Reflexions del verd damunt de l'ocre.
M’acoste al centre per comprar fruita i ous. Aprofite i també compre companatge, pa sense gluten, amoníac, lleixiu, pegament de contacte, etc, etc. Estan podant els arbres de l’avinguda. P s’horroritza quan li ho dic. -En ple estiu? Els meus veïns sempre han viscut en conflicte amb l’element arbre. El rebuig a l’arbre és una constant i es mama des del llenguatge. Si et diuen que una casa és un garrofer volen convèncer-te perquè no la compres perquè és vella i amb molt espai inútil, una font de despeses innecessàries; i si a algú li dius que li plantaràs un arbre a la porta s’imaginarà l’arbre creixent i les arrels progressant per baix del menjador, trencant les canonades, les rajoles,i protuberar infinitament fins assolar l’edifici i encara les cases veïnes. A més, a mesura que les branques cresquen, incomptables colònies de pardals s’hi establiran i cagaran tones de merda damunt dels cotxes i les voreres. Els arbres, que a altres llocs són considerats...