La senyora Gotzone Mora. Qui se'n recorda?
La meua adhesió i solidaritat amb totes les víctimes de la violència vinga d'on vinga. També amb aquelles víctimes del que anomenem terrorisme, terme que jo ampliaria per denominar actes que ara s'anomenen de defensa dels interessos nacionals. Darrere d'aquesta afirmació no pot seguir cap “però” i el que continua ho escric amb la voluntat de què contribuisca a construir i fonamentar les bones pràctiques i la millor convivència.
Vivim en una societat on desdejunem , dinem i sopem informació (que rima amb banalització). No fa molt de temps que passàvem estones que pretenien ser històriques amb la senyora Gotzone Mora. Les seues polèmiques declaracions polítiques i les consequències que se'n derivaven van ser carnassa per a mitjans de comunicació públics i privats. No culpe a qui després d'aquestes línies no sap de qui parle. A mi em va passar el mateix quan vaig sentir el nom. La memòria és esquiva i necessita d'un reforç continuat. Va ser ahir quan per primera volta vaig vore la cara de la senyora Gotzone i la dels que vaig (vam) intuir que eren els seus guàrdies de seguretat. Amb l'actitud paternalista dels polítics que fan campanya els 365 dies de l'any se'ns va acostar a un grup per saludar els que ella va definir com “los jóvenes de la Casa de València”. Estic segur que conscientment va ignorar la realitat de què no estàvem allà precisament per gust sinó per obligació. Algú va afegir quan ella ja havia deixat el grup: “és simpàtica”. Hui l'hem tornada a trobar quan feia de mantenidora en un acte regionalista i amb vocació regionalitzadora organitzat per la mateixa institució en un hotel de la ciutat, perquè allà tornàvem a estar els dolçainers envoltats de tanta bellesa fallera i dels Cavallers de la Ploma (i el nom no és broma).
Aquesta vesprada quan he arribat a casa he buscat al google alguna informació sobre aquesta dona. Naturalment he trobat opinions per a tots els gustos i dades interessants sobre la seua trajectòria política que és la que més ens pot interessar. Com comprovareu a continuació, les seues gestes polítiques li poden donar o bé l'entrada al cel on menjarà rotllets amb mel amb Sant Pere i amb tots els papes, capellans i gent de bé com Aznar i Bush o a l'infern a bullir a les calderes com ho farem la majoria dels mortals.
En faig un resum. Estos mandamientos se resumen en dos: el 2008 els sociates la van expulsar injustament del PSE-EE per demanar el vot per al PP i després d'una relació curta amb l'Espe (l'Aguirre), ara és Secretària Autonòmica d'Immigració i Ciutadania del govern de la Comunitat Valenciana (per qui no ho sàpiga encara, en mans del PP). Dos apunts breus: 1- Mora dixit “el meu desacord amb Zapatero m'ha situat per “damunt de les sigles” i 2- participa al programa La Linterna de la Cope, dirigit per César Vidal. Tot això ens pot fer sospitar que la senyora Gotzone és dels bons i que anirà al cel.
Ironies a banda, he aprofitat aquesta experiència vital per recordar els fets, idees i milacres de la senyora Gotzone Mora tocant la política antiterrorista i m'he permés relacionar-ho amb la seua infranquejable fé cristiana. Ella mateixa ho ha evidenciat en la seua intervenció en l'acte esmentat. Per fer-ho he tirat mà d'una llibreta on vaig apuntant frases que sent o llig i que m'agraden i n'he trobat una que diu “ La justícia és un ideal humà i la compassió un ideal diví”. Claríssimament el meu i el seu Déu no són els mateixos. El meu ens invita a superar la màxima del “ojo por ojo...” , a què ens situem com bé diu la senyora Gotzone “per damunt de les sigles” i dels interessos personals per tirar del carro i anar tancant algunes de les nombroses ferides sagnants que tenim obertes al nostre món. No és el Déu de la guerra ni de l'enfrontament.
Ens diuen alguns savis de l'Orient que hem de mirar amb el tercer ull. Hi ha tantes visions com persones i d'ací ve el conflicte. La sol·lució no pot dependre només de nosaltres; no podem perdre de vista l'altre i els seus interessos que són distints. En aquestes condicions l'única cosa que podem fer és crear les condicions per aconseguir el que volem. En teoria seria més fàcil eliminar el problema com han intentat fer-ho tants hitlers en la trista història de l'humanitat; en la pràctica, aquesta és la millor manera de perpetuar-lo i de fer-lo crèixer.
Comentaris