S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 17 de juny de 2011

M15. Moviment sense líders.



 Hui, set polítics portaveus dels partit amb representació al Parlament Català s'han reunit a la tertúlia telelevisiva dirigida pel Sr. Cuní per parlar dels fets ocorreguts el 14 de juny quan una congregació d'indignats davant del Parlament va acabar esquitxant i afectant els parlamentaris que entraven disposats a aprovar uns pressupostos que novament afectarien la majoria dels votants anònims. La convocatòria dels indignats insistia en la necessitat de no confrontar-se amb les forces policials però el resultat va ser un altre. -Inacceptable!- criden la majoria- i quan tots sabem que els violents han sigut només quatre desbocats alguns que ara manen molt es freguen les mans només de pensar que poden carregar-s'ho tot amb dues brotxades.
El moviment del 15M va ser rebut amb alegria pel poble, amb precaució pels polítics de l'esquerra i amb més precaució encara pels de la dreta. Davant de la galeria tots assentien amb el cap davant la necessitat dels canvis cap a una democràcia més justa però alhora insistien amb els fets, amb la posada en pràctica de polítiques clarament contràries a la convivència i favorables als mercats. La repressió dels “indignats” de Plaça Catalunya per part del mossos i sobretot la cobertura del fets pels medis internacionals va tenir va marcar una agenda i una estratègia. És cert que les característiques pròpies del  moviment decol·loca els polítics, van perduts i busquen i no troben un "responsable ". No  olen saber, no els interessa saber, que de responsables n'hi ha mil·lers, i potser puguem parlar de mil·lions si tenim en compte aquells que recolzem aquesta oposició al sistema des de casa, via internet.

No hi ha líder, no hi ha cap, i això és una de les característiques d'aquest moviment i una de les seues fortaleses, allò que el mantindrà viu més temps. Els polítics reclamen que el moviment entre dins del seu joc de jerarquies i així fer valdre una experiència acumulada de molts segles. Algú proposa que el moviment entre en política perquè és aquesta l'única manera de canviar les coses i els indignats contesten, o contestem, “anem a poc a poc perquè anem lluny”. No interessen les pràctiques antigues i viciades de la política convencional. No volem un líder, no confiem amb ells sinó amb la força creadora de la comunitat que creix imparable amb els error dels individus que la conformen però que té la lucidesa de la intel·ligència comuna que defuig les classificacions. És un sistema de funcionament nou però crec que s'ha d'insistir en la seua pràctica perquè considere que ja està donant els seus fruits.
El moviment ja ha demostrat la seua capacitat per molestar i desubicar més a uns que a altres. Tot i això encara, hi ha aquell que encara té la barra de dir que fer política a favor dels mercats és fer política a favor de la gent mentre d'altres ( el Sr. Camps al País Valencià)  han començat els tràmits per fer passar una llei que definitivament instal·laria el bipartidisme com a única opció perquè les puces són petites però molesten - i de quina manera!. Que la gent comence a pensar amb independència és inassumible. Que la informació que rebem no estiga controlada és inacceptable. És per això que ara començaran una nova croada contra el mal. El fet que les propostes més retrògrades hagen guanyat unes eleccions els fa enrocar-se en un concepte de la democràcia que per la majoria està podrit.
La Democràcia ha de ser un fenomen orgànic i no tancat al canvi, com ho són totes les coses bones que respecten els cicles naturals del naixement, el creixement i la mort per després tornar a nàixer , créixer i morir, com si res. Hem d'aconseguir que l'existència de l'home a la terra siga fluïda, que les seues lleis s'incorporen als cicles del canvi amb la naturalitat que ho fa un riu, sense estridències, amb l'ordre que imposa el caos de l'existència. La natura no té líder de la mateixa manera que no n'hauria de tenir un moviment que hauria de tenir  la força de canviar la marxa de les coses a base d'insistir i resistir els embats que seran més forts a partir d'ara.

3 comentaris:

novesflors ha dit...

Que hi haja sort.

babelia ha dit...

Molta força al moviment i espero que arribem amb bon port, crec que ara sí no hi ha marxa enrere!!Petonets

Andreu ha dit...

Si que necessitem molta sort i molta constància.