Pont a Oviedo.

Vam triar Oviedo per aturar-nos uns dies i ja ben instal·lats a l'hotel em van arribar les notícies de la vaga dels controladors aeris i les pluges que afectaven el sud de la Península. Vam respirar alleujats per l'encert de la tria (viatge en tren i nord). En els primers passejos vaig descobrir una petita ciutat aclofada dins d'una simfonia de llums tardorals. Els carrer Uría, el parc de San Francesc, la ciutat vella, la  ciutat dels estudiants, la Vetusta de Clarín...El fet és que per uns dies va complir la funció  de restaurar uns ànims que ja  començaven a cercar canvis després d'un trimestre prou carregat de bombo.

El turista arriba a Astúries cercant prats  on poder descansar les mirades   saturades de l'urbs. Ací hi ha el verd i les vaques, boscos ufans creuats per rius nets, capelles preromàniques i una mar bella i desagraïda -sublim- que emplena les platges de brancam i que un dia va escopir una gent pobra com la fam cap a terres llunyanes . Alguns (poques voltes  els que van marxar pobres) van portar sota el braç un feix d'arquitectures elegants i acolorides que hui puntegen les ciutats i alguns pobles costaners. A la platja de Ribadesella vam poder vore uns exemples magnífics d'edificacions indianes.

Em va sobtar d'Oviedo (Uvieu) la quantitat d'estàtues que els polítics havien dipositat ací i allà, en els abundants carrers i places peatonals. Predomina un gust innegable pel bronze- la tria del material no pot ser banal_, i l'estil de la majoria és d'un realisme amb un excés de sucre. N'hi ha dues que destaquen pel nombrós públic que convoquen: es tracta de la Regenta a la plaça de la Catedral i la de Woody Allen a la calle Milicias Nacionales, tota envoltada de pompons vermells enroscats amb llums de Nadal. Pense que és una bona imatge per entendre  l'evolució i l'estat moral de la ciutat.
També  recorde especialment la vista del port de Luanco des de la terrassa del bar on vam dinar i vam beure sidra. O l'estada tan plàcida a un bar a la vora del port de Cudillero on vam tornar a beure sidra i vam menjar sardines acabades de pescar i un bon rap (pixín) a la planxa. I ja que hem entrat en la gastronomia he de subratllar un arròs amb llet que em vaig menjar una nit i que em va provocar un plaer intens però també hores d'insomni.

Les tres ciutats principals ( Uvieu, Xixon i Avilés) formen un triangle destacable per la concentració de població però també per la diversitat de propostes urbanístiques, de paisatge i culturals. Cada ciutat te la seua manera de fer marcada per la seua situació geogràfica i també per la seua història . Destacaria el casc antic d'Avilés; realment sorprenent si tenim en compte la idea de ciutat de tradició minera i de la metal·lúrgia amb què m 'hi vaig aproximar.