NADAL

Nadal ha d'anar en majúscula. Això malgrat que molts ens hem esforçat en cantar les gràcies del laïcisme, malgrat la càrrega religiosa que ens pesa com una rèmora que ens estampa en el mur de la por, malgrat
que hem guanyat la consciència de la ficció que ens ha forçat a descreure. Nadal ha de portar majúscula perquè si escarbem , darrere de totes aquestes clapes que ja no ens serveixen de massa, hi ha la celebració de la vida com un cercle que mai comença ni mai s'acaba. Ara, en aquestes dates , la vida dorm simplement, breument, conscient d'un despertar ni més ni menys important que l'anterior, o el de fa 150 anys. Això ens esborrona, ens descol·loca perquè pensàvem que l'evolució ens havia fet superiors, gairebé petits deus. que arribaríem a controlar el temps i a aturar-lo si fora precís. El Nadal ens recorda que es tanca un cicle i se n'obre un altre, que tot segueix igual, que no som tan importants com volem creure, o que sí que ho som, però com a part d'un tot més gran i més potent del que mai podrem arribar  a ser. Davant l'evidència molts optem per l'embriaguesa; per tapar-nos els ulls per no vore; per viure només a mitges.

És molt fàcil ara oblidar que vivim damunt d'una terra que respon als cicles del Sol i de la Lluna. Comprem pomes i taronges tot l'any i ja no veiem créixer els pollastres ni els porcs. El consumisme exacerbat ens tapa els ulls a la realitat autèntica i vivim les festes de la mateixa manera que vivim el dia a dia; amb l'única diferència de consumir un poc més. El Nadal ens marca una parada, un silenci intern, un moment de reflexió. Llàstima del soroll massa intens dels estímuls externs que ens impedeixen, si no ho tenim massa clar, celebrar la vida com cal.

En paraules del savi Raimon Panikker que ens ha deixat enguany el “Nadal és sobretot una festa, i la festa és un imperatiu humà. Un poble que no festeja es mor, s'asfixia, perd l'optimisme. “

El vídeo és de la nit dels coets d' Agost (l'Alacantí).
Nit del 27 al 28 de desembre.

BON NADAL.