La usura
És millor ser com un voltor amb un os, content, que no un paràsit fart en un festí indecent.
És millor, en veritat, un sol pa de civada,
que embrutar-se menjant amb un home dolent.
Omar Khayam
La corrupció és un mal del nostre temps on els diners han adquirit una identitat pròpia. Raimon Panikkar explicava en una conversa amb el periodista Antoni Bassas que a l'Edat Mitjana un pagès sempre s'estimava més un porc o una vaca que li pogueren donar garrins o vedelles que no una moneda d'or d'on no en podia eixir res mes. Hui s'ha girat la truita. Els diners han desenvolupat la qualitat de produir-ne més de manera independent. Per un altre cantó, el que ens pot donar la terra no té cap valor. Hem creat una vida desvinculada de la realitat. Ara estem arribant al final del procés i podem vore que tot ha sigut un miratge. La realitat que han creat les finances té uns peus de fang. Tot s'enfonsarà però els poders que s'alleten de la mamella seca apuntalen el monstre per no quedar-se orfes. Tot ha sigut un despropòsit però pocs s'han lliurat de participar-hi. Tot això ha creat una societat on la corrupció és present a tot arreu, però també la desconfiança.
Les religions antigues ja en parlaven de la usura com a origen de tots els mals. Últimament m'ha arribat a les mans un llibre molt interessant d'Abdenur Prado on l'autor posa al dia qüestions cabdals per lligar l'Islam de la tradició amb els temps que ens han tocat viure. Prado en “El islam anterior al islam” diu que la usura suposa el trencament d'un equilibri natural i que això explica que haja estat condemnada al llarg de la història. En la usura, el benefici adquirit no és equivalent a la feina realitzada, ni a la seua qualitat, ni al benefici que reporta a la societat. La usura acumula i trenca la circularitat de l'energia. Tristament, hui ens hem acostumat tant a aquest funcionament que ens pot costar entendre la duresa dels antics. Acaba dient “Cicerón la considera un asesinato. Ciertamente: la usura mata y, hoy, a gran escala.”
Comentaris