S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 30 d’octubre de 2013

La història. Dependències.

  



   La història, efectivament, ha de ser una invenció humana. Els gossos s'alegren quan em veuen; corren cap a mi. La Blanqueta em salta damunt amb els ulls expectants; l'he d'aturar amb la mà estesa damunt del llom per abaixar-la, sentint el pèl que ja li ha crescut massa després de l'última pelada. Carreguem les olives. Elles ens veuen passar, carrejant caixes amunt i avall. Deuen pensar: quins animals més estranys!. Però també el pensar deu ser una cosa exclusiva i pròpia dels humans, de la mateixa manera que ho és la història. Els animals de veres no fan aquestes coses, no inventen; mengen, caguen, senten i s'ha acabat; la seua ment no inventa mons paral·lels. Nosaltres, quan ens cansem de ser humans i volem parar la ment acudim al bagul de l'orient i anem a fer ioga, meditació, taitxí, shiatsu ....o resem el rosari i amb això fem que entenem. 

   Mire la Blanqueta i després la Boli. Són diferents, com les persones. La Boli és més poregosa. Sempre hem suposat que algú, quan era xicoteta, li va pegar. S'espanta de seguida. La vida és un misteri. ¿Hem arribat ja a la conclusió que la genètica es fa?. L'entorn, les pors, han hagut de jugar un paper fonamental. La història dels vencedors i els vençuts és la base d'allò que entenem com història. Però hi ha una altra història. La que no es diu; la que no sabem, la del dia a dia. Aquesta història que inclou les fetes individuals i les seues circumstàncies és la que  ha hagut d'influenciar la genètica; la que ha fet que nasquérem els que ho hem fet entre quatre-cents mil bil·lions de possibilitats. Llegia Robert Pinsky quan m'he trobat aquest vers: ““The past is not decent or orderly, it is made up and devious.”. Algú consideraria que aquesta és una manera de dir massa directa per a un poeta. Potser, a l'hora d'escriure'l, va entendre la importància que aquesta cosa s'havia de dir amb claredat: EL PASSAT NO ÉS NI DECENT NI ORDENAT, ÉS INVENTAT I MENTIDER. I després encara afegeix : "The man was correct when he said it was not even past." (L'home tenia raó quan va dir que ni tan sols era passat). Aquest passat de què parla el poeta podria ser la història mentidera o podria referir-se també a la inconsistència inherent a una coordenada allunyada del present a la qual només ens uneixen vincles febles com són la memòria.

   La Blanqueta i la Boli ens miren mentre carreguem les olives a la furgona. Ens estimen a la seua manera, amb una consciència de la història genètica- com ha de ser. No entenen res però tampoc hi ha res a entendre. Nosaltres treballem, carregem olives amunt i avall, les portem a l'almàssera. Tomàs ens rep a la Finca Morote com cada any. Parlem amb ell de la mala temporada que hem tingut, de la plaga de la mosca de l'oliva que n'ha fotut la meitat, de la manca de pluja, de la política local, nacional i estatal. Diu que la temporada ha estat roïna mentre reny un client, discretament, per portar-li les olives en males condicions. És el caràcter de la terra. Davant d'això podem fer poca cosa. Hui està preocupat perquè se li ha caigut el mòbil a la sèquia. Són les noves preocupacions que la història ens tenia guardades.