Donzelles de l'any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans.

   El passat mes de juny d'aquest 2013 es va presentar el llibre “Donzelles de l'any 2000. Antologia de dones poetes dels Països Catalans” a Agost (l'Alacantí), el poble on va nàixer una de les editores i promotores del llibre, Noèlia Díaz Vicedo. Sorprenentment, la casa de la cultura es va omplir de gent majoritàriament no acostumada a circular en carreteres poètiques i l'acte va trencar l'atonia literària del poble i es va fer evident que la poesia pot tenir un gran poder a l'hora de canviar consciències. He de reconèixer que en un primer moment em va sorprendre el títol. Ara que he tingut temps de repensa-lo, he conclòs que les paraules “Donzelles” i “2000” formen una combinació interessant en rebolcar la tradició trovadoresca de “donzelles” dins d'un univers que fa anys semblava quasi gal·làctic i de ciència ficció i que hui és una realitat manifesta. El 2000 ha deixat de ser futur per esdevenir realitat i projectar-se en propostes i canvis per a altres futurs que vindran.

    Mª Antònia Salvà, la poetessa mallorquina que es considera també la primera dona poeta moderna en català, va fer la crida el 1934 convocant les futures generacions de dones poetes: “Oh vosaltres pressentides flors d'amor i gentilesa / que viureu quan mon amor s'haurà fet esborradís....”. Aquesta antologia és la resposta a aquesta invocació i és alhora una aposta política i cultural pel territori, una aposta oberta encara i per definir que combina el pragmatisme i la màgia del cos i la veu fet poema. Aquestes poetes que formen l'antologia van nàixer en un moment històric cabdal i frontissa, on la mort del dictador marcà una fita . Avui, passada ja la primera dècada del 2000, els sistemes i els cossos han arribat a una maduresa i s'enfronten a una anàlisi i al canvi. Totes aquestes veus que s'ajunten ací, pretenen aportar saó a un panorama cultural i polític assedegat i magre després que ja s'ha evidenciat l'esgotament d'un primer projecte inicial que s'encetava els anys setanta amb la proposta fusteriana de relació política i cultural entre els territoris de parla catalana i que ara demana ser completat.

    Des dels turons que configuren l'entorn físic del poble encara queden restes de les antigues torres que vigilaven el territori. Si hi pugem, al sud-est veurem la mar. Les altres coordenades ens orienten dins d'un món sòlid on destaquen turons, pujols i serralades situats de tal manera que seria possible la comunicació d'una alçada a la següent fins a permetre'ns dibuixar una geografia de fronteres complexa on bull una mescla d'adhesions identitàries confusa. La mar és més fiable; més femenina, un univers total i circular. Quan el món masculí i sòlid de les fronteres s'esmicola tornem la mirada a la mar que ens uneix. Les paraules, aleshores, deixen de ser llances de raó vertical i prenen formes orgàniques per convocar unitats des del vers i el cos; una particular desavinença amb les velles idees de la paraula i el territori.