Valentí Puig. Lectures.

 

Llig allò que diu Valentí Puig sobre la importància de portar corbata. La corbata, per Puig, és conservar o tenir la memòria de les classes mitjanes, de la petita burgesia, amb els valors associats. No he portat mai corbata, ni tampoc mon pare, ni el meu avi. M'hauria de retrotraure a un rebesavi que va exercir l'advocacia a finals del sXIX i principis del XX. 

De tota manera, el to de Puig em captiva. És com quan escolte les veus rogalloses dels matinals de les ràdios conservadores. La queixa em provoca un escenari de confort i seguretat. La corbata se'n va i amb ella se'n van les formes i els costums però la nostra casa és la queixa i la  por a perdre tot allò que coneixem. 

Puig és un gran analista però al meu entendre poc valorat. Estem immersos en el relat del progrés i tot allò que tinga a veure amb les nostàlgies és rebut d'una manera deficient. A més,  la intel·lectualitat,  perquè siga ben valorada, ha de ser d'esquerres. Ja no es poden dir algunes coses, però és que Puig ho diu bé, i això sí que és una diferència. Puig no és cunyadisme perquè el salva la literatura i la tradició. Ve en línia directa de Montaigne i de Pla, de l'escola de l'observació; de l'escola de l'estil i de la voluntat de produir pensament literari.