb un personatge molt interessant, militar també, però diferent. Es una llàstima que haguem d'afegir el “però diferent” quan parlem d'algún militar o capellà fet d'una altra pasta de la que s'ha gastat durant tants anys per fabricar-los. Es tracta de Amadeo Martínez Inglés, nascut a Zaragoza el 1936 i ara militar en la reserva. El 1987 el van nomenar Coronel del Estado Mayor.
A continuació faig una relació dels moments estelars d'aquest militar “però diferent”. El 1990 l'expulsen de l'exèrcit després d'haver passat 5 messos a la presó per diverses sancions disciplinàries. L'acte d'indisciplina més contundent que va cometre van ser unes declaracions a favor d'un exèrcit plenament professional i de suprimir el servei militar obligatori (què fort!!). El 1993 abandona Izquierda Republicana desprès d'acusar el seu líder de malversació de fons i a Julio Anguita de tapar-ho tot. El 2003 va a una manifestació contra la guerra d'Irak amb uniforme militar. El 2004 s'entafora a la Catedral de la Almudena en ple casori de Felip de Borbó amb uniforme militar i una arma. En el seu llibre El golpe que nunca existió ( Foca 2001) acusa el Rei d'haver orquestrat el cop d'estat i a Juan Carlos I, el último Borbón ataca el monarca políticament i militarment. Darrerament ha demanat al fiscal de l'Estat de Portugal que investigue la mort d'Alfons de Borbó a Estoril a mans del Rei i ha portat una petició d'investigació al rei al Congrés dels Diputats. Ací teniu el “copia i enganxa” pertinent.




Carta al señor presidente del Gobierno

Alcalá de Henares 4 de abril de 2008

Excmo Sr. Presidente del Gobierno español

Para su conocimiento remito a VE copia del escrito que con esta fecha, y de acuerdo a cuanto establece el artículo 77.1 de la Constitución española, elevo al Excmo Sr Presidente del Congreso de los Diputados en solicitud de que se constituya en esa Cámara una Comisión de Investigación parlamentaria, con arreglo a lo estipulado en el artículo 76.1 del citado texto legal, que depure responsabilidades (políticas, históricas, penales..) en los presuntos delitos cometidos por el actual rey de España, Juan Carlos I, tanto en su ya largo reinado (23-F, GAL, malversaciones de fondos reservados…) como en la muerte de su hermano, el infante D. Alfonso de Borbón, hecho acaecido en Estoril el 29 de marzo de 1956.

Reciba, señor Presidente del Gobierno, un afectuoso saludo

Fdo: Amadeo Martínez Inglés”



Naturalment, personatges així no interessen a un estat que aspira a ser sòlid i sense badalls. Com a mínim s'agranen baix de l'estora ( ja eixirà tota la merda quan fassa massa bulto ) i com a màxim se'ls envia al país d'aniràs i no tornaràs. Les seues opinions i les polèmiques, amb bases més o menys sòlides, han estat vetades dels diaris convencionals i només gràcies a internet podem accedir a aquest món, que amb voluntat clara, ens amaguen els poders reals i fàctics. Aquest senyor és dels que té collons, que no cojones, que és el mateix però no és igual.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Primeres comunions.