Per a Cèlia.










Ha sigut el drag qui ha engolit
la princesa valenta i amable?

El cel és un esguell
per on cosir la vesprada
pensant-te,
un espill d'oronetes
de veus, de nuesa
geològica .

Ja ho digué el poeta,
abril és el mes més cruel
i molts no el vam entendre.

Puja l'herba-sana
com un pinzell pel llenç,
puja la rosella
i les malves
com ungles
o solatges
 d'aquarel·la.

Pensant-te en silenci
al caliu de la posta del sol
faig present la memòria
d'aquell matí d'hivern
al carrer de la Lloma
quan m'explicares com fer
 gaspatxos amb tallarins
i botifarra de ceba.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Primeres comunions.