Unitat i llibertat. Interpretació poètica d'un text de Keith Lowe.

   Festes de Sant Pere a Agost. Hi ha balcons abillats amb banderes espanyoles i d’altres amb senyeres. Allò que el turista pot percebre com un fenomen estètic i si voleu poètic, respon, quan ho saps llegir, a una estructura d’objectius en conflicte. Normalment, allò que el foraster percep com a atzar és una tria més o menys conscient. L’àvia posava el cobertor. Mai no va gosar penjar cap ropó de colors llampants. El cobertor que penjava l’àvia lluïa una elegància discreta i un desencís ideològic manifest. El nacionalisme a casa nostra és relativament jove. Conten que una dona del poble que va morir a finals del segle passat, va deixar dit que li cantaren «Banderita» de cos present sota l’amenaça que els apareixeria si no ho feien. Estic en condicions d'assegurar que la demanda tenia poc a veure amb ideologies nacionals. Segurament, en la seua joventut, va experimentar algun tipus d'intensitat vital sota l'encís del ritme del conegut pasdoble. .

    Keith Lowe pensa la llibertat i la unitat. Recull algunes reflexions interessants al seu article publicat a «La maleta de Portbou». La llibertat és un ideal que no s’entén si no es contrasta amb l’ideal d’unitat. Volem ser lliures i volem estar units. El camí que porta als dos ideals és la concessió. Estem obligats a entendre’ns . Els ideals es desdibuixen a mesura que ens acostem. Els colors de les banderes deixen de ser quan entres en els paisatges dels països que representen; aleshores veus boscos, balcons, barrancs i un sol més o menys intens projecta determinades formes i t’insereix en un context lumínic determinat. En definitiva, les banderes són principis d'acció que s’han de prendre en dissolucions homeopàtiques.

    Tot i això,  malgrat les reflexions prèvies i desobeint mandats racionals que no farien avançar la història, me’n vaig al calaix on guarde la meua senyera, la planxe i la deixe caure de la barana del meu balcó tot subjectant-la amb pinces de la roba i patint per si un cop de vent l’arrenca i se l’emporta ves a saber on.