PODEMos. Raons de llengua.








Som quatre gats
 benavinguts
malavinguts
en un debat necessari
a nivell social
racial
o comunitari.
PODEMos es defineix
i al mateix temps
 la IN-definició
és al seu MARKETing
com aquell que va al super
i no sap si emportar-se'n
per fer olla amb carn
o espaguetis
i acaba comprant un quilo
de gambes de Santa Pola.
Algú ho explica
amb termes rellevants
i diu MOVIMENT DE BASE
ni de dretes ni d'esquerres
l'objectiu del qual és mobilitzar el país
per produir un canvi.
La sala és plena
de gent de les urbanitzacions,
d'Alacant
i d'altres llocs de la comarca,
mentre els quatre del poble
ens mirem atàvicament
 i de reüll
per intentar trobar l'enfilall
del pensament de l'altre.
Tots parlen en castellà
i alguns s'esforcen d'allò més
en l'intent de fer-ho
i de semblar  globals,
qüestió gens menyspreable
donades les circumstàncies
i quan algú alça la mà
i diu BONA NIT
 una veu impulsada
per un moll d'europeïsme vigent
(no hauria  de dir caduc per evitar judicis de valor)
i amb un castellà
de guturalitat evident
 diu
EN ESPAÑOL POg FAVOg
paga que lo entendemos todos.
S'arma un petit rebombori
i el que ha tornat a obrir
la caixa dels trons
li repica amb un
ÉS TOT EL QUE VOLIA SABER
i se'n va d'un bot
amb la consegüent conseqüència
de quedar (AGAIN) en evidència
la radicalitat de l'altre
és a dir de L'INDI
que no ha tingut el coratge
ni potser les ganes
(tot cansa)de convèncer la sala
amb  arguments ja vells,
 dels seus drets com a persona,
i que ja mai més
se n'opine del tema.


Comentaris

Noèlia Díaz Vicedo ha dit…
Meravellós romanç de la No-política de PODEMOS
6 de desembre del 2014, a les 3:18
Andreu ha dit…
Gràcies Noe. Vull aclarir que bàsicament estic d'acord amb els plantejaments de Podemos. Crec que és un moviment necessari però que naturalment li falta recorregut i curtir-se en camps diferents.Però també he de dir que com a valencianoparlant em vaig sentir exclòs i vaig acabar anant-me'n perquè em vaig sentir malament al meu propi poble.
6 de desembre del 2014, a les 7:40
Mari Pau ha dit…
Andreu, si defensem la nostra cultura en el nostre país resulta que som uns maleducats, intolerants etc
17 de gener del 2015, a les 4:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Imatge
      Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable.  No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem  amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà  quan la majoria pense que el que hi ha  no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent  és  que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvi...
Read more »

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Imatge
    Jardins de l’Albarda a Pedreguer. De camí hem vist els pins assecant-se. La sequera que patim és inèdita. A la zona àrida del país es nota menys, les plantes estan més adaptades a patir set. En canvi, la Marina Alta és una comarca on l’aigua ha caigut sempre  de manera abundant. Els pins han desenvolupat menys arrels perquè no els calien i ara s’assequen.  El paisatge no és un jardí, però un jardí pot formar part d’un paisatge si està integrat en l’entorn. De fet,  el paisatgisme es dedica a fer jardins, a dissenyar-los, a crear-los dins d’un paisatge determinat. Hi ha jardins que formen part d’un paisatge i hi ha jardins que són elements aïllats del paisatge general.  Arribem als jardins. Dins la garita de les entrades hi ha una xica que atén un grup de dones estrangeres i a fora, mig recolzat en el taulell un xic jove, moré i amb barba ben retallada els explica l’origen del nom dels jardins. És per la partida que es diu l'Albardera, esc...
Read more »

Primeres comunions.

Es dissabte. M’he despertat a les sis del matí pels trons. M’he quedat al llit fins les set, amb els ulls oberts. Quan m’he alçat he vist que el carrer estava només amerat. L’aigua no havia corregut. Ara són ja les huit, he pres dos tes i escolte la pluja xiplejar a l’altra banda de la finestra. Plou d’una manera tranquil·la i ja no trona. Hem arribat a un punt que ja no sabem què fer de tanta aigua. No estem acostumats. Fa només dues setmanes no sabíem què fer amb la sequera. Ens preguntàvem com seria l’estiu si no plovia.  Hui fa la comunió Sofia. No recorde cap comunió ploguda. He hagut de fer un esforç per empatitzar amb l’emoció dels xiquets el dia de la seua primera comunió. Jo ja ni me’n recorde si jo estava emocionat el dia de la meua primera comunió. Recorde, això sí, que un amic dels pares que tenia una parada de fruita al mercat d’Ibi, va portar caixes i caixes de fruita de temporada: cireres, albercocs, maduixes i nespres. No sé quanta fruita vaig menjar aquell dia. Mol...
Read more »