CORRÚPTIA

Tot i que la corrupció és un fet bastant estés, el maridatge corrupció-València ha fet forat i té unes característiques pròpies alhora que comparteix – ho vull pensar – una història comuna. Totes les reflexions que en segueixen venen després de veure “Corrúptia” , la sàtira sobre el cas Gürtel que ha escrit Josep Lluís Fitó i a la que se li ha negat el pa a alguns indrets peperos del País de l'Est.

Fa un parell de dies em comentava una companya de l'institut que un alumne no es creia que jo era valencià. No serà perquè no té accent, li repicava ella, i es veu que ell, més desarmat, feia un últim intent per salvar-me amb un discurs proper a però si és bastant normal i sembla bon tio. Havent acabat d'escoltar l'anècdota, trobava dins de mi un totum revolutum de sentiments i m'apressava a triar-ne un que em deslliurara de la cara de pòquer. Finalment, crec que vaig fer un somriure d'aquells que s'usen per demostrar que estem per damunt del bé i del mal. I és que per un moment em vaig sentir immigrant dels de veritat; potser se'm va enfosquir la pell, se'm va anellar el cabell i en prendre consciència de la boca vaig notar uns llavis grossos i les dents més grans i més blanques – potser no està del tot malament el canvi-.

Ja fa anys que em queixe del desconeixement que els catalans tenen del que passa pels països de l'Est i em dedique a predicar la nostra normalitat quan les dades que arriben – reals i intencionades- es dediquen a contradir-me. Sembla en la distància que els valencians hem declinat a fer ús de la intel·ligència i ens deixem guiar per un pastor que ens dóna de menjar i ens marca el camí.

Mentrestant, a uns quants que vivim per ací ens toca patir el moment quan et pregunten amb un posat excessiu de solvència no-sé-si-massa-benintencionada “què passa a València?” . Normalment es tracta d'algú que en el millor dels casos ha tangenciat el nostre territori de camí “al pueblo” que tenen a Múrcia o Andalusia. Davant d'aquesta pregunta sempre em vénen ganes de cridar “Els valencians també contem!”. Només la sensatesa i un marcat sentit del ridícul em prevenen.

El problema – o part d' ell- és potser viure en un territori massa exposat als vents. Això fa créixer individus d'una porositat excessiva i massa marcat per les influències i com a contrapés una lluita que mai no s'acaba per mantenir el tipo i no dissoldre's. És potser aquesta necessitat de reafirmar-nos que sovint ens porta a les manifestacions excessives que els pobles que ens envolten es miren amb ulls galàctics. Pense que de manifestacions excessives tots els pobles n'han tingut. És però quan ens arriba el torn als valencians que tothom ens mira entre divertit i condescendent mentre pensen una cosa semblant a “aquests valencians no tenen arreglo”. Ahir, mentre veia la fantàstica comèdia “Corrúptia” al Teatre Tantarantana de Barcelona em vaig deixar anar i vaig riure però alhora vaig sentir el pes de la identitat que em toca com a valencià i de la que no vull desistir. Si sou catalans, us la recomane perquè passeu una bona estona, però també com una burxada que us anime a fer recerca i conèixer la realitat del meu País més enllà del tòpic. Si sou valencians us la recomane perquè rigueu a pleret de les inconsistències dels nostres governants vistos amb lents humanes mentre ells s'esgargamellen a fer-nos creure que són petits deus.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3836855/20110119/sestrena-barcelona-corruptia-satira-inspirada-cas-gurtel.html