Breu semblança literària d'Albert Rivera,

     La mirada d’Albert Rivera no té un objectiu precís. Vira com si seguira el vol d’una mosca. El seu centre és tridimensional; il·limitat. Els moviments que fa amb la boca tendeixen a l’horitzontalitat i a cada punt mostren les dents i la punta de la llengua. L’aspiració de Rivera és circular i de dimensions poètiques. Només la corbata, que en el seu cas pendula constantment, el manté ancorat en una superfície conflictiva, en un mar que combina líquids pactats entre l’insconscient d’un aznarisme avortat, l’FMI, l’IBEX35 i Mario Vargas Llosa. En descriure’l em ve al cap la imatge d’un petit titànic sempre al punt àlgid de la col·lissió. O si ho preferiu, imagineu aguantar la pujada de l’orgasme de manera indefinida. És un producte dissenyat per a un públic que combina aspiracions macròniques de tall nacional. Elles i ells el veuen com el fill perfecte , el gendre perfecte o l’empleat de banca perfecte. L’èxit dels que han portat l’empresa endavant radica en la posada al dia i domesticació dels projectes liberals i nacionals clàssics en una metàfora de la normalitat atractiva.