Menjar conscientment per canviar el món.

Paul Roberts és expert en alimentació, economia i medi ambient i ha escrit un llibre que es diu “El hambre que viene” on vaticina una crisi alimentària d'abast mundial. Tot i portar en la genètica un concentrat de pessimisme important, intente no deixar-me endur per corrents catastrofistes. El que no podem negar és que els hàbits als que ens ha acostumat el consumisme ja ténen conseqüències en el medi ambient i en la nostra salut, però també en l'ordenació política del món i en el repartiment de la riquesa.

Gustavo Duch és fundador de Veterinaris sense Fronteres i al seu llibre “Lo que hay que tragar" qüestiona els monocultius, la producció d'agrocombustibles, l'agricultura transgènica, les accions de les multinacionals (Pescanova, Calvo, Montsanto, Danone..) i aposta per l'agricultura alternativa i la producció local. Com és possible que el sistema alimentari actual produïsca el doble d'aliments dels que la humanitat necessita i que tanta gent passe fam?. La causa, segons ell, és que tractem el menjar com una mercaderia.

Una  entrevista a Duch que es va publicar a la Contra de la Vanguàrdia em va  posar sobre la pista de la versió oficiosa dels “pirates” somalís que van segrestar l'Alakrana. Els grups de poder de la globalització alimentària utilitzen els polítics d'intermediaris- sota amenaces vàries o bé fent-los partícips del botí-. La informació, en el millor dels casos, té dues cares, i la que ens han mostrat ací és la que ha convingut als polítics. El fet que uns pobres desgraciats que malviuen dins del caos i el desgovern d'un dels països més pobres del món els anomenen “pirates” ja és sospitós; prova que qui domina el llenguatge domina l'opinió pública i que el punt de vista d'uns perdularis negres i pobres no ens ha de canviar la percepció dels qui vivim en una societat opulenta i colonitzadora com la nostra.

Les multinacionals alimentàries tenen més poder del que ens imaginem; treballen sempre a l'ombra i van a per totes. De fet, van aprofitar el buit de poder i el caos regnant a Somàlia després dels desastres polítics i bel·lics de 1991 per instal·lar-se a les seues costes. La conseqüència va ser una disminució dramàtica de la pesca i un empobriment de la població de la zona. Això va provocar l'aparició dels mercenaris que al nord coneixem com a “pirates”. Darrere de tot això sembla que hi ha tot un entramat perillosíssim i que convoca riqueses insospitades als grans centres financers del món i pobreses luctuoses i flagrants en la banya d'Africa.




Segons  Paul Roberts, part de la solució està a les nostres mans i passa per canviar els nostres hàbits de consum, i encara concreta més: passar més temps a la cuina. El cas és que treballem tant que no tenim temps de cuinar. Això fa que consumim aliments més preparats i allunyats de la matèria prima. Comprar productes poc elaborats significa tenir control sobre el procés de producció: és més fàcil saber d'on ve una poma que saber com i de què s'ha fet un suc de poma envasat o una melmelada. Serà qüestió de posar-se a canviar hàbits.