S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 6 de novembre de 2013

El tancament de Canal9




El tancament de Canal9 és un altre esdeveniment que ens enfonsa encara més en la nostra misèria, en el nostre fracàs com a poble i en el triomf d'una política nacional española centralista que vol acabar amb totes les dissidències dels marges. Això que pot semblar un fracàs de les polítiques del govern del PP valencià, pot esdevenir fàcilment un triomf de les polítiques assimilacionistes del govern central i centralista del PP. Sembla com si el PP central hagués utilitzat el PPCV en un experiment que li pot eixir relativament bé. Anit, els tertulians cavernícoles reien desencaixats l'ocurrència del President Fabra i animaven a que totes les autonòmiques caigueren en efecte dòmino.


Diuen que el PPCV està dividit entre aquells que pensen que la decisió ha estat l'única possible i aquells que s'han posat les mans al cap en veure que ara les eleccions se'ls presenten una mica més complicades en faltar-los la trona des d'on subministrar la ideologia del triomfalisme i la banalitat que tant agrada al nostre poble i que els ha portat a governar tants anys. Ara la casa sembla més un garrofer sota el qual els lladres assegu dets i a l'ombra, compten el botí amb les mans àvides. Ja feia molts anys que Canal9 era poca cosa més que una plataforma al servei del poder, un exemple que les coses ací funcionaven d'una manera precària. 


Anit, quan em vaig assabentar de la notícia, vaig sintonitzar-lo per assegurar-me que fora veritat. Un comunicat que corria de dreta a esquerra a la part inferior de la pantalla ho confirmava. Mentrestant, una periodista de la cadena, es dedicava a visitar arrosseries de Madrid (còm no) per trobar allò que no era propi d'una paella valenciana (un pèsol, un color gens adient...etc). La periodista es posava les mans al cap cada volta que feia una troballa que demostrava la superioritat dels valencians en l'elaboració del plat.Fa uns anys, en un dinar que fa organitzar la Casa de València de Barcelona, vaig seure al costat de la presidenta qui va passar el dinar convencent-me que no hi havia altre plat al món com la paella i que l'haurien de declarar Patrimoni de la Humanitat. 

Canal9 només és el símptoma, com també ho és la corrupció. El problema real està en el meninfotisme o panxacontentisme insuflat a dosis petites però efectives. Al llarg de molts anys altres ens han dit com havíem de ser. La fòrmula era simple de seguir: paella, falles, i a molt estirar, moros i cristians . Si ja hem trobat els símptomes, per què no apliquem la medicació correcta? Educació, molta educació i molta autoestima.


1 comentari:

Noèlia ha dit...

una reflexió punyent i important com sempre de l'esperit valencià però que com tot té un límit i crec que ja ha arribat...hem de passar a l'acció...una abraçada molt gran!