Inauguració de l'exposició "Muler mulieris"de Marina Iborra a Agost.










Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Imatge
      Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable.  No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem  amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà  quan la majoria pense que el que hi ha  no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent  és  que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvi...
Read more »

MALTA

      Malta és una illa-barcassa  aturada al mig de la Mediterrània, un petit paradís acotat per la mar, una roca eixuta prenyada de salnitre i vent. Les illes són una pedra passera. Jo em podria passar la vida saltant d’illa en illa. Em produeixen una fascinació gran. Allò que és normal i desitjable és viure al continent. La gent que ha viscut a les illes, per què ho ha fet? Per què ha triat viure en un punt quan podria haver viscut en una plana?. Per què ha triat viure dins d’un parèntesi quan haguera pogut viure , més còmodament ,dins d’un paràgraf o d’un text? No ho sé. Potser he vingut a Malta a trobar la resposta.  La primera cosa que no s’adverteix quan un arriba a Malta és la seua Africanitat. Malgrat la proximitat física, l’illa sembla fugir-ne, culturalment i moralment. M'ha semblat a mi que la història pròpia de l’illa de Malta ha estat marcada per l’obsessió d’apartar-se del continent Africà. Els maltesos no són plenament conscients que...
Read more »

Nova York 7. Williamsburg; el barri dels jueus ortodoxos.

Imatge
És destacable com canvia la percepció que tenim de l'entorn segons el clima, o potser, com diu James Turrell, és qüestió de la llum que arriba de forma diferent. Els carrers de Nova York mullats també ens són familiars perquè també els hem vist a les pel·lícules amb l'acabat de xarol de l'asfal; com també hem vist els carrers amb bosses d'escombraries i l'aigua de l'East River amb el reflex del pont de Williamsburg. Els edificis del port, uns més vells que altres, semblen més pesats sota la pluja i també els gratacels que es veuen a l'altra banda del riu prenen una consistència més gràvida. Caminem cap a l'estació a Macy St. El territori, dins d'uns límits molt demarcats, està pres per la rutina de la comunitat de jueus hasídics. Retrocedim als anys cinquanta amb els busos grocs i els vestits de les dones que quan van més enllà de la porta de casa canvien el turbant per una diadema també fosca i ampla, de tela, damunt d'una perruca re...
Read more »