El Barranc Blanc

Es dissabte. M’he despertat a les sis del matí pels trons. M’he quedat al llit fins les set, amb els ulls oberts. Quan m’he alçat he vist que el carrer estava només amerat. L’aigua no havia corregut. Ara són ja les huit, he pres dos tes i escolte la pluja xiplejar a l’altra banda de la finestra. Plou d’una manera tranquil·la i ja no trona. Hem arribat a un punt que ja no sabem què fer de tanta aigua. No estem acostumats. Fa només dues setmanes no sabíem què fer amb la sequera. Ens preguntàvem com seria l’estiu si no plovia.  Hui fa la comunió Sofia. No recorde cap comunió ploguda. He hagut de fer un esforç per empatitzar amb l’emoció dels xiquets el dia de la seua primera comunió. Jo ja ni me’n recorde si jo estava emocionat el dia de la meua primera comunió. Recorde, això sí, que un amic dels pares que tenia una parada de fruita al mercat d’Ibi, va portar caixes i caixes de fruita de temporada: cireres, albercocs, maduixes i nespres. No sé quanta fruita vaig menjar aquell dia. Mol...

  Llig allò que diu Valentí Puig sobre la importància de portar corbata. La corbata, per Puig, és conservar o tenir la memòria de les classes mitjanes, de la petita burgesia, amb els valors associats. No he portat mai corbata, ni tampoc mon pare, ni el meu avi. M'hauria de retrotraure a un rebesavi que va exercir l'advocacia a finals del sXIX i principis del XX.  De tota manera, el to de Puig em captiva. És com quan escolte les veus rogalloses dels matinals de les ràdios conservadores. La queixa em provoca un escenari de confort i seguretat. La corbata se'n va i amb ella se'n van les formes i els costums però la nostra casa és la queixa i la  por a perdre tot allò que coneixem.  Puig és un gran analista però al meu entendre poc valorat. Estem immersos en el relat del progrés i tot allò que tinga a veure amb les nostàlgies és rebut d'una manera deficient. A més,  la intel·lectualitat,  perquè siga ben valorada, ha de ser d'esquerres. Ja no es poden dir algun...

          “ L´unica causa de la infelicitat humana és que no sabem quedar-nos quiets a la nostra habitació”. Ho diu Pascal als seus Pensées .  Dies passats a Bari. Darrer dia. Escric des de la cafeteria de la llibreria Feltrinelli.   “ Prima tu prendi un drink, poi il drink he prende un altro, e infine il drink prende te.”  La cita impresa a una de les columnes de la llibreria és de Francis Scott Fitzerald.  Les parets són plenes de cites, de fotografies. Els italians són mestres en la construcció d’escenaris. El barroc és un escenari que s’autocontempla, un subratllat de l’escena. A l’Itàlia del sud, el barroc és fonamental per entendre el present; la corrupció, l’estat de les carreteres, l’esperit narcisista, l’estat de la religió, del catolicisme, la producció d’orichetti, etc, etc. A Itàlia hi deu haver més botigues de roba per cap que a cap altre lloc del món. La necessitat de produir estètica ja no es ...