TRAVELS WITH CHARLEY by John Steinbeck

Charley no és ni més ni menys que el canitx de John Steinbeck, l'escriptor americà que es va fer famós per la seua novel·la “The grapes of wrath” i qui en 1960, després d'una etapa d'esterilitat literària, deguda, va pensar ell, a una manca de contacte amb la realitat del seu país, va decidir emprendre un viatge de més de10.00 km al voltant d'els Estats Units, a cavall de Rocinante, la seua furgona acondicionada. Aquella gesta, diuen ara un grapat de decebuts ingenus no va ser tal i com l'escriptor va explicar al llibre.

Pensant-ho bé, no m'interessa si John Stenbeck va estar als llocs que diu que va estar en les dates que diu que va estar, ni si va fer les coses que diu que va fer. Pensant-ho bé, i tot i que respecte el públic que s'ha sentit ofès davant les revelacions més o menys científiques que demostren el contrari del que l'escriptor diu al seu llibre, aquest aspecte m'interessa ben poc. Soc del pensar que la vida ja és prou ficció per perdre el temps determinant fins quin punt el relat d'un escriptor s'adapta a la realitat. En tot cas, aicò li ho podríem demanar a un científic. Si al llarg de 50 anys, els lectors d'Steinbeck s'han empassat el llibre amb el convenciment de què allò que llegien era real, qué més es pot demanar? Qualitat literària? Això ja és una altra cosa. Molt lluny del seu “The grapes of wrath” i considerant que és absolutament una altra cosa, “Travels with Charley” m'ha semblat un llibret digerible però que en cap cas no és digne de ser relacionat amb el primer.

Òbviament, és un llibre interessant des del punt de vista de la literatura de viatges i de les reflexions i descripcions que conté. El meu deure com a lector es queda ací. Deixe a altres la tasca d'esbrinar dèficits i de quadrar el cercle de la relació ficció-realitat.

“But it isn't hunger that drives millions of armed American males to forest and hills every autumn, as the high incidence or heart failure among hunters will prove. Somehow, the hunting process has to do with masculinity, but I don't know how.” ( p 57)

“For some years now God has been a pal to us, prcticing togetherness, and that causes the same emptiness a father does playing softball with his son” (p 78)

“I find out of long experience that I admire all nations and hate all governements, and nowhere is my natural anarchism more aroused than at national borders where patient and efficient public servants carry out their duties in matters on immigration and customs.” (p. 84)

“Government can make you feel so small and mean that it takes some doing to build back a sense of self importance.” (p.88)

“I had neglected my own country too long. Civilization had made great strides in my absence.” (p-90)

“Only when agriculture came into practice,...did a place achieve meaning, and value and permanence... Roots were in ownership of land, in tangible and immovable possessions. In this view we are a restlesss species with a very short history of roots, and those not widely distributed. Perhaps we have overrated roots as a psyquic need. Maybe the greater the urge, the deeper and more ancient is the need, the will, the hunger to be somewhere else.” (p.104)

“It seemed to me that regional speech is in the process of disappearing, not gone but going. Forty years of radio and twenty years of television must have this impact.... What I am mourning is perhaps not worth saving, but I regret its loss nevertheless.” (p 107)

“ But it is true that we have exchanged corpulence for starvation, and either one will kill us.” (p 107)

“Yellowstone is not more representative of America than Disneyland.” (p 161)