S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 13 de juliol de 2012

FOC A MARIOLA.



Ahir vaig passar el matí a Alcoi. En acabar la feina a l'institut, vaig bambar pel carrers del centre, vaig fer una cervessa al Saragata de la Plaça del Mig, vaig tornar a voltar amunt i avall i de tant en tant, em parava a una ombra aquí i allà, a l' Antiga Plaça de Sant Francesc, a les escales del Mercat de Sant Mateu, a la Glorieta, i m'adonava que des de qualsevol lloc d'Alcoi es veu i s'intueix la muntanya, les pinedes, els sots i barrancs poblats per un verd nou que vol ser esponerós, les penyes retallades que són un abisme o un accés impossible, i en definitiva, la natura que s'imposa malgrat l'home i la seua insistència en modificar-la i acoblar-la a les seues no-necessitats. Entre aquesta natura que s'esmussa entre les cases i els ponts, hi ha els noms de la Font Roja i El Barranc del Cinc que sonen amb nitidesa. La Font Roja és una serralada regular coberta d'un magnífic bosc mediterrani adormida al Sud de la Vall. Per contra , el Barranc del Cinc crida l'atenció per la seua irregularitat. És com una ferida oberta en la roca, o millor com una vagina calcària immensa que promet plaers i refugis d'ombra i sembla que un dia va parir la ciutat. Al contrari que altres barrancs que solquen la ciutat i discorren desentesos sota els peus, el del Cinc és com un rei moro engrandit per l'alçada i a la vista de tots.
El fet és que en alçar-me hui, quina ha estat la meua sorpresa en veure'l a una foto del facebook coronat per una xemeneia de fum i flames. La Serra de Mariola es crema de la mateixa manera que fa uns dies es van cremar prop de 60.000 hectàrees de bosc a les comarques dels Serrans, Alt Palància i Camp del Túria. Al llarg d'uns dies, els pobladors de les xarxes socials passaven informacions contundents sobre els vertaders responsables del foc. Venien a dir que els culpables no són els instal·ladors de plaques solars que van originar el foc quan soldaven sinó el fet que la serra estava deixada i havia un Pla Contra incendis pendent d'aprovació des del 2007. En un altra entrada algú explicava els interessos en tres passos. Primer la Consellera de Territori i Medi Ambient anunciava que volia ampliar un abocador a la localitat de Dosaigües. En el pas dos, el Govern Valencià modificava la llei per a què es poguera construir en territori cremat i retallava les inversions en la lluita contra incendis i en el pas tres un incendi assolava el terme de Dosaigües.

El foc que va començar ahir a la vesprada avança. És una metàfora del que passa al País. Al costat de les fotografies que el publiciten, hi ha el vídeo on la diputada castellonenca Andrea Fabra, filla del sàtrapa ex-president de la Diputació de Castelló, cridava al Congrés del Diputats un “que les jodan!”. Ella pensava que el seu crit inflamat d'odi estava ben dissimulat entre els aplaudiments dels seus companys després que el President Rajoy anunciara més retallades per a funcionaris i parats i l'apujada de l'Iva en tres punts. El país es crema física i moralment. Què n'eixirà de les cendres?

3 comentaris:

novesflors ha dit...

Les fotografies del foc que circulaven per la xarxa anit esgarrifaven. És dolorós tot plegat.

Andreu ha dit...

Quin estiu!! Què més ens queda per vore?

novesflors ha dit...

Per si t'interessa i/o vols donar-li difusió.

http://www.voluntarisamariola.org/